Gabriel\u00a0Heras\u00a0\u00e9s metge\u00a0intensivista\u00a0i director del Projecte Internacional d’Investigaci\u00f3 per a la Humanitzaci\u00f3 de les Cures Intensives (HU-CI). El projecte pret\u00e9n millorar aquestes unitats altament tecnificades per tal de fer-ne uns espais m\u00e9s humans i amables. Entre les mesures que proposa amb el seu equip per tal de millorar el sistema destaca la necessitat de dotar d\u2019acompanyament psicol\u00f2gic al personal sanitari. \u201cEl sistema mai ha cuidat els professionals, i no es pot cuidar adequadament a una persona si tu no est\u00e0s b\u00e9\u201d, afirma Heras. Per aix\u00f2, diu, cal fer una reflexi\u00f3 important del sistema de salut p\u00fablica que tenim.<\/p>\n
Quina \u00e9s la realitat de les UCIs dels hospitals? Com es treballa aquests dies?<\/strong><\/p>\n Hi ha una c\u00e0rrega de treball brutal, especialment a Madrid i Catalunya, on la pressi\u00f3 assistencial \u00e9s fort\u00edssima. En\u00a0les UCI\u00a0‘s sempre es treballa molt\u00a0r\u00e0pidament, perqu\u00e8 les patologies dels pacients s\u00f3n molt greus. Ara el ritme \u00e9s el triple d’intens. Hem multiplicat els espais i la c\u00e0rrega de treball en un 300%. I no som m\u00e9s personal. M\u00e9s que herois, som v\u00edctimes de sistema, perqu\u00e8 realment estem treballant molt per sobre de les nostres possibilitats.\u00a0A les UCIs el treball \u00e9s molt complex, els pacients v\u00e9nen amb una insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria aguda greu, i necessiten acc\u00e9s a ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica de manera urgent, amb la qual cosa necessitem mans que s\u00e0piguen utilitzar aquests respiradors. Per\u00f2 falta personal especialista en medicina intensiva.<\/p>\n A m\u00e9s, ja no s\u00f3n nom\u00e9s les v\u00edctimes del coronavirus, sin\u00f3 totes les v\u00edctimes invisibles que tenen altres patologies les que ara no poden ser ateses. Persones que tenen c\u00e0ncer i que han\u00a0de ser\u00a0operades, potser ara mateix no poden ser operades, i el c\u00e0ncer\u00a0es\u00a0pot desenvolupar i provocar la mort de la persona. Aqu\u00ed hi haur\u00e0 molt de patiment afegit i molta mortalitat oculta.<\/p>\n Com hauria de ser una UCI m\u00e9s amable i humana?<\/strong><\/p>\n En el projecte\u00a0HU-CI hem establert\u00a0diverses l\u00ednies\u00a0de recerca per a millorar l’atenci\u00f3\u00a0a les UCIs. Primer de tot, demanem la flexibilitzaci\u00f3 dels horaris de visita i la participaci\u00f3 de les fam\u00edlies en les cures, per tal d’assegurar el benestar del pacient. La prevenci\u00f3 de les seq\u00fceles tamb\u00e9 \u00e9s molt important, no nom\u00e9s es tracta de sobreviure\u00a0a l’UCI, sin\u00f3 de com\u00a0se\u00a0sobreviu. La mitjana d’estada \u00e9s de\u00a0vint-i-vuit\u00a0dies i molts pacients es queden amb seq\u00fceles f\u00edsiques, cognitives i emocionals. Han de rebre un gran suport psicol\u00f2gic, i les fam\u00edlies tamb\u00e9. Un altre aspecte important \u00e9s que estem treballant en hospitals constru\u00efts en els anys 60 i 70 que, en general, no estan fets per a les persones. Hi ha d\u00e8ficit d’espais, hi ha poques habitacions individuals… els hospitals estan fets per tractar la malaltia i ja est\u00e0.<\/p>\n Els professionals de les\u00a0UCIs\u00a0estan sotmesos a una gran pressi\u00f3. Tenen l’adequat suport emocional i psicol\u00f2gic?<\/strong><\/p>\n La crisi del coronavirus ha evidenciat tamb\u00e9 la necessitat de cuidar els professionals. Mai se’n parla, el sistema mai ha cuidat els professionals, i no es pot cuidar adequadament a una persona si tu no est\u00e0s b\u00e9. Jo crec que aquesta situaci\u00f3 ha de generar una gran reflexi\u00f3 social. Sembla que ara ha quedat clar que un professional sanitari val m\u00e9s que un futbolista. I aix\u00f2 no ha estat mai aix\u00ed. En una crisi com l’actual, els professionals estan sotmesos a una enorme pressi\u00f3 i el desgast emocional \u00e9s brutal. Molts professionals estan patint depressions i estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. \u00c9s molt important cuidar els professionals que estan a primera l\u00ednia. I tamb\u00e9\u00a0\u00e9s\u00a0molt important cuidar l’aspecte emocional dels pacients i de les seves fam\u00edlies. Per aix\u00f2, estem posant en marxa un projecte per incorporar psic\u00f2legs experts en cat\u00e0strofes per acompanyar emocionalment tant als pacients, com els familiars i\u00a0els professionals. Hem aconseguit finan\u00e7ament per implantar el projecte en alguns hospitals de Madrid i pr\u00f2ximament tamb\u00e9 ho farem a Catalunya.<\/p>\n Molts professionals estan patint depressions i estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. \u00c9s molt important cuidar els professionals que estan a primera l\u00ednia. I tamb\u00e9\u00a0\u00e9s\u00a0molt important cuidar l’aspecte emocional dels pacients i de les seves fam\u00edlies<\/p><\/blockquote>\n Quines mancances hi ha en el sistema de salut?<\/strong><\/p>\n Hem estat v\u00edctimes durant molts anys d’una planificaci\u00f3 de la sanitat basada en les retallades. Alemanya t\u00e9 quatre vegades m\u00e9s estructures sanit\u00e0ries que Espanya, perqu\u00e8 han invertit, i aix\u00f2 s’est\u00e0 veient en la crisi del coronavirus. Hi ha hagut un d\u00e8ficit de planificaci\u00f3 en els materials. No \u00e9s casual que el 15% dels infectats siguin professionals sanitaris. Si hi ha m\u00e9s treball i has de veure els pacients amb la mateixa bata tot el dia, amb la mateixa mascareta…\u00e9s\u00a0q\u00fcesti\u00f3 de temps que t’acabis contagiant. En el meu equip som nou metges, i quatre estem de baixa. S\u00ed que \u00e9s veritat que tenim el suport de metges de moltes altres especialitats, per\u00f2 no \u00e9s el mateix. \u00c9s com si a mi ara em poses a operar. Jo far\u00e9 tot el que pugui, per\u00f2 no ho far\u00e9 tan b\u00e9 com alg\u00fa que est\u00e0 especialitzat en aix\u00f2.<\/p>\n La gesti\u00f3 pol\u00edtica de la crisi est\u00e0 sent l\u2019encertada?<\/strong><\/p>\n Des del projecte\u00a0HU-CI vam fer una crida per intentar pal\u00b7liar aquesta situaci\u00f3 cr\u00edtica que estem vivint a Madrid i tamb\u00e9 a Catalunya. Vam demanar al govern, per una banda, que es convoquessin tots els professionals de cures intensives d’altres comunitats aut\u00f2nomes que encara no tenien tanta pressi\u00f3 assistencial perqu\u00e8 vinguessin a ajudar-nos i, per l’altra, vam demanar traslladar pacients a altres comunitats aut\u00f2nomes contig\u00fces. Encara estem esperant que el govern ens contesti. Des\u00a0del\u00a020 de mar\u00e7, que \u00e9s quan vam fer aquesta crida fins ara, ha mort molta gent. El problema \u00e9s que el govern est\u00e0 donant respostes amb l’\u00fanica estrat\u00e8gia de la improvisaci\u00f3.<\/p>\n Un altre gran problema \u00e9s que estem lluitant contra un enemic invisible, perqu\u00e8 no s’estan detectant els pacients potencialment contagiosos. Si no posem el focus en qui s\u00f3n els positius i qui els negatius, aix\u00f2 \u00e9s un desastre. L’error ha estat un error estrat\u00e8gic de planificaci\u00f3. Per qu\u00e8 no hem fet el que ja ha funcionat en altres pa\u00efsos? Aix\u00f2 va comen\u00e7ar al desembre a la Xina, si hagu\u00e9ssim estat m\u00e9s atents al que passava aqu\u00ed, com van fer Corea del Sud o el Jap\u00f3, que de seguida van anunciar l’estat d’alarma i van fer una detecci\u00f3 massiva dels casos, ara no estar\u00edem com estem. La crisi del coronavirus ha aconseguit posar de manifest totes les mancances del sistema. Tothom s’ha adonat que no tenim el millor sistema sanitari del m\u00f3n, encara que s\u00ed que tenim uns professionals excel\u00b7lents, i que cal fer una profunda reflexi\u00f3 per millorar-lo.<\/p>\n Quins factors es tenen en compte en el moment de la selecci\u00f3 de qui entra a\u00a0l’UCI\u00a0i qui no?<\/strong><\/p>\n Nosaltres donem els recursos als pacients que tenen m\u00e9s probabilitats de recuperaci\u00f3 i als que pensem que els hi farem un b\u00e9. Perqu\u00e8 ingressar a cures intensives \u00e9s molt dur, no \u00e9s plat de bon gust. Per curar les persones hem de fer coses que no s\u00f3n agradables, les t\u00e8cniques s\u00f3n molt agressives i intervencionistes. La nostra tasca \u00e9s intentar retornar les persones a la seva situaci\u00f3 pr\u00e8via. I hi ha gent que no t\u00e9 criteri per ingressar a cures intensives. Si un pacient t\u00e9 una insufici\u00e8ncia card\u00edaca en fase terminal, per molt que el connecti a un respirador, si necessita un cor, no estaria actuant b\u00e9 si l’ingress\u00e9s a una UCI. Si els recursos\u00a0s\u00f3n escassos, hem\u00a0de triar molt b\u00e9 a qui li anir\u00e0 b\u00e9 i a qui no. A partir dels\u00a0setanta\u00a0anys, per\u00f2 no ara, sin\u00f3 sempre, els metges d’intensius mirem molt b\u00e9 si aquesta persona es beneficiar\u00e0\u00a0d’un ingr\u00e9s a\u00a0l’UCI, valorem com \u00e9s la seva situaci\u00f3 pr\u00e8via i despr\u00e9s tamb\u00e9 quina ser\u00e0 la seva qualitat de vida.<\/p>\n La regla general seria centrar l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a la dignitat de les persones. Cal analitzar cada persona en cada cas i l’expressi\u00f3 de la malaltia en cada persona \u00e9s diferent. Valorem el que necessita cada pacient en cada moment, i l’UCI no sempre \u00e9s la soluci\u00f3. Morir entre cures intensives no \u00e9s la millor opci\u00f3\u00a0del\u00a0m\u00f3n. El que vol la gent \u00e9s morir-se a casa, morir-se acompanyada pels seus familiars i havent tancat els aspectes importants de la seva vida. Amb una bona atenci\u00f3 dels s\u00edmptomes, per\u00f2 tamb\u00e9 amb una bona atenci\u00f3 psicol\u00f2gica. Si un neix b\u00e9, cal fer que mori b\u00e9.<\/p>\n El que vol la gent \u00e9s morir-se a casa, morir-se acompanyada pels seus familiars i havent tancat els aspectes importants de la seva vida. Amb una bona atenci\u00f3 dels s\u00edmptomes, per\u00f2 tamb\u00e9 amb una bona atenci\u00f3 psicol\u00f2gica. Si un neix b\u00e9, cal fer que mori b\u00e9.<\/p><\/blockquote>\n L’emerg\u00e8ncia de la pand\u00e8mia fa que s’hagin de prendre les decisions molt de pressa.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, hi ha molta m\u00e9s pressi\u00f3. Cal treballar molt m\u00e9s r\u00e0pid. Moltes vegades s’han de valorar tres pacients alhora. Per\u00f2 \u00e9s la nostra feina, i portem fent-ho tota la vida. Triem qui compleix criteris, qui pensem que, amb el nostre coneixement i les escales cl\u00edniques, podrem fer tornar a la seva situaci\u00f3 pr\u00e8via.<\/p>\n Com es fa entendre als familiars d\u2019un pacient que aquest no t\u00e9 possibilitats de sobreviure?<\/strong><\/p>\n La clau \u00e9s la sinceritat. Diem la veritat. Que seguirem cuidant a aquella persona. Diem als familiars que el pacient morir\u00e0, i els preparem psicol\u00f2gicament. No \u00e9s gens f\u00e0cil dir-ho. Per\u00f2 explicant les coses amb precisi\u00f3 i sinceritat, la gent ho ent\u00e9n. El que no ent\u00e9n la gent \u00e9s que la menteixis. Per a nosaltres seria molt m\u00e9s f\u00e0cil fer entrar a tothom i connectar-lo als aparells, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s bona medicina. Nosaltres hem de saber molt b\u00e9 a qui ingressar, sobretot perqu\u00e8 aix\u00f2 genera patiment a les persones. Aquesta l\u00ednia \u00e9s molt subtil i fina. Cl\u00ednicament, un pacient que es morir\u00e0 i un pacient que est\u00e0 molt greu per\u00f2 que sobreviur\u00e0, s’assemblen molt.\u00a0La medicina no s\u00f3n matem\u00e0tiques.<\/p>\n En la situaci\u00f3 actual, molts malalts estan morint en soledat. Qu\u00e8 es podria fer perqu\u00e8 els pacients tinguessin una mort m\u00e9s digna?<\/strong><\/p>\n Jo crec que no s’hauria de permetre aix\u00f2. Un s’acomiada del seu pare o la seva mare un cop a la vida, i si cal posar a les fam\u00edlies els equips de protecci\u00f3 individuals i que entrin a l’habitaci\u00f3 es fa. Cal facilitar aquest comiat, perqu\u00e8\u00a0si no\u00a0aix\u00f2 generar\u00e0 un estr\u00e8s posttraum\u00e0tic posterior i la gent quedar\u00e0 molt tocada. Si una persona est\u00e0 a punt de morir, el m\u00ednim \u00e9s que un \u00e9sser estimat l’acompanyi i li doni la m\u00e0. El sistema hauria de garantir que les fam\u00edlies es puguin acomiadar.<\/p>\n La mort \u00e9s encara un tema molt tab\u00fa en la nostra societat. Creu que s’ha d’abordar m\u00e9s i normalitzar socialment?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, penso que se n’ha de parlar m\u00e9s. S’ha de naturalitzar el proc\u00e9s de morir. Parlar de la mort \u00e9s parlar de la vida. La mort \u00e9s democr\u00e0tica, a tots ens arribar\u00e0. \u00c9s una cosa que no podem deixar a la improvisaci\u00f3. \u00c9s important\u00edssim fer un bon acompanyament en el proc\u00e9s de morir, posant en el centre del proc\u00e9s a la persona. Cal fer una pres\u00e8ncia de qualitat i amb calidesa per part dels professionals. El personal sanitari no ha estat entrenat en aix\u00f2, per aix\u00f2 calen formacions espec\u00edfiques per acompanyar en el proc\u00e9s de morir. Hem estudiat sobre criteris biol\u00f2gics, per\u00f2 la cura de l’invisible \u00e9s essencial. La cura emocional mai s’ha fet a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, i \u00e9s fonamental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Gabriel\u00a0Heras\u00a0\u00e9s metge\u00a0intensivista\u00a0i director del Projecte Internacional d’Investigaci\u00f3 per a la Humanitzaci\u00f3 de les Cures Intensives (HU-CI). El projecte pret\u00e9n millorar aquestes unitats altament tecnificades per tal de fer-ne uns espais m\u00e9s humans i amables. Entre les mesures que proposa amb el seu equip per tal de millorar el sistema destaca la necessitat de dotar d\u2019acompanyament […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":21866,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[],"class_list":["post-21865","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21865"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21865\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}