Aquest no \u00e9s el meu primer confinament. Fa prop de\u00a0setanta\u00a0anys vaig estar tres mesos\u00a0tancada\u00a0a casa per evitar la poliomielitis, que ja havia contagiat a diverses nenes del meu entorn. Van ser els meus pares els que van decidir a\u00efllar-me perqu\u00e8 el Govern franquista del moment mai va donar instruccions ni adoptar mesures per protegir la poblaci\u00f3 d’aquella terrible epid\u00e8mia. A la manca d’informaci\u00f3 oficial es va sumar la precarietat m\u00e8dica de l’\u00e8poca, la mala alimentaci\u00f3 que el pa\u00eds havia suportat des de la guerra i la ignor\u00e0ncia de la gent sobre uns mals que es consideraven inevitables. Un c\u00e0stig de D\u00e9u.<\/p>\n
La poliomielitis atacava sobretot a menors d’entre\u00a0sis\u00a0mesos i\u00a0deu\u00a0anys. Per sobre d’aquesta edat tamb\u00e9 hi havia casos, per\u00f2 menys. El virus causava la mort, per\u00f2, sobretot, par\u00e0lisi a les extremitats. Fins a 1958, gaireb\u00e9 una d\u00e8cada despr\u00e9s que la malaltia hagu\u00e9s comen\u00e7at a fer estralls a Espanya, el r\u00e8gim no la va recon\u00e8ixer com un problema de salut p\u00fablica.<\/p>\n
Donada la manca d’estad\u00edstiques fiables sobre els efectes de la poliomielitis paral\u00edtica a l’Espanya de la postguerra, \u00e9s dif\u00edcil, gaireb\u00e9 impossible, establir quin va ser el seu veritable abast. Estimacions oficioses apunten que entre 1949 i 1964 van morir\u00a0almenys\u00a02.000 persones i 32.000 van patir danys en el sistema nervi\u00f3s central que van produir par\u00e0lisi en bra\u00e7os i cames i danys a la columna vertebral. No obstant aix\u00f2, l’Associaci\u00f3 Afectats de S\u00edndrome de\u00a0P\u00f2lio\u00a0i Post-P\u00f2lio\u00a0d’Espanya, en una informaci\u00f3 recollida per El Pa\u00eds s’estimava en 300.000 els afectats pels \u00faltims brots de la malaltia, citant un estudi realitzat en 1970. Molts d’ells encara sobreviuen.<\/p>\n
Per\u00f2 xifres a banda, el que\u00a0s\u00ed que\u00a0est\u00e0 demostrat \u00e9s que la p\u00f2lio va ser un dur flagell durant gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades, i que es va alternar amb epid\u00e8mies de grip, xarampi\u00f3 i altres malalties infantils, a m\u00e9s de la temible tuberculosi, end\u00e8mica des de feia d\u00e8cades. El r\u00e8gim va ocultar les dades, va manipular i mentir propiciant amb la seva actitud que la malaltia fos present a Espanya molt m\u00e9s temps que en altres pa\u00efsos. Les autoritats mai van establir un protocol de protecci\u00f3 col\u00b7lectiva i les dues vacunes que es van desenvolupar es van utilitzar amb molt de retard. Nou anys la\u00a0Salk\u00a0i tres la\u00a0Sabin.<\/p>\n
Sense instruccions oficials a seguir, quan la malaltia va castigar les meves companyes de col\u00b7legi i a nenes de l’edifici on vivia i el contigu, els meus pares van decidir actuar pel seu compte. Relativament ben informats, per\u00f2 sense ser sanitaris de professi\u00f3, em van imposar una quarantena que, donada la gravetat de la situaci\u00f3, es va perllongar tot un trimestre. No he estat capa\u00e7 de recordar si el brot del meu a\u00efllament va ser el de 1950 o el de 1952. Jo havia nascut al 44, per tant, tenia sis o vuit anys.<\/p>\n
La nena\u00a0del\u00a02a esquerra, malalta; la de l’edifici del costat, tamb\u00e9; la filla del lleter, a la vora de la mort; grav\u00edssimes dues de les meves millors amigues (totes dues van estudiar despr\u00e9s medicina). Totes \u00e9rem alumnes de la mateixa escola, encara que no\u00a0del\u00a0mateix curs. I no hi havia xifres, per\u00f2 als meus pares no els feia falta con\u00e8ixer-les. La malaltia hi era, a la porta del costat.<\/p>\n
La meva mare, amb ajuda d’alguns llibres de divulgaci\u00f3 m\u00e8dica, es \u00abva inventar\u00bb un protocol. I com tant ella com el meu pare havien de seguir treballant, l’\u00fanica a\u00efllada vaig ser jo. Es van prohibir les visites. Res d’\u00e0vies, amigues ni de bon tros ve\u00efns.\u00a0Viv\u00edem al primer esquerra\u00a0d’un edifici de tres plantes amb sis apartaments, i al repl\u00e0 els meus pares es treien el cal\u00e7at i la roba de carrer, i entraven directes a la dutxa. Es fregaven el cos amb un aspre sab\u00f3 casol\u00e0 fabricat en la nostra pr\u00f2pia cuina amb l’oli del racionament, que per cert va acabar, precisament, en 1952. Despr\u00e9s es vestien amb roba neta i usaven mascareta i guants dins de casa. Durant els brots la meva mare aplicava als aliments el mateix tractament que quan es produ\u00efen les alertes de c\u00f2lera (aigua bullida fins i tot per rentar-se les dents i nom\u00e9s aliments cuinats). Entre\u00a0un brot i l’altre, les amanides i les fruites es rentaven amb aigua abundant i unes gotes de lleixiu.<\/p>\n
Els col\u00b7legis crec que no es van tancar -per descomptat, el meu seguia obert quan els meus pares em confinaren- per\u00f2\u00a0s\u00ed que\u00a0hi va haver una desbandada considerable d’alumnes. Els que tenien fam\u00edlia al camp enviaven all\u00e0 als nens per allunyar-los de la ciutat, de l’escola, dels seus germans malalts i dels seus amics. I queien un darrere l’altre. Vam perdre molts dies de classe perqu\u00e8 els brots es van succeir\u00a0diverses tardors, amb intervals de dos anys, per\u00f2 recuper\u00e0vem els programes d’estudis sense contratemps.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, les terribles seq\u00fceles de l’epid\u00e8mia no es van superar. Fins al final del batxillerat vaig seguir convivint amb les amigues afectades per la poliomielitis, contemplant els estralls de la malaltia en les seves extremitats deformes. Els nens\u00a0tamb\u00e9 es van veure\u00a0afectats, per\u00f2 nom\u00e9s les recordo a elles perqu\u00e8 el meu col\u00b7legi era segregat, com gaireb\u00e9 tots en aquells anys.<\/p>\n
El confinament actual m’ha portat a la mem\u00f2ria aquell malson i he tingut curiositat per con\u00e8ixer alguns detalls de la malaltia. He descobert que els poliovirus que causaven la p\u00f2lio s\u00f3n tamb\u00e9 d’ARN, com els coronavirus. I m’ha sorpr\u00e8s llegir que el 95% dels infectats s\u00f3n asimptom\u00e0tics, que els virus no produeixen en ells cap malaltia.\u00a0Hi\u00a0va haver molt\u00edssims m\u00e9s infectats dels que es creia!<\/p>\n
Dins d’aquell terrible escenari vaig ser una nena afortunada. Filla \u00fanica d’una parella\u00a0\u2018a\u00f1osa\u2019, terme\u00a0una mica despectiu\u00a0que s’aplicava a pares grans que per la guerra no van tenir oportunitat (o desig) de procrear m\u00e9s joves, vaig rebre una atenci\u00f3 gaireb\u00e9 obsessiva. Jo ja havia observat, molesta, que les mesures d’higiene sempre anaven a casa meva molt m\u00e9s lluny que en les de les meves amigues, aix\u00ed que quan em van tancar m’ho vaig prendre fatal. Per\u00f2 quan vaig tornar a l’escola vaig entendre molt b\u00e9 el que all\u00f2 havia significat. Mai sabr\u00e9 si les \u00abexcentricitats\u00bb de la meva mare i la meva llarga abs\u00e8ncia de col\u00b7legi van servir d’alguna cosa. S\u00ed que s\u00e9 que la malaltia va passar per davant de la meva porta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest no \u00e9s el meu primer confinament. Fa prop de\u00a0setanta\u00a0anys vaig estar tres mesos\u00a0tancada\u00a0a casa per evitar la poliomielitis, que ja havia contagiat a diverses nenes del meu entorn. Van ser els meus pares els que van decidir a\u00efllar-me perqu\u00e8 el Govern franquista del moment mai va donar instruccions ni adoptar mesures per protegir la […]<\/p>\n","protected":false},"author":465,"featured_media":21967,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[2314],"class_list":["post-21965","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-confinament"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21965","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/465"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21965"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21965\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21965"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21965"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21965"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}