Cada dia, a les 20:00, el silenci es trenca i esclata en aplaudiments des de finestres i balcons. L’ofrena festiva t\u00e9 com a destinaci\u00f3 te\u00f2rica i primordial el personal de primera l\u00ednia, els serveis essencials, els sanitaris. Aquest mur de contenci\u00f3 activa \u00e9s el lloc al qual dirigir l’esperan\u00e7a i l’agra\u00efment. S\u00f3n herois, diem, els herois i hero\u00efnes de tots aquests dies.<\/p>\n
Per\u00f2 les paraules i les definicions tenen l’estranya capacitat de barrejar explicacions amb l\u00edmits i contradiccions. El te\u00f2ric heroi individual se substitueix aqu\u00ed per un homogeni i col\u00b7lectiu que, en el fons, diu que se sent res m\u00e9s que un treballador responsable, sobrecarregat i exposat, amb por i gaireb\u00e9 sense capacitat de decisi\u00f3.<\/p>\n
Les definicions es fan al mateix temps massa amples o massa estretes. Tan ambig\u00fces com el debat sobre la naturalesa d’un virus (\u00e9s un \u00e9sser viu el coronavirus?), per\u00f2 tremendament rellevants com a element de reivindicaci\u00f3 i de poder. Si volem cridar-los herois, endavant, ens diuen. Per\u00f2 quan tot aix\u00f2 acabi els haurem d’escoltar. Haurem d’atendre’ls com durant tants anys no vam fer abans.<\/p>\n
\u00abNo tenim res d’herois i en cap moment ens sentim aix\u00ed\u00bb, afirma Paula Vera, metgessa intensivista a l’UCI de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona. \u00abSom persones treballadores que intenten complir amb la seva responsabilitat, perqu\u00e8 si no treballarem ning\u00fa tindr\u00e0 cura dels malalts per nosaltres\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Semblantment opina Luis Querol, neur\u00f2leg al mateix hospital, que, com tants altres en aquests dies, ha canviat la seva rutina per atendre pr\u00e0cticament de manera exclusiva a malalts de COVID-19: \u00abNom\u00e9s som professionals que assumeixen els riscos de la seva professi\u00f3\u00bb. Per\u00f2 afegeix una porta a l’ambig\u00fcitat: \u00abEl problema \u00e9s que estem sotmesos a un sobreesfor\u00e7 sense el material adequat: \u00e9s com si envies un policia o un bomber a treballar sense la seva equipaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
\u00abJo s\u00f3c igual d’humana que tu\u00bb, continua Vera, \u00abi hi ha molts dies en qu\u00e8 m’ha costat anar a treballar, en qu\u00e8 he anat plorant al cotxe de matinada. Fins i tot hi ha moments en qu\u00e8 em plantejo si voldr\u00e9 seguir en la professi\u00f3 quan tot aix\u00f2 passi\u00bb.<\/p>\n
No se senten herois, per\u00f2 accepten complir amb accions que, pel risc i l’esfor\u00e7, no semblen estar molt lluny d’all\u00f2 heroic. M\u00e9s encara quan els companys van caient malalts (els sanitaris s\u00f3n el grup amb major proporci\u00f3 de contagis) i quan se li afegeix la por de portar la infecci\u00f3 a casa i familiars.<\/p>\n
\u00abLa por implica un exercici de prud\u00e8ncia constant en qualsevol moment\u00bb, reconeix Vera, que assegura que ja s’han instal\u00b7lat equips de psic\u00f2legs per atendre i que molts d’ells tindran algun tipus d’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic.<\/p>\n
Les ambig\u00fcitats s’acumulen. Accepten la seva tasca per responsabilitat, per\u00f2 des de fora aix\u00f2 pot interpretar-se com una humilitat heroica. Al mateix temps, a penes tenen capacitat de decisi\u00f3 o maniobra: renunciar a hores d’ara implica passar de te\u00f2ric heroi a malvat, sense possibilitat de passar al refugi gris de les finestres i els balcons -l’Organitzaci\u00f3 M\u00e8dica Col\u00b7legial ha em\u00e8s un comunicat subratllant que el metge no pot negar l’atenci\u00f3 al pacient tot i que les circumst\u00e0ncies i la manca d’equipament li suposin un risc personal-.<\/p>\n
\u00abM\u00e9s enll\u00e0 de la vocaci\u00f3, hi ha una gran part d’obligaci\u00f3. Jo no he pogut si m\u00e9s no disposar d’uns dies per organitzar la cura dels meus fills\u00bb, apunta Vera.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s un treball que, ara mateix, no voldria estar tenint\u00bb, reconeix Javier Padilla, metge d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria a Madrid i autor del llibre \u00abA qui deixarem morir?\u00bb. Padilla contempla la medicina com un treball amb una particular funci\u00f3 social, per\u00f2 \u00abno com una identitat emanada del fons dels nostres \u00e9ssers des de la nostra m\u00e9s tendra inf\u00e0ncia\u00bb. De fet, ja fa anys que va escriure i que parla en contra de la medicina heroica.<\/p>\n
El concepte aqu\u00ed \u00e9s diferent. Padilla es refereix a un tipus de medicina espectacular, gaireb\u00e9 miraculosa, realitzat per \u00abgent que fa coses que ning\u00fa s’espera d’ells\u00bb, de manera moltes vegades imprudent i sense l’adequat c\u00e0lcul de riscos. Aquesta hero\u00efcitat no t\u00e9 a veure amb la reclamada pel coronavirus, per\u00f2 \u00abel problema \u00e9s que la met\u00e0fora allotja i pot dissimular la situaci\u00f3 en qu\u00e8 ens trobem ara: gent treballant moltes hores, amb falta de protecci\u00f3, en bastants casos havent encadenat treballs temporals\u00bb.<\/p>\n
La met\u00e0fora \u00e9s molt ampla, i pot servir per escombrar sota la catifa les defici\u00e8ncies del sistema, compensades per la brillantor de l’hero\u00efcitat. \u00abCom passa en l’ex\u00e8rcit, les medalles d’honor s’atorguen moltes vegades pels que han de vetllar pel sistema, per a premiar les ganyes dels que s’han vist exposats per ell\u00bb, apunta Querol. \u00abAix\u00f2 pot debilitar la reclamaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Qu\u00e8 opinen llavors els metges dels aplaudiments als balcons, aquesta cerim\u00f2nia molt m\u00e9s horitzontal? \u00abPer a mi \u00e9s, abans de res, la celebraci\u00f3 d’estar vius i acompanyats\u00bb, opina Querol. \u00abJo crec que neix d’un sentiment de gratitud.<\/p>\n
\u00abA mi s\u00ed que m’emociona\u00bb, reconeix Vera, \u00abi sobretot als meus fills. Els omple d’orgull perqu\u00e8 viuen amb dificultat el que te’n vagis a treballar. I si et passa alguna cosa?, em diuen. I si et mors?\u00bb<\/p>\n
Padilla veu amb optimisme els balcons, com \u00abel moment de la poblaci\u00f3 per celebrar i donar suport alguna cosa que els est\u00e0 unint per la seva mera exist\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n
Aqu\u00ed sorgeix una nova contradicci\u00f3. L’heroi cl\u00e0ssic \u00e9s un semid\u00e9u profundament individual, aqu\u00ed \u00e9s un organisme col\u00b7lectiu. Suposar un moviment heroic homogeni t\u00e9 la contrapartida optimista: ens recorda que els comportaments heroics (o responsables?) no s\u00f3n for\u00e7osament individuals, com l’\u00e8pica i l’economia del relat tradicionalment han necessitat encoratjar.<\/p>\n
En qualsevol cas, no hi ha potser una autocomplaen\u00e7a aqu\u00ed, no v\u00e9nen bastants d’aquests aplaudiments gent que no vam fer gaireb\u00e9 res per protegir la sanitat?<\/p>\n
\u00abPot ser que alguna cosa d’aix\u00f2 hi hagi\u00bb, reconeix Padilla, \u00abper\u00f2 el que significa abans de res i amb el que em quedo \u00e9s amb el capital de mobilitzaci\u00f3 que suposa\u00bb. Els sanitaris no nom\u00e9s no se senten herois, sin\u00f3 que clamen per les condicions necess\u00e0ries per no tenir si m\u00e9s no de semblar. I aix\u00f2 no passa exactament per m\u00e0scares i respiradors, sin\u00f3 per reclamacions llargament deso\u00efdes.<\/p>\n
\u00abAplaudim el sobreesfor\u00e7 exposats a un perill, per\u00f2 quan en temps de pau s’alertava de l’escassetat i de la pobra organitzaci\u00f3, no se’ns atenia, en general\u00bb, lamenta Querol. El coronavirus pot estar servint per retirar la bena als ulls que va col\u00b7locar el mantra de \u00abla millor sanitat del m\u00f3n\u00bb.<\/p>\n
Un informe recent del F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial donava a Espanya la m\u00e0xima puntuaci\u00f3 en l’\u00e0rea de salut, mentre que l’\u00faltim informe Bloomberg ens situava en tercera posici\u00f3.<\/p>\n
Partits pol\u00edtics de molt diversos signes afirmen cont\u00ednuament que el nostre sistema \u00e9s l’enveja de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n. El problema \u00e9s que el primer estudi nom\u00e9s mesura l’esperan\u00e7a de vida saludable, i el segon es basa en un 70% en l’esperan\u00e7a de vida, conceptes que depenen de molts m\u00e9s aspectes que la sanitat. \u00abL’informe Bloomberg se cita cont\u00ednuament, per\u00f2 es basa nom\u00e9s en tres indicadors\u00bb, sentencia Padilla.<\/p>\n
\u00abEn realitat\u00bb, prossegueix, \u00abaquests estudis obtenen els resultats que volen segons el que volen mesurar, cap d\u00f3na una visi\u00f3 exacta i global\u00bb. L’Euro Health Consumer Index, que t\u00e9 en compte prop de 50 indicadors, ens situa en el lloc 19, nom\u00e9s a Europa. Per al Legatum Institute estar\u00edem en el lloc 13 de 167 pa\u00efsos.<\/p>\n
Segons Padilla, el m\u00e9s fiable podria ser el Healthcare Access and Quality Index, publicat per la revista The Lancet. Aqu\u00ed Espanya figura en el lloc 19 del m\u00f3n.<\/p>\n
D’on sorgeix llavors el mantra? Segons Querol, \u00abde la sensaci\u00f3 que els tractaments m\u00e9s cridaners i espectaculars realment s\u00ed que estan a disposici\u00f3 de tots. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que la cura de les malalties invalidants per\u00f2 que no comprometen la vida no funciona tan b\u00e9. Les cures a la depend\u00e8ncia i als malalts cr\u00f2nics, per exemple, haurien de ser molt millors\u00bb.<\/p>\n
Segons l’opini\u00f3 de Padilla, \u00abes va escollir aquest missatge perqu\u00e8 era la part del sistema que destacava sobre altres en el nostre cas. El problema \u00e9s que aquesta imatge incapacita la introducci\u00f3 de canvis quan ja est\u00e0 establerta\u00bb. L’autocomplaen\u00e7a pot no estar nom\u00e9s en els balcons, sin\u00f3 tamb\u00e9 al voltant de la mateixa sanitat.<\/p>\n
Perqu\u00e8 la principal queixa dels sanitaris aquests dies no t\u00e9 a veure tant amb la situaci\u00f3 actual com amb el que aquesta ha destapat. \u00abPodrien haver-se fet millor les coses per evitar l’aglomeraci\u00f3 de casos\u00bb, comenta Vera, per\u00f2 \u00abtot i que \u00e9s cert que falten material i equips de protecci\u00f3 i que exigim uns m\u00ednims, entenem que \u00e9s una situaci\u00f3 excepcional. Des del primer moment vam comprendre que hi ha un problema mundial d’estoc\u00bb.<\/p>\n
El problema ve d’un sistema que funciona en condicions properes a la saturaci\u00f3, en risc de col\u00b7lapsar davant un episodi de grip. Com no ha de fer-ho davant d’una pand\u00e8mia aix\u00ed.<\/p>\n
Per Querol, el coronavirus est\u00e0 \u00abdestapant les costures a c\u00e0mera r\u00e0pida. Hem vist la situaci\u00f3 de les resid\u00e8ncies de gent gran, l’escassetat de personal i espais, els atropellaments salarials o l’abs\u00e8ncia de pol\u00edtiques comunes. Aix\u00f2, entre moltes altres coses i en tot just un mes. Per\u00f2 quan tot aix\u00f2 acabi haurien d’atendre les demandes hist\u00f2riques\u00bb.<\/p>\n
Quan tot aix\u00f2 acabi \u00abcrec que hi haur\u00e0 un enfrontament entre col\u00b7lectius professionals i institucions\u00bb, pronostica Padilla. \u00abLa situaci\u00f3 de sobreesfor\u00e7 i desprotecci\u00f3 va destapar conflictes larvats i s’intentar\u00e0 millorar el sistema i les condicions de treball\u00bb.<\/p>\n
Algunes d’aquestes reclamacions passen des de fa temps per augmentar el temps per pacient en consulta o refor\u00e7ar l’esc\u00e0s personal d’infermeria, aix\u00ed com per reduir la temporalitat de molts dels contractes i la bretxa de salaris amb Europa, per\u00f2 van m\u00e9s enll\u00e0 i tenen molt a veure tamb\u00e9 amb l’estructural.<\/p>\n
Segons Padilla, els canvis haurien de conjugar dos objectius: millorar el sistema per al qu\u00e8 ens passa sempre i per al que ens passa excepcionalment. Per a aix\u00f2 caldria centrar-se en tres aspectes fonamentals.<\/p>\n
El primer seria refor\u00e7ar la salut p\u00fablica: \u00abno nom\u00e9s els serveis d’alerta epidemiol\u00f2gica, que tamb\u00e9, sin\u00f3 el seu desenvolupament complet\u00bb. Entre aquestes millores hi hauria la dels sistemes d’informaci\u00f3, \u00abque s\u00f3n inefica\u00e7os per ser massa dispersos\u00bb. Una cosa amb el que est\u00e0 d’acord Querol: \u00abara mateix serveixen per optimitzar la gesti\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2 no la gesti\u00f3 cl\u00ednica\u00bb. El neur\u00f2leg considera imprescindible tamb\u00e9 desenvolupar una plataforma centralitzada d’assaigs cl\u00ednics, per evitar iniciatives a\u00efllades i certa anarquia en els protocols.<\/p>\n
El segon punt seria \u00abrefor\u00e7ar d’una vegada l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i fer que el pacient cr\u00f2nic giri realment al voltant d’ella\u00bb, afegeix Padilla. \u00abHi ha persones que porten molt de temps en el punt cec de les pol\u00edtiques de salut\u00bb. \u00abI \u00e9s on el sistema ha rebentat m\u00e9s clarament, sobretot en elements allunyats del que hospitalari\u00bb, afegeix Querol.<\/p>\n
El tercer objectiu tindria a veure amb com sortir d’una situaci\u00f3 semblant sense que l’\u00fanica resposta sigui multiplicar els llits d’UCI, \u00abperqu\u00e8 no \u00e9s necessari en temps normals\u00bb, apunta Padilla. \u00abNecessitem algunes m\u00e9s per pujar el llindar, per\u00f2 tamb\u00e9 hem de transformar els hospitals en dispositius m\u00e9s flexibles\u00bb. Querol afirma no haver vist funcionar un hospital de manera m\u00e9s fluida que aquests dies, a causa de la gran quantitat de recursos mobilitzats. \u00abLa pr\u00f2xima vegada no pot ser improvisat\u00bb, conclou Padilla.<\/p>\n
En L’heroi de les mil cares, l’antrop\u00f2leg Joseph Campbell va establir un patr\u00f3 narratiu que sol caracteritzar el viatge de l’heroi. De les dotze etapes, l’\u00faltima \u00e9s la tornada al m\u00f3n ordinari. Quan tot aix\u00f2 passi correm el risc que, com en moltes pel\u00b7l\u00edcules dist\u00f2piques, l’\u00faltima escena sigui la d’una ciutat de llum as\u00e8ptica, la de gent passejant aparentment amn\u00e8sica despr\u00e9s del succe\u00eft. Amb tota la voluntat concentrada en tornar a la normalitat.<\/p>\n
Llavors els sanitaris tornaran a estar a les seves quatre parets, fora del nostre minut a minut. Ens atendran si ens passa alguna cosa greu i els errors de sistema, com succeeix amb la crisi clim\u00e0tica, no seran especial motiu d’alerta. La roda tornar\u00e0 a girar, per\u00f2 corre el risc de girar igual. Llavors ser\u00e0 el moment de demostrar que els aplaudiments i els balcons no han estat nom\u00e9s autocomplaen\u00e7a.<\/p>\n
Si volem anomenar-los herois, haurem de procurar que sigui la ciutat alguna vegada la que defensi a Batman. \u00abTant de bo aquest sentiment es tradueixi despr\u00e9s en una reflexi\u00f3 de fons: que la sanitat no pot ser d’all\u00f2 primer en el que es decideixi retallar, que cal cuidar\u00bb, demana Vera, \u00abperqu\u00e8 ens va molt en aix\u00f2\u00bb. \u00abLes reclamacions s’articularan amb la ciutadania que surt a aplaudir a les vuit\u00bb, anuncia Padilla.<\/p>\n
Sigui o no certa la met\u00e0fora heroica, amb totes les seves ambig\u00fcitats, tenen clar que no volen tornar a semblar herois, tampoc quan gaireb\u00e9 ning\u00fa els miri.<\/p>\n
Despr\u00e9s que aix\u00f2 acabi, diuen, haurem de parlar.<\/p>\n