Despr\u00e9s d’anys de patir l’ofec imposat per la falta de finan\u00e7ament i recursos, els ulls estan ara posats en l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. El Govern ha assenyalat als centres de salut com a element clau per controlar l’epid\u00e8mia de COVID-19 un cop s’inici\u00ef el desconfinament generalitzat. La pe\u00e7a clau en la desescalada.<\/p>\n
\u00abHe de dir-vos que, des del punt de vista de l’Administraci\u00f3 central, ser\u00e0 un dels elements fonamentals per definir i decidir quina desescalada es fa a cada un dels territoris\u00bb, els va dir el president de Govern, Pedro S\u00e1nchez, diumenge passat als presidents auton\u00f2mics. No obstant aix\u00f2, l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria ha encadenat gaireb\u00e9 una d\u00e8cada d’inversi\u00f3 p\u00fablica estancada. La despesa real realitzada per les comunitats aut\u00f2nomes en 2018 (\u00faltimes comptes consolidats del Sistema Nacional de Salut) i tot i haver recuperat una mica de terreny, va ser menor que el 2009: 9.137.000 d’euros, contra els 9.317 de fa gaireb\u00e9 deu anys.<\/p>\n
D’aquesta manera, en aquest per\u00edode es van restar una mica m\u00e9s de centenars de consultoris locals. Els centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria van passar de 10.184-10.067. La caiguda d’inversi\u00f3 \u00aba nivells dif\u00edcilment suportables\u00bb s’ha tradu\u00eft en \u00abc\u00e0rregues de treball desmesurades, acumulacions di\u00e0ries per falta de substitucions, consultes massificades i esperes excessives\u00bb, ha analitzat l’Organitzaci\u00f3 M\u00e8dica Col\u00b7legial.<\/p>\n
\u00abEns passen la m\u00e0 ara quan ens necessiten despr\u00e9s d’haver-nos tingut invisibilitzats\u00bb, reflexiona la doctora Mar Noguerol que exerceix en un centre de salut de Fuenlabrada (Madrid) i actua de vicepresidenta de l’Associaci\u00f3 de Facultatius Especialistes AFEM. Aquesta noci\u00f3 de desemparament est\u00e0 sostinguda per les dades.<\/p>\n
A Espanya, les comunitats aut\u00f2nomes s\u00f3n les encarregades de gestionar aquest servei en ostentar les compet\u00e8ncies de sanitat. Elles decideixen quant, com i on dediquen els recursos. La seva despesa per a l’atenci\u00f3 especialitzada hospital\u00e0ria va multiplicar per 4,5 el de Prim\u00e0ria: 41.395.000 d’euros.<\/p>\n
\u00abHem estat atenent la COVID-19 des del principi. Hem reconfigurat els centres de salut per atendre la pand\u00e8mia. Hem at\u00e8s per tel\u00e8fon gaireb\u00e9 totes les patologies perqu\u00e8 el presencial s’ha centrat en la COVID-19: per fer diagn\u00f2stic preco\u00e7, per a remetre als hospitals, per a seguiment de casos lleus a domicili i per seguir les altes hospital\u00e0ries, que segueixen necessitant atenci\u00f3\u00bb, defensa Noguerol. Mentrestant, el macrohospital de campanya de l’IFEMA a Madrid es nodria en bona part de sanitaris d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria a costa de tancar provisionalment fins a 46 centres de salut.<\/p>\n
La prioritat, o no, que li han anat atorgant al llarg de l’\u00faltima d\u00e8cada a aquesta \u00e0rea sanit\u00e0ria que haur\u00e0 de funcionar a plena pot\u00e8ncia per permetre el retorn a l’activitat econ\u00f2mica i social m\u00e9s normalitzada, ha derivat en qu\u00e8 Espanya, en general, estigui a la part endarrerida de la Uni\u00f3 Europea pel que fa a recursos d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n
El pa\u00eds compta amb entre 35.000 i 36.000 metges de fam\u00edlia (sumant facultatius per a adults i pediatres), fet que suposa uns 7,6 professionals per cada 10.000 habitants. La mitja Europa ronda els 9,3. De fet, hi ha 17 estats de la UE que presenten millors registres. Per sobre de tots est\u00e0 Portugal, que t\u00e9 26,2, segons les dades d’Eurostat. Amb la infermeria passa una cosa semblant. Unes 30.500 sanit\u00e0ries: 6,8 per 10.000 ciutadans quan a Europa es va als 8,8.<\/p>\n
A l’abril de l’any passat, el Ministeri de Sanitat va publicar una Estrat\u00e8gia per a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria en qu\u00e8 es marcava un l\u00edmit de 1.500 persones per metge d’adults i 1.000 menors per pediatre per a l’any 2022.<\/p>\n
La situaci\u00f3 no ha passat desapercebuda. L’OCDE va analitzar en el seu informe Panorama de la Salut 2018 que, fins al 20% de la despesa sanit\u00e0ria a Europa es malgastava per, precisament, la manca d’inversi\u00f3 en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i medicaments gen\u00e8rics. Espanya podria estalviar-se el 6,3% dels ingressos hospitalaris si revert\u00eds aquesta situaci\u00f3, calcula l’organisme. \u00abMolts es presenten als hospitals perqu\u00e8 l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria no est\u00e0 disponible\u00bb, han explicat.<\/p>\n
Per\u00f2, a m\u00e9s, el deteriorament de la medicina de fam\u00edlia ha anat escalant de manera que, durant 2019, s’ha generat una nova fase: professionals que abandonen el treball davant la impossibilitat de donar un servei adequat. S’han produ\u00eft casos com a Burgos, on tres m\u00e8diques van renunciar als seus treballs com a protesta per l’ordre de la Junta de realitzar gu\u00e0rdies despr\u00e9s de les jornades ordin\u00e0ries. Poc abans, 22 caps de centre a Vigo tamb\u00e9 van deixar el lloc.<\/p>\n
En maig de 2019, els centres de salut de Madrid van ser cridats a la vaga. Al mes seg\u00fcent va passar el mateix amb els gallecs. Tamb\u00e9 els facultatius d’Euskadi van parar per demanar una reducci\u00f3 de la sobrec\u00e0rrega assistencial als centres. L’octubre de 2019, el torn de les protestes va arribar a la medicina de fam\u00edlia d’Andalusia.<\/p>\n
\u00abA la fi, la pand\u00e8mia s’haur\u00e0 de gestionar com una malaltia comunit\u00e0ria\u00bb, reflexiona el president de la Societat Espanyola de Medicina de Fam\u00edlia i Comunit\u00e0ria, Salvador Tranche. Aix\u00ed, la identificaci\u00f3 d’un cas, el diagn\u00f2stic i el rastreig dels seus contactes partir\u00e0 des dels centres de salut. Per Tranche, metge en un centre d’Oviedo, quan s’aixequi el confinament ser\u00e0 crucial \u00abel control r\u00e0pid i el m\u00e9s a prop possible de la nova positiu i per aix\u00f2 els m\u00e9s adequat s\u00f3n els centres de salut\u00bb.<\/p>\n
Aquest facultatiu t\u00e9 clar el que necessita l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria per complir aquest paper: capacitat per diagnosticar amb test i m\u00e9s mitjans. \u00abI a Prim\u00e0ria aix\u00f2 significa, sobretot, recursos humans. Si fins ara hav\u00edem patit manca d’inversi\u00f3…\u00bb.<\/p>\n
Durant la nova fase, els metges comunitaris esperen una onada de pressi\u00f3 assistencial. Una bona part de les 77.000 altes registrades s\u00f3n, en realitat, convalescents que precisen un seguiment, almenys, de 14 dies. \u00abI calculem que hi haur\u00e0 altres 100.000 m\u00e9s\u00bb, diu Tranche. A aix\u00f2 caldr\u00e0 sumar-li \u00abtotes les patologies cr\u00f2niques l’atenci\u00f3 presencial ha estat hivernada\u00bb mentre el sistema es bolcava a la COVID-19, indica aquest metge: hipertensi\u00f3, diabetis, patologies respirat\u00f2ries… Tranche afegeix que s’ha de refor\u00e7ar la seguretat dels professionals per aquesta etapa: \u00abDemanem que els domicilis dels pacients es considerin llocs de risc, el que implica que se’ns doti de protecci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Tot aquest volum arribar\u00e0 als centres de salut que han acumulat la manca de recursos. Durant 2019, metges de Prim\u00e0ria d’Andalusia, Gal\u00edcia, la Comunitat Valenciana, Castella i Lle\u00f3, Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid o Euskadi van protestar contra els seus gestors amb una idea comuna: tenir com a m\u00ednim 10 minuts per atendre cada pacient.<\/p>\n