medRxiv<\/a>, per a la investigaci\u00f3 cl\u00ednica en medicina.<\/p>\nTots ells s\u00f3n plataformes sense \u00e0nim de lucre. Les dues \u00faltimes han estat fundades pel Cold Spring Harbor Laboratory, la Universitat de Yale i BMJ, un grup que, entre altres, publica la prestigiosa revista The BMJ.<\/p>\n
Els avantatges que proposen s\u00f3n dos. Una \u00e9s que el coneixement es comparteix de forma molt m\u00e9s r\u00e0pida (algunes estimacions optimistes apunten que aquests repositoris podrien accelerar la investigaci\u00f3 fins a cinc vegades en deu anys).<\/p>\n
Una altra \u00e9s que \u00e9s una oportunitat per als autors de millorar el seu treball abans d’enviar-lo a una revista. Com diu Richard Server, un dels seus fundadors: \u00abNormalment hi ha tres persones que revisen el teu article. Si ho penges en un servidor de preprints podries de rebre un feedback de… b\u00e9, quatre milions de persones consulten bioRxiv cada mes. No tots llegiran tots els articles, per\u00f2 bastants m\u00e9s de tres s\u00ed que ho faran\u00bb. Els autors poden revisar i millorar els treballs les vegades que vulguin abans d’enviar-los a una revista oficial.<\/p>\n
Els riscos evidents d’aquestes prepublicacions v\u00e9nen de la manca de filtre i avaluaci\u00f3 pr\u00e8via. Hi podr\u00e0 haver treballs mal plantejats o mal executats o amb conclusions err\u00f2nies, entremesclats amb altres molt millor desenvolupats o amb altres que es milloraran substancialment abans de publicar-se en la revista que els accepti.<\/p>\n
El perill de la informaci\u00f3 sobre salut<\/h3>\n
Un totum revolutum que potser els cient\u00edfics de camp estiguin preparats per discriminar, per\u00f2 un perill evident per a una ciutadania \u00e0vida d’esperances i per uns mitjans de comunicaci\u00f3 de vegades no suficientment especialitzats, sotmesos a gran pressi\u00f3 i no sempre immunes a la dictadura del clic.<\/p>\n
Aix\u00f2 explica que medRxiv hagi estat l’\u00faltim repositori a apar\u00e8ixer. Poques persones es veuran afectades per la informaci\u00f3 que vingui d’un article mediocre sobre f\u00edsica o biologia b\u00e0sica, per\u00f2 s\u00ed que poden fer-ho si es tracta d’un tema de salut.<\/p>\n
A la presentaci\u00f3 a BMJ es reconeixia que \u00abels investigadors cl\u00ednics han estat m\u00e9s lents a l’hora d’abra\u00e7ar els preprints per por al seu potencial de causar dany (…) Pot la necessitat de velocitat de ser equilibrada amb salvaguardes que protegeixin a la gent?\u00bb<\/p>\n
Entre les mesures que han pres hi ha demanar als autors informaci\u00f3 sobre el seu treball: sobre conflictes d’inter\u00e8s o permisos \u00e8tics, aix\u00ed com realitzar una revisi\u00f3 per assegurar-se que el treball no posa en risc la salut dels pacients o de la ciutadania. I, sobretot, insten fefaentment a considerar que \u00ables prepublicacions s\u00f3n articles preliminars que no han estat certificats per revisi\u00f3 per parells. No haurien de guiar pr\u00e0ctiques cl\u00edniques ni ser publicats en els mitjans com informaci\u00f3 establerta\u00bb.<\/p>\n
MedRxiv ja \u00e9s aqu\u00ed, i tamb\u00e9 el coronavirus. Amb totes les pors i les urg\u00e8ncies.<\/p>\n
En temps de pand\u00e8mia<\/h3>\n
En les epid\u00e8mies anteriors pels virus del Zika i l’Ebola, els preprints van augmentar la velocitat amb qu\u00e8 es compartia la informaci\u00f3, per\u00f2 encara no de forma definitiva. Tot i que la majoria d’ells van apar\u00e8ixer m\u00e9s de cent dies abans que una revista els publiqu\u00e9s, en total menys del 5% dels treballs es van enviar abans de forma preliminar.<\/p>\n
Ara, la pres\u00e8ncia del coronavirus i de medRxiv han fet un salt substancial als preprints. Per Ismael R\u00e0fols, investigador de la Universitat de Leiden i expert en l’\u00fas d’indicadors per a l’avaluaci\u00f3 de ci\u00e8ncia, \u00ab\u00e9s molt positiu el desenvolupament de publicacions preprint que facilitin la comunicaci\u00f3. Davant d’una crisi, aquest sistema \u00e9s excel\u00b7lent per difondre r\u00e0pidament la informaci\u00f3 i els aven\u00e7os\u00bb, declara a SINC.<\/p>\n
Juntament amb tots els avantatges, tamb\u00e9 s’han destapat els riscos. A finals de gener, 1 preprint publicat en bioRxiv va alertar que el coronavirus amagava unes \u00abmisterioses\u00bb seq\u00fc\u00e8ncies similars a les de virus de la sida, i els mateixos autors suggerien que el virus podria haver estat dissenyat pels humans.<\/p>\n
La tempesta conspirativa va esclatar. Mentrestant, i en nom\u00e9s dos dies, l’article va rebre gaireb\u00e9 cent cr\u00edtiques cient\u00edfiques. Les seq\u00fc\u00e8ncies trobades no eren m\u00e9s que les esperades per atzar, i fins i tot molts virus naturals les contenen.<\/p>\n
Les xarxes cremaven, per\u00f2 al mateix temps la comunitat cient\u00edfica reaccionava, i en tot just 48 hores els mateixos autors van retirar l’article. Poques setmanes despr\u00e9s, les teories sobre la seva suposada fabricaci\u00f3 han estat desmantellades.<\/p>\n
Com escriu Ivan Oransky, vicepresident editorial del portal Medscape, \u00abmolts investigadors es van queixar que el que aparegu\u00e9s aquest treball de pacotilla en un servidor de preprints sense haver estat vetat per revisors \u00e9s precisament la ra\u00f3 per la qual el vell i can\u00f3s model de publicacions \u00e9s millor a l’hora de deixar fora a la ci\u00e8ncia escombraries. Nom\u00e9s que aix\u00f2 no \u00e9s veritat\u00bb.<\/p>\n
Per Oransky, aquesta rapidesa en retirar l’article va ser en realitat \u00abun bon moment per a la ci\u00e8ncia\u00bb. I recorda que la revista The Lancet va trigar dotze anys a retirar l’article en el qual Andrew Wakefield es va inventar que les vacunes provocaven autisme. O que es van trigar cinc anys a retirar un article en el qual es deia que el virus VIH no causava la sida, entre molts altres exemples.<\/p>\n
Un problema per a la premsa<\/h3>\n
El problema dels preprints sembla m\u00e9s preocupant per a la premsa que per a la ci\u00e8ncia. Aix\u00ed ho veu Javier Carmona, editor de la revista Nature Medicine: \u00abPossiblement, la manca de control que permeten aquests repositoris fa que els autors es permeten m\u00e9s llic\u00e8ncies a l’hora de treure conclusions, posar t\u00edtols enganyosos o escriure de manera sensacionalista. Veig m\u00e9s probable que un periodista sense molt coneixement cient\u00edfic es gui\u00ef err\u00f2niament per aquest tipus de treballs que un cient\u00edfic amb una visi\u00f3 m\u00e9s cr\u00edtica, que traur\u00e0 conclusions al marge d’all\u00f2 que l’autor intenti vendre\u00bb.<\/p>\n
Segons explica a SINC Carmona, en els manuscrits que es reben a les revistes \u00abhi ha molta exageraci\u00f3, i gr\u00e0cies al proc\u00e9s de peer review es corregeix de manera que les conclusions siguin molt m\u00e9s fidedignes\u00bb.<\/p>\n
Aix\u00ed ho veu tamb\u00e9 Fiona Fox, directora de l’Science Media Center brit\u00e0nic, en un article titulat: El dilema preprint: \u00bfbo per a la ci\u00e8ncia, dolent per al p\u00fablic? \u00abLa revisi\u00f3 per parells pot no ser perfecta, per\u00f2 molta gent est\u00e0 d’acord en el fet que una de les coses bones que t\u00e9 \u00e9s que tendeix a rebaixar el to dels descobriments i a filtrar les declaracions excessives\u00bb. Aquestes exageracions poden ser molt suculentes per a una premsa sense temps o amb ganes d’epatar.<\/p>\n
De la mateixa opini\u00f3 \u00e9s Luis Querol, responsable de la Unitat d’Esclerosi M\u00faltiple de l’Hospital Sant Pau, a Barcelona, i recent premi de la Societat Espanyola de Neurologia: \u00abEls preprints s\u00f3n especialment perillosos per a la premsa. Els cient\u00edfics d’un camp reconeixem de pressa la qualitat d’un article, i la revisi\u00f3 per parells tendeix a rebaixar les conclusions inicials\u00bb, indica a SINC.<\/p>\n
Per\u00f2 afegeix: \u00abDit aix\u00f2, tamb\u00e9 s\u00f3c esc\u00e8ptic respecte a la capacitat real que tenim els revisors per detectar tots els problemes d’un treball\u00bb. Al cap i a la fi, la ci\u00e8ncia viu una crisi de reproductibilitat que s’ha desenvolupat en temps anteriors.<\/p>\n
Els preprints han arribat per quedar-se. La gran majoria de les revistes els accepten i fins i tot animen els autors a usar els repositoris per millorar els seus articles. La conviv\u00e8ncia sembla assegurada, per\u00f2 hi ha qui fins i tot planteja que arribin a substituir-les.<\/p>\n
Una de les grans cr\u00edtiques a sistema de publicaci\u00f3 actual \u00e9s el de l’hegemonia del factor d’impacte, una puntuaci\u00f3 de cada revista en funci\u00f3 de les cites que han aconseguit els seus articles. El proc\u00e9s no permet la valoraci\u00f3 posterior de la comunitat, l’anomenat post peer review, com s\u00ed que podrien fer els repositoris.<\/p>\n
A m\u00e9s, la probabilitat que un estudi no sigui reprodu\u00efble sembla ser m\u00e9s gran en les revistes d’alt impacte. \u00abNom\u00e9s un neci confon el valor i el preu o el valor de la investigaci\u00f3 i el seu factor d’impacte, tot i que les burocr\u00e0cies anquilosades que regeixen la ci\u00e8ncia continu\u00efn utilitzant-\u00ab, apunta R\u00e0fols.<\/p>\n
Sobreviuran les revistes al coronavirus?<\/h3>\n
\u00abEstic d’acord que el sistema actual t\u00e9 moltes defici\u00e8ncies, per\u00f2 no crec que el sistema de preprints vagi a substituir l’actual, almenys en la investigaci\u00f3 biom\u00e8dica\u00bb, opina Carmona. \u00abCrec que se segueix valorant que el proc\u00e9s de peer review per a la revista X o Y li d\u00f3na cert segell de garantia de validesa\u00bb.<\/p>\n
Per R\u00e0fols, \u00ables revistes arbitrades s\u00f3n importants perqu\u00e8 fan una tasca de selecci\u00f3 per inter\u00e8s, de filtre de rigor metodol\u00f2gic i, per tant, de segell de credibilitat. El que no \u00e9s cert \u00e9s que les revistes amb factors d’impacte m\u00e9s alt tinguin m\u00e9s credibilitat o rigor\u00bb.<\/p>\n
Querol tamb\u00e9 creu que sobreviuran, \u00abper\u00f2 els pot donar un cop important. S’est\u00e0 demostrant que hi ha altres formes de publicar i hauran de redefinir el seu paper. No tant com els guardians de la porta , decidint qui entra o qui surt, sin\u00f3 com els que ordenen i assignen rellev\u00e0ncia a posteriori a una informaci\u00f3 que ja ha estat compartida. Crec que perdran aquesta capacitat que ara tenen en exclusiva\u00bb.<\/p>\n
Hauran d’adaptar-, no nom\u00e9s pel coronavirus. \u00abEl model actual canviar\u00e0 amb la implantaci\u00f3 del pla S (una iniciativa d’acc\u00e9s obert a les publicacions promogut pel Consell Europeu de Recerca). Les revistes hauran de buscar formes creatives de seguir aportant valor i informaci\u00f3 fiable\u00bb, refexiona Carmona.<\/p>\n
Querol tra\u00e7a un paral\u00b7lelisme amb el m\u00f3n de la m\u00fasica. \u00abAra mateix hi ha una ind\u00fastria que es resisteix a morir i un esfor\u00e7 amateur per eliminar-la. \u00c9s una cosa equivalent al que va succeir amb Napster i que va acabar resultant en Spotify. Acabar\u00e0 apareixent un model nou, encara que segurament capitanejat per les mateixes editorials\u00bb.<\/p>\n
Errors en les revistes<\/h3>\n
Tornant al coronavirus, no nom\u00e9s els preprints han com\u00e8s equivocacions. Una carta acceptada per la revista New England Journal of Medicine, la de major impacte en medicina, va suggerir que una persona asimptom\u00e0tica havia contagiat a diverses a Alemanya. Tot i que les conclusions poden ser certes (sembla que els asimptom\u00e0tics s\u00ed que s\u00f3n capa\u00e7os de contagiar), els autors no havia parlat tan sols amb la dona, que en realitat s\u00ed que hi havia tingut s\u00edmptomes.<\/p>\n
Quant als tractaments, un dels m\u00e9s esperan\u00e7adors ara mateix \u00e9s la combinaci\u00f3 de cloroquina i l’antibi\u00f2tic azitromicina. Ho \u00e9s en gran mesura per un article publicat en medRxiv i tuitejat pel mateix Donald Trump. Per\u00f2 la feina \u00e9s encara molt petit, rudimentari i ple d’imprecisions. Encara que sigui esperan\u00e7ador no passa de ser una hip\u00f2tesi inicial.<\/p>\n
Era un preprint, per\u00f2 va ser publicat en tot just 24 hores per la revista International Journal of Antimicrobial Agents. L’editor en cap de la revista \u00e9s un dels autors de l’article.<\/p>\n
Diu Ivan Oransky que \u00abigual que en pol\u00edtica, potser \u00e9s hora d’acordar que el proc\u00e9s de publicaci\u00f3 \u00e9s complicat i deixar de fer servir episodis \u00fanics, sense context, per sumar punts contra els rivals\u00bb.<\/p>\n
Quan tot aix\u00f2 acabi, hi haur\u00e0 moltes coses de revisar.<\/p>\n
Aquest article s’ha tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hi ha moltes opinions sobre la conveni\u00e8ncia d’utilitzar la met\u00e0fora de la guerra quan es parla de la COVID-19. Poca gent estar\u00e0 en contra, per\u00f2, d’acceptar que el coronavirus planteja una carrera colossal pel que fa al coneixement: sobre les seves causes, la seva propagaci\u00f3, les caracter\u00edstiques, la possibilitat d’un tractament, l’esperan\u00e7a d’una vacuna. Aquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":21988,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[10,2152],"class_list":["post-21985","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-ciencia","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21985","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21985"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21985\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21985"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21985"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21985"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}