A causa de la crisi sanit\u00e0ria ocasionada per la COVID-19, el Govern mant\u00e9 l’estat d’alarma a Espanya i la paralitzaci\u00f3 de totes aquelles activitats que no es consideren essencials. La resta, entre els quals es troba el personal sanitari, les forces i cossos de seguretat, i els empleats de supermercats, continuen a peu de can\u00f3 per garantir el benestar social.<\/p>\n
En crisis anteriors, com atemptats terroristes o guerres, aquests col\u00b7lectius han patit diferents patologies psicol\u00f2giques a causa, entre altres factors, a l’estr\u00e8s a qu\u00e8 es van veure sotmesos.<\/p>\n
Diverses investigacions han ajudat a analitzar i prevenir aquest tipus d’esdeveniments. No obstant aix\u00f2, no hi ha prou informaci\u00f3 sobre l’impacte psicol\u00f2gic que pot tenir una situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria global com l’actual en els professionals que avui estan treballant.<\/p>\n
Per aquest motiu, les investigadores Nereida Bueno Guerra i Roc\u00edo Rodr\u00edguez Rey, professores de la Universitat Pontif\u00edcia de Comillas, han posat en marxa un estudi per con\u00e8ixer com est\u00e0 afectant psicol\u00f2gicament la pand\u00e8mia generada pel virus SARS-CoV-2 a aquests professionals.<\/p>\n
L’objectiu \u00e9s detectar qui t\u00e9 risc de passar-ho pitjor i poder intervenir mitjan\u00e7ant la prevenci\u00f3 davant d’un futur esdeveniment similar. \u00abVolem que si ve una pr\u00f2xima pand\u00e8mia sapiguem quines preguntes cal fer per detectar els possibles professionals que vagin a patir conseq\u00fc\u00e8ncies\u00bb, apunta B\u00e9.<\/p>\n
\u00abAra s’est\u00e0 oferint molta ajuda psicol\u00f2gica per\u00f2, com no hi ha experi\u00e8ncies pr\u00e8vies amb aquest tipus de problem\u00e0tiques, no podem saber qui t\u00e9 m\u00e9s risc de tenir seq\u00fceles psicol\u00f2giques en el futur. \u00c9s una tasca de prevenci\u00f3 de cara al futur\u00bb, assenyala Rodr\u00edguez.<\/p>\n
L’experta explica que aquesta situaci\u00f3 \u00e9s diferent de la d’un atemptat: \u00abEn primer lloc pel que fa a la durada, ja que estem veient que \u00e9s un proc\u00e9s llarg. A m\u00e9s, \u00e9s impredictible, i sabem que els fets com m\u00e9s impredictibles s\u00f3n, m\u00e9s possibilitat hi ha que causin un impacte. La situaci\u00f3 t\u00e9 moltes particularitats que ens fan pensar que aquest impacte pot ser diferent\u00bb.<\/p>\n
\u00abNo sabem si tot el que coneixem fins ara sobre com s’interv\u00e9 des del punt de vista psicol\u00f2gic en una determinada crisi \u00e9s aplicable a l’actual\u00bb, diu Bueno.<\/p>\n
I aclareix: \u00abAix\u00f2 ens donar\u00e0 informaci\u00f3 per poder fer cursos que ajudin els professionals d’aquests sectors a estar previnguts i preparats, dotar-los d’eines perqu\u00e8 s\u00e0piguen sobre qu\u00e8 han de posar atenci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Per a realitzar el seu estudi han enviat q\u00fcestionaris diferenciats als diferents col\u00b7lectius: sanitaris, professionals de la informaci\u00f3, les forces de seguretat de l’estat, les forces armades i els treballadors dels supermercats. El fet que estiguin adaptats a cada sector professional \u00e9s un aspecte que d\u00f3na originalitat a aquest treball.<\/p>\n
\u00abHi ha preguntes en com\u00fa perqu\u00e8 hi ha variables psicol\u00f2giques que poden afectar a tots de la mateixa manera, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una part que \u00e9s espec\u00edfica\u00bb, exposa Rodr\u00edguez.<\/p>\n
D’aquesta manera, les investigadores analitzaran no nom\u00e9s com afecta aquesta crisi a cada persona, sin\u00f3 tamb\u00e9 a professionals d’un sector en concret, depenent de les tasques que realitzen.<\/p>\n
\u00abUna de les variables que estem mesurant \u00e9s l’impacte, semblant al que posteriorment seria estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. Encara no podem parlar d’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic perqu\u00e8 estem en el moment del trauma\u00bb, comenta Rodr\u00edguez.<\/p>\n
Segons les dues psic\u00f2logues, un dels s\u00edmptomes de l’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic \u00e9s el d’evitaci\u00f3, distanciament. \u00c9s a dir, sentir que la situaci\u00f3 no \u00e9s real o evitar pensar-hi, un indici que alguna cosa no s’est\u00e0 processant b\u00e9 i est\u00e0 causant malestar.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s un s\u00edmptoma que ens pot indicar que aquesta persona est\u00e0 sent bastant afectada per la situaci\u00f3. No podem parlar de patologia, nosaltres no anem a diagnosticar, sin\u00f3 a veure l’impacte psicol\u00f2gic\u00bb, expressa la investigadora. El que es vol saber \u00e9s si cada professional tendeix a experimentar un tipus d’afrontament o un altre o si aix\u00f2 varia entre els subjectes.<\/p>\n
\u00abNo cal espantar-se per contestar determinat \u00edtem, aix\u00f2 no vol dir que es tingui una patologia concreta, ni de bon tros, perqu\u00e8 ara mateix \u00e9s molt normal estar experimentant molts d’aquests s\u00edmptomes\u00bb, aclareix Bueno.<\/p>\n
En un dels blocs agrupen diverses preguntes referides a la c\u00e0rrega de treball que impliquen els professionals, com el nombre d’hores extres que realitzen o l’\u00faltim dia lliure que van tenir.<\/p>\n
\u00abSabem que la gent est\u00e0 treballant m\u00e9s del que \u00e9s habitual i descansant menys; i que, en una situaci\u00f3 normal, portar molts dies sense descansar incrementa els nivells d’estr\u00e8s\u00bb. Per aix\u00f2, en els q\u00fcestionaris pregunten quan va ser l’\u00faltim dia que van descansar, ja que aix\u00f2 pot mitigar l’estr\u00e8s.<\/p>\n
\u00abAix\u00f2 afecta tamb\u00e9 a nivell f\u00edsic. Com m\u00e9s estr\u00e8s, pitjor per al sistema immunitari, el que suposa m\u00e9s risc\u00bb, indica Bueno.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, les investigadores conviden els professionals a respondre als q\u00fcestionaris, ja que com m\u00e9s rebin, m\u00e9s podran generalitzar els resultats.<\/p>\n
\u00abEl que hem vist fins ara se centra nom\u00e9s en els professionals que estan a peu de carrer. El focus est\u00e0 sobretot en els sanitaris, per\u00f2 hi ha altres sectors que tamb\u00e9 ens estan ajudant i dels que no hi ha tanta investigaci\u00f3\u00bb, assenyala la psic\u00f2loga.<\/p>\n
L’experta considera que hi ha molt poca informaci\u00f3 sobre periodistes que estiguin cobrint una situaci\u00f3 com aquesta en qu\u00e8 pogu\u00e9s perillar la seva vida, encara que no sigui tan visible com en una guerra. Tampoc sobre els que teletreballen que, tot i que no tenen aquest risc de contagi, estan posant un esfor\u00e7 extra per estar atents, memoritzar coses, escriure a un ritme diferent.<\/p>\n
\u00abSom conscients que hi ha professionals que tamb\u00e9 estan ajudant i que no cobrim, com a investigadors, terapeutes ocupacionals, personal d’universitats, etc.; per\u00f2 no podem abastar-ho tot, ja que llavors no ho far\u00edem b\u00e9\u00bb, apunta Bueno.<\/p>\n