Acabo la meva jornada laboral de 8 hores despr\u00e9s de passar visita a 12 pacients Covid-19 ingressats en planta. Estic molt cansat a nivell f\u00edsic, perqu\u00e8 he treballat vuit dies dels nou \u00faltims, amb dos torns de 12 hores. Per\u00f2 el pitjor \u00e9s la part an\u00edmica, espiritual. Els pacients es compliquen, empitjoren, i jo no tinc un tractament realment efica\u00e7 que els curi. Cada dia hi ha diverses defuncions.<\/p>\n
En estar tots els pacients en a\u00efllament respiratori, he hagut de col\u00b7locar-me tot l’equip de protecci\u00f3 individual (EPI) ben posat, i he estat amb ell diverses hores. \u00c9s com estar a la sauna, mai havia suat tant en el meu lloc de treball. Quan he sortit de la zona de risc he hagut d’anar als vestidors a dutxar-me. M’ha faltat un EPI, la gorra, i me n’he fet un amb paper d’eixugar-se les mans. Disposo de mascareta FFP2, una segona mascareta amb pantalla de protecci\u00f3 ocular, bata impermeable blanca i bata verda fina a sobre, a m\u00e9s de doble guant. He utilitzat el meu fonendoscopi, l’he desinfectat amb tovalloletes desinfectants despr\u00e9s de sortir de les habitacions, i a la fi ho he rentat amb aigua i sab\u00f3.<\/p>\n
Despr\u00e9s de fer els cursos cl\u00ednics i comentar els pacients m\u00e9s complexos en sessi\u00f3 cl\u00ednica, m’ha tocat informar els familiars per tel\u00e8fon. El fet que els familiars no puguin estar amb els pacients, ni en el cas que empitjorin o morin, \u00e9s molt desagradable, molt cruel. Parlar per tel\u00e8fon amb una persona a la qual no he vist mai i donar-li males not\u00edcies sobre el seu familiar proper, \u00e9s un mal tr\u00e0ngol a qu\u00e8 no estic acostumat. Per desgr\u00e0cia, al llarg de la meva traject\u00f2ria professional, he hagut de donar males not\u00edcies diverses vegades, per\u00f2 sempre ho he fet en un context m\u00e9s humanitzat: en persona, en un despatx asseguts cara a cara, he vist els gestos de la persona que rebia la not\u00edcia, he intentat consolar-la.<\/p>\n
Jo vaig escollir ser metge per tenir cura dels malalts i lluitar per la seva curaci\u00f3. Per\u00f2 aquesta malaltia, de moment, no t\u00e9 tractament curatiu, i a m\u00e9s els traiem el consol de la companyia dels seus familiars.<\/p>\n
Un altre aspecte complex \u00e9s l’escassetat de llits d’UCI en comparaci\u00f3 amb l’allau de pacients greus. S’ha canviat radicalment el criteri d’ingr\u00e9s a l’UCI en quinze dies. Ara cal ser m\u00e9s jove i sa que mai perqu\u00e8 t’ingressin a l’UCI.<\/p>\n
En conjunt, tinc la sensaci\u00f3 de viure un malson, que est\u00e0 en un bucle que es repeteix. Tots els dies s\u00f3n iguals. No veig la llum a la fi del t\u00fanel.<\/p>\n
I segueixen dient que el pitjor est\u00e0 per arribar. No m’ho vull imaginar. No vull pensar. He decidit tenir cura meu f\u00edsic i la meva ment. Els dies que no treballo intento desconnectar del tema, fer molt exercici f\u00edsic i una mica de mindfullness. La societat ens necessita per seguir lluitant contra la pand\u00e8mia, no podem defallir. Els aplaudiments de les 20 hores ens recarreguen l’energia. Never surrender<\/em>!<\/p>\n