{"id":22085,"date":"2020-04-21T06:30:38","date_gmt":"2020-04-21T06:30:38","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22085"},"modified":"2020-04-21T06:30:38","modified_gmt":"2020-04-21T06:30:38","slug":"marc-antoni-broggi-de-la-crisi-sortirem-amb-una-evidencia-mes-gran-de-la-necessitat-dacompanyament-en-el-final-de-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/04\/21\/marc-antoni-broggi-de-la-crisi-sortirem-amb-una-evidencia-mes-gran-de-la-necessitat-dacompanyament-en-el-final-de-la-vida\/","title":{"rendered":"Marc Antoni Broggi: \u201cDe la crisi sortirem amb una evid\u00e8ncia m\u00e9s gran de la necessitat d\u2019acompanyament en el final de la vida\u201d"},"content":{"rendered":"<p>Marc Antoni\u00a0Broggi\u00a0\u00e9s doctor en Medicina i Cirurgia i, actualment, president del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya, una instituci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya al servei dels professionals i dels ciutadans que s&#8217;encarrega d&#8217;assessorar en problemes \u00e8tics que sorgeixen al voltant de la vida i de la salut.\u00a0Broggi\u00a0destaca la import\u00e0ncia de l\u2019acompanyament al pacient i als familiars en el tram final de la vida. Argumenta que, per a fer-ho adequadament, cal formaci\u00f3. \u00abEls sanitaris haur\u00edem d&#8217;estar m\u00e9s familiaritzats amb coneixements i habilitats sobre el proc\u00e9s de morir, el sofriment, el dol i la p\u00e8rdua. \u00c9s el qu\u00e8 els ciutadans esperen de nosaltres\u00bb, diu.<\/p>\n<p><strong>Un dels seus camps de recerca principals \u00e9s la bio\u00e8tica. Quines implicacions t\u00e9 la bio\u00e8tica en la crisi de la Covid-19?<\/strong><\/p>\n<p>Crec que s\u00f3n moltes. En la bio\u00e8tica, precisament, es fa necessari abordar situacions com aquestes, on ens trobem tots sorpresos i perplexos davant de fets relacionats amb la medicina i les ci\u00e8ncies de la vida que necessiten\u00a0una\u00a0an\u00e0lisi dif\u00edcil per\u00f2 necess\u00e0ria. Arist\u00f2til ja ho deia que el que porta\u00a0els\u00a0\u00e9ssers\u00a0humans a pensar \u00e9s la perplexitat davant de canvis que apareixen. La bio\u00e8tica vol ser, justament, una ajuda per decisions que s&#8217;han de prendre en situacions complicades i en condicions d&#8217;incertesa i amb un coneixement limitat.<\/p>\n<p>El que fa la bio\u00e8tica \u00e9s ajudar a ponderar els valors que\u00a0estan en joc, avaluant, per exemple, els principis que es tenen en compte o les conseq\u00fc\u00e8ncies probables de les actuacions; \u00e9s a dir, t\u00e9 un h\u00e0bit de donar raons, de recon\u00e8ixer els l\u00edmits i de saber respondre, d&#8217;acceptar la responsabilitat. I en aquesta crisi de la Covid-19 hi ha molts factors que s\u00f3n tributaris de la bio\u00e8tica: pot ser l&#8217;assignaci\u00f3 d&#8217;uns recursos que s\u00f3n limitats, la decisi\u00f3 de transformar un hospital\u00a0perqu\u00e8\u00a0sigui apte per la Covid-19 i deixar de tractar persones que tenen altres malalties, o els l\u00edmits del confinament. Cada decisi\u00f3 d&#8217;aquestes s&#8217;ha de prendre donant les raons que la justifiquen, fent-ho amb transpar\u00e8ncia. La bio\u00e8tica ajuda, no per triar \u00abla bona soluci\u00f3\u00bb, sin\u00f3 la millor, o menys dolenta, en aquell moment.<\/p>\n<p><strong>Els pacients\u00a0m\u00e9s vulnerables han de tenir les mateixes oportunitats de tractament. Per\u00f2 com es pot garantir aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n<p>Jo crec que els professionals sanitaris estan preparats per fer aquest tipus de decisions, i aquestes s&#8217;han de prendre com estan habituats a fer-ho: ponderant tota una s\u00e8rie de valors. En aquest cas concret, el Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica va voler ajudar als professionals\u00a0que\u00a0es poguessin recolzar en uns protocols mitjan\u00e7ant els quals es pogu\u00e9s prioritzar segons una s\u00e8rie de par\u00e0metres, i que les decisions no es limitessin a triar per un sol d&#8217;ells, com pot ser el de l&#8217;edat. L&#8217;edat \u00e9s un par\u00e0metre m\u00e9s, per\u00f2 no \u00e9s, ni de bon tros, el par\u00e0metre fonamental per una decisi\u00f3 individualitzada. S\u00ed que ho s\u00f3n, en canvi, les possibilitats de recuperaci\u00f3 del pacient.<\/p>\n<p><strong>Els professionals sanitaris estan sotmesos a una gran pressi\u00f3 assistencial en aquesta crisi. Tenen l&#8217;adequat suport?<\/strong><\/p>\n<p>Crec que necessiten molt suport de la ciutadania en general, i dels poders p\u00fablics en particular. S\u00ed, necessiten el suport m\u00e0xim aquests dies. Em fa l&#8217;efecte que la tensi\u00f3 \u00e9s molt forta i que estan molt exhausts, ja que la crisi no nom\u00e9s \u00e9s intensa sin\u00f3 molt llarga, i estar a primera l\u00ednia, dia a dia, cansa molt A m\u00e9s, hi ha moltes baixes entre ells, i aix\u00f2 fa disminuir molt el nombre de personal disponible. La pressi\u00f3 \u00e9s, doncs, molt forta i han de notar el reconeixement. Tots els serveis psicol\u00f2gics, que abans eren una mica marginals, formen ara part dels serveis fonamentals, no nom\u00e9s pels malalts i\u00a0pels familiars, sin\u00f3 tamb\u00e9 pels professionals. Aquesta crisi ens ha ensenyat realitats que no havien aflorat i que, en canvi, ara s&#8217;han vist clarament necess\u00e0ries.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, hi ha moltes expressions de solidaritat, de fraternitat, que s&#8217;han posat en marxa i que en veure-les, ens poden emocionar. S&#8217;ha vist que depenem d&#8217;una s\u00e8rie de serveis, no nom\u00e9s dels sanitaris, sin\u00f3 de tots els que ens permeten estar confinats: ho podem fer perqu\u00e8 ens arriba menjar, perqu\u00e8 hi ha una s\u00e8rie de serveis m\u00ednims que funcionen. L&#8217;educaci\u00f3, per exemple, tamb\u00e9 s&#8217;ha hagut d&#8217;adaptar a la situaci\u00f3. Jo crec que aquesta crisi ens ensenya moltes coses i, entre elles, la nostra capacitat, com \u00e9ssers humans, de resili\u00e8ncia, d&#8217;adaptar-nos a noves situacions en poc temps. Hem sigut capa\u00e7os, tot i el coneixement limitat del virus i de com actua, de modificar la corba natural de la seva expansi\u00f3 i de la mortalitat que provocaria, o de transformar, per exemple, un gran hospital en poc temps per a entomar l&#8217;onada tremenda de la Covid-19 que li venia a sobre.<\/p>\n<p><strong>En la situaci\u00f3 actual, molts malalts estan morint en soledat, sense poder agafar de les mans als seus familiars. Qu\u00e8 es podria fer perqu\u00e8 els pacients tinguessin una mort digna?<\/strong><\/p>\n<p>Realment la quantitat de malalts que moren \u00e9s molt elevada i la gran possibilitat de contagis ha fet restringir la pres\u00e8ncia de familiars i ha fet que molta gent no mor\u00eds en les millors condicions ni amb prou dignitat. Crec que l&#8217;important \u00e9s que es mantingui una sensibilitat per augmentar l&#8217;ajuda al m\u00e0xim en el proc\u00e9s de la mort. S\u00e9 d&#8217;iniciatives imaginatives per tal que la gent es pugui acomiadar. Crec que els professionals del sector sanitari s&#8217;han fet tamb\u00e9 conscients d&#8217;aquesta necessitat i fan el possible per ajudar al m\u00e0xim. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;actitud, de veure-ho com a no superflu, de mirar sempre que el malalt no se senti abandonat.<\/p>\n<blockquote><p>Els professionals de la salut no nom\u00e9s han de lluitar contra la malaltia, sin\u00f3 ajudar que els pacients la visquin el millor possible i acompanyar-los en el tram final de la vida<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Vost\u00e8 va escriure un llibre que es titula \u00abPer una mort apropiada\u00bb, una mena de manual de bones pr\u00e0ctiques per a qui ha de tractar a un malalt terminal. Com s&#8217;ha de fer aquesta atenci\u00f3 a un malalt terminal?<\/strong><\/p>\n<p>El m\u00e9s important \u00e9s evitar el patiment. Despr\u00e9s, s&#8217;han d&#8217;evitar les mesures in\u00fatils en aquell cas concret, que s\u00f3n un dany pel malalt i que a la societat tampoc li convenen. Finalment, s&#8217;ha de mantenir en el possible una comunicaci\u00f3 personalitzada per descobrir i respectar les voluntats de cadasc\u00fa, per adaptar-nos a la seva manera de ser. Per aix\u00f2 insisteixo en l&#8217;adjectiu d&#8217;ajuda \u00abapropiada\u00bb, en el sentit\u00a0que, no nom\u00e9s sigui raonable, sin\u00f3\u00a0que\u00a0cada persona es pugui apropiar al m\u00e0xim del seu proc\u00e9s. Diria, a m\u00e9s, que s&#8217;ha demostrat una necessitat clau en aquest moment, que \u00e9s la\u00a0que\u00a0tots els professionals sanitaris, siguin de l&#8217;especialitat que siguin, adquireixin coneixements i habilitats per lluitar contra el dolor, per saber calibrar la no instauraci\u00f3 de mesures ja in\u00fatils per aquella persona i per acompanyar-la.<\/p>\n<p><strong>Hi ha prou formaci\u00f3 entre el personal sanitari per comunicar i acompanyar en el final de la vida?<\/strong><\/p>\n<p>Crec que n&#8217;hi ha, per\u00f2 que en caldria m\u00e9s. No n&#8217;hi ha massa en els estudis, i despr\u00e9s els professionals l&#8217;adquireixen amb l&#8217;experi\u00e8ncia. \u00c9s molt superior la d&#8217;ara a la que hi havia fa uns anys. Els professionals d&#8217;ara saben millor com tractar aquests aspectes. Ara s&#8217;ha est\u00e8s m\u00e9s \u00e0mpliament una cultura en el sentit que els professionals de la salut no nom\u00e9s han de lluitar contra la malaltia, sin\u00f3\u00a0ajudar que\u00a0els pacients la visquin el millor possible i acompanyar-los en el tram final de la vida. S&#8217;ha demostrat que no es pot nom\u00e9s reservar aquesta darrera cura, en la majoria de\u00a0casos\u00a0habituals, \u00fanicament als especialistes en cures pal\u00b7liatives.<\/p>\n<p><strong>Creu que ara hi ha una major sensibilitat social per millorar les condicions i l&#8217;assist\u00e8ncia en el tram final de la vida?<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed, hi ha una consci\u00e8ncia molt m\u00e9s gran de la societat i tamb\u00e9 del personal sanitari. En aquest sentit, crec que aquesta epid\u00e8mia ha sigut un sotrac que ens ha fet m\u00e9s conscients. Sortirem amb una evid\u00e8ncia m\u00e9s gran d&#8217;aquesta necessitat d&#8217;assist\u00e8ncia en el tram final de la vida. D&#8217;alguna manera, amb aquesta crisi sortirem amb una consci\u00e8ncia m\u00e9s l\u00facida dels nostres l\u00edmits. Abans viv\u00edem en una situaci\u00f3 m\u00e9s inconscient, per exemple, molt envanida del nostre domini sobre la natura, de la malaltia per exemple. Per\u00f2 s&#8217;ha demostrat que la nostra ignor\u00e0ncia en molts terrenys \u00e9s m\u00e9s gran que el nostre coneixement. Crec que aquesta \u00e9s una de les grans lli\u00e7ons d&#8217;aquesta crisi. Els grecs haurien dit que aquesta epid\u00e8mia era un c\u00e0stig per la nostra sup\u00e8rbia, com passa a la Il\u00edada o a \u00c8dip; i en aquest cas nostre podria ser pel maltractament que fem de la natura en molts aspectes. Potser no \u00e9s un c\u00e0stig, per\u00f2 s\u00ed una dura lli\u00e7\u00f3 d&#8217;humilitat.<\/p>\n<blockquote><p>Els sanitaris haur\u00edem d\u2019estar m\u00e9s familiaritzats amb coneixements i habilitats sobre el proc\u00e9s de morir, el sofriment, el dol i la p\u00e8rdua. \u00c9s el qu\u00e8 els ciutadans esperen de nosaltres<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Com es fa entendre als familiars i al mateix pacient que aquest no t\u00e9 possibilitats de sobreviure?<\/strong><\/p>\n<p>Encarar el pron\u00f2stic forma part de l\u2019activitat de les professions sanit\u00e0ries. Sempre han hagut de fer costat a un pacient quan s\u2019acosta el moment en qu\u00e8 arriba el seu final. S\u2019ha de saber transmetre que es pot fer sempre alguna cosa per ell: perqu\u00e8 no pateixi, perqu\u00e8 estigui m\u00e9s c\u00f2mode o se senti acompanyat&#8230; no s\u2019ha de dir que no hi ha res a fer. \u00c9s clar que s\u2019ha de transmetre que ja conv\u00e9 parar de lluitar contra la malaltia i que, en canvi, s\u2019han de dedicar els esfor\u00e7os que la persona estigui confortable. Hip\u00f2crates, al segle V abans de Crist, ja deia que quan la malaltia \u201c\u00e9s m\u00e9s forta que nosaltres\u201d, hem de saber acceptar-ho i no actuar in\u00fatilment contra ella. En general, crec que els sanitaris haur\u00edem d\u2019estar m\u00e9s familiaritzats amb coneixements i habilitats sobre el proc\u00e9s de morir, el sofriment, la por i l\u2019esperan\u00e7a, el dol i la p\u00e8rdua, i aix\u00ed ajudar el m\u00e0xim en aquests moments. \u00c9s el qu\u00e8 els ciutadans esperen de nosaltres.<\/p>\n<p>A Catalunya hi ha un sistema de cures pal\u00b7liatives extraordinari. La setmana passada, precisament, va morir la meva mare. Vaig trucar a una amiga de cures pal\u00b7liatives quan vaig veure que era el final, va venir r\u00e0pidament, va fer el pron\u00f2stic, li va posar un tractament contra la dispnea, i va morir a casa, acompanyada per nosaltres i sense patir.<\/p>\n<p><strong>Com poden els familiars fer un bon dol en aquestes situacions?<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s molt dif\u00edcil. Haurem de buscar noves formes, improvisar imaginativament per fer el dol en una situaci\u00f3 de confinament. La situaci\u00f3 actual ens ha fet fer un pas enrere, i el dol resulta socialment complicat. Entenc que \u00e9s molt dif\u00edcil, per\u00f2 no s\u00e9 per qu\u00e8 no hi poden haver m\u00e9s de tres persones en un cementiri ampli a l\u2019aire lliure i, en canvi coincidir en un metro: \u00e9s un problema de sensibilitat, tamb\u00e9. Durant segles, els humans hem anat esmolant unes formes socials d\u2019acompanyament al dol, i ara, sobtadament, tot aix\u00f2 s\u2019ha trencat de forma provisional. Les fam\u00edlies veuen que es queden sense un ser estimat i no han pogut acomiadar-se d\u2019ell i ni tan sols compartir despr\u00e9s el dol entre si.<\/p>\n<p><strong>Vost\u00e8 distingeix entre l\u2019eutan\u00e0sia i la mort digna. <\/strong><\/p>\n<p>Molta gent parla d\u2019una forma imprecisa de l\u2019eutan\u00e0sia. No \u00e9s eutan\u00e0sia fer que la gent mori b\u00e9, fer que mori sense dolor, sense ofec, sense actuacions desproporcionades. Una cosa \u00e9s provocar la mort quan no vindria, i una altra diferent \u00e9s deixar que arribi sense patiment, sense actuacions que ja no s\u00f3n \u00fatils pel malalt o que aquest no vol. Aix\u00f2 segon \u00e9s bona pr\u00e0ctica, una necessitat. \u00c9s mala pr\u00e0ctica deixar que el malalt pateixi.<\/p>\n<p><strong>La mort \u00e9s encara un tema molt tab\u00fa en la nostra societat. Com es pot abordar? <\/strong><\/p>\n<p>La mort sempre ha sigut un tema tab\u00fa. Ara tamb\u00e9 ho \u00e9s, per\u00f2, m\u00e9s o menys, ho ha sigut sempre. Hi ha una frase d\u2019una de les primeres obres de la humanitat, el Mahabharata, que diu que el m\u00e9s estrany dels humans \u00e9s que, sent mortals, visquin com si no ho fossin. \u00c9s a dir, la gent viu d\u2019esquena a la mort, i en part, \u00e9s sa que ho facin. No es pot viure b\u00e9 pensant massa en la mort. Per\u00f2 \u00e9s sa poder-hi pensar quan s\u2019hi ha de pensar, \u00e9s a dir, quan es mor alg\u00fa del nostre voltant i l\u2019hem d\u2019ajudar, o quan a tu mateix et queda poc temps de vida. A parer meu, hi ha d\u2019haver una preparaci\u00f3, tant intel\u00b7lectual com afectiva o sentimental. Saber que, un dia proper, aix\u00f2 s\u2019ha de deixar tal com estigui. En aquest sentit, no \u00e9s bo no anar a veure un moribund o que els nens no vegin a l\u2019avi mort o que no s\u00e0piguen que s\u2019est\u00e0 morint. \u00c9s dolent amagar la mort.<\/p>\n<p><strong>I llavors, com es pot explicar la mort als infants?<\/strong><\/p>\n<p>Jo no s\u00f3c especialista en el tema, per\u00f2 hi ha experts que diuen que als nens se\u2019ls hi ha de parlar de la mort amb naturalitat, no se\u2019ls hi ha de dir mentides sobre ella i se\u2019ls hi ha de parlar de manera espont\u00e0nia i sense dramatitzar-ho. En el dol, que el puguin expressar, fer servir el dibuix, actuacions simb\u00f2liques&#8230; Crec que s\u00ed: que als nens, a la seva manera, i de forma delicada, se\u2019ls ha de fer intervenir, com en un problema m\u00e9s de la vida tal com \u00e9s.<\/p>\n<p><strong>El seu pare va exercir durant la guerra civil en una situaci\u00f3 molt dif\u00edcil. Ara no estem en una guerra per\u00f2 molts fan servir terminologia b\u00e8l\u00b7lica, qu\u00e8 li sembla aquest \u00fas d\u2019expressions b\u00e8l\u00b7liques?<\/strong><\/p>\n<p>Jo crec que no \u00e9s gaire encertat parlar de la situaci\u00f3 actual de l\u2019epid\u00e8mia del coronavirus com si estigu\u00e9ssim en una guerra. Crec que \u00e9s bo reconduir-ho i parlar m\u00e9s aviat d\u2019una situaci\u00f3 en qu\u00e8 es fa molt necess\u00e0ria la solidaritat i la fraternitat entre nosaltres. Estem en un moment en qu\u00e8 hi ha gent que pateix i que necessita tota la nostra ajuda i els nostres recursos, no nom\u00e9s materials sin\u00f3 tamb\u00e9 organitzatius. Perqu\u00e8 la demostraci\u00f3 de solidaritat que s\u2019est\u00e0 vivint \u00e9s impressionant: els grans hem d\u2019agrair als joves el fet de protegir-nos amb el seu esfor\u00e7 i risc del seu futur, personal i econ\u00f2mic. Aconseguir el confinament i que durant setmanes la gent pugui viure amb comoditat, sabent que hi ha uns serveis que segueixen estant en marxa, \u00e9s extraordinari.<\/p>\n<blockquote><p>&nbsp;<\/p>\n<p>Ha sigut un exercici de fraternitat que ens ha demostrat la debilitat que tenim i que ens necessitem els uns als altres<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Creu que despr\u00e9s d\u2019aquesta crisi aquesta consci\u00e8ncia social i de cooperaci\u00f3 m\u00fatua seguir\u00e0 existint? <\/strong><\/p>\n<p>Jo crec que \u00e9s bo que quedi aquest sentiment de necessitat de cooperaci\u00f3 i solidaritat entre tots nosaltres. Ha sigut un exercici de fraternitat que ens ha demostrat la debilitat que tenim i que ens necessitem els uns als altres. Aix\u00f2 no es va aconseguir el 1918, durant l\u2019anomenada grip espanyola. Ara s\u2019ha aconseguit una solidaritat molt intensa i eficient, i no s\u2019hauria de perdre ni oblidar. El meu pare recordava el temps de la guerra com un temps que et feia pensar que les coses no eren gens f\u00e0cils, i que havies de no oblidar que hi havia greus perills en l\u2019horitz\u00f3. Ara sembla que tamb\u00e9 passar\u00e0 una mica aix\u00f2. Que quan aquesta crisi passi, quedar\u00e0 en les generacions futures com un record de la possibilitat dels perills. Les generacions futures diran: \u201cjo vaig estar en aquella \u00e8poca\u201d. Quedar\u00e0 com una lli\u00e7\u00f3 a la humanitat de qu\u00e8 ens pot passar. \u00c9s com acaba \u201cLa pesta\u201d de Camus, amb aquest estat de consci\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Crec tamb\u00e9 que una de les coses que ha demostrat aquesta crisi sanit\u00e0ria \u00e9s la import\u00e0ncia del que en d\u00e8iem \u201cl\u2019estat de benestar\u201d, que requerim una sanitat i una educaci\u00f3 potents, i hem vist que han de ser potenciades, augmentades. Hem de fer un esfor\u00e7 per fer m\u00e9s s\u00f2lida la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 p\u00fabliques.<\/p>\n<p><strong>Com creu que podrem anar sortint d\u2019aquesta crisi sanit\u00e0ria i tornar a una certa normalitat? <\/strong><\/p>\n<p>Jo crec que per a la sortida, pel desconfinament, necessitem m\u00e9s coneixement. Hem de ser capa\u00e7os de saber quins l\u00edmits estem disposats a passar, quin tipus de rebrot, per exemple, estem disposats a admetre. La sanitat p\u00fablica i els experts tenen molt a dir en aix\u00f2. Hem de con\u00e8ixer fins a quin punt la sanitat p\u00fablica \u00e9s capa\u00e7 de rebre una altra onada de coronavirus, encara que sigui m\u00e9s petita. Al meu entendre, el desconfinament, que haur\u00e0 de ser progressiu, amb coneixement dels nostres l\u00edmits i decidint, com vol la bio\u00e8tica, en condicions d\u2019incertesa, donant raons de les prioritats que triem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Marc Antoni\u00a0Broggi\u00a0\u00e9s doctor en Medicina i Cirurgia i, actualment, president del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya, una instituci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya al servei dels professionals i dels ciutadans que s&#8217;encarrega d&#8217;assessorar en problemes \u00e8tics que sorgeixen al voltant de la vida i de la salut.\u00a0Broggi\u00a0destaca la import\u00e0ncia de l\u2019acompanyament al pacient i als [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":22090,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1778,1635],"class_list":["post-22085","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-bioetica","tag-etica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22085","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22085"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22085\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22085"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}