{"id":22134,"date":"2020-04-23T06:30:51","date_gmt":"2020-04-23T06:30:51","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22134"},"modified":"2020-04-23T06:30:51","modified_gmt":"2020-04-23T06:30:51","slug":"la-paradoxa-de-les-residencies-preus-alts-pero-sense-proteccio-eficac-per-a-usuaris-i-treballadors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/04\/23\/la-paradoxa-de-les-residencies-preus-alts-pero-sense-proteccio-eficac-per-a-usuaris-i-treballadors\/","title":{"rendered":"La paradoxa de les resid\u00e8ncies: preus alts per\u00f2 sense protecci\u00f3 efica\u00e7 per a usuaris i treballadors"},"content":{"rendered":"<p>La desfeta que ha afectat al sector geri\u00e0tric a Catalunya, i tamb\u00e9 a altres llocs de l&#8217;Estat, obre un conjunt d&#8217;interrogants de cara al &#8216;dia despr\u00e9s&#8217; de la crisi del coronavirus. La falta de material de protecci\u00f3 individual per a treballadors i per a residents \u00e9s un dels arguments que va repetir <a href=\"https:\/\/www.ccma.cat\/tv3\/alacarta\/preguntes-frequents\/cinta-pascual-acra-el-sistema-sanitari-ha-fallat-no-ha-ates-les-residencies-tot-i-saber-que-el-virus-era-fulminant\/video\/6039607\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Cinta Pasqual, presidenta de l&#8217;Associaci\u00f3 Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), a TV3<\/a>. Es va queixar llargament del fet que les administracions no aportessin Equips de Protecci\u00f3 Individual (EPIs) als treballadors i tampoc facilitessin proves per detectar els casos d&#8217;infecci\u00f3 prematurament.<\/p>\n<p>Els treballadors de les resid\u00e8ncies geri\u00e0triques q\u00fcestionen la primera de les afirmacions de la presidenta de la patronal, que tamb\u00e9 ostenta la vicepresid\u00e8ncia de Foment del Treball. \u00abUna de les obligacions de les empreses \u00e9s protegir la salut dels seus professionals. De seguida es van acabar les mascaretes, els guants, les bates i altres elements que assegurarien una certa dist\u00e0ncia amb els possibles malalts\u00bb, afirma Javi Moreno, secretari del sector de serveis socials de la federaci\u00f3 de serveis p\u00fablics, de la UGT de Catalunya. A m\u00e9s, Moreno admet que la Generalitat tampoc va estar prou atenta a donar resposta a les demandes de material sanitari i de protecci\u00f3 fetes des de les empreses i institucions, que es van veure desbordades per la situaci\u00f3.<\/p>\n<p>La falta de material de protecci\u00f3 en les resid\u00e8ncies costa d&#8217;entendre si es t\u00e9 en compte que el preu que aquestes cobren mensualment per cada resident \u00e9s de 1.780 euros per als centres que requereixen m\u00e9s atenci\u00f3, els de grau 3. A aquesta xifra es podrien sumar els costos de serveis afegits, com podologia, perruqueria o medicaments, que es facturen a banda, afirma Josep Maria Mart\u00ednez, delegat del sector de geriatria de CCOO. Els diners poden procedir de les pensions dels avis, de l&#8217;aportaci\u00f3 p\u00fablica vinculada a la llei de la depend\u00e8ncia i tamb\u00e9 dels familiars dels residents, que de vegades renuncien als seus habitatges, amb les hipoteques inverses, per assumir la pressi\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n<h3>Dur la infecci\u00f3 a casa<\/h3>\n<p>Moreno recorda que, abans de l&#8217;aparici\u00f3 de la pand\u00e8mia, els treballadors i els sindicats amb pres\u00e8ncia a les resid\u00e8ncies van haver de reclamar amb duresa que les empreses es fessin c\u00e0rrec de rentar la roba de treball dels seus t\u00e8cnics i operaris: \u00ababans del coronavirus es produ\u00efen tamb\u00e9 casos de contaminaci\u00f3 perqu\u00e8 hi ha persones residents amb malalties que es poden encomanar, i quan t&#8217;enduus roba a casa bruta de sang o de femta, es poden agafar infeccions inesperades i transmetre-les a la fam\u00edlia\u00bb, afirma. Entre els casos que s&#8217;han donat hi ha contaminacions de sarna o marsa.<\/p>\n<p>Un altre aspecte sobre el qual fan \u00e8mfasi els treballadors \u00e9s el de les r\u00e0tios, perqu\u00e8 afecta directament a l&#8217;atenci\u00f3 als residents. Es tracta, segons la categoria del centre, del nombre d&#8217;interns dels quals s&#8217;ha de fer c\u00e0rrec cada treballador en funci\u00f3 de diverses variables, entre altres, la situaci\u00f3 de salut dels ancians. La r\u00e0tio fixada per la Generalitat \u00e9s d&#8217;un cuidador per cada deu persones usu\u00e0ries, per\u00f2 els treballadors afirmen que aix\u00f2 s&#8217;ha incrementat per la falta de personal en una relaci\u00f3 que habitualment \u00e9s 1\/12 o 1\/15. I si hi ha un company o una companya que emmalalteix, s&#8217;arriba a 1\/20. Javi Moreno explica gr\u00e0ficament qu\u00e8 significa aquesta falta de personal: \u00absegons les r\u00e0tios, un treballador, en 12 minuts, ha d&#8217;aixecar, dutxar, vestir i donar l&#8217;esmorzar a un resident\u00bb, afirma. Nom\u00e9s cal imaginar quina seria la situaci\u00f3 amb milers de treballadors fora de joc per la pand\u00e8mia.<\/p>\n<p>La c\u00e0rrega de feina no es compensa amb els salaris. El que cobra de mitjana una persona que treballa al 100% en una resid\u00e8ncia s\u00f3n 997 euros bruts al mes. Aix\u00f2 explica, diuen des d&#8217;UGT, perqu\u00e8 quan va esclatar la situaci\u00f3 a les resid\u00e8ncies, la Generalitat va fer una crida per reclutar professionals. Se&#8217;n necessitaven uns 8.000 i s&#8217;hi van presentar uns 800. A m\u00e9s, els salaris estan congelats des de 2008, segons reconeixen tant les entitats com els sindicats. Aix\u00f2 fa que constantment els treballadors del sector geri\u00e0tric marxin cap a altres destins, generalment a sanitat, on els salaris s\u00f3n millors i les condicions de feina menys tenses.<\/p>\n<p>A l&#8217;equaci\u00f3 tenim, doncs, empreses i entitats que cobren prop de 1.800 euros al mes per usuari, que els costos en personal estan molt continguts i que, tanmateix, no hi ha hagut capacitat de reaccionar en una situaci\u00f3 excepcional i en la qual la reacci\u00f3 de la Generalitat ha estat com a m\u00ednim tardana.<\/p>\n<p>Les dades anteriors no desmenteixen l&#8217;infrafinan\u00e7ament que afecta el m\u00f3n residencial. Empreses i sindicats a Catalunya van fer mobilitzacions els anys 2017 i 2019 per reclamar un augment de les tarifes que hauria d&#8217;aportar la Generalitat, xifrat en 500 milions d&#8217;euros, tot i que en la darrera decisi\u00f3 de Treball, Afers Socials i Fam\u00edlies es van aconseguir algunes millores. Aix\u00ed, el 7 de novembre de 2019 es publicava una norma auton\u00f2mica segons la qual les tarifes a pagar per la Generalitat per als residents de grau 2 (depend\u00e8ncia severa) s&#8217;igualarien en dos anys a les de grau 3. En concret, l&#8217;ordre suposava un increment de l&#8217;aportaci\u00f3 de la Generalitat del 5,8% corresponent al 2019, cosa que representar\u00e0 una inversi\u00f3 de 14,2 milions d&#8217;euros anuals per part del departament.<\/p>\n<h3>Les resid\u00e8ncies p\u00fabliques se n&#8217;han sortit millor<\/h3>\n<p>A Catalunya existeixen 39.936 places residencials que reben finan\u00e7ament p\u00fablic i que donen cobertura al 8,3% del total de persones majors de 80 anys, segons Treball. Cal dir que, si la Generalitat t\u00e9 una aportaci\u00f3 limitada a la llei de la depend\u00e8ncia, uns 1.550 milions, l&#8217;Estat central ha congelat el finan\u00e7ament des de l&#8217;any 2011. A m\u00e9s, tot i que la llei de la depend\u00e8ncia estipula que les aportacions han de ser 50% Estat i 50% Generalitat, la realitat \u00e9s que l&#8217;Estat aporta un 12% i el Govern catal\u00e0 l&#8217;altre 88%.<\/p>\n<p>L&#8217;estructura del sector de les resid\u00e8ncies a Catalunya \u00e9s complexa. Hi ha un petit sector que \u00e9s propietat d&#8217;administracions p\u00fabliques i que \u00e9s gestionat directament. Despr\u00e9s hi ha resid\u00e8ncies que s\u00f3n propietat p\u00fablica per\u00f2 tenen la gesti\u00f3 delegada a entitats sense \u00e0nim de lucre o institucions locals i comarcals. En tercer lloc hi ha resid\u00e8ncies locals i comarcals que s\u00f3n de propietat privada per\u00f2 tenen consorcis amb la Generalitat, una cosa semblant a les escoles concertades en l&#8217;ensenyament. Un quart model s\u00f3n les resid\u00e8ncies de grand\u00e0ria mitjana o gran que s\u00f3n propietat d&#8217;empreses del sector, de constructores o fins i tot de fons voltor i que s&#8217;integren en grans corporacions multinacionals i que aspiren a fer guanys. Finalment hi ha resid\u00e8ncies privades que es financen directament pels usuaris o les seves fam\u00edlies.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 fa que el m\u00f3n residencial sigui negoci per a les grans multinacionals i ben just cobreixi despeses per a les petites resid\u00e8ncies? La clau est\u00e0 en el fet que les primeres limiten els seus serveis a l&#8217;essencial mentre que les segones acostumen a assumir serveis afegits que disparen els pressupostos, diuen treballadors del sector.<\/p>\n<h3>Entitats petites i privades, les m\u00e9s castigades<\/h3>\n<p><a href=\"https:\/\/diaritreball.cat\/manca-de-previsio-centres-petits-mal-dotats-i-amb-poc-personal-pistes-del-desastre-de-les-residencies-geriatriques\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Tot i que no hi ha una valoraci\u00f3 dels efectes de la pand\u00e8mia segons la titularitat de les resid\u00e8ncies<\/a>, entre els treballadors del sector de la geriatria hi ha el convenciment que les p\u00fabliques gestionades directament se n&#8217;han sortit millor; tot i que hi ha una excepci\u00f3 a un centre de Santa Coloma, puntualitzen. Una explicaci\u00f3 seria que els centres estan millor dotats en l&#8217;aspecte sanitari i que els treballadors d&#8217;aquests centres cobren m\u00e9s perqu\u00e8 depenen del conveni de personal laboral de la Generalitat o de la instituci\u00f3, local o supralocal, a la qual pertanyin. A igual responsabilitat reben una mitjana de 300 euros mensuals m\u00e9s, i aqu\u00ed, afirmen els sindicats, les r\u00e0tios s\u00ed que es compleixen.<\/p>\n<p>Per\u00f2 el sector directament p\u00fablic nom\u00e9s representa un 10% del total a Catalunya. La tipologia de resid\u00e8ncies on s&#8217;ha hagut d&#8217;intervenir \u00e9s b\u00e0sicament d&#8217;entitats petites, algunes de propietat privada com la Ball\u00fas de Valls, o la de Sant Adri\u00e0 del Bes\u00f2s. I tamb\u00e9 n&#8217;hi ha de vinculades a entitats comarcals. Per\u00f2 tamb\u00e9 s&#8217;han donat casos en instal\u00b7lacions de grans grups, que tenen m\u00e9s de 200 residents, com les de la cadena Domus Vi, a la qual la Generalitat ha intervingut el centre de Premi\u00e0 de Mar, per\u00f2 que t\u00e9 quatre centres m\u00e9s intervinguts per les autoritats de tres autonomies m\u00e9s.<\/p>\n<p>A Espanya hi ha 372.985 places residencials, segons les dades de 2019. D&#8217;aquesta xifra 271.696 es troben en centres privats (72,8%) i 101.289 en p\u00fablics (27,1%). Hi ha unes 87.000 places concertades i una mica m\u00e9s de 35.000 gestionades en concessi\u00f3. En total, hi ha unes 112.000 places que financen les administracions p\u00fabliques perqu\u00e8 el servei el presten altres actors. La majoria s\u00f3n empreses, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha entitats sense \u00e0nim de lucre (fundacions, associacions i alguna cooperativa). En definitiva, per\u00f2, cal recordar que \u00e9s un sector amb una perspectiva creixent a causa de l&#8217;allargament de la vida, tot i el deteriorament dels \u00faltims anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La desfeta que ha afectat al sector geri\u00e0tric a Catalunya, i tamb\u00e9 a altres llocs de l&#8217;Estat, obre un conjunt d&#8217;interrogants de cara al &#8216;dia despr\u00e9s&#8217; de la crisi del coronavirus. La falta de material de protecci\u00f3 individual per a treballadors i per a residents \u00e9s un dels arguments que va repetir Cinta Pasqual, presidenta [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":68,"featured_media":22135,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-22134","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22134","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/68"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22134"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22134\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22134"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22134"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22134"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}