Fa gaireb\u00e9 dues setmanes que treballa a l\u2019Hospital del Mar, i encara, cada cop que trepitja el terra del vest\u00edbul li entren els nervis. \u201cNo s\u00e9 per qu\u00e8 em passa, ja que les companyes han estat molt amables amb mi, per\u00f2 em passa\u201d, explica la F\u00e0tima Lkharrat, de 19 anys, estudiant d\u2019un cicle formatiu de grau mitj\u00e0 de Cures d\u2019auxiliar d\u2019infermeria a l\u2019Institut Bonanova. En canvi, afegeix, \u201ccada dia quan plego dono gr\u00e0cies a D\u00e9u per aquesta oportunitat, aix\u00f2 \u00e9s el que vull fer i cada cop surto amb m\u00e9s aprenentatges\u201d. Juntament amb cinc companyes m\u00e9s, la F\u00e0tima ha estat reclutada per l\u2019Hospital del Mar per donar suport a les infermeres i les auxiliars d\u2019infermera. I en t\u00e9 dues m\u00e9s treballant a resid\u00e8ncies de gent gran. Des del 27 de mar\u00e7, la F\u00e0tima treballa de 8 del mat\u00ed a 8 de la tarda, dia s\u00ed dia no, en una planta on tots els pacients que hi ha ingressats ho s\u00f3n de coronavirus.<\/p>\n
El cas del Jose Garcia \u00e9s una mica diferent. T\u00e9 28 i ja fa anys que va obtenir el Grau Superior d\u2019Imatge per al Diagn\u00f2stic. \u00c9s de Badalona i recorda que l\u2019endem\u00e0 de treure\u2019s el t\u00edtol ja estava treballant com a t\u00e8cnic de raigs X a Urg\u00e8ncies de Can Ruti, que \u00e9s on havia fet les pr\u00e0ctiques. Ara ho fa al CUAP de Badalona, per\u00f2 mant\u00e9 un estret contacte amb les professores que va tenir a l\u2019Institut Bonanova i quan va rebre la seva trucada per veure si podia refor\u00e7ar l\u2019Hospital del Mar no s\u2019ho va pensar dues vegades. L\u2019Hospital del Mar pertany al Parc Salut Mar, igual que\u00a0l\u2019Institut Bonanova, especialitzat en FP sanit\u00e0ria, i per aix\u00f2 hi ha molta sin\u00e8rgia entre un i l\u2019altre. A m\u00e9s del Jose, hi ha altres antics alumnes de l\u2019institut que tamb\u00e9 han refor\u00e7at la plantilla de l\u2019hospital fins que faci falta.<\/p>\n
\u201cEls t\u00e8cnics som els grans invisibles, ning\u00fa parla de nosaltres i hem estat molt exposats al virus, perqu\u00e8 per diagnosticar la Covid a tothom se li fa una placa\u201d, comenta. Per aquest motiu, molts t\u00e8cnics de rajos X van donar positiu ben aviat. \u201cAra anem ja molt protegits\u201d, afegeix el Jose, el qual compagina ara la seva feina al CUAP amb la de l\u2019Hospital del Mar. Al CUAP hi treballa de nit i en surt a les 8 del mat\u00ed. I aquesta \u00e9s l\u2019hora a la qual entra a l\u2019Hospital del Mar, per estar-s\u2019hi fins les 3 de la tarda. \u201cSabent que hi havia companys que s\u2019havien contagiat i que jo podia \u00a0donar un cop de m\u00e0 no em podia quedar a casa, d\u2019aix\u00f2 va aquesta vocaci\u00f3\u201d, comenta. I afegeix: \u201cEstic molt agra\u00eft per com m\u2019han acollit la Iolanda i el Toni, que s\u00f3n els\u00a0supers\u00a0de rajos, i entenen la meva situaci\u00f3, aix\u00f2 voldria que sort\u00eds\u201d.<\/p>\n
Des de fa tres setmanes i mitja en el cas del Jose, i una i mitja en el de la F\u00e0tima, la seva vida consisteix anar a la trinxera, descansar i tornar-hi. Per\u00f2 ni un ni altre semblen gaire amo\u00efnats per la possibilitat de caure malalts. \u201cLa supervisora em va explicar totes les mesures de protecci\u00f3 que havia de prendre, amb aix\u00f2 estic tranquil\u00b7la\u201d, diu la F\u00e0tima. Al Jose el que l\u2019angoixava era que pogu\u00e9s infectar els seus pares o el seu germ\u00e0 \u201cper fer una cosa que jo he escollit lliurement\u201d. I aquesta \u00e9s una angoixa, assegura, que tenen tots els sanitaris que viuen en fam\u00edlia. Ell ha deixat de fer-ho, perqu\u00e8 tots els treballadors de l\u2019Hospital del Mar que ho desitgen tenen una habitaci\u00f3 a l\u2019Hotel Pullman, que es troba just al costat i va haver de tancar arran del confinament. \u201cFa dues setmanes que a la meva fam\u00edlia nom\u00e9s la veig pel m\u00f2bil, \u00e9s dur no poder anar a casa teva ni estar amb els teus, per\u00f2 ara em sento molt m\u00e9s alliberat psicol\u00f2gicament\u201d, assegura.<\/p>\n
Tamb\u00e9 coincideixen que l\u2019esgotament es comen\u00e7a a palpar en l\u2019ambient. \u201cA la meva planta hi ha uns \u00e0nims incre\u00efbles, jo estic valorant molt el que vol dir treball en equip, per\u00f2 les infermeres i les auxiliars fan moltes hores, i est\u00e0 clar que estan cansades\u201d, opina la F\u00e0tima. Ella no t\u00e9 contacte directe amb els pacients, no entra a les habitacions sin\u00f3 que es queda a la porta per si la infermera o l\u2019auxiliar la necessiten per alguna cosa. \u201cDe vegades se les ha d\u2019ajudar a posar-se o treure\u2019s la roba de protecci\u00f3, o potser estan fent una higiene i cal que els porti una tovallola, o em donen una mostra que li han tret a un pacient perqu\u00e8 la porti al laboratori, o he de demanar un medicament i anar-lo a buscar, o s\u2019han d\u2019organitzar unes capses al magatzem\u2026 la meva feina consisteix a ajudar-les i a vetllar perqu\u00e8 a la planta tot estigui correcte\u201d, explica.<\/p>\n
Pel Jos\u00e9, l\u2019esgotament \u00e9s m\u00e9s mental que f\u00edsic. \u201cLa c\u00e0rrega psicol\u00f2gica \u00e9s molt important, no estem acostumats a veure gent de quaranta i poc amb unes pneum\u00f2nies bestials, a les quals un dia li fas una radiografia quan est\u00e0 a planta, despr\u00e9s te\u2019l trobes intubat a l\u2019UCI, i dos dies despr\u00e9s et diuen que \u00e9s un \u00e8xitus. Aix\u00f2 deixa molt tocats a alguns companys\u201d, comenta. A la planta no \u00e9s habitual, per\u00f2 tamb\u00e9 ha mort algun pacient. \u201cEspero que no em passi, perqu\u00e8 les infermeres estan molt preparades psicol\u00f2gicament per\u00f2 jo no s\u00e9 si ho estic, ho haur\u00e9 de treballar perqu\u00e8 dedicant-me aix\u00f2 tard o d\u2019hora m\u2019ho trobar\u00e9\u201d, diu la F\u00e0tima.<\/p>\n
Per\u00f2 contra l\u2019esgotament hi ha un petit remei. A tots dos els emociona, i els carrega les piles, el que passa cada dia, des de fa m\u00e9s de tres setmanes, a les vuit del vespre. \u201cM\u2019emociona que la societat se\u2019n recordi de nosaltres i valori el nostre esfor\u00e7, em fa sentir molt acompanyada\u201d, explica la F\u00e0tima. \u201cCrec que la gent no \u00e9s conscient de la c\u00e0rrega d\u2019energia brutal que ens injecten aquests aplaudiments \u2013diu el Jose\u2013, em passa el mateix cada cop que una persona que est\u00e0 bastant fumuda em somriu i em d\u00f3na les gr\u00e0cies per tot el que estem fent\u2026 amb aix\u00f2 jo ja em sento m\u00e9s que pagat\u201d. Quan tot aix\u00f2 acabi, el Jose tornar\u00e0 a la feina que no ha deixat. Per la seva banda, a la F\u00e0tima, que t\u00e9 contracte fins el 3 de maig, encara li queda l\u2019\u00faltim trimestre de l\u2019any per acabar el curs i obtenir el t\u00edtol. En teoria \u00e9s el trimestre dedicat a les pr\u00e0ctiques. Per\u00f2 amb aquesta promoci\u00f3 s\u2019hauran d\u2019inventar una altra cosa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa gaireb\u00e9 dues setmanes que treballa a l\u2019Hospital del Mar, i encara, cada cop que trepitja el terra del vest\u00edbul li entren els nervis. \u201cNo s\u00e9 per qu\u00e8 em passa, ja que les companyes han estat molt amables amb mi, per\u00f2 em passa\u201d, explica la F\u00e0tima Lkharrat, de 19 anys, estudiant d\u2019un cicle formatiu de […]<\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":21899,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,26],"tags":[2152,2312],"class_list":["post-21898","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-moviments","tag-coronavirus","tag-feines"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21898","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21898"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21898\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21898"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21898"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21898"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}