Cada capvespre a les vuit, els ciutadans surten als balcons i esclaten en aplaudiments, en senyal de reconeixement i homenatge als professionals de la sanitat. Des que va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia, els sanitaris han esdevingut s\u00edmbol de servei p\u00fablic i abnegaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 un punt de refer\u00e8ncia. I no un qualsevol, sin\u00f3 una refer\u00e8ncia de seguretat a la qual aferrar-se en un moment de profunda incertesa. Aquesta acci\u00f3 testimonial no \u00e9s un fet minoritari o a\u00efllat, els operadors de telecomunicacions constaten que durant els minuts previs i posteriors a les 8 de la tarda el tr\u00e0fic de dades cau notablement. La caiguda de l\u2019\u00fas d\u2019Internet en aquests moments \u00e9s comparable a la de l\u2019hora dels \u00e0pats.<\/p>\n
La desconnexi\u00f3 massiva per a aplaudir \u00e9s un fet que, tant quantitativament com qualitativa, denota un estat d\u2019\u00e0nim caracter\u00edstic del desfici present per\u00f2 tamb\u00e9, en la meva opini\u00f3, l\u2019exterioritzaci\u00f3 d\u2019una altra idea que ve de m\u00e9s enrere: la gent s\u2019ha adonat que tenim un deute amb el sistema de sanitat p\u00fablica, qu\u00e8 \u00e9s el que millor representa l\u2019estat del benestar a Espanya. \u00c9s a dir, l\u2019her\u00e8ncia de l\u2019enyorat\u00a0Ernest Lluch, el ministre de Sanitat socialista que va universalitzar definitivament la Seguretat Social<\/a>, abans que fos assassinat per un escamot terrorista d\u2019ETA.<\/p>\n Cada picada de mans de cadascun d\u2019aquests aplaudiments significa, en siguem o no conscients, una plantofada a la cara dels qui han anat reduint els pressupostos i recursos de la sanitat p\u00fablica<\/p><\/blockquote>\n Els treballadors de la sanitat p\u00fablica als quals aplaudeix la ciutadania representen el que han aconseguit les pol\u00edtiques de b\u00e9 com\u00fa i els seus agents. Un guany al qual, segons la magnitud dels aplaudiments, no estem disposats a renunciar. Els homes i dones de les bates blanques als que ovacionem s\u00f3n avui les mans, els peus i el cap de l\u2019Ernest Lluch, que continuen la seva tasca de manera transcendent i fent realitat el seu prop\u00f2sit pol\u00edtic.<\/p>\n Cada picada de mans de cadascun d\u2019aquests aplaudiments significa, en siguem o no conscients, una plantofada a la cara dels qui han anat reduint els pressupostos i recursos de la sanitat p\u00fablica, siguin els governants de la comunitat de Madrid o els de Catalunya, comen\u00e7ant pel president que va iniciar aquesta pol\u00edtica,\u00a0Artur Mas, el conseller que la va consolidar, Boi Ruiz, o el que va rematar la jugada, Antoni\u00a0Com\u00edn<\/a>. Per\u00f2 en els \u00faltims dies hem vist una aparici\u00f3 fugissera de Boi Ruiz declarant, en\u00a0una entrevista a\u00a0Naci\u00f3 Digital\u00a0<\/em>que \u201cels governs no es podran permetre retallades en sanitat despr\u00e9s del coronaviurs\u201d<\/a>. Aquestes paraules indiquen que no ha existit penediment, ni tan sols aflicci\u00f3, davant les seves pr\u00f2pies retallades.<\/p>\n L\u2019aplaudiment popular significa, d\u2019altra banda, alguna cosa m\u00e9s que afirmaci\u00f3 o presa de part en aquesta q\u00fcesti\u00f3. \u00c9s quelcom m\u00e9s important: l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un desig de formar comunitat. Aquesta reacci\u00f3 instant\u00e0nia no \u00e9s nom\u00e9s motivada per un impuls sociopol\u00edtic, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la sociabilitat pr\u00f2pia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. En haver estat confinades, les persones reaccionen volent recuperar el sentiment del col\u00b7lectiu a trav\u00e9s de la trobada interpersonal i la sensaci\u00f3 de vida de grup. Sortir al balc\u00f3 \u00e9s una manera de dir no nom\u00e9s \u201cs\u00f3c aqu\u00ed\u201d sin\u00f3 \u201caqu\u00ed estem\u201d.<\/p>\n El fet que l\u2019aplaudiment als professionals de la salut sigui col\u00b7lectiu amb intenci\u00f3 i consci\u00e8ncia de tal \u00e9s esperan\u00e7ador. Amb ell, la reacci\u00f3 immediata a la inquietud i la por causades per la pand\u00e8mia ha estat col\u00b7lectiva i no un campi qui pugui. Aquest \u201cnosaltres\u201d queda sobre la taula per contradir els pitjors auguris que les distopies i ficcions catastr\u00f2fiques ens han anat proveint: ni hi ha hagut desordres, ni viol\u00e8ncia, ni incivisme, ni insolidaritat, ni desesperaci\u00f3. Tot el contrari. Fins i tot es pot observar certa docilitat un xic inquietant, at\u00e8s que les disposicions de regulaci\u00f3 social -acceptades amb disciplina- constituiran, passada aquesta situaci\u00f3, un repositori de mesures de govern de les quals molts se sentiran temptats de tirar en circumst\u00e0ncies molt diferents.<\/p>\n El desig de formar comunitat que manifesta aquest aplaudiment col\u00b7lectiu, quotidi\u00e0 i c\u00edvic, \u00e9s el fonament sobre el qual haurem de reconstruir les nostres societats en el nou temps propiciat per aquest salt qu\u00e0ntic que tenim davant els nassos i sota els peus. \u00c9s una reacci\u00f3 sanitosa i una valoraci\u00f3 merit\u00f2ria davant la pres\u00e8ncia i acci\u00f3 d\u2019uns professionals que esdevenen, involunt\u00e0riament, ep\u00edtom del valor suprem del treball i el servei. No \u00e9s poca cosa, puix aix\u00f2 passa en un moment que la cultura del treball ha estat esborrada del camp de visi\u00f3 de la forma de civilitzaci\u00f3 que hem viscut.<\/p>\n Aquest descomunal sotrac hum\u00e0, social, econ\u00f2mic i sanitari est\u00e0 contingut i sostingut per un grapat de mileuristes, un nivell de retribuci\u00f3 que ens hauria d\u2019avergonyir una vegada acabat l\u2019aplaudiment. La ciutadania ho sap i el seu aplaudiment \u00e9s degut a la consci\u00e8ncia d\u2019aquesta descomunal injust\u00edcia. La combinaci\u00f3 de reconeixement al treball, el servei i la consci\u00e8ncia de la injust\u00edcia envers els qui el realitza, demostra que vivim en una societat sana, encara no contaminada pel virus veritablement letal, qu\u00e8 \u00e9s mental i emocional, que s\u2019ha intentat inocular a les persones de fa molt\u00edssim m\u00e9s temps.<\/p>\n La cultura del treball no ha mort, viu i aplaudeix cada capvespre des dels balcons dels ve\u00efnats. El problema \u00e9s que els sectors i grups progressistes han oblidat la manera de fer-la palesa i de defensar-la. Potser aviat alg\u00fa s\u2019adoni que la derrota de les esquerres a escala europea i global es va fer palesa quan els creadors van comen\u00e7ar a imaginar\u00a0antiutopies, distopies i tota mena de cat\u00e0strofes, tant com a escenaris de ficci\u00f3 com projeccions de futuribles que s\u2019arrisquen a esdevenir profecies autoacomplertes.<\/p>\n La cultura del treball no ha mort, viu i aplaudeix cada capvespre des dels balcons dels ve\u00efnats. El problema \u00e9s que els sectors i grups progressistes han oblidat la manera de fer-la palesa i de defensar-la<\/p><\/blockquote>\n Els pensadors cr\u00edtics van ser v\u00edctimes d\u2019un fenomenal joc de trilers: van confondre com a cr\u00edtica transformadora el que era l\u2019en\u00e8sima manifestaci\u00f3 d\u2019un pensament reaccionari que es desenvolupa amb la rapidesa amb la qual canvien els temps, mentre que el pensament progressista, en tant que reflexiu i cautel\u00f3s, camina m\u00e9s a poc a poc.<\/p>\n La mirada progressista cap al futur ha de ser capa\u00e7 de concebre un avenir desitjable per intentar fer-lo possible. \u00c9s el funest tenebrisme propi de la cultura europea el que s\u2019ha convertit en el millor aliat del reaccionarisme ultraliberal americ\u00e0: aquest ha encegat la utopia democr\u00e0tica pluralista i tolerant que relatava la s\u00e8rie Star Trek (una dramatitzaci\u00f3 del potencial universal de la nova frontera kennediana i de l\u2019esperit llibertari il\u00b7lustrat de la revoluci\u00f3 americana).<\/p>\n Ha produ\u00eft una generaci\u00f3 de novel\u00b7listes reaccionaris amargats pels quals el concepte de la vida no nom\u00e9s \u00e9s desagradable en termes de futur sin\u00f3 repulsiu en el present. I milers de persones han caigut fascinades per un pessimisme globalitzat que ha resultat ser la veritable ideologia de l\u2019ultraliberalisme, dissimulat sota pretensions cr\u00edtiques, que no t\u00e9 res m\u00e9s a oferir que simple entreteniment desprove\u00eft de sentit.<\/p>\n Voldria pensar que l\u2019aplaudiment socialitzat als professionals de la salut i a l\u2019esperit general del treball \u00e9s un senyal del despertar del somni dist\u00f2pic. I que les persones\u00a0despertessin, amb el soroll del picar\u00a0de mans, per adonar-se, en mig de la inquietud present, de la veritat d\u2019una frase de\u00a0Mark\u00a0Twain: \u201cEl pitjor de la meva vida no m\u2019ha passat mai\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cada capvespre a les vuit, els ciutadans surten als balcons i esclaten en aplaudiments, en senyal de reconeixement i homenatge als professionals de la sanitat. Des que va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia, els sanitaris han esdevingut s\u00edmbol de servei p\u00fablic i abnegaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 un punt de refer\u00e8ncia. I no un qualsevol, sin\u00f3 una refer\u00e8ncia de […]<\/p>\n","protected":false},"author":372,"featured_media":21693,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[2152],"class_list":["post-21996","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21996","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/372"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21996"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21996\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21996"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21996"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21996"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Sortir al balc\u00f3 \u00e9s una manera de dir \u201caqu\u00ed estem\u201d<\/h3>\n
Homenatge a un grapat de mileuristes<\/h3>\n