Malgrat les moltes incerteses que persisteixen\u2014-de fet han passat poc m\u00e9s de tres mesos des de la identificaci\u00f3 del virus el 7 de gener proppassat\u2014 no hi ha dubte de la seva virul\u00e8ncia preferent per a les persones grans. Una not\u00edcia que als que rondem la setantena no ens fa gaire gr\u00e0cia per\u00f2 que ben mirat no \u00e9s la pitjor des del punt de vista comunitari. La mal\u00e0ria, per exemple, de la que sabem for\u00e7a m\u00e9s coses i, el que \u00e9s m\u00e9s important, davant la qual disposem d’intervencions eficaces, tant preventives com terap\u00e8utiques, t\u00e9 un impacte incomparable sobre les poblacions infantils i juvenils. Per\u00f2 en aix\u00f2 no ens fixem, perqu\u00e8 des dels nostres refugis benestants, estem lluny de contagiar-nos-en.<\/p>\n
La gerontof\u00edlia del virus s’explica en part perqu\u00e8 la gent gran acostumem a acumular d’altres problemes de salut, ja siguin malalties, com ara les diverses insufici\u00e8ncies org\u00e0niques (card\u00edaques, respirat\u00f2ries, renals, etc.) reumatismes diversos, diabetis, etc. o simplement factors de risc com ara l’exc\u00e9s de pes, la hipertensi\u00f3 arterial o les dislip\u00e8mies. Encara que de vegades sigui nom\u00e9s que els nostres cossos s’han desgastat amb l’\u00fas –o el poc \u00fas, segons com– com diu el primer vers –\u00abel meu cos s’ha desballestat i desgastat\u00bb de la can\u00e7\u00f3 \u00abNo deixis entrar al vell\u00bb– de la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula de Clint Eastwood \u00abThe mule\u00bb.<\/p>\n
Alguns, tenim la immensa sort de viure a casa nostra, i hi ha qui, privilegi afegit, en bona companyia. Per\u00f2 molts d’altres, no. Molts d’aquests –no tots, per\u00f2 deu ni do— viuen en resid\u00e8ncies, centres sociosanitaris o equivalents perqu\u00e8 a casa seva no s’hi podien estar. Per\u00f2 fins a quin punt les resid\u00e8ncies o els asils s\u00f3n una soluci\u00f3? Per a qui? \u00d2bviament no per aquells que han vist redu\u00efda la seva exist\u00e8ncia a un estat poc m\u00e9s que vegetatiu. Aquests equipaments s\u00f3n una iniciativa de les societats desenvolupades sobretot per atendre les necessitats dels m\u00e9s joves que han renunciat \u2014 o ho han hagut de fer \u2014al deure secular de tenir cura de la gent gran, a causa dels canvis de l’estructura familiar i del mercat del treball experimentats per aquestes societats.<\/p>\n
Un comprom\u00eds que durant molt de temps ha estat profit\u00f3s per a les societats que ho respectaven, potser perqu\u00e8 la proporci\u00f3 de la poblaci\u00f3 que arribava a la senectut ho feia m\u00e9s viable. Per\u00f2 que a hores d’ara no sembla massa encisador i per aix\u00f2 \u00e9s poc prioritari per als responsables pol\u00edtics que representen al conjunt de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Ens escandalitzem de sentir que gaireb\u00e9 la meitat dels morts a causa de la infecci\u00f3 pel coronavirus hagin tingut per darrera –o pen\u00faltima– resid\u00e8ncia una llar d’avis o similar, per\u00f2 \u00e9s que a la pr\u00e0ctica, \u00e9s on hi s\u00f3n les persones m\u00e9s vulnerables. Malgrat que, en abstracte, tots sabem que ens hem de morir, la mort \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 si no tab\u00fa, quan menys molt delicada de tractar. La nostra cultura ha evolucionat negant-nos-la, amagant-la i de vegades fins i tot sembla que ens fem la il\u00b7lusi\u00f3 que aix\u00f2 de morir-nos \u00e9s opcional.<\/p>\n
Podem entestar-nos a analitzar les causes directes de les defuncions dels vells internats i mirar de fer tot el possible per evitar-les, potser incrementant els equipaments i les instal\u00b7lacions m\u00e8diques al seu abast, encara que no sembli massa l\u00f2gic, at\u00e8s que no disposem d’un tractament espec\u00edfic, ni tampoc sabem ben b\u00e9 encara que \u00e9s el que desencadena la fallida org\u00e0nica definitiva. Una ignor\u00e0ncia que no ens impedeix demanar m\u00e9s llits, m\u00e9s Unitats de Cures Intensives, m\u00e9s personal, etc. malgrat que probablement el seu efecte no sigui gaire efectiu ni, per descomptat, eficient. Sense esmentar l’equitat, \u00e9s clar, perqu\u00e8 com ja va dir fa molts anys Tudor Hart, els que m\u00e9s ho necessiten no s\u00f3n els que m\u00e9s atenci\u00f3 reben.<\/p>\n
Potser ens convindria assumir que hi ha malalties que no sabem tractar prou i d’altres problemes de salut que, malgrat no tenir soluci\u00f3 cl\u00ednica, no som capa\u00e7os de mirar d’afrontar-los altrament, amb la por de la incertesa \u2014 d’espifiar-la\u2014 al cos. Com si la vida no fos un tr\u00e0nsit d’incerteses.<\/p>\n
Per\u00f2 les incerteses ens incomoden. Tal vegada per mor d’una predisposici\u00f3 biol\u00f2gica a rebutjar els dubtes que probablement hem heretat dels temps prehist\u00f2rics, quan dubtar equivalia a desapar\u00e8ixer abans de reproduir-se. Malgrat que ara ja no ens sigui ben\u00e8fica. Dubtar ens neguiteja i ens costa no caure en la temptaci\u00f3 de rec\u00f3rrer a les creences o a les utopies.<\/p>\n
Per\u00f2 mirar d’imaginar una vida millor, confiant malgrat tot que la societat pugui trobar el cam\u00ed per arribar-hi potser no \u00e9s tan c\u00e0ndid com pot semblar: una societat m\u00e9s saludable; una sanitat m\u00e9s comunit\u00e0ria, unes persones m\u00e9s solid\u00e0ries. Prop\u00f2sits que requereixen alguna mena d’estrat\u00e8gia. Tal vegada integrant de nou els departaments de sanitat i de seguretat social \u2014o de benestar social\u2014 com ja ho estaven en el primer govern de la Generalitat restaurada.<\/p>\n
\u00c9s clar que aix\u00f2 seria el primer pas. Perqu\u00e8 afrontar de deb\u00f2 els problemes d’una societat humana envellida no \u00e9s gens f\u00e0cil. Tal vegada compartir algunes consideracions sense finals feli\u00e7os a la porta pugui ajudar alg\u00fa, ni que sigui a no perdre tant de temps lamentant-nos. I sobretot a no llen\u00e7ar energies pel pedregar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Malgrat les moltes incerteses que persisteixen\u2014-de fet han passat poc m\u00e9s de tres mesos des de la identificaci\u00f3 del virus el 7 de gener proppassat\u2014 no hi ha dubte de la seva virul\u00e8ncia preferent per a les persones grans. Una not\u00edcia que als que rondem la setantena no ens fa gaire gr\u00e0cia per\u00f2 que ben […]<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":21471,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-22080","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22080","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22080"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22080\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22080"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22080"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22080"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}