Montserrat Busquets \u00e9s infermera -ara jubilada-, i ha dedicat tamb\u00e9 gran part de la seva vida a la doc\u00e8ncia. El 2016 va ser guardonada amb el Premi Infermeria i Societat \u2018A prop teu\u2019, en reconeixement a la seva contribuci\u00f3 a la professi\u00f3 d\u2019infermera. Actualment, \u00e9s membre del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya, una de les seves principals l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3. Per ella, el gran valor de la infermeria \u00e9s el de cuidar, alhora que es cura. I aix\u00f2, segons diu, en aquest moment de pand\u00e8mia mundial, \u00e9s essencial. \u201cLes infermeres no nom\u00e9s estan combatent el coronavirus, sin\u00f3 que tamb\u00e9 estan ajudant a les persones a poder viure una mica millor aquesta situaci\u00f3. Aquesta feina d’acompanyament a les persones \u00e9s important\u00edssima\u201d.<\/p>\n
Quins creu que s\u00f3n els grans reptes als quals s’enfronten les infermeres en aquesta crisi sanit\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n Penso que la crisi del coronavirus no presenta reptes diferents per les infermeres, es tracta de seguir fent la mateixa feina que feien fins ara. Aix\u00f2 s\u00ed, ara han hagut de reinventar-se i ser capaces de reubicar-se i donar resposta a les necessitats d’assist\u00e8ncia, fent especialitats que moltes vegades no s\u00f3n les que estan acostumades a fer. Les infermeres estan demostrant aquesta capacitat d’adaptaci\u00f3 i compet\u00e8ncia de ser capaces d’afrontar-se a aix\u00f2.<\/p>\n Les infermeres tamb\u00e9\u00a0ajuden que\u00a0la gent pugui fer els a\u00efllaments domiciliaris, que la gent que t\u00e9 uns s\u00edmptomes lleus no s’espanti tant i no col\u00b7lapsi l’hospital. Hi ha infermeres per tel\u00e8fon o atenci\u00f3 domicili\u00e0ria que fan aquesta tasca, perqu\u00e8 la persona es quedi a casa i s\u00e0piga el que ha de fer. Expliquen com posar mascaretes, com esterilitzar, com separar-se d’una persona a\u00efllada, per\u00f2 al mateix temps cuidar-la…les\u00a0infermeres fan el que fan sempre, que \u00e9s fer que la vida quotidiana, que les necessitats de la vida, puguin ser compatibles amb les malalties i els seus tractaments, a m\u00e9s evidentment d’encarregar-se del tema de l’administraci\u00f3 dels tractaments i les cures necess\u00e0ries.<\/p>\n En general hi ha un enfocament centrat en la malaltia i en el tractament. Quina visi\u00f3 creu que aporta la infermeria?<\/strong><\/p>\n Un aspecte important jo crec que \u00e9s la capacitat d’humanitzaci\u00f3. Aquest inter\u00e8s, per exemple, perqu\u00e8 les persones que estan a\u00efllades i soles puguin connectar d’alguna manera amb els seus familiars. No nom\u00e9s estan combatent el coronavirus, sin\u00f3 que tamb\u00e9 estan ajudant a les persones a poder viure una mica millor aquesta situaci\u00f3. Aquesta feina d’acompanyament a la persona \u00e9s important\u00edssima. Curar \u00e9s una tasca important\u00edssima, per\u00f2 no es pot curar sense cuidar. Aix\u00f2 no s’ha d’oblidar.\u00a0L’atenci\u00f3 a les persones quan emmalalteixen \u00e9s molt m\u00e9s que tractar la malaltia. Cuidar\u00a0\u00e9s el marc general de l’atenci\u00f3 i, a vegades, aquest cuidar porta a la cura, i altres vegades no. Les infermeres jo crec que aix\u00f2 ho tenim molt interioritzat.<\/p>\n No es tracta de pensar que l’enemic \u00e9s la malaltia, l’enemic \u00e9s patir la malaltia en soledat. No\u00a0\u00e9s\u00a0morir-se, sin\u00f3 morir-se malament. El frac\u00e0s no \u00e9s la malaltia o la mort, sin\u00f3 la falta o escassetat d’ajuda davant del patiment.\u00a0Les persones ens morim, \u00e9s natural, forma part de la nostra vida. Nosaltres com a professionals de la salut sabem que la salut \u00e9s fr\u00e0gil, i que la vida tamb\u00e9 ho \u00e9s. Hem de mirar d’atendre aquesta fragilitat i combatre la malaltia, evidentment, i, si \u00e9s possible,\u00a0erradicar-la, per\u00f2 sempre s’ha de cuidar la persona. El tractament no pot passar per davant de la persona, ha d’anar de la m\u00e0. Aix\u00f2 \u00e9s fonamental.<\/p>\n No es tracta de pensar que l’enemic \u00e9s la malaltia, l’enemic \u00e9s patir la malaltia en soledat. No\u00a0\u00e9s\u00a0morir-se, sin\u00f3 morir-se malament.<\/p><\/blockquote>\n Aquests dies hi ha molta por al col\u00b7lapse de la sanitat p\u00fablica, especialment de les\u00a0UCIs\u00a0hospital\u00e0ries. Qu\u00e8 s’hauria de fer per evitar aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n Els hospitals estan fent uns esfor\u00e7os enormes, s’estan reconvertint gran part dels hospitals per atendre els pacients de la Covid-19 i estan reconvertint altres \u00e0rees que s\u00f3n d’hospitalitzaci\u00f3 m\u00e9s lleu o centres que no van dirigits a l’hospitalitzaci\u00f3. Estan fent l’impossible per tenir m\u00e9s llits i possibilitat d’assist\u00e8ncia per pacients de coronavirus o de qualsevol\u00a0altra\u00a0malaltia. Una altra cosa \u00e9s el que hauria de fer el sistema de salut per donar assist\u00e8ncia en una situaci\u00f3 que no sigui de crisi com aquesta. Perqu\u00e8 no podem oblidar que abans del coronavirus ja est\u00e0vem en una situaci\u00f3 de crisi en l’\u00e0mbit sanitari.<\/p>\n Com han afectat les retallades dels darrers anys al sistema de salut p\u00fablica?<\/strong><\/p>\n Les llistes d’espera ja eren molt altes abans del coronavirus i la manca de personal i de recursos tamb\u00e9 ho era, aix\u00f2 no ha fet m\u00e9s que agreujar-se amb la situaci\u00f3 actual. S’hauria d’invertir molt m\u00e9s perqu\u00e8 el sistema de salut pugui donar cobertura a totes les persones en una situaci\u00f3 de normalitat. L’altra cosa\u00a0\u00e9s com un sistema de salut m\u00e9s o menys fort es rearma, es reforma i es reinventa per una situaci\u00f3 com la d’ara. Una situaci\u00f3 com la d’ara \u00e9s totalment imprevista i no hi ha cap pa\u00eds del m\u00f3n que estigui preparat per enfrontar-la sense que aix\u00f2 sigui una crisi. Per\u00f2\u00a0\u00e9s\u00a0clar, com m\u00e9s fort i m\u00e9s ben dotat de recursos i infraestructures estigui el sistema, m\u00e9s f\u00e0cil es fa.<\/p>\n I tampoc hem d’oblidar l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Ara s’est\u00e0 focalitzant molt tot en el sistema d’hospitals i\u00a0d’UCIs\u00a0per\u00f2 no podem oblidar que la base de tot, de tot el sistema, \u00e9s l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria avui en dia tamb\u00e9 s’est\u00e0 reinventant en aquest per\u00edode de crisi i tamb\u00e9 \u00e9s la que en els \u00faltims anys ha patit m\u00e9s amb tots els temes de promoci\u00f3, prevenci\u00f3, seguiment al malalt cr\u00f2nic, l’atenci\u00f3 domicili\u00e0ria…si\u00a0hagu\u00e9ssim tingut un sistema m\u00e9s fort, m\u00e9s consolidat i amb m\u00e9s recursos, segurament la patacada\u00a0hauria\u00a0sigut una mica m\u00e9s petita,\u00a0encara que hagu\u00e9s\u00a0hagut igualment una crisi, perqu\u00e8 era una situaci\u00f3 imprevista.<\/p>\n Com veu la professi\u00f3 d’infermeria actualment?<\/strong><\/p>\n La professi\u00f3 d’infermeria est\u00e0 molt precaritzada, en el sentit que hi ha moltes mancances. Fa molts anys que estem treballant per revertir aix\u00f2. Cal que les especialitats d’infermeria tinguin els seus llocs de treball adients i corresponents, cal que es reconegui la compet\u00e8ncia que aporten les infermeres, la responsabilitat que estan duent a terme…jo crec que un pa\u00eds m\u00e9s desenvolupat \u00e9s aquell tamb\u00e9 que \u00e9s capa\u00e7 de recon\u00e8ixer aquest tipus de professions, que no s\u00f3n un \u00aba m\u00e9s a m\u00e9s\u00bb. Durant molt de temps s’ha pensat que es cuida quan ja no es pot curar, que les persones les cuidem quan ja no podem fer res m\u00e9s res. I no\u00a0\u00e9s\u00a0aix\u00ed. \u00c9s un error enorme.\u00a0Cuidar\u00a0no es pot deixar a la q\u00fcesti\u00f3 individual i personal de cadasc\u00fa, \u00e9s un aspecte substancial de les necessitats que tenim les persones. Tenir cura implica una responsabilitat compartida. Tots necessitem ser cuidats i, alhora, tots som cuidadors.<\/p>\n Les infermeres sempre han tingut un paper socialment poc visible.<\/strong><\/p>\n Quan la infermera et ve a veure fa all\u00f2 que sembla menys important, que \u00e9s vigilar que el tractament estigui ben posat, preguntar-te si has\u00a0dormit\u00a0b\u00e9, ajudar-te a menjar, a posar-te c\u00f2mode…les\u00a0tasques de la vida quotidiana sempre es pensa que s\u00f3n menys importants. A la resta de la societat tamb\u00e9 \u00e9s aix\u00ed, les tasques de les cures estan poc valorades. S\u00f3n les tasques menys valorades, la societat les t\u00e9 menyspreades. Per\u00f2 sense elles no podr\u00edem viure. S\u00ed que \u00e9s veritat que en els \u00faltims anys, de mica en mica, es va visibilitzant i reconeixent m\u00e9s la import\u00e0ncia de les cures, per\u00f2 molt t\u00edmidament. La infermeria encara \u00e9s com una disciplina difusa, com un calaix de sastre. Per\u00f2 crec que cada vegada es veu m\u00e9s clar que quan les infermeres fan el seu paper i el defensen, tothom hi surt guanyant.<\/p>\n Quan la infermera et ve a veure fa all\u00f2 que sembla menys important… les tasques de la vida quotidiana sempre es pensa que s\u00f3n menys importants. A la resta de la societat tamb\u00e9 \u00e9s aix\u00ed, les tasques de les cures estan poc valorades.<\/p><\/blockquote>\n Creu, doncs, que aquesta crisi pot acabar\u00a0fent\u00a0m\u00e9s visible el paper de les infermeres?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, jo crec que s\u00ed. El que passa \u00e9s que penso que \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 encara no hi ha tractament pel coronavirus. I com que no hi ha tractament, les cures s\u00f3n l’important. Jo crec que \u00e9s important que les cures no perdin el protagonisme, que siguin part del tractament. \u00c9s a dir, que si una persona ha d’estar a\u00efllada, que hi estigui el m\u00e9s acompanyada possible.<\/p>\n En la seva etapa com a docent,\u00a0ha sigut codirectora del postgrau d’infermeria en cures pal\u00b7liatives. El sistema de cures pal\u00b7liatives existent a Catalunya \u00e9s el m\u00e9s adequat?<\/strong><\/p>\n Jo crec que \u00e9s adequat, el sistema de cures pal\u00b7liatives que tenim a Catalunya \u00e9s molt bo, per\u00f2 no arriba a tothom. El problema s\u00f3n, de nou, els recursos. Entre tots ens hem de donar compte que \u00e9s un tractament que es pot fer en moltes situacions, hi ha persones que moren a tot arreu. Les persones es moren en hospitals, a casa, on sigui i, per tant, no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’especialitzaci\u00f3. \u00c9s una compet\u00e8ncia transversal, qualsevol professional sanitari hauria de tenir relatives habilitats en l’atenci\u00f3 de les persones al final de la vida. \u00c9s el risc de l’especialitzaci\u00f3. \u00abAix\u00f2 \u00e9s dels de pal\u00b7liatius\u00bb, es diu. B\u00e9, s\u00ed, evidentment, per\u00f2 tots els professionals haurien de tenir tamb\u00e9 aquesta compet\u00e8ncia. Hi ha molts professionals que estan ajudant a persones en aquesta situaci\u00f3 per\u00f2 que no tenen aquestes habilitats de comunicaci\u00f3, perqu\u00e8 no les han desenvolupat perqu\u00e8 treballaven en altres \u00e0rees.<\/p>\n Un dels seus camps d’investigaci\u00f3 \u00e9s la Bio\u00e8tica. A quins dilemes \u00e8tics s’enfronten els infermers i infermeres en aquesta crisi de la Covid-19?<\/strong><\/p>\n El triatge de qui va\u00a0l’UCI\u00a0i qui no \u00e9s un problema \u00e8tic important, per\u00f2 ho \u00e9s sempre. Els problemes que afronten amb la Covid-19 s\u00f3n els mateixos. Es tracta sempre de donar l’atenci\u00f3 m\u00e0xima possible i escollir aquelles persones que poden assolir un major benefici i benestar amb aquests recursos, tenint en compte que aquests s\u00f3n sempre escassos. Per aix\u00f2 cal que la pol\u00edtica es posi al servei de l’atenci\u00f3 i que inverteixi en sanitat p\u00fablica. No anar a\u00a0l’UCI\u00a0no sempre\u00a0\u00e9s\u00a0un frac\u00e0s, a vegades \u00e9s el que s’ha de fer. El repte \u00e9s treballar tots junts, garantint el major acompanyament a la persona i transmetre la certesa i seguretat que les coses s\u2019estan fent el millor possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Montserrat Busquets \u00e9s infermera -ara jubilada-, i ha dedicat tamb\u00e9 gran part de la seva vida a la doc\u00e8ncia. El 2016 va ser guardonada amb el Premi Infermeria i Societat \u2018A prop teu\u2019, en reconeixement a la seva contribuci\u00f3 a la professi\u00f3 d\u2019infermera. Actualment, \u00e9s membre del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya, una de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":21869,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2152,55],"class_list":["post-21868","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-coronavirus","tag-infermeria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21868","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21868"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21868\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}