Morir no sempre \u00e9s f\u00e0cil i menys en els nostres temps; ara que vivim d’esquena a la mort i amb l’imaginari que la vida eterna \u00e9s possible, o quasi possible. Ara que la mort es nega a trav\u00e9s del silenci o s’exposa amb sensacionalisme. Ara que el cientifisme i els protocols s’imposen a la naturalesa humana de la mort. I menys encara quan es mor fora de casa i en una instal\u00b7laci\u00f3 hospital\u00e0ria enmig de m\u00e0quines, tubs, i sota mesures d’a\u00efllament perqu\u00e8 es t\u00e9 una malaltia altament contagiosa, com s\u00f3n un gran nombre de morts causades per l’epid\u00e8mia actual.<\/p>\n
Cada persona pot tenir la seva pr\u00f2pia idea del qu\u00e8 considera una bona mort, que \u00e9s \u00fanica, personal i social a la vegada. En situacions no excepcionals, moltes persones pensen i transiten pel proc\u00e9s de mort d’acord amb els seus propis valors, fet que molts reflecteixen en la declaraci\u00f3 de voluntats anticipades. A part dels valors de car\u00e0cter individual, el concepte de bona mort gira tamb\u00e9 al voltant d’uns valors col\u00b7lectius que han estat recollits en la legislaci\u00f3, com el respecte a l’autonomia, la dignitat, l’acompanyament, l’atenci\u00f3 professional quan cal, o la minimitzaci\u00f3 del patiment.<\/p>\n
Aquests valors individuals i col\u00b7lectius interpel\u00b7len els professionals i les institucions sanit\u00e0ries que intervenen en la majoria dels processos de final de vida, i no \u00e9s excepcional que l’atenci\u00f3 a les causes biol\u00f2giques passi per davant de l’obligatorietat de conduir i acompanyar en la bona mort, com adverteix el Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya<\/a>: \u00abA part dels professionals que tracten directament la persona malalta, la instituci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s responsable del proc\u00e9s. La preocupaci\u00f3 per l’efici\u00e8ncia de la prestaci\u00f3 sanit\u00e0ria, sovint amb criteris economicistes, cient\u00edfics o de gesti\u00f3, pot passar per davant de la preocupaci\u00f3 per la qualitat global de la mort dels malalts\u00bb.<\/p>\n Malauradament, aix\u00f2 est\u00e0 passant d’una manera sagnant en l’actual epid\u00e8mia per COVID. L’elevada mortalitat que comporta, la por, i la seguretat dels altres est\u00e0 posant en dubte els valors i els drets de les persones en relaci\u00f3 amb la mort. Els esfor\u00e7os per prioritzar les intervencions t\u00e8cniques, les mesures de protecci\u00f3 i de limitaci\u00f3 de la propagaci\u00f3, i la sobrec\u00e0rrega dels professionals, han portat a un segon terme les condicions en qu\u00e8 les persones moren. En molts hospitals hi ha pacients que moren sols en un ambient fred, envoltats de m\u00e0quines, sense companyia i sense poder-se acomiadar dels seus estimats. Si tenen sort, hi haur\u00e0 una sanit\u00e0ria enfundada en una vestimenta protectora que li sostindr\u00e0 la m\u00e0 amb la seva enguantada. Les UCIs o els respiradors no s\u00f3n els \u00fanics recursos per atendre les persones malaltes, que, a part de les necessitats respirat\u00f2ries, en tenen d’altres en el terreny afectiu i emocional.<\/p>\n Gloria<\/a>, infermera hospital\u00e0ria, diu: \u00abLo m\u00e1s duro cuando muere un paciente es ver a la familia con mascarillas gritar desde la puerta: ‘\u00a1Pap\u00e1, te queremos!’. Y t\u00fa te acercas y aunque est\u00e9 sedado, le dices que han venido a despedirse. A veces hace alg\u00fan gesto. Luego los suyos lloran. Yo lloro con ellos\u00bb. L’abast de l’epid\u00e8mia, i la por a l’extensi\u00f3 planteja un conflicte \u00e8tic entre la seguretat i els drets de les persones a acomiadar-se dels familiars i d’aquests a acomiadar-se de la persona que els deixa. Es diu que els familiars no poden estar al costat dels malalts perqu\u00e8 es podrien contagiar i perqu\u00e8 no hi ha suficients equips de protecci\u00f3 individual. Per\u00f2 alg\u00fa ha preguntat si els familiars estarien disposats a assumir el risc i passar despr\u00e9s un per\u00edode d’a\u00efllament per contacte? Tan dif\u00edcil \u00e9s aconseguir una mascareta quir\u00fargica, guants i bata, que \u00e9s el que aconsella l’evid\u00e8ncia?<\/p>\n De fet es pot fer de manera diferent, no en tots els hospitals passa el mateix. A l’hospital de Sant Pau, i ara tamb\u00e9 al pavell\u00f3 d’IFEMA de Madrid, per exemple, han posat en marxa un pla per a malalts en proc\u00e9s de final de vida que permet que un familiar estigui acompanyant el malalt fins al moment final, amb el comprom\u00eds de respectar a posteriori les mesures de confinament. Tamb\u00e9 estan implantant formes de comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s de tel\u00e8fons m\u00f2bils, tablets, etc… Respectar els drets dels malalts i els seus familiars hauria de ser motiu de preocupaci\u00f3 de les institucions sanit\u00e0ries, de cada una d’elles, i tamb\u00e9 hauria de formar part dels protocols i les instruccions de les conselleries de salut. No es pot fer caure aquesta c\u00e0rrega a l’esquena de les professionals, que prou tensi\u00f3 estan suportant. En un marc de respecte caldr\u00e0 preguntar a pacients i familiars qu\u00e8 \u00e9s important per a ells en aquests moments, quins riscos i mesures estan disposats a assumir, i posar en marxa mecanismes que permetin compaginar l’a\u00efllament amb l’elaboraci\u00f3 del que ser\u00e0 l’\u00faltim relat de la vida de moltes persones i que pot donar un darrer sentit a l’exist\u00e8ncia pr\u00f2pia i compartida.<\/p>\n La por, tan present a la nostra societat i m\u00e9s en la situaci\u00f3 actual, converteix en acceptables mesures que en altres circumst\u00e0ncies no ho serien. Fins on estem disposats a arribar? Quins drets democr\u00e0tics estem disposats a perdre en funci\u00f3 de la seguretat? Serem capa\u00e7os de compaginar l’emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria i la democr\u00e0cia, com pregunta G\u00e9raldine Schwarz<\/a>? Qu\u00e8 estem disposades a cedir per endarrerir la data de la mort? En el balan\u00e7 de l’epid\u00e8mia s’hauran de comptar els morts (per aquesta causa i per totes les altres) com tamb\u00e9 els costos socials i de p\u00e8rdua de llibertats.<\/p>\n Tantes ferides costaran de tancar, m\u00e9s encara si al dolor per la mort no participada hi sumem el dolor per un enterrament sense els rituals que en la nostra cultura tanquen la vida i ens separen definitivament dels cossos de les persones estimades. Enterraments a ta\u00fct tancat, sense gent, a vegades sense ning\u00fa, sense abra\u00e7ades, amb mascaretes i sense flors. Set minuts per difunt<\/a>. Cementiris plens de cossos sense vida, cerim\u00f2nies m\u00ednimes, una preg\u00e0ria breu i potser emportar-se l’urna amb les cendres a casa per fer all\u00e0 l’acomiadament que no s’ha pogut fer.<\/p>\n