{"id":22010,"date":"2020-04-21T06:20:24","date_gmt":"2020-04-21T06:20:24","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22010"},"modified":"2020-04-21T06:20:24","modified_gmt":"2020-04-21T06:20:24","slug":"latencio-a-la-gent-gran-a-catalunya-un-model-a-revisar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/04\/21\/latencio-a-la-gent-gran-a-catalunya-un-model-a-revisar\/","title":{"rendered":"L&#8217;atenci\u00f3 a la gent gran a Catalunya, un model a revisar"},"content":{"rendered":"<p>Un de cada tres morts a Catalunya de coronavirus residia en centres geri\u00e0trics. T\u00e9 aquest fet una relaci\u00f3 directa amb el model vigent d&#8217;assist\u00e8ncia a la gent gran? Al nostre pa\u00eds, l&#8217;esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer ha augmentat fins a situar-se l&#8217;any 2018 a 86,03 anys per a les dones i a 80,48 per als homes. Aquesta es troba per sobre de la mitjana de la Uni\u00f3 Europa que es calcula al voltant dels 83,50 anys per a les dones i al voltant dels 78,3 per als homes. Aquest augment de l&#8217;esperan\u00e7a de vida es veu accentuat per la disminuci\u00f3 de la taxa de natalitat que ha caigut a 8,4 naixements per a cada 1000 habitants.<\/p>\n<p>\u00c9s per aix\u00f2 que vivim una situaci\u00f3 d&#8217;envelliment on el 18,9% de la poblaci\u00f3 es troba en la franja de m\u00e9s de\u00a065\u00a0anys. Aquest grup d&#8217;edat \u00e9s el principal destinatari de l&#8217;atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria, que compr\u00e8n el conjunt de serveis requerits per part de persones amb un grau redu\u00eft de capacitat funcional, f\u00edsica o cognitiva i que no poden portar a terme de manera aut\u00f2noma les activitats b\u00e0siques de la vida di\u00e0ria.<\/p>\n<p>A Catalunya l&#8217;atenci\u00f3 enfocada a la gent gran s&#8217;articula principalment en tres recursos assistencials: els centres residencials, els centres de dia i els habitatges tutelats per a gent gran. Tant els centres residencials com els centres de dia s&#8217;adrecen a persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia per\u00f2 es diferencien en el fet que el primer \u00e9s un servei d&#8217;acolliment residencial i el segon un servei d&#8217;acolliment exclusivament di\u00fcrn.<\/p>\n<p>Per \u00faltim, els habitatges tutelats s\u00f3n un servei d&#8217;acolliment alternatiu per a persones grans aut\u00f2nomes amb una situaci\u00f3 sociofamiliar que no permet romandre a la llar. Aquests recursos per a la gent gran al mateix temps poden classificar-se d&#8217;acord amb la seva naturalesa jur\u00eddica: d&#8217;iniciativa p\u00fablica (de naturalesa p\u00fablica), d&#8217;iniciativa social (de naturalesa privada per\u00f2 sense \u00e0nim de lucre) i d&#8217;iniciativa mercantil (de naturalesa privada amb \u00e0nim de lucre).<\/p>\n<p>Actualment l&#8217;empresa privada \u00e9s el principal prove\u00efdor del model residencial a Catalunya, ja que posseeix el 59% del total de places disponibles en establiments per a la gent gran, la segueixen els establiments d&#8217;iniciativa social amb el 24% de les places i per \u00faltim els establiments d&#8217;iniciativa p\u00fablica que proveeixen el 17% del total de places disponibles. La demanda de places p\u00fabliques \u00e9s clarament superior a l&#8217;oferta, fet que produeix que els usuaris hagin d&#8217;optar per les iniciatives privada i concertada per tal de satisfer les seves demandes.<\/p>\n<p>Durant molts anys, les necessitats del col\u00b7lectiu de la gent gran es veien cobertes a partir del model d&#8217;atenci\u00f3 residencial, tanmateix la millora de les condicions de vida i de l&#8217;autonomia d&#8217;aquesta poblaci\u00f3 ha suposat que les prefer\u00e8ncies s&#8217;hagin transformat. Per a moltes persones grans, romandre a la seva llar \u00e9s el seu principal desig per\u00f2 la manca d&#8217;alternatives existents dins del sistema alineades amb aquest model i l&#8217;elevat cost de contractar assist\u00e8ncia privada dificulten que es compleixi. D&#8217;especial rellev\u00e0ncia \u00e9s tamb\u00e9 el fet que molts d&#8217;aquells que segueixen vivint a casa seva ho fan a partir d&#8217;una implicaci\u00f3 enorme de les fonts informals de cures que procedeixen principalment de les dones de l&#8217;entorn familiar, sense rebre retribuci\u00f3 econ\u00f2mica a canvi.<\/p>\n<p>Les prefer\u00e8ncies de la gent gran, el canvi en les caracter\u00edstiques demogr\u00e0fiques de la poblaci\u00f3, l&#8217;augment de la taxa de depend\u00e8ncia i ara m\u00e9s que mai l&#8217;esclat de la Covid-19 posen en relleu la necessitat de repensar el model d&#8217;atenci\u00f3 a aquest col\u00b7lectiu.<\/p>\n<p>L&#8217;assist\u00e8ncia domicili\u00e0ria \u00e9s un \u00e0mbit rellevant de les pol\u00edtiques de serveis socials i de salut per\u00f2 alhora aquesta no es troba totalment integrada en els sistemes institucionals actuals malgrat ser la primera prefer\u00e8ncia per a la majoria de la gent gran. Als pa\u00efsos del sud d&#8217;Europa (model mediterrani), \u00e9s a partir de la fam\u00edlia i d&#8217;una intervenci\u00f3 m\u00ednima de l&#8217;Estat que es porta a terme aquesta tipologia d&#8217;assist\u00e8ncia. L&#8217;atenci\u00f3 formal que s&#8217;ofereix als domicilis \u00e9s molt residual i a mesura que les necessitats augmenten resulta del tot insuficient. Aix\u00f2 difereix del model n\u00f2rdic que caracteritza a pa\u00efsos com Su\u00e8cia o Dinamarca on l&#8217;assist\u00e8ncia domiciliaria ha sigut desenvolupada abastament i les prefer\u00e8ncies per aquest recurs juntament amb la necessitat de portar a terme una des-institucionalitzaci\u00f3 d&#8217;aquestes cures ha estat reconeguda per l&#8217;Estat.<\/p>\n<p>El factor clau \u00e9s que l&#8217;atenci\u00f3 domiciliaria est\u00e0 integrada en una cultura que combina les idees d&#8217;acc\u00e9s universal als serveis amb les idees d&#8217;independ\u00e8ncia individual respecte a la fam\u00edlia com a mitj\u00e0 de finan\u00e7ament i cures. A mig cam\u00ed entre el model mediterrani i el n\u00f2rdic, trobem el model continental de pa\u00efsos com Alemanya o \u00c0ustria. En aquest model, l&#8217;atenci\u00f3 domicili\u00e0ria recau en la fam\u00edlia i en l&#8217;ajuda comunit\u00e0ria. L&#8217;Estat en aquest cas t\u00e9 un paper subsidiari que passa gaireb\u00e9 exclusivament per oferir suport a les fam\u00edlies per tal que aquestes segueixin desenvolupant el rol de cuidadores.<\/p>\n<p>La crisi de la Covid-19 ha evidenciat que el model catal\u00e0 d&#8217;assist\u00e8ncia a la gent gran ha quedat obsolet i que \u00e9s imperatiu repensar-lo en la direcci\u00f3 de fer-lo m\u00e9s comunitari i centrat en les persones respectant la seva autonomia i les seves prefer\u00e8ncies. Es fa necess\u00e0ria una implicaci\u00f3 major de les institucions p\u00fabliques per tal que aquesta atenci\u00f3 domiciliaria passi de ser residual a la clau de volta d&#8217;un sistema m\u00e9s eficient i de millor qualitat, que atengui les necessitats de les persones tenint en compte, com ja s&#8217;ha dit, que existeix una majoria de gent gran que desitja romandre a casa amb el suport actiu d&#8217;un sistema formal de cures.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, un model d&#8217;aquestes caracter\u00edstiques permetria alleugerir la c\u00e0rrega que suposen les cures informals que porten a terme familiars directes o indirectes, normalment dones. Aix\u00f2 reduiria els efectes negatius que aquest rol t\u00e9 sobre la salut de les cuidadores. \u00c9s per tant l&#8217;hora d&#8217;incloure el debat de la reforma del model d&#8217;assist\u00e8ncia a la nostra gent gran en l&#8217;agenda pol\u00edtica i social de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un de cada tres morts a Catalunya de coronavirus residia en centres geri\u00e0trics. T\u00e9 aquest fet una relaci\u00f3 directa amb el model vigent d&#8217;assist\u00e8ncia a la gent gran? Al nostre pa\u00eds, l&#8217;esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer ha augmentat fins a situar-se l&#8217;any 2018 a 86,03 anys per a les dones i a 80,48 per als [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":373,"featured_media":22014,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[139],"class_list":["post-22010","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-residencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22010","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/373"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22010"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22010\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22010"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22010"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22010"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}