publicar un article a\u00a0Ctxt<\/i>\u00a0en qu\u00e8 citava a Boaventura de Sousa Santos<\/a>, qui deia que la normalitat era una crisi permanent. Com creu que aquesta pand\u00e8mia ha evidenciat que la nostra normalitat era, precisament, una excepcionalitat?<\/b><\/p>\nBoaventura diu que portem molt temps en crisi, per\u00f2 el concepte crisi t\u00e9 un problema i \u00e9s que d\u00f3na la sensaci\u00f3 de ser conjuntural. Una crisi \u00e9s com si tinguessis, ara mai millor dit, una grip: la tens durant un temps i despr\u00e9s la superes. Per\u00f2 l\u2019organitzaci\u00f3 mundial que impera actualment va ser gestada en el 2008, des del discurs que la superaci\u00f3 de la crisi ho justificava tot. Va justificar les retallades en sanitat p\u00fablica, la precarietat laboral o els problemes d\u2019habitatge. Ja ho diu la Naomi Klein a\u00a0La doctrina del xoc:\u00a0<\/i>normalitzem coses que de normal no tenen res.<\/p>\n
\u00c9s ara, que patim una crisi d\u2019una altra magnitud, que parlem d\u2019emerg\u00e8ncia i de perill vital. Aix\u00f2 ho trobem excepcional, per\u00f2 no ha estat fins a aquesta excepcionalitat que hem redescobert coses que hav\u00edem perdut durant la \u2018normalitat\u2019 anterior. Hem redescobert el temps, la import\u00e0ncia de serveis i activitats a la llar, la salut i la vida en relaci\u00f3 al treball. La normalitat hauria de ser m\u00e9s segura, per\u00f2 ara ens adonem que est\u00e0vem rodejats de riscos. Ara, en aquesta excepcionalitat, aparentment haur\u00edem d\u2019estar insegurs, per\u00f2 resulta que hem recuperat seguretats que hav\u00edem perdut.<\/p>\n
El fet de recuperar seguretats, que entenc que exclou les persones malaltes, dep\u00e8n molt de les condicions en qu\u00e8 es visqui aquesta excepcionalitat.<\/b><\/p>\n
Evidentment, les desigualtats continuen existint<\/p>\n
Adonar-nos en, no vol dir necess\u00e0riament posar-hi remei. El 2008 es va tirar de solucions curtplacistes. Creu que n\u2019haurem apr\u00e8s res?<\/b><\/p>\n
La crisi del 2008 no va tenir el nivell d\u2019aquesta. Va ser molt grossa i va tenir molts efectes, per\u00f2 no va tenir tant impacte sobre la quotidianitat. Aix\u00f2 ens est\u00e0 fent redescobrir m\u00e9s que llavors, el poder de l\u2019articulaci\u00f3 comunit\u00e0ria. Repensem coses que no vam tenir temps de repensar el 2008, perqu\u00e8 impacta molt m\u00e9s en els h\u00e0bits i maneres de viure i relacionar-nos.<\/p>\n
Hi ha el risc de fer com al 2008 i tornar al\u00a0business as usual<\/i>, reafirmant les desigualtats d\u2019aquells qui m\u00e9s van patir la crisi, tot rescatant els bancs i recuperant el sistema econ\u00f2mic de la manera m\u00e9s ortodoxa possible. Per\u00f2 crec que no passar\u00e0. D\u2019aquella crisi van sorgir moviments globals com el 15M o l\u2019Occupy Wall Street<\/i>, dels que vam extreure aprenentatges que potser ens permeten resoldre aquesta crisi de manera diferent.<\/p>\nDel 2008 van sorgir moviments globals com el 15M o l\u2019Occupy Wall Street<\/i>, dels que vam extreure aprenentatges que potser ens permeten resoldre aquesta diferent<\/p><\/blockquote>\n
La crisi ajuda a evidenciar desigualtats i inseguretats, com la precarietat laboral, la crisi habitacional o la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Per\u00f2 per a un cert gruix social, aquest confinament no ha suposat nom\u00e9s posar-les de relleu, sin\u00f3 conviure-hi 24 hores al dia, 7 dies a la setmana.<\/b><\/p>\n
\u00c9s evident que la desigualtat juga un paper en els efectes d\u2019aquesta crisi. Es veu, no nom\u00e9s en les condicions f\u00edsiques o materials amb les quals la gent \u00e9s capa\u00e7 de subsistir, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la distribuci\u00f3 dels contagis. No \u00e9s veritat que el virus sigui democr\u00e0tic.<\/p>\n
Per aix\u00f2 no ser\u00e0 tan f\u00e0cil tornar a la normalitat i, a m\u00e9s, la pand\u00e8mia ens deixa la reflexi\u00f3 que no volem tornar a la normalitat. Despr\u00e9s de les grans crisi mai no es torna al que hi havia abans: despr\u00e9s de l\u201911S vam veure un canvi brutal en la seguretat del m\u00f3n i, ara, \u00e9s possible que s\u2019incorporin mesures de control tecnol\u00f2gic de la poblaci\u00f3. Se\u2019ns plantegen perills i oportunitats i que la sortida sigui millor o pitjor dependr\u00e0 de l\u2019atenci\u00f3 que parem als m\u00e9s perjudicats. Podem acabar en un escenari amb un control brutal de la conducta o b\u00e9 en un altre en qu\u00e8 s\u2019hagi recuperat la import\u00e0ncia de la xarxa.<\/p>\n
Correm el risc de cedir les dades sobre la nostra intimitat de manera volunt\u00e0ria, en pro del b\u00e9 com\u00fa?<\/b><\/p>\n
\u00c9s una possibilitat. Les aplicacions m\u00f2bils que han creat la Generalitat i el Gobierno s\u00f3n\u00a0apps<\/em>\u00a0en les que, de manera volunt\u00e0ria, expliques com et trobes. Pot semblar evident que ara cal fer-ho, ja que contribueix nom\u00e9s a tenir m\u00e9s controlada la salut p\u00fablica. Per\u00f2, a la vegada, no sabem si aquestes dades poden ser usades de manera negativa.<\/p>\nA la Xina, per exemple, quan una persona en un vag\u00f3 de tren t\u00e9 uns nivells de temperatura alts, que es detecten a trav\u00e9s d\u2019un sensor, s\u2019avisa als tel\u00e8fons de tots els passatgers. Aix\u00f2 es pot veure com una intromissi\u00f3 brutal, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una garantia per la salut p\u00fablica. \u00c9s el que Focault denominava biopol\u00edtica, la capacitat de control. Normalment no cedir\u00edem tan f\u00e0cilment la nostra intimitat, per\u00f2 quan parlem de salut, la cosa canvia.<\/p>\n
El que no podem fer \u00e9s deixar de polititzar el debat, ens equivocar\u00edem si pens\u00e9ssim que estem davant d\u2019un problema estrictament t\u00e8cnic o cient\u00edfic. I quan dic polititzar no vull dir parlar sobre si ho fa millor Junts per Catalunya, el PP o el PSOE. Vull dir discutir sobre qui guanya i qui perd amb cada decisi\u00f3, quins s\u00f3n els costos i els beneficis i com es distribueixen. Que no hi ha res neutral.<\/p>\n
No podem deixar de polititzar el debat, ens equivocar\u00edem si pens\u00e9ssim que estem davant d\u2019un problema estrictament t\u00e8cnic o cient\u00edfic<\/p><\/blockquote>\n
Com creu que ens relacionarem, un cop acabi el contagi? Ara que parlava del vag\u00f3 a la Xina, creu que manar\u00e0 la por al contagi? I si \u00e9s aix\u00ed, aix\u00f2 podria augmentar les desigualtats i discriminacions socials?<\/b><\/p>\n
Hist\u00f2ricament aix\u00f2 ja ha passat: el call jueu de Barcelona es va destruir al segle XIV perqu\u00e8 va c\u00f3rrer la veu que la pesta s\u2019havia originat all\u00e0. A la \u00cdndia hi ha el rumor que una bona part de la pand\u00e8mia va n\u00e9ixer a una mesquita i, amb tot el conflicte que hi ha entre hind\u00fas i musulmans, aix\u00f2 \u00e9s un barril de p\u00f3lvora. En aquestes situacions, buscar un culpable \u00e9s senzill i aix\u00f2 es notar\u00e0 a la llarga. Ens costar\u00e0 tornar a sortir a l\u2019espai p\u00fablic per a celebracions multitudin\u00e0ries. Fins que no siguem immunes al virus o hi hagi una bona part de la poblaci\u00f3 amb immunitat adquirida, no recuperarem la normalitat de l\u2019\u00fas dels espais.<\/p>\n
\u00c9s un aspecte del desconfinament que caldr\u00e0 ser regulat, sobretot tenint en compte les ganes que tenim de recuperar el contacte. Ser\u00e0 una decisi\u00f3 cient\u00edfica, m\u00e8dica i pol\u00edtica, que haur\u00e0 de buscar la manera que no acabi repercutint m\u00e9s sobre uns que sobre altres. I aqu\u00ed, la tornada a l\u2019escola tamb\u00e9 tindr\u00e0 un paper important\u00edssim.<\/p>\n
Les difer\u00e8ncies en l\u2019acc\u00e9s a la tecnologia i el temps i capacitat que tenen les fam\u00edlies per acompanyar els infants en l\u2019estudi durant el confinament generaran desigualtats que perduraran en la vida acad\u00e8mica dels nens i nenes?<\/b><\/p>\n
Sabem que el grau d\u2019\u00e8xit educatiu dep\u00e8n de la formaci\u00f3 de les fam\u00edlies. \u00c9s una variable important, aix\u00ed com la disponibilitat d\u2019aparells tecnol\u00f2gics. I caldr\u00e0 continuar amb aquests debats al futur, ja que s\u2019haur\u00e0 de refor\u00e7ar l\u2019equipament tecnol\u00f2gic de la societat quan sortim d\u2019aquesta pand\u00e8mia. Igual que al segle XIX es van fer xarxes de sanejament i clavegueram, dem\u00e0 caldr\u00e0 una xarxa oberta per a la ciutadania, democr\u00e0tica, i no controlada de manera privativa.<\/p>\n
Pel que fa als efectes que tindr\u00e0 la pand\u00e8mia als infants, dependran de la nostra capacitat de treballar durant els mesos posteriors. L\u2019estiu ser\u00e0 un escenari important\u00edssim: les col\u00f2nies i els esplais poden ser una gran eina per a eliminar els efectes de la pand\u00e8mia i les dificultats que s\u2019hagin adquirit aquests mesos. Ara b\u00e9, caldr\u00e0 garantir-ne un acc\u00e9s democr\u00e0tic de la m\u00e0 d\u2019ajudes p\u00fabliques. L\u2019oci ser\u00e0 un element central per a reduir els efectes de la pand\u00e8mia.<\/p>\n
Els esplais i l\u2019oci durant l\u2019estiu seran importants per a eliminar els efectes de la pand\u00e8mia sobre els infants<\/p><\/blockquote>\n
Durant aquests mesos, sembla que la situaci\u00f3 ha canviat per\u00f2 els continguts i la manera d\u2019estudiar s\u2019ha mantingut. Creu que \u00e9s moment per a replantejar metodologies pedag\u00f2giques?<\/b><\/p>\n
La crisi actual posa m\u00e9s de relleu aquesta necessitat, per\u00f2 ja fa temps que tenim un problema al sistema educatiu. Cal introduir m\u00e9s elements art\u00edstics, experimentals, propis d\u2019una l\u00f2gica que no es basi en la reproducci\u00f3 del coneixement. Hi ha un gran desajust entre el canvi d\u2019\u00e8poca que vivim, plena d\u2019incerteses, i els curr\u00edculums escolars. Ens cal incorporar aquestes paraules m\u00e0giques, com la creativitat, la innovaci\u00f3 o l\u2019emprenedoria per a educar persones que siguin flexibles en \u00e8poques canviants, com la nostra. I aix\u00f2, la Covid-19 ens ho demostra.<\/p>\n
Parla de la necessitat d\u2019introduir m\u00e9s art i cultura a l\u2019educaci\u00f3. Precisament la cultura t\u00e9 un paper rellevant durant aquest confinament. Estem acostumats a consumir cultura gratis i aquests dies s\u2019est\u00e0 demostrant com de vulnerable \u00e9s el sector. \u00c9s moment per a donar m\u00e9s veu a la cultura?<\/b><\/p>\n
La situaci\u00f3 ho demana. La cultura \u00e9s determinant en el moment que vivim, per\u00f2 a la vegada viu en una precarietat cr\u00f2nica. Hem assumit una cultura d\u2019acc\u00e9s lliure que no t\u00e9 en compte la superviv\u00e8ncia dels creadors. Cal posar de relleu la import\u00e0ncia de la subsist\u00e8ncia econ\u00f2mica de la cultura, no nom\u00e9s en termes de pressupostos: hem d\u2019assumir que val un preu que s\u2019ha de pagar.<\/p>\n
Per\u00f2 el que est\u00e0 clar que \u00e9s un sector que sortir\u00e0 molt tocat d\u2019aquesta crisi. Encara ara no tenim clar quin \u00e9s el futur de grans esdeveniments com festivals o festes. Tenim Sant Jordi apla\u00e7at fins el juny. I se\u2019ns ve el dubte a sobre de com celebrar grans festes com el Grec, la Merc\u00e8 o, fins i tot, cap d\u2019any. Som molt conscients que els efectes del coronavirus es perllongaran en el temps i hem de trobar l\u2019equilibri entre la necessitat de recuperar el pols de ciutat i els requeriments sanitaris: entre la salut i el gaudi.<\/p>\n
La cultura \u00e9s determinant en el moment que vivim, per\u00f2 a la vegada viu en una precarietat cr\u00f2nica: hem d\u2019assumir que val un preu que s\u2019ha de pagar<\/p><\/blockquote>\n
Recuperar els espais p\u00fablics \u00e9s recuperar la sobirania com a ciutadania. Al principi de l\u2019entrevista parlava dels aprenentatges de la crisi del 2008, a trav\u00e9s del 15M o l\u2019Occupy Wall Street.\u00a0<\/i>Ambd\u00f3s basats en la mobilitzaci\u00f3. Si en un futur recent s\u2019imposibiliten les manifestacions o la mobilitzaci\u00f3, com ser\u00e0 la protesta?<\/b><\/p>\n
A tot el m\u00f3n patim la mateixa excepcionalitat i crec que es generaran processos de cooperaci\u00f3 i aprenentatges globals creuats. Aix\u00f2 es va donar al 2008 amb l\u2019Ocuppy<\/i>\u00a0i crec que es tornar\u00e0 a donar, tot i que no de manera f\u00edsica. Les xarxes seran un element important\u00edssim, per\u00f2 la mobilitzaci\u00f3 al carrer se seguir\u00e0 donant i haurem de valorar els riscos. Tornem al que parl\u00e0vem abans: en moments d\u2019incertesa hi ha el risc que es valori la seguretat i la salut p\u00fablica per sobre de tot; pot ser que les l\u00f2giques autorit\u00e0ries aprofitin aquesta incertesa per a delimitar les possibilitats de la protesta.<\/p>\n
Aquests dies es d\u00f3na el debat sobre la pres\u00e8ncia de l\u2019ex\u00e8rcit\u00a0als carrers. Per una banda la imatge violenta i de despesa p\u00fablica associada als militars i per una altra les tasques de desinfecci\u00f3 de l\u2019UME. Qu\u00e8 pesa m\u00e9s?<\/b><\/p>\n
Cal pensar en la capacitat d\u2019aprofitament pol\u00edtic que uns i altres puguin fer d\u2019aquest debat. Per\u00f2 crec que ara el que correspon \u00e9s aprofitar tots els recursos disponibles per a fer front a una situaci\u00f3 excepcional que pot superar-nos. En aquest sentit, em sorpr\u00e8n la polititzaci\u00f3 d\u2019aquest debat, que ens distreuen dels veritables objectius d\u2019aquests dies.<\/p>\n
Aix\u00f2, per\u00f2, no vol dir ser na\u00eff i que ens sigui igual d\u2019on vingui l\u2019ajuda i qui ens l\u2019ofereixi. No comparteixo la ret\u00f2rica militarista a les rodes de premsa i no simpatitzo amb com la monarquia s\u2019aprofita de la situaci\u00f3 per intentar sortir de la situaci\u00f3 pat\u00e8tica en la qual est\u00e0. Per\u00f2 s\u00f3n detalls relativament petits en relaci\u00f3 a la dimensi\u00f3 del problema. \u00c9s absurd \u00e9s que hi hagi bucs militars hospitals o dispositius de desinfecci\u00f3 i que no els usem. I aix\u00f2 no justifica l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019ex\u00e8rcit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
oan Subirats, catedr\u00e0tic de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques a la UAB, diputat a la Diputaci\u00f3 de Barcelona i comissionat de Cultura a l\u2019Ajuntament de Barcelona, planteja la crisi del coronavirus com una avantsala que obre un escenari de riscos i possibilitats. El perill de cedir la nostra intimitat en pro del b\u00e9 com\u00fa i acabar cedint a […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":22012,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,14],"tags":[2315],"class_list":["post-22011","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-salut-bcn","tag-reflexions-de-la-nova-era"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22011","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22011"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22011\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22011"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22011"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}