{"id":22041,"date":"2020-04-22T06:15:53","date_gmt":"2020-04-22T06:15:53","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22041"},"modified":"2020-04-22T06:15:53","modified_gmt":"2020-04-22T06:15:53","slug":"quines-son-les-consequencies-dun-confinament-prolongat-per-a-la-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/04\/22\/quines-son-les-consequencies-dun-confinament-prolongat-per-a-la-salut-mental\/","title":{"rendered":"Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;un confinament prolongat per a la salut mental?"},"content":{"rendered":"<p>Des que el dia 14 de mar\u00e7 va comen\u00e7ar el confinament per intentar frenar els contagis de coronavirus, la pregunta que es repeteix m\u00e9s \u00e9s quan podrem sortir al carrer. Fins ara, els factors que marcaven el ritme eren dos: l&#8217;estat de propagaci\u00f3 del virus i l&#8217;economia. No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s d&#8217;un mes de confinament, els experts afegeixen un tercer element a l&#8217;equaci\u00f3: la salut mental. \u00abL&#8217;aspecte de la vida en maj\u00fascules \u00e9s una variable que ara, juntament amb la salut i l&#8217;economia, resulta fonamental\u00bb, afirma Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto, professor col\u00b7laborador dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l&#8217;Educaci\u00f3 de la UOC. \u00abJa comencem a patir les conseq\u00fc\u00e8ncies del confinament i tothom, des de la senyora de seixanta anys fins al nen de vuit, sent frustraci\u00f3, ganes de sortir, \u00e0nsia per veure la fam\u00edlia&#8230; Aix\u00f2 tamb\u00e9 afecta la salut; la f\u00edsica, per\u00f2 tamb\u00e9 la mental\u00bb, adverteix el psic\u00f2leg.<\/p>\n<p>Tot i que cadasc\u00fa afronta el confinament de manera diferent segons les circumst\u00e0ncies personals, en tots els casos significa sortir de la nostra zona de confort. I una de les conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e9s que genera angoixa. Com explica Mireia Cabero, professora col\u00b7laboradora dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l&#8217;Educaci\u00f3 de la UOC, \u00abl&#8217;estat natural de les persones \u00e9s la llibertat, i aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 a qu\u00e8 tothom vol tornar. Som \u00e9ssers socials, d&#8217;acci\u00f3, de vida exterior\u00bb. Al mateix temps, som conscients que estem confinats pel risc vital que correm, de manera que \u00ab\u00e9s natural viure amb frustraci\u00f3 l&#8217;augment del temps de confinament; rebem els missatges \u00abencara no ho estem aconseguint\u00bb i \u00abencara no tornar\u00e9 a la normalitat\u00bb\u00bb, afirma la professora de la UOC.<\/p>\n<p>Per aquesta ra\u00f3, davant la disjuntiva de si \u00e9s preferible allargar el confinament o interrompre&#8217;l tot i saber que s&#8217;haur\u00e0 de tornar a imposar en cas d&#8217;un rebrot, la resposta no \u00e9s f\u00e0cil. En qualsevol cas, segons el psic\u00f2leg Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto, s&#8217;han de tenir en compte les tres variables fonamentals. \u00abEl criteri epidemiol\u00f2gic \u00fanic i exclusiu no serveix, i l&#8217;econ\u00f2mic tampoc, perqu\u00e8 l&#8217;economia necessita les persones, i les necessita amb salut\u00bb, assenyala. A m\u00e9s, afegeix que tamb\u00e9 seria un error que ara es deixessin de banda tots els aspectes relacionats amb el benestar mental, \u00abespecialment per a les fam\u00edlies que viuen el confinament de manera prec\u00e0ria. Hi ha persones vivint amb alg\u00fa altre en una sola habitaci\u00f3, molta gent patint perqu\u00e8 no pot veure familiars vulnerables dependents o malalts, i, a m\u00e9s, hi ha persones que necessiten sortir perqu\u00e8 la tensi\u00f3 dins de la fam\u00edlia i els conflictes que es van aguditzant en el dia a dia s\u00f3n un problema cada vegada m\u00e9s gran\u00bb, assegura.<\/p>\n<p>Es refereix a situacions com la viol\u00e8ncia masclista, que sembla que s&#8217;est\u00e0 agreujant. Segons ha informat el Ministeri d&#8217;Igualtat, durant els primers quinze dies de confinament, el 016, tel\u00e8fon gratu\u00eft d&#8217;atenci\u00f3 a les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, va rebre un 18,21 % m\u00e9s de trucades que durant el mateix per\u00edode del mes de febrer. Quant als serveis de suport psicol\u00f2gic gratu\u00efts, comencen a estar desbordats. Nom\u00e9s el de la comunitat madrilenya, gestionat pel Col\u00b7legi Oficial de Psic\u00f2legs de Madrid, va atendre m\u00e9s de 700 trucades durant el primer dia de funcionament.<\/p>\n<h3>Relaxament progressiu<\/h3>\n<p>En aquesta situaci\u00f3, les mesures adre\u00e7ades a un relaxament del confinament que incloguin propostes progressives que es puguin consolidar s\u00f3n l&#8217;opci\u00f3 que, segons l&#8217;opini\u00f3 de Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto, s&#8217;acabar\u00e0 imposant. Es tractaria d&#8217;una soluci\u00f3 interm\u00e8dia que evitaria els problemes causats per una obertura abans d&#8217;hora. \u00abGenerar expectatives seguides de frustraci\u00f3 \u00e9s una alternan\u00e7a molt negativa, perqu\u00e8 creure que has sortit del t\u00fanel i de cop i volta haver-te de tornar a tancar \u00e9s molt frustrant\u00bb, adverteix. Comparteix aquesta opini\u00f3 la psic\u00f2loga Mireia Cabero, fundadora del moviment Cultura Emocional P\u00fablica, projecte que es porta a terme a la incubadora Hubbik de la UOC. Cabero assenyala que \u00abcomen\u00e7ar ara un desconfinament per tornar-lo a activar augmentaria la impot\u00e8ncia, la desesperan\u00e7a i fins i tot el descontentament cap a les institucions que han impulsat el desconfinament parcial\u00bb.<\/p>\n<p>Llavors, per qu\u00e8 es continuen posant dates, fins i tot encara que sapiguem que no s\u00f3n definitives? Una revisi\u00f3 d&#8217;estudis publicada a The Lancet ofereix una resposta. Segons aquesta investigaci\u00f3, per a les persones confinades cada anunci d&#8217;augment del temps de quarantena provoca frustraci\u00f3 o desmoralitzaci\u00f3, per\u00f2 no posar cap l\u00edmit al calendari per a aquesta quarantena t\u00e9 efectes encara m\u00e9s perjudicials. I \u00e9s que, com explica Mireia Cabero, posar una data l\u00edmit, encara que sapiguem que no necess\u00e0riament ser\u00e0 la definitiva, ens ajuda \u00abperqu\u00e8 el cervell es relaciona millor amb estats no desitjats que tenen data de caducitat que no pas davant la incertesa sense l\u00edmit. Augmenta la capacitat d&#8217;omplir aquest temps limitat d&#8217;intencions i esfor\u00e7os\u00bb, assenyala.<\/p>\n<p>Mentrestant, afrontar el confinament de la millor manera possible requereix algunes accions, entre les quals la professora de la UOC destaca les seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>Ser conscients de com ens afecta el confinament interiorment (com ens sentim, quins pensaments i sensacions ens produeix, quines actituds i comportaments ens genera, com estem f\u00edsicament\u2026).<\/li>\n<li>Donar sentit a la situaci\u00f3 com a societat i individualment.<\/li>\n<li>Acceptar el que ens est\u00e0 passant per deixar de lluitar contra les circumst\u00e0ncies i generar-nos circumst\u00e0ncies que ens siguin favorables i acceptar el repte vital que afrontem.<\/li>\n<li>Decidir per a qu\u00e8 volem que ens serveixi aquest temps de vida i a qu\u00e8 volem dedicar aquest per\u00edode d&#8217;\u00abaturada obligat\u00f2ria\u00bb. Encara que estiguem m\u00e9s aturats, la vida continua i dep\u00e8n de nosaltres com l&#8217;afrontem.<\/li>\n<li>Disposar-nos a viure amb sentit i voluntat aquesta nova \u00abnormalitat\u00bb, que t\u00e9 data de caducitat tot i que encara no sapiguem quina \u00e9s.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des que el dia 14 de mar\u00e7 va comen\u00e7ar el confinament per intentar frenar els contagis de coronavirus, la pregunta que es repeteix m\u00e9s \u00e9s quan podrem sortir al carrer. Fins ara, els factors que marcaven el ritme eren dos: l&#8217;estat de propagaci\u00f3 del virus i l&#8217;economia. No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s d&#8217;un mes de confinament, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":375,"featured_media":22042,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16],"tags":[],"class_list":["post-22041","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22041","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/375"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22041"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22041\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22041"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22041"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22041"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}