En el meu modest curr\u00edculum professional de m\u00e9s de 30 anys de metge d’urg\u00e8ncies, puc mostrar experi\u00e8ncia en medicina d’emerg\u00e8ncies hospital\u00e0ries i extrahospital\u00e0ries, en cursos de medicina d’alta muntanya, metge d’expedici\u00f3, participaci\u00f3 en simulacres de m\u00faltiples v\u00edctimes, m\u00e0sters i sessions de medicina de cat\u00e0strofes, participaci\u00f3 en \u00abcoachings\u00bb…, gaireb\u00e9 un m\u00e0ster de l’univers!<\/p>\n
Imagina’t, jo que nom\u00e9s s\u00f3c un metge de fam\u00edlia i tinc el Certificado de Medicina de Urgencias de la SEMES, i que s\u00f3c un \u00abputo\u00bb metge de portes d’un hospital comarcal, on he patit totes les mis\u00e8ries d’aquest sistema sanitari on treballo, i he fet tot aix\u00f2. Sempre maltractats i menystinguts. A Urg\u00e8ncies de l’hospital tot s’hi val. I som tan mesells que ens agrada. Som una esp\u00e8cie en vies d’extinci\u00f3 i ens arriba ara aquesta gran clatellada: la Covid-19. Clar i catal\u00e0: la meva \u00e0via ho hauria dit aix\u00ed: \u00abens han agafat amb els pixats al ventre\u00bb.<\/p>\n
I jo que ja no volia engreixar molt m\u00e9s el meu curriculum vitae, resulta que nom\u00e9s em quedaven els cr\u00e8dits de la medicina de guerra (amb lo pacifista que s\u00f3c) i em fan comen\u00e7ar per les pr\u00e0ctiques, sense cronograma, sense tutors, sense tota la tropa ni el material b\u00e0sic necessari, sense generals i sense estrat\u00e8gia pensada, ni la log\u00edstica. Es poden guanyar aix\u00ed les batalles?<\/p>\n
Les meves pr\u00e0ctiques de guerra s\u00f3n una mili de 30 anys veient els constipats, les grips i els \u00abatacs de caspa\u00bb de les 4 de la matinada. I sobrevivint a tots els PIUCs d’hivern fent un \u00abtetris\u00bb cada dia, posant els pacients ingressats en lliteres all\u00e0 on pots. I a l’estiu, patint les allaus de turistes al bell mig del meu estimat Empord\u00e0. I per sobreviure a la mis\u00e8ria, sortir \u00aba fer el carrer\u00bb: atendre el codi IAM, el codi ICTUS, anant amunt i avall arreu de la geografia catalana amb el SEM, els traumes i els politraumes, fent el porta a porta com el repartidor del Deliveroo.<\/p>\n
Ja s\u00f3c, sense voler, a la guerra i la teoria m’ha arribat puntualment al meu smartphone, i sense demanar-la! He rebut una pluja d’estudis, de protocols i assajos incre\u00efble. Jo diria que m\u00e9s informaci\u00f3 en set dies que la que rebo normalment com a professional en cinc anys! Ah! Aix\u00f2 em permetr\u00e0 anar amb tots els coneixements m\u00e9s actuals \u00abup to date\u00bb a la gran batalla! Si ho llegeixo tot, potser sabr\u00e9 alguna cosa el 2022! Tinc el meu cervell com el disc dur del meu tel\u00e8fon i del meu ordinador: col\u00b7lapsat, sobreescalfat! Que si el fenotip I, el 5, l’ibuprof\u00e8, els IECAS, la hidroxicloroquina, el favilavir (m\u00e9s conegut que l’aspirina), l’interfer\u00f3, els protocols per posar-te i treure’t els equips EPI, les decisions \u00e8tiques…<\/p>\n
Ah! I el confinament ha tret de tothom una gran imaginaci\u00f3 i em distrec amb sobredosi de v\u00eddeos, acudits, can\u00e7ons i \u00abmemes\u00bb i veient tamb\u00e9 el fam\u00f3s metge Spiriman… Quin empatx de whatsapps! Com el dia de Cap d’Any per\u00f2 sense aturador, tot tamb\u00e9 molt viral i exponencial. Sort del meu jard\u00ed i hortet que fa m\u00e9s suportable aquest confinament i m’aporta pau interior per no parar boig, la primavera ha comen\u00e7at i en gaudeixo.<\/p>\n
M’he preguntat avui: com m’hi poso? O no m’hi poso? Dissabte i diumenge tinc torn de 12 hores. Qu\u00e8 faig? Estic acollonit quan veig les radiografies dels nostres pacients de fa dos dies com han canviat… I comencen a traslladar pacients molt greus intubats cap a les UCIs, i no s\u00f3n tan vells, i companys nostres ingressats. I ara cal tenir el cap ben clar. Feina f\u00e0cil. El comunicat de l’empresa va fent la llista d’afectats i canviant protocols cada dia. Ja no vull ni pensar gaire, per\u00f2 no em vull esborrar!<\/p>\n
No us penseu! Ja m’ha passat pel cap fugir, em faig desertor i me’n vaig dos mesos amb unes bones provisions i ben amagat en un rac\u00f3 de les meves estimades Gavarres amb els meus amics senglars. All\u00e0 no em trobaran ni els virus… Osti! M’ha passat pel cap, per\u00f2 qu\u00e8 collons! Que els meus companys avui hi s\u00f3n, all\u00e0, al front.<\/p>\n
#Noemquedoacasa. Anir\u00e9 al meu estimat Servei d’Urg\u00e8ncies, em posar\u00e9 la meva mascareta quir\u00fargica, que tornar\u00e9 a utilitzar tot el dia, i comen\u00e7ar\u00e9 a la zona COVID-19. Aquesta nova zona l’hem creat en el nostre servei en temps r\u00e8cord, tal com manen els protocols xinesos, per guanyar les guerres a les pand\u00e8mies. S\u00f3n petites coses, no medi\u00e0tiques, no tindrem 10.000 llits en 10 dies…, per\u00f2, com Urg\u00e8ncies de Palam\u00f3s, no n’hi ha dos!<\/p>\n
Mentre he estat al llit sense poder dormir despr\u00e9s de la darrera i estressant gu\u00e0rdia de dijous, el cap em donava voltes de com ho podia fer per encomanar exponencialment a tots els meus companys d’expedici\u00f3 l’energia necess\u00e0ria i la dosi d’optimisme per fer front a la c\u00e0rrega psicol\u00f2gica terrible que ens est\u00e0 suposant estar al capdavant de la batalla, i sabent que estem desguarnits, sense els mitjans ni les provisions necess\u00e0ries i sense saber on hem d’arribar ni si ens en podrem sortir, i quants de nosaltres serem v\u00edctimes d’aquesta pand\u00e8mia.<\/p>\n
No dormia i suposo que s\u00f3c un m\u00e9s dels que pateixo una c\u00e0rrega psicol\u00f2gica per estar davant d’aquest repte desconegut. \u00c9s aix\u00ed! M’acaba d’arribar un altre PDF dels nostres companys psic\u00f2legs que ens han ofert el seu ajut i hi surto retratat (prefase, fase inicial, enfocament recomanat….). Gr\u00e0cies pel vostre ajut!<\/p>\n
S\u00f3c un apassionat de la muntanya i el que m\u00e9s m’ha ajudat i motivat sempre \u00e9s caminar per la vida amb la mateixa energia positiva i determinaci\u00f3 que hi poses quan vols assolir un repte d’arribar al cim, gaudir de l’aventura i tornar a casa sa i estalvi i guardar-te per sempre el record d’aquelles bones experi\u00e8ncies.<\/p>\n
Per\u00f2 ara em passa que no s\u00e9 si pujar\u00e9 una muntanya de 8.000 metres o si en tindr\u00e0 20.000, i no s\u00e9 si tindr\u00e9 prou energia despr\u00e9s de guanyar la batalla, perqu\u00e8 estic segur que la guanyarem. Despr\u00e9s, recuperat, segur que lluitar\u00e9 per millorar les nostres condicions de treball i en sortir\u00e9 m\u00e9s refor\u00e7at.<\/p>\n
Ara som davant d’un repte molt gran que ens ha vingut de forma sobtada i ens ha enganxat a tots en pilotes. No hem viscut aquesta experi\u00e8ncia ni els que portem m\u00e9s \u00abmili\u00bb. Els meus companys expedicionaris ara s\u00f3n una gran colla, per\u00f2 alguns ja els han enviat a casa, comencem amb moltes baixes. Avances i cada jornada et quedes m\u00e9s sol i a aquesta muntanya encara no li veus el cim. Hi ha molta boira i cada dia fa m\u00e9s mal temps, i molt canviant, i cada hora que passa est\u00e0s m\u00e9s cansat… Vas mal equipat i justet d’equip. He apr\u00e8s en els cursos de medicina de muntanya que els expedicionaris, per assolir l’\u00e8xit i fer cim, el m\u00e9s important \u00e9s l’equilibri psicol\u00f2gic i aix\u00f2 em fa patir, aix\u00f2 grinyola, m’arriben males sensacions.<\/p>\n
Aquest repte ens demana de tots nosaltres treure el millor que tenim i ajudar-nos molt\u00edssim. No he tingut mai un \u00abcoach\u00bb al meu costat, no n’hi havia abans, i no estava de moda. Per\u00f2 en la meva traject\u00f2ria professional he viscut tota mena de situacions amb la sort de tenir un gran equip i bons mestres, per\u00f2 mai fins ara m’he enfrontat a situacions on l’angoixa dels companys, la por, el p\u00e0nic, hagi creat una situaci\u00f3 tan excepcional fruit d’aquest atzucac.<\/p>\n
Suposo que aix\u00f2 de rebre tanta informaci\u00f3, estar a la primera l\u00ednia i molt desprotegits impressiona molt\u00edssim, i veure v\u00edctimes i m\u00e9s v\u00edctimes arribant impacta molt, i es fa molt dur de portar. I t’ho vas creient que aix\u00f2 no \u00e9s cap simulacre i caus en una espiral negativa, de tristesa. Vas patint un gran impacte psicol\u00f2gic que et pot v\u00e8ncer i comences a cercar els responsables, els culpables.<\/p>\n
Jo crec que ara no toca fer arribar missatges negatius. Crec que encara encomanen m\u00e9s p\u00e0nic als que estem lluitant en el front. Aquesta tasca ens la reservarem per al final. A mi aix\u00f2 m’ho han ensenyat a fer en els \u00abdebriefings\u00bb, no s\u00f3c tan antic tampoc! Ja hi serem a temps per si cal portar alg\u00fa a la foguera! Per\u00f2 fem-ho despr\u00e9s.<\/p>\n
En sabrem tots plegats de deixar retrets, queixes i canalitzar les nostres energies per garantir que ens en sortim d’aquesta? Ara ens cal mirar endavant que tenim un repte colossal i aix\u00f2 no s’ha acabat!! Ens en sortirem si fem servir molt b\u00e9 el cap. No malgastem energies!<\/p>\n
Despr\u00e9s ens far\u00e0 por ser v\u00edctimes de l’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, que tamb\u00e9 tots n’hem sentit parlar. Aquells soldats despr\u00e9s del trauma de la guerra. Tots ens sentim com se sentiren els nostres avis quan de ben joves els cridaren al camp de batalla, a la guerra, aquells herois de la \u00ablleva del biber\u00f3\u00bb.
\nAra respiro fons i no em costa, no tinc tos, i puc continuar tranquil. I dem\u00e0? Ja veurem! I ara que me’n vaig a dormir, hi anem junts? Li dic a la Nuri? Uf, quin dilema… I si dem\u00e0 la sento tossir? Segur que tamb\u00e9 ho heu pensat. Necessitem no defallir, encomanar-nos entre nosaltres tot l’optimisme possible.<\/p>\n
Despr\u00e9s quan tornem del cim, en el camp base del nostre centre de treball, i a casa amb la fam\u00edlia, volem celebrar la vict\u00f2ria tots plegats i sense que hi falti ning\u00fa de nosaltres. Potser caldr\u00e0 fer-ho amb un bon gint\u00f2nic, que he apr\u00e8s que la quinina ens refor\u00e7ar\u00e0 per la propera campanya. Per\u00f2 jo em beur\u00e9 un bon got de ratafia de 41 herbes i despr\u00e9s amb tota la tranquil\u00b7litat i la calma, despr\u00e9s de la tempesta en aquest mar d’emocions, potser us escriur\u00e9 la cr\u00f2nica de la batalla que ve, que aquesta va de deb\u00f2 i estic segur que tots ens en sortirem.<\/p>\n
For\u00e7a i salut!!<\/p>\n
<\/p>\n