A nivell m\u00e8dic, sanitari i socioecon\u00f2mic estem vivint un dels moments m\u00e9s cr\u00edtics dels \u00faltims cent anys. Una infecci\u00f3 v\u00edrica s’ha escampat arreu i ha posat al l\u00edmit el sistema sanitari, parant de retruc l’economia quan els governs han decidit posar a la poblaci\u00f3 en quarantena. En aquesta situaci\u00f3 excepcional se’ns plantegen un munt de preguntes com si era necess\u00e0ria una quarantena m\u00e9s dura o m\u00e9s flexible, si la pand\u00e8mia pot rebrotar a la tardor, quanta gent ha passat la malaltia i si aquesta ha pogut crear suficient immunitat, i quant temps dura aquesta immunitat; fins quan toca allargar totes aquestes mesures que amenacen la viabilitat del nostre funcionament a nivell econ\u00f2mic, i tamb\u00e9, com hem de gestionar el dia despr\u00e9s de la pand\u00e8mia.<\/p>\n
Aquest \u00e9s un article que no pret\u00e9n tenir respostes a totes aquestes dif\u00edcils preguntes que requeriran temps i un debat honest quan anem tenint m\u00e9s dades. La intenci\u00f3 \u00e9s sumar elements al debat, comen\u00e7ant primer per recon\u00e8ixer als meus companys i companyes professionals de la salut, que estan sostenint l’actual situaci\u00f3 dram\u00e0tica; i segon, per alertar i prevenir que caiguem en respostes autorit\u00e0ries en la fase posterior a la crisi, quan hi ha moltes alternatives que encara som a temps d’explorar, la majoria de les quals es podrien comen\u00e7ar a aplicar en el curt termini sense esperar que acabi la crisi.<\/p>\n
En aquest context aquests dies s’estan sentint propostes de professionals de la salut amb gran reconeixement i en espais amb gran difusi\u00f3 que em semblen desmesurades i poc d’acord amb la investigaci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ada en el camp que ateny a com es produeix la infecci\u00f3. Propostes com crear un sistema de salut global militaritzat<\/a>, seguir a la gent a trav\u00e9s d’aplicacions m\u00f2bils amb\u00a0geolocalitzaci\u00f3 o dispositius biom\u00e8trics o medicar preventivament i de forma massiva a la poblaci\u00f3 a la qual volem protegir, no s’adeq\u00fcen a tot el que ja sabem i abans no sab\u00edem sobre la malaltia infecciosa ni tenen en compte el principi m\u00e8dic de ‘primer, no fer mal’. \u00c9s cert que algunes d’aquestes propostes de control i seguiment que vulneren la privacitat ajudaran a reduir l’aven\u00e7 de la pand\u00e8mia i podrien estar justificades nom\u00e9s en l’actual context excepcional, per\u00f2 no en una situaci\u00f3 de relativa normalitat. Per tant, hem d’estar alerta perqu\u00e8 el seguiment de la nostra salut torni a fer-se des d’on s’ha de fer, que \u00e9s b\u00e0sicament a trav\u00e9s dels professionals de la salut dels Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Sistemes basats en el Big Data controlats pels governs o per grans empreses no poden substituir en cap cas un model de salut que actu\u00ef des d’un enfocament humanista basat en la proximitat, el seguiment continuat i l’autonomia dels centres i dels professionals, com ha de ser el de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n A m\u00e9s, per evitar enfocar la salut com una guerra, com ens proposa Bill Gates, i caure en solucions autorit\u00e0ries cal que ens fixem en els darrers aven\u00e7os en el camp de la malaltia infecciosa, principalment en investigacions com la del microbioma, que estudia el comportament de bacteris, virus i fongs (bacterioma, viroma i micoma, respectivament) dins l’ecosistema que \u00e9s un \u00e9sser hum\u00e0, i com afecta la salut la integritat d’aquest ecosistema. Aquest enfocament ens permet deixar de veure la infecci\u00f3 com un atac extern d’un enemic al qual s’ha de bombardejar i aniquilar a qualsevol preu, i passar a un enfocament d’ecologia dins d’un cos hum\u00e0 que estudia com aquest sistema es relaciona amb altres ecosistemes, cosa que ens permetr\u00e0 entendre les condicions que han facilitat que la infecci\u00f3 pugui produir-se i fer mal a l’organisme, i actuar per prevenir aquestes condicions de propensi\u00f3 a la malaltia.<\/p>\n El 2012 els Instituts Nacionals de Salut<\/a> (NHI, per les sigles en angl\u00e8s) dels EEUU van publicar una nota sobre el Projecte Microbioma Hum\u00e0 (HMP, per les sigles en angl\u00e8s) que comen\u00e7ava de manera contundent: \u00abEls investigadors van trobar, per exemple, que gaireb\u00e9 tothom \u00e9s portador de pat\u00f2gens, microorganismes que sabem que causen malalties. En persones sanes, no obstant, els pat\u00f2gens no causen malalties; simplement coexisteixen amb el seu hoste i la resta del microbioma hum\u00e0, la col\u00b7lecci\u00f3 de tots els microorganismes que viuen al cos hum\u00e0. Els investigadors han de resoldre ara per qu\u00e8 alguns pat\u00f2gens es tornen mortals i en quines condicions, segurament revisant conceptes corrents sobre com els microorganismes causen la malaltia\u00bb. Revisar els conceptes actuals de com els microorganismes causen la malaltia implica revisar la teoria de la infecci\u00f3 que ha definit la patologia infecciosa en els \u00faltims 150 anys, des de Koch i Pasteur al HMP.<\/p>\n Per posar altres exemples que ens facin entendre la magnitud del que s’est\u00e0 dient, el mateix article diu que hi ha 8 milions de gens microbians codificants de prote\u00efnes en un cos hum\u00e0, per 22.000 gens codificants en una c\u00e8l\u00b7lula humana (una sola c\u00e8l\u00b7lula cont\u00e9 tota la informaci\u00f3 gen\u00e8tica d’un \u00e9sser hum\u00e0). Aix\u00f2 suposa 360 vegades m\u00e9s informaci\u00f3 microbiana que humana. Seguint en aquesta l\u00ednia, se sap que \u00abgaireb\u00e9 el 10% del Genoma Hum\u00e0 est\u00e0 format per seq\u00fc\u00e8ncies d’origen retroviral molt diferents entre s\u00ed per\u00f2 englobades sota la denominaci\u00f3 gen\u00e8rica de retrovirus end\u00f2gens humans o HERVs (de les seves sigles en angl\u00e8s)\u00bb, i que per exemple aquestes seq\u00fc\u00e8ncies HERVs dirigeixen la placentaci\u00f3 i s\u00f3n una font de variabilitat gen\u00e8tica \u00fanica.<\/p>\n Incl\u00fas si l’afirmaci\u00f3 \u00aben individus sans els pat\u00f2gens no causen malaltia\u00bb nom\u00e9s fos un escenari ideal, en un context de pand\u00e8mia com el que vivim avui dia seria interessant estudiar en profunditat tot all\u00f2 que sabem que debilita la salut i, des de la ci\u00e8ncia, fer pressi\u00f3 perqu\u00e8 aquestes demandes siguin recollides pels responsables de salut p\u00fablica. En aquesta l\u00ednia de pensament hi ha tot un ventall de propostes complement\u00e0ries que es podrien implementar sense posar en risc la nostra democr\u00e0cia, i que segurament implicarien un benefici molt m\u00e9s enll\u00e0 de la millora en el camp de la malaltia infecciosa. Aquestes propostes podrien funcionar paral\u00b7lelament a un sistema de salut basat en la proximitat. Novament, vull posar en valor la import\u00e0ncia de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Des dels CAPs es donen les condicions perqu\u00e8 hi pugui haver un seguiment des del primer a l’\u00faltim dia de la vida del pacient. Amb aquesta atenci\u00f3 propera i el coneixement de la hist\u00f2ria cl\u00ednica es pot actuar molt millor en la prevenci\u00f3 i quan sobrevingui la malaltia reduir la intervenci\u00f3 al m\u00ednim. El que hem de fer \u00e9s dotar-los de recursos suficients perqu\u00e8 puguin actuar amb l’autonomia i la capacitat suficients.<\/p>\n La primera en la llista i m\u00e9s priorit\u00e0ria \u00e9s un programa per reduir la pobresa i la desigualtat, programa que tindria un impacte molt gran sobre gran part de la poblaci\u00f3. Des del fam\u00f3s article d’Alan Dever, GEA. ‘An epidemiological Model For Health Policy Analysis’. 1976, se sap que l’estil de vida i l’ambient tenen molt pes en la salut, i en aquesta direcci\u00f3 ens falta molt per avan\u00e7ar i per fer. En aquest sentit hem de proposar mesures urgents per protegir a la gent amb menys recursos i que es veur\u00e0 molt m\u00e9s afectada per aquesta crisi. A Catalunya el 2018 hi havia un 21,3% de la poblaci\u00f3 en risc de pobresa segons l’Idescat<\/a>. Aquesta franja de poblaci\u00f3 patir\u00e0 de forma accentuada els efectes secundaris de la quarantena i el tancament de l’economia. Aquests efectes secundaris provocaran, per exemple, malalties mentals i su\u00efcidis<\/a>, que en el 2009 van incrementar-se en 8.000 morts respecte els anys anteriors a la crisi. Despr\u00e9s de que tot passi haurem d’estudiar en profunditat les v\u00edctimes no relacionades amb la Covid-19 que ha ocasionat aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n La segona proposta \u00e9s la millora de l’alimentaci\u00f3, proposant un programa valent i profund que repensi tota la xarxa productiva, de transport i venda d’aliments. A occident tenim m\u00e9s aliments que mai, per\u00f2 seguim una dieta que no promou la salut, sin\u00f3 que la posa en perill de manera greu. Quantitat i qualitat no van lligades. Veiem les prestatgeries dels supermercats plenes de processats, fregits, envasats, i molt poc fresc, ecol\u00f2gic i de proximitat. Tenim el gust pervertit, amb domini de dol\u00e7os i salats, i hem perdut el sabor aut\u00e8ntic, integral, i aix\u00f2 ha contribu\u00eft a desenvolupar una relaci\u00f3 d’addicci\u00f3 amb l’alimentaci\u00f3. L’alimentaci\u00f3 \u00e9s una nova droga de finals de s.XX i principis del s.XXI, i com a droga ha de ser vista i estudiada. En aquesta dominen aliments sense vitamines i minerals, buits i carregats de t\u00f2xics secundaris dels processos industrials que segueix l’aliment. Aix\u00f2 t\u00e9 un impacte b\u00e0sic en el microbioma i en el sistema immunitari (SI) intestinal, que treballen plegats durant tota la vida. Un microbioma afectat i un SI que no funciona com hauria facilitarien l’augment anual de les al\u00b7l\u00e8rgies, l’epid\u00e8mia de colesterol, diabetis i c\u00e0ncer que pateix occident, i tamb\u00e9 els rebrots puntuals de malalties infeccioses.<\/p>\n Dins de l’alimentaci\u00f3 una altra proposta seria recollir i ampliar tota la investigaci\u00f3 en intoler\u00e0ncies aliment\u00e0ries. La intoler\u00e0ncia a certs aliments produeix inflamaci\u00f3 intestinal i una alteraci\u00f3 de la flora intestinal. Aix\u00f2 acaba afectant el sistema immunitari intestinal en una cadena que pot afectar altres \u00f2rgans, depenent de la predisposici\u00f3 del pacient. Les intoler\u00e0ncies m\u00e9s conegudes s\u00f3n la intoler\u00e0ncia a la lactosa i al gluten, que es diu celiaquia. Potser una de les lli\u00e7ons que podem treure de la Covid-19 \u00e9s la necessitat de desinflamar occident de manera urgent.<\/p>\n Una altra proposta que tindria gran impacte seria millorar l’etiquetatge dels aliments. Posar-hi la seva composici\u00f3, a part dels ingredients i el contingut en greixos, sucres i prote\u00efnes: el contingut en vitamines, oligoelements i tot el que sigui important per la salut; i un comentari que doni una idea de qu\u00e8 ens pot aportar aquest aliment en la salut.<\/p>\n Totes aquestes propostes pel que fa a l’alimentaci\u00f3 busquen millorar la sobirania aliment\u00e0ria, aprofitant les condicions de sol i terra f\u00e8rtil que tenim a Catalunya per reduir dist\u00e0ncies entre l’origen i la botiga. En aquest context de crisi \u00e9s necessari comen\u00e7ar a entendre l’aliment com la primera medicina i eina terap\u00e8utica al nostre abast.<\/p>\n La tercera proposta \u00e9s plantejar programes per reduir l’estr\u00e8s, la depressi\u00f3 i altres malalties mentals en la poblaci\u00f3, problemes que sabem que tenen gran impacte a les societats occidentals. Millorar la conciliaci\u00f3 laboral, com s’ha dit abans; reduir la jornada de treball, tenir sous dignes i evitar patiment per arribar a final de mes, fer pol\u00edtiques per la cura emocional en la inf\u00e0ncia, des de l’embar\u00e0s a l’edat adulta, i un llarg etc\u00e8tera, marcarien la difer\u00e8ncia.<\/p>\n La quarta proposta va en la direcci\u00f3 d’entendre el cos hum\u00e0 com un ecosistema, un entorn ecol\u00f2gic en si mateix que pot estar contaminat com qualsevol altre. De la contaminaci\u00f3 interna se’n diu tox\u00e8mia i dels \u00f2rgans encarregats d’eliminar-los emuntoris: intest\u00ed, ronyons, fetge (elimina a l’intest\u00ed), pulmons i pell. Aquest circuit ha de funcionar b\u00e9 perqu\u00e8 hi hagi salut. Els t\u00f2xics es poden acumular en teixit gras i quedar al cos durant llargs per\u00edodes de temps, com el mercuri<\/a>, i afectar la funci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s, endocr\u00ed i la funci\u00f3 d’\u00f2rgans b\u00e0sics com el fetge i el rony\u00f3. A Europa hi ha una quantitat molt gran de qu\u00edmics la seguretat dels quals no ha estat testada. S’aprova el seu \u00fas per\u00f2 no sabem si s\u00f3n segurs. DDT, bisfenol, metalls pesats, pl\u00e0stics, pesticides, detergents,<\/a> molts d’ells disruptors endocrins<\/a>. La llista d’esc\u00e0ndols \u00e9s llarga, com la dels f\u00e0rmacs, que no deixen de ser qu\u00edmics amb molt efectes secundaris. Seguint l’impuls del moviment ecologista podr\u00edem fer programes per netejar ecosistemes de manera activa i profunda, com es va fer al riu Bes\u00f2s<\/a> quan va arribar a ser el riu m\u00e9s contaminat d’Europa. Sobre aix\u00f2 no n’hem vist m\u00e9s que la punta de l’iceberg.<\/p>\n Les mesures de reducci\u00f3 preventiva de la democr\u00e0cia segueixen aprofundint en el cam\u00ed de l’autoritarisme, fenomen massa habitual quan s’han produ\u00eft esdeveniments d’emerg\u00e8ncia en el per\u00edode neoliberal a partir dels 80s. No hem d’acceptar que es tingui a tota la poblaci\u00f3 perseguida, medicada preventivament fruit de la por, i es normalitzin o s’imposin l’\u00fas de mascaretes i guants en el nostre dia a dia m\u00e9s enll\u00e0 d’aquesta crisi. Aquesta \u00e9s la distopia real, quan tenim ci\u00e8ncia suficient perqu\u00e8 no ho hagi de ser. Aquestes mesures no asseguren l’\u00e8xit i poden crear altres problemes de salut derivats, per manca d’investigaci\u00f3 sobre efectes adversos i per falta dels estudis cl\u00ednics corresponents. Aquestes respostes agressives tampoc no donen resposta a la pand\u00e8mia de por que patim, ja que no donen una resposta a com podem combatre-la amb un cert grau d’apoderament democr\u00e0tic o a quines causes estructurals han facilitat que la malaltia faci tant de mal entre la poblaci\u00f3 amb una salut fr\u00e0gil, creant una sensaci\u00f3 de confusi\u00f3 i desprotecci\u00f3 entre la poblaci\u00f3, a la que se li diu que aix\u00f2 \u00e9s una guerra contra un enemic invisible i que tot pot passar, que fa que a vegades adoptin actituds reaccion\u00e0ries i es facin ren\u00fancies q\u00fcestionables en relaci\u00f3 als mateixos drets i llibertats.<\/p>\n Les teories que s’han comentat poden contribuir a aportar llum a alguns dels factors que faciliten l’expansi\u00f3 de la pand\u00e8mia i per tant ajudar a aportar-hi solucions, que impliquen tenir un sistema de salut p\u00fablica amb mirada m\u00e9s \u00e0mplia basat en el seguiment m\u00e8dic intel\u00b7ligent des de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria que pugui respondre amb efectivitat en crisis com l’actual, i per la construcci\u00f3 d’una bona salut integral de la poblaci\u00f3 que minimitzi les possibilitats que malalties infeccioses com el coronavirus facin m\u00e9s mal del necessari. Aquesta opci\u00f3 \u00e9s preferible a solucions autorit\u00e0ries com les que ja se’ns presenten i se’ns presentaran en el futur pr\u00f2xim.<\/p>\n No oblidem que aquesta \u00e9s una crisi provocada per l’actual model socioecon\u00f2mic, una crisi ecol\u00f2gica per desgr\u00e0cia recorrent per la natura depredadora d’ecosistemes de l’actual model. Per sortir-ne caldr\u00e0 moure’s en la direcci\u00f3 de millorar la democr\u00e0cia, capacitar i donar autonomia als sistemes p\u00fablics de salut i confiar i fer part\u00edcip la poblaci\u00f3 en comptes de tractar de controlar-la a trav\u00e9s de solucions autorit\u00e0ries i tecnocr\u00e0tiques que van en la mateixa direcci\u00f3 que ens ha portat a l’actual crisi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A nivell m\u00e8dic, sanitari i socioecon\u00f2mic estem vivint un dels moments m\u00e9s cr\u00edtics dels \u00faltims cent anys. Una infecci\u00f3 v\u00edrica s’ha escampat arreu i ha posat al l\u00edmit el sistema sanitari, parant de retruc l’economia quan els governs han decidit posar a la poblaci\u00f3 en quarantena. En aquesta situaci\u00f3 excepcional se’ns plantegen un munt de […]<\/p>\n","protected":false},"author":376,"featured_media":22124,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[2152],"class_list":["post-22117","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/376"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22117"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22117\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}