{"id":21884,"date":"2020-04-09T06:15:14","date_gmt":"2020-04-09T06:15:14","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=21884"},"modified":"2020-04-09T06:15:14","modified_gmt":"2020-04-09T06:15:14","slug":"la-resistencia-de-les-residents-en-la-pandemia-del-coronavirus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/04\/09\/la-resistencia-de-les-residents-en-la-pandemia-del-coronavirus\/","title":{"rendered":"La resist\u00e8ncia de les residents en la pand\u00e8mia del coronavirus"},"content":{"rendered":"

Una ordre ministerial<\/a> s’ha ampliat a residents de qualsevol any i de qualsevol especialitat la llista de professionals que poden ser cridats a treballar a la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria de la crisi del coronavirus. A Espanya hi ha, segons estad\u00edstiques del Ministerio de Sanidad,<\/a> 146.678 professionals de la medicina. D’ells, 25.577 s\u00f3n residents. El Centre d’Estudis del Sindicat M\u00e8dic de Granada informa que el seu salari<\/a>, el 2018, partia des dels 1.020 euros nets que reben els R1 (de primer any), sense gu\u00e0rdies, als 1.311 que cobren els de cinqu\u00e8 (R5). Per aix\u00f2 solen assumir entre sis o set gu\u00e0rdies. Gr\u00e0cies a elles guanyen entre 1.703 i 2.290 euros: \u00abEts gaireb\u00e9 literalment la meitat del temps a l’hospital\u00bb, afirma un R3 que treballa en un hospital madrileny.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la vaga que van protagonitzar a l’Hospital 12 de Octubre , a Madrid, la r\u00e0tio de metges adjunts i professionals en formaci\u00f3 especialitzada que s’ocupa de les urg\u00e8ncies del centre va passar a ser de 2-22 a 4-22: quatre metges i 22 residents. Segons fonts de l’hospital, hi haur\u00e0 un cinqu\u00e8 metge en breu. \u00abNosaltres som els primers que sabem que ara mateix no \u00e9s moment per protestar. Per\u00f2 et crema. Aix\u00f2 no ve d’ara, ve de molts anys. I l’\u00fanica cosa que pots fer, m\u00e9s per vocaci\u00f3 que per una altra cosa, \u00e9s tirar endavant\u00bb, lamenta un altre resident.<\/p>\n

Com tots els professionals sanitaris en aquesta crisi, s’estan deixant la pell. Els que no tenen una participaci\u00f3 m\u00e9s directa s’estan organitzant amb els seus companys. \u00abEstem en disposici\u00f3 total. Si falta alg\u00fa cal anar. Els torns s’estan reorganitzant, intentant que no siguin tan infernals com ho s\u00f3n habitualment. Tot d’una, hem recordat que les gu\u00e0rdies 24 hores s\u00f3n bastant inhumanes\u00bb, comenta, ir\u00f2nic un R4. Han aparegut, fins i tot, iniciatives d’investigadors MIR que, confinats obligat\u00f2riament per la quarantena, tracten d’ajudar des de casa en l’avan\u00e7 de la investigaci\u00f3 de la cura.<\/p>\n

S\u00f3n, per\u00f2, conscients de la seva situaci\u00f3. \u00abEn totes les pir\u00e0mides hi ha una baula m\u00e9s baixa. I a l’hospital som els residents, aix\u00f2 t’ho puc assegurar. \u00c9s una llei no escrita\u00bb, reflexiona un d’ells. \u00abSom l’\u00faltim gra\u00f3 en la jerarquia m\u00e8dica\u00bb, comparteix un R2 dedicat per complet a l’UCI [els residents consultats per aquest reportatge prefereixen que no es publiquin els seus noms per protegir la seva intimitat]. Tots coincideixen en el desequilibri que existeix entre l’enorme responsabilitat que assumeixen i el reconeixement professional i salarial que reben: \u00abEl sistema est\u00e0 muntat perqu\u00e8 se sostingui sobre els residents. Al cap i a la fi s\u00f3n m\u00e9s barats\u00bb, lamenta un d’ells. La crisi del coronavirus ha aprofundit la bretxa, per\u00f2 no ha modificat substancialment la situaci\u00f3 que el precedia.<\/p>\n

\u00abNormalment un R3 a l’hospital t\u00e9 una supervisi\u00f3 relativa: si preguntes, et supervisen; per\u00f2 si no, fas, fas, fas. Canviar… tampoc ha canviat molt. Per\u00f2 en una zona per a 8 pacients m\u00e0xim et trobes 14. S\u00f3n sis pacients extra que has de controlar, en un espai en el qual solia haver-hi un adjunt i tu estaves de suport. Ara, de sobte, la portes tu sol, tot el dia. S\u00f3n m\u00e9s pacients, potencialment greus, per menys metges, per a metges amb menor titulaci\u00f3\u00bb, descriu una metgessa R3. On abans hi havia un adjunt i dues R1 ara hi ha un R3 i un R1. Altres residents, per\u00f2, sostenen que treballen cada dia amb pacients cr\u00edtics en equips amb un repartiment gaireb\u00e9 equitatiu entre facultatius i residents.<\/p>\n

Les seves tasques, no obstant, han estat multiplicades per la COVID-19. \u00abFas tasques que tampoc s\u00f3n normals, com revisar bombones d’oxigen. Tu normalment no t’enfrontes al fet que una bombona d’oxigen es pugui estar esgotant\u00bb, narra una metgessa. Tamb\u00e9 s’han disparat la tensi\u00f3 i l’angoixa. \u00abArribes a la gu\u00e0rdia i et trobes a persones que porten 50 hores esperant un llit d’ingr\u00e9s; o en una \u00e0rea que normalment t\u00e9 30 pacients, hi ha 50\u00bb, continua. Aquesta R3 tem normalitzar \u00abque un pacient tarda tres dies a ingressar\u00bb. \u00abAix\u00f2 s\u00ed que mina bastant la moral. Veus ancians sols, sense cap tipus de companyia perqu\u00e8 no poden passar familiars. Intentes ajudar-los. La teva major tasca, de vegades, \u00e9s agafar el m\u00f2bil del senyor, encendre, que et digui el pin i endollar perqu\u00e8 pugui parlar amb alg\u00fa\u00bb.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s molt dur emocionalment. Tu saps que en altres circumst\u00e0ncies aquest pacient hauria sortit, perqu\u00e8 hi hauria una UCI, un respirador …\u00bb, explica, cru altre metge. \u00abN’hi ha que estem m\u00e9s sencers i n’hi ha que no. Som igual de sensibles que qualsevol altra persona. Hi ha qui arriba a casa i es posa a plorar. Mai vam pensar que aix\u00f2 anava a passar aqu\u00ed\u00bb. Alguns creuen que tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies: \u00abM\u00e9s d’un penjar\u00e0 el fonendoscopi\u00bb.<\/p>\n

La realitat \u00e9s que el personal m\u00e8dic se sent poc valorat. I per aix\u00f2 se’n va. \u00abL’any passat es van sol\u00b7licitar al Col\u00b7legi de Metges 4.100 certificats d’idone\u00eftat per sortir de pa\u00eds. \u00c9s la dada hist\u00f2rica r\u00e8cord dels \u00faltims anys\u00bb, explica Sheila Just, portaveu de l’Associaci\u00f3 de Metges i Titulats Superiors (Amyts). \u00abEl 2011 eren 1.000. Els pa\u00efsos europeus ens ofereixen grans garanties als metges, tant contractuals com salarials -continua la portaveu d’Amyts-. Tenim molt bona premsa, molt bona fama, tenim un sistema exemplar i els metges que es formen a Espanya s\u00f3n catalogats com dels millors del m\u00f3n. Hauran de veure com s’est\u00e0 tractant als metges a Espanya. Es convoquen oposicions amb molt poca freq\u00fc\u00e8ncia, no s’estabilitza en l’ocupaci\u00f3 i la carrera professional es restringeix\u00bb.<\/p>\n

Els MIR d’\u00faltim any: adjunts oficiosos amb salari de resident<\/h3>\n

L’ampliaci\u00f3 de l’ordre ministerial esmenta, en el seu apartat quart, una circumst\u00e0ncia que s’est\u00e0 produint en molts hospitals: els residents d’\u00faltim any estan actuant com a metges adjunts. En circumst\u00e0ncies normals estarien a menys de dos mesos de ser-ho oficialment. No obstant aix\u00f2, la situaci\u00f3 est\u00e0 generant una bretxa paradoxal: els professionals que estan exercint com a adjunts s\u00f3n els que allargaran m\u00e9s el seu per\u00edode de resid\u00e8ncia. Atesa aquesta circumst\u00e0ncia, el ministeri ha instat les comunitats a ajustar els salaris que perceben a les funcions que efectivament realitzen. \u00c9s a dir: qui estigui assumint les funcions d’un metge adjunt ha de cobrar com a tal. Algunes comunitats aut\u00f2nomes, com Gal\u00edcia, Castella i Lle\u00f3 o Castella-la Manxa, ja havien anunciat pr\u00e8viament la seva intenci\u00f3 de fer-ho.<\/p>\n

La portaveu d’Amyts aplaudeix la iniciativa. Creu que \u00e9s una forma de recon\u00e8ixer la realitat i premiar el seu esfor\u00e7. \u00abNing\u00fa a la cursa ens prepara per assumir una crisi d’aquest calibre. En Ifema, per exemple, els R4 i els R5 estan sent supervisors, fins i tot, en situacions en qu\u00e8 hi ha metges adjunts. Intercanvien informaci\u00f3 com a especialistes. Molts d’ells estan treballant sense descans\u00bb, conclou.<\/p>\n

Un dels residents consultats comparteix la seva visi\u00f3. \u00abS’est\u00e0 aprofitant que els R4 o R5 som persones molt formades, que mal que b\u00e9 podem tirar endavant el treball d’un adjunt. Ja hem passat per molta experi\u00e8ncia i sabem treure les castanyes de foc. L’experi\u00e8ncia \u00e9s gaireb\u00e9 tot en medicina\u00bb, resumeix. Considera, per\u00f2, que el ministeri no est\u00e0 valorant aquest bagatge: \u00abNo tenim cap garantia que quan acabi aquest per\u00edode ens vagin a contractar autom\u00e0ticament\u00bb.<\/p>\n

La infermeria: l’eterna oblidada<\/h3>\n

La r\u00e0tio de professionals d’infermeria en per\u00edode de formaci\u00f3 especialitzada, segons dades de Sanitat<\/a>, \u00e9s molt menor. De les 182.000 que integren el sector tan sols 2.000 s\u00f3n residents. Aix\u00f2 no justifica, per\u00f2, algunes contradiccions. Per exemple: que el salari de les treballadores que s’inclouen en el decret de BOE<\/a> (les integrades en les especialitats d’Infermeria del Treball, Infermeria Familiar i Comunit\u00e0ria, Infermeria Geri\u00e0trica i Infermeria Pedi\u00e0trica) suposi, pr\u00e0cticament, la meitat del de les seves companyes generalistes. El Col\u00b7legi d’Infermeria ha denunciat aquesta situaci\u00f3 i demana que es contracti directament a les R2 sense prolongar la seva resid\u00e8ncia.<\/p>\n

M\u00f2nica, R2, el qualifica com \u00abuna putada\u00bb. Els salaris de les AIR no arriben als 1.000 euros: la mitjana nacional \u00e9s de \u00ab969,27\u00bb. Els seus gu\u00e0rdies, a m\u00e9s, tamb\u00e9, s\u00f3n pitjor pagades. \u00abJo arribo als 1.300 mensuals perqu\u00e8 faig gu\u00e0rdies. Qualsevol altra infermera guanya 1.500 euros de base m\u00e9s els complements. Se suposa que cobrem menys perqu\u00e8 estem en formaci\u00f3. Jo estic treballant igual que qualsevol altra companya. Exactament igual que la del costat\u00bb. Si les comunitats compleixen amb l’ordre del ministeri, aquest desequilibri s’hauria de veure compensat, almenys, durant l’estat d’alarma.<\/p>\n

Les infermeres, a difer\u00e8ncia dels metges, no necessiten passar per un examen d’AIR per exercir una especialitat. Lucia, IIR R1 d’Ast\u00faries, el critica. \u00abNo t\u00e9 res a veure les cures d’un nad\u00f3, amb els d’un malalt de cirurgia, amb alg\u00fa de psiquiatria per exemple. Es demana que infermeria valgui per a tot i no \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s humanament impossible, necessites molt\u00edssims anys per dominar qualsevol tipus de pacient\u00bb.<\/p>\n

\u00abTu fas 4 de carrera i pots acabar en absolutament qualsevol lloc: a urg\u00e8ncies, en una UCI, en una planta de geriatria, en nounats, en di\u00e0lisi…\u00bb, confirma M\u00f2nica. \u00abHi ha serveis que necessiten formaci\u00f3 especialitzada. Les UCI, quir\u00f2fan, fam\u00edlia comunit\u00e0ria (atenci\u00f3 prim\u00e0ria)… No \u00e9s que vulguem que sigui tot obligatori, per\u00f2 hi ha una part que pot ser generalista i una altra que no pot ser-ho\u00bb. Aquesta infermera se sent valorada per \u00abla poblaci\u00f3\u00bb per\u00f2 no \u00abper les institucions\u00bb. \u00abPer a elles s\u00f3c un numeret, que els encaixa. La meva especialitat (fam\u00edlia comunit\u00e0ria) no t\u00e9 un reconeixement oficial per la Comunitat de Madrid, ni borsa espec\u00edfica de treball. Tampoc en moltes altres\u00bb. Diu que aix\u00f2 es deu al fet que la infermeria \u00absempre ha estat com la germana petita de la medicina, principalment per dones. Les coses que fem nosaltres es reconeixen menys\u00bb. I conclou gr\u00e0ficament: \u00abDe vegades trec el cap per la finestra i penso: si aquesta gent sab\u00e9s el que est\u00e0 aplaudint…\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una ordre ministerial s’ha ampliat a residents de qualsevol any i de qualsevol especialitat la llista de professionals que poden ser cridats a treballar a la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria de la crisi del coronavirus. A Espanya hi ha, segons estad\u00edstiques del Ministerio de Sanidad, 146.678 professionals de la medicina. D’ells, 25.577 s\u00f3n residents. El Centre d’Estudis […]<\/p>\n","protected":false},"author":360,"featured_media":21885,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[2152,616],"class_list":["post-21884","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus","tag-residents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21884","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/360"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21884"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21884\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}