Hi ha setmanes i dies m\u00e9s dolents que altres. Les urg\u00e8ncies es saturen i els pacients s’estanquen. Les sales es fan petites i les pantalles amb el n\u00famero de gent en espera no paren de recordar tota la feina que queda al davant. \u00abHi ha dies que surts molt deprimida i molt cansada. Dies on has de fer un sobreesfor\u00e7 inhum\u00e0 per, com a m\u00ednim, visitar els pacients, ja que et trobes amb 30 d’ells que no saps ni on posar\u00bb.<\/p>\n
Aquest \u00e9s el testimoni d’una infermera d’urg\u00e8ncies de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, un hospital que, reconegut internacionalment, va ser el primer a acollir pacients infectats per COVID-19.<\/p>\n
El 25 de febrer, el secretari de Salut P\u00fablica, Joan Guix, informava sobre el primer cas de coronavirus a Catalunya en una dona de 36 anys que havia viatjat a It\u00e0lia. Guix indicava que la pacient estava b\u00e9: \u00abt\u00e9 simptomatologia similar a la gripal. No t\u00e9 patologia de base, \u00e9s una dona jove\u00bb. De fet, afegia, estava ingressada \u00abper comoditat i perqu\u00e8 ara mateix no hi ha saturaci\u00f3 al Cl\u00ednic\u00bb. A banda, per precauci\u00f3, 25 persones properes a la pacient eren posades en a\u00efllament preventiu durant 14 dies per\u00f2 cadascuna a casa seva. L’endem\u00e0, Salut confirmava un segon cas de coronavirus. Aquest cop en un noi de 22 anys que tamb\u00e9 havia estat a It\u00e0lia.<\/p>\n
Des d’aleshores, la freq\u00fc\u00e8ncia d’infeccions va cr\u00e9ixer. Vam passar de la crida a la calma del secretari de Salut P\u00fablica: \u00abNo requerim mascaretes, sobretot, cal seguir les mesures d’higiene habituals: rentar-se sovint les mans amb sab\u00f3; utilitzar mocadors de paper d’un sol \u00fas i tossir tapant-se amb l’avantbra\u00e7\u00bb a un estat d’alarma decretat el 13 de mar\u00e7 que ens deixava a tots a casa.<\/p>\n
\u00abMolts dies hem de jugar al tetris amb els pacients. Ara sembla que ha baixat una mica per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una loteria i quan arribem a treballar mai sabem que ens trobarem\u00bb. \u00abHe comen\u00e7at a guardar-me les mascaretes perqu\u00e8 s\u00e9 que un dia ens quedarem sense\u00bb. \u00abUtilitzem una mascareta que en principi dura dues hores en torns d’entre 7 a 10 hores\u00bb. \u00abQuan arribem el primer que fem \u00e9s preguntar a la supervisora si per avui encara ens arriba el material\u00bb.<\/p>\n
A banda, dels 22 hotels habilitats darrerement i els pavellons Salut destinats a acollir malalts m\u00e9s lleus, l’increment dels pacients, com ja estava previst, ha implicat establir noves metodologies de treball davant la falta de recursos que disposen els hospitals. \u00abFins ara no ens han dit que reciclem per\u00f2 jo em guardo les mascaretes per si algun dia ens quedem sense. A mi m’han assignat la feina de fer frotis: de normal vaig amb una FPP2 i per fer els frotis em poso una FPP3. Les haur\u00edem de llan\u00e7ar per\u00f2 en acabar el torn me les guardo en una bossa pel dia que no en tinguem. Que creiem que acabar\u00e0 passant si aix\u00f2 segueix aix\u00ed\u00bb.<\/p>\n
A l’Hospital Cl\u00ednic, com a exemple del qu\u00e8 es repeteix en la majoria de centres, els seus treballadors asseguren treballar en l’eterna inc\u00f2gnita. Les noves contractacions ajuden i el desplegament a hotels tamb\u00e9 per reduir els pacients per\u00f2 les baixes entre treballadors pressionen els qui encara segueixen. Per sort, molts d’ells ja es van reincorporant poc a poc. La infermera d’urg\u00e8ncies amb qui hem parlat explica que entre companyes les sensacions varien: entre el personal fix els torns s’han intensificat per\u00f2 es respecten bastant; les suplents, explica, s\u00f3n les que acaben treballant m\u00e9s hores, fan m\u00e9s torns i, per tant, en estar m\u00e9s exposades, estan m\u00e9s preocupades.<\/p>\n
Aqu\u00ed es suma la complexitat dels pacients que s’atenen. A tots els hospitals de Catalunya totes les sales han canviat. \u00abAbans ten\u00edem ginecologia, traumatologia… Ara totes les sales s\u00f3n pacient COVID\u00bb. Aix\u00f2 ha comportat aprenentatge i adaptaci\u00f3 constant: \u00ables companyes que duien anys treballant amb pacients espec\u00edfics que tenen les seves peculiaritats, continuen sabent una mica de tot per\u00f2 saben m\u00e9s d’on s’han especialitzat. De sobte ens trobem amb pacients b\u00e0sicament respiratoris que a m\u00e9s fan febre. Tamb\u00e9 algun amb diarrea o v\u00f2mits per\u00f2 aix\u00f2 ja ho d\u00f3na la medicaci\u00f3…\u00bb<\/p>\n
Aquestes situacions, m\u00e9s enll\u00e0 de les cures rutin\u00e0ries, provoquen una necessitat d’higiene extra. Per atendre un pacient en condicions, remarquen, cal temps i tenir-lo en un espai segur. \u00abEl problema m\u00e9s greu que tenim \u00e9s no tenir material suficient per entrar a les habitacions\u00bb, explica una auxiliar d’infermeria que si b\u00e9 al principi va poder utilitzar EPIs adients, ara explica que hi ha dies que utilitzen les bates fines de quir\u00f2fan o fins i tot unes fetes amb bosses: \u00abamb les bates de pl\u00e0stic passes calor i no pots treballar amb comoditat. Les auxiliars hem d’ajudar a les infermeres per\u00f2 mantenir la dist\u00e0ncia al mateix temps i alhora fer tasques com canvis de panyals\u00bb.<\/p>\n
La mateixa auxiliar apunta que a part de com \u00e9s de desagradable treballar en aquestes condicions tamb\u00e9 cal sumar la pena que d\u00f3na veure pacients molt malalts que estan sols i als quals no pots dedicar-hi gaire temps. \u00abL’altre dia, hi havia un home de 80 anys que es trobava prou b\u00e9, estava tranquil, per\u00f2 volia una finestra. Vaig ensenyar-li que hi havia una a l’altra costat de l’habitaci\u00f3, on es trobava el seu company d’habitaci\u00f3, un home de 40 anys. Ell es va quedar tranquil. Quan s’acabava el meu torn vaig tornar a veure com estava i em vaig trobar la meva companya reanimant-lo. Va acabar morint al costat d’un altre pacient que ho va sentir tot. Imagina’t…. S\u00f3n pacients que poden estar estables per\u00f2 de cop es posen cr\u00edtics\u00bb.<\/p>\n
Un altre exemple, segueix, \u00e9s el de \u00abla t\u00edpica senyora que s’assembla a la teva mare i est\u00e0 sola, desorientada i espantada\u00bb. \u00abA aquests pacients nom\u00e9s pots dona’ls-hi \u00e0nims, tranquil\u00b7litzar-los i fer-los veure que no estan sols mentre pregunten per la seva filla\u00bb, relata. I \u00e9s que aquests moments s\u00f3n molt durs perqu\u00e8 mentre fan \u00abel que poden\u00bb, en moltes ocasions acaben plorant\u00bb.<\/p>\n
En aquest sentit, afegeix que aix\u00f2 \u00absembla una pel\u00b7l\u00edcula de por\u00bb per\u00f2 tamb\u00e9 que a vegades hi ha alegries. \u00abFor\u00e7a i amor li donem a tothom i hi ha gent que despr\u00e9s d’estar justeta es posa b\u00e9. Aix\u00f2 et d\u00f3na \u00e0nims!\u00bb<\/p>\n
Aix\u00ed, davant d’aquestes situacions, molts dels treballadors reconeixen que tot i tenir dies de festa potser els dediquen sencers a recompondre’s f\u00edsicament i an\u00edmicament. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que, comenten, \u00abtot i tenir molta angoixa i ansietat, t’has d’acostumar a aquesta din\u00e0mica\u00bb. I \u00e9s que aix\u00ed com \u00abels primers dies era mortal\u00bb, ara diuen estar millor perqu\u00e8 \u00abest\u00e0 tothom i tot l’hospital igual\u00bb.<\/p>\n
Les noves contractacions han alleujat la pressi\u00f3 assistencial. Tamb\u00e9 ho han fet els 22 hotels arreu del territori i tamb\u00e9 els diversos pavellons que s’han obert. Aix\u00f2 no significa directament que no hi hagi hagut problemes.<\/p>\n
La gent emmalalteix de COVID per\u00f2 la c\u00e0rrega tamb\u00e9 fa que hi hagi gent treballant en males condicions, amb contractures pel volum de feina i veient-se sobrepassada. Com expliquen, algunes de les noves contractacions, que s’han fet massivament, s\u00f3n a gent sense gaireb\u00e9 experi\u00e8ncia. \u00c9s evident que en situacions com aquesta tota ajuda \u00e9s poca per\u00f2 el que aix\u00f2 implica, com apunta una auxiliar del Cl\u00ednic, \u00e9s que moltes persones s’incorporin sense prou formaci\u00f3 sobre termes espec\u00edfics com l’autoprotecci\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00ed i tot, tant per v\u00eddeo i de manera telem\u00e0tica com presencialment, s’han fet formacions a tot el personal. El qu\u00e8, com apunta la infermera amb qui hem xerrat: \u00abs’estan fent uns cursos per posar-nos els EPI: bata, mascareta, ulleres i guants, sense contaminar-se. \u00c9s un EPI molt b\u00e0sic, no tenim el qu\u00e8 ho cobreix tot. All\u00e0 t’expliquen com posar-te’l i treure-te’l per no tocar res que pugui contaminar-te a tu despr\u00e9s\u00bb. Vam comen\u00e7ar a fer cursos d’hora i mitja perqu\u00e8 els expliquessin aix\u00f2 i tamb\u00e9 com treballar amb la COVID. Les explicacions sobre el material les feien infermeres d’UCI sobretot que ja tenien preparaci\u00f3 per l’Ebola. \u00abVolien intentar que tothom faci el curs per\u00f2 \u00e9s que som 5000 treballadors…\u00bb. A m\u00e9s, tamb\u00e9 es queixen de les condicions, ja que es realitzen amb material reutilitzat: \u00ab\u00e9s bastant rid\u00edcul la veritat. Si no tenim material per treballar, no tenim material per fer el curs\u00bb.<\/p>\n
A aquesta situaci\u00f3, l’Ester, una de les treballadores de la neteja apunta que hi ha coses que els hi van ensenyar al curs que no es poden complir: \u00abhi ha certes tasques que hem de fer entre dues persones per\u00f2 a vegades no hi arribem\u00bb. Tamb\u00e9 afegeix que \u00abhi ha habitacions molt petites on et d\u00f3nes cops tota l’estona\u00bb. Denuncia que no a tots els hi estan fent frotis sota l’argument de no treballar a primera l\u00ednia per\u00f2 creu que \u00abestar una hora dins de l’habitaci\u00f3 netejant-la a fons al costat del malalt\u00bb, s\u00ed que \u00e9s estar-ho.<\/p>\n
A trav\u00e9s de les xarxes socials s’ha aplaudit la tasca de tots els treballadors sanitaris, fins i tot aquells no titulats. No obstant aix\u00f2, l’Ester apunta que no es senten protegits: \u00aba part de la tensi\u00f3 que estem vivint, trobes que no ens valoren i ens llancen a les trinxeres\u00bb. Una de les principals cr\u00edtiques, a banda de fer servir de material de qualitat dubtosa, \u00e9s que la roba que els hi donen l’han de guardar a les taquilles. \u00abJo no estic disposada a guardar la roba de la feina amb la roba que despr\u00e9s m’enduc a casa meva\u00bb, diu l’Ester.<\/p>\n
Sergio Lachica, del sindicat Lluitem, ens explica que una de les coses que m\u00e9s molesten als treballadors \u00e9s que un hospital com el Cl\u00ednic, el segon millor hospital de tot l’estat, no hagi tirat endavant abans: \u00ab‘\u00e9s igual que no ens autoritzen, si sabem el que s’havia de fer, ho farem’, haurien d’haver dit els dirigents\u00bb. I \u00e9s que al seu entendre, \u00abhi ha molts bons professionals amb molt bones idees, per\u00f2 no s’avan\u00e7a. Tamb\u00e9 amb alternatives viables per poder treballar amb millors condicions\u00bb.<\/p>\n
Algunes de les mancances m\u00e9s greus que apunta \u00e9s la falta de material a urg\u00e8ncies: \u00aball\u00e0 \u00e9s on et menges tot el focus i les mesures no s\u00f3n les adequades… No tothom t\u00e9 material d’acord amb la patologia del pacient que at\u00e9n i estem exposats tota l’estona\u00bb. I com molts altres professionals, tamb\u00e9 creu que els treballadors saben que aix\u00ed i tot es sortir\u00e0 perqu\u00e8 ells s\u00f3n els qui \u00abes consciencien en fer-ho com sigui i amb el qu\u00e8 sigui\u00bb.<\/p>\n
\u00abQuan aix\u00f2 acabi haurem de deixar clares les exig\u00e8ncies. Entenem que la situaci\u00f3 ara \u00e9s dif\u00edcil per\u00f2 hem de ser conseq\u00fcents i fa molts anys que arrosseguem problemes econ\u00f2mics i problemes en la sanitat p\u00fablica\u00bb, analitza Lachica que no dubta en afegir que els professionals poden aguantar una mica m\u00e9s per\u00f2 que, el qu\u00e8 cal \u00e9s invertir els diners en la sanitat p\u00fablica. \u00abJa d’aqu\u00ed a un any exigirem que se’ns reconegui als professionals per\u00f2 no podem fer-ho si no salvem la sanitat\u00bb, diu.<\/p>\n
En aquesta l\u00ednia, des del sindicat demanen que quan aix\u00f2 acabi que s’acceptin responsabilitats i que es repensin els protocols. \u00abSi l’empresa va creure que formar un grup de 8 o 10 lliterers, 20 infermeres, 20 auxiliars i no s\u00e9 quants metges quan l’Ebola era suficient per a qualsevol situaci\u00f3 s’han equivocat i molt\u00bb. I \u00e9s que Lachica creu que en una ciutat com Barcelona s’ha d’estar preparat per qualsevol cosa. Posa l’exemple de patir un atac i tot i dir que aix\u00f2 no ho \u00e9s, cal tenir idees i \u00abdavant una situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia tenir tots els actius preparats\u00bb. Creu que en lloc de l’estat, s’hi est\u00e0 de preparat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha setmanes i dies m\u00e9s dolents que altres. Les urg\u00e8ncies es saturen i els pacients s’estanquen. Les sales es fan petites i les pantalles amb el n\u00famero de gent en espera no paren de recordar tota la feina que queda al davant. \u00abHi ha dies que surts molt deprimida i molt cansada. Dies on […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":19741,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[2152,228,704],"class_list":["post-21925","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus","tag-professionals-sanitaris","tag-treballadors"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21925","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21925"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21925\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}