Els qui treballen al sector de les ambul\u00e0ncies estan acostumats a les emerg\u00e8ncies sanit\u00e0ries, tant a petita com a gran escala. L’actual pand\u00e8mia de la Covid-19, per\u00f2, els ha posat en una situaci\u00f3 excepcional a la qual tot el col\u00b7lectiu s’ha hagut d’adaptar. \u00abHem viscut grans emerg\u00e8ncies, per\u00f2 no estem acostumats que una situaci\u00f3 d’estr\u00e8s i angoixa duri tant de temps\u00bb, diu Andr\u00e9s Cuartero, cap d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica del Servei d’Emerg\u00e8ncies M\u00e8diques (SEM).<\/p>\n
Des de ja fa setmanes, el transport sanitari est\u00e0 dedicat quasi exclusivament als casos positius o possibles de coronavirus, ja que altres situacions com els accidents de tr\u00e0nsit o els laborals gaireb\u00e9 han desaparegut. Durant les primeres setmanes tamb\u00e9 es veien menys casos d’infarts i ictus, tot i que ara estan tornant a nivells m\u00e9s propers als habituals. En total, des del SEM asseguren que ha disminu\u00eft el nombre de sortides que fan les ambul\u00e0ncies. Hi ha treballadors, per\u00f2, que ho viuen de diferent manera.<\/p>\n
\u00abTenim un estr\u00e8s laboral major, m\u00e9s cansament i m\u00e9s por\u00bb, diu Oscar Borrego, t\u00e8cnic del transport sanitari al Baix Llobregat i membre de la secci\u00f3 sindical de CCOO. \u00abNo \u00e9s tant per l’esfor\u00e7 f\u00edsic de canviar-nos m\u00e9s cops de roba o de vigilar no tocar m\u00e9s del compte, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per l’estr\u00e8s mental, per exemple, d’emportar-te a alg\u00fa d’un domicili sabent que \u00e9s probable que ja no hi torni\u00bb, diu Noe Mar\u00edn tamb\u00e9 t\u00e8cnica i membre d’UGT. \u00abSom els primers que arribem, la primera pota de la sanitat. La nostra mentalitat \u00e9s la de salvar vides, d’ajudar la gent! Per\u00f2 ara ens trobem que, de cop i volta, quasi que estem fent de missatgers de la mort. Estem fets pols\u00bb, diu Ramon Vilella, l\u00edder del transport sanitari a Catalunya d’aquest segon sindicat.<\/p>\n
La comunicaci\u00f3 amb els pacients en aquesta situaci\u00f3 d’incertesa \u00e9s un dels aspectes que m\u00e9s preocupa als treballadors. Noe Mar\u00edn creu que hi ha not\u00edcies, com ara quan es decideix no dur una persona malalta a l’hospital, que no les haurien de donar els t\u00e8cnics. \u00abPotser m’hi veuria capacitada perqu\u00e8 fa vint-i-cinc anys que faig de t\u00e8cnica, per\u00f2 no crec que sigui la meva funci\u00f3. Sobretot perqu\u00e8 cal gestionar les reaccions a aquestes not\u00edcies, cal causar el menor dany possible\u00bb, diu la t\u00e8cnica. Quan s’ha trobat en aquestes situacions, Mar\u00edn ha demanat que parlin amb la fam\u00edlia des de la central de coordinaci\u00f3, ja que s\u00f3n els metges i infermers que hi ha all\u00e0 els qui sempre prenen les decisions sobre quina \u00e9s la millor opci\u00f3 pel pacient.<\/p>\n
No nom\u00e9s les situacions m\u00e9s extremes generen angoixa als treballadors, tamb\u00e9 els canvis que han estat causats pel context de distanciament social. \u00abHaver d’explicar a les fam\u00edlies que no podien acompanyar al seu familiar a l’hospital, sobretot quan es tracta de gent gran, \u00e9s una situaci\u00f3 dura. Les dues primeres setmanes em vaig fer un fart de plorar\u00bb, explica Mar\u00edn. Ara el personal de transport sanitari fa \u00abencara m\u00e9s el rol d’acompanyament i cura psicol\u00f2gica, que ja feien de manera habitual\u00bb, diu Antonio Carballo, cap territorial de l’\u00e0rea metropolitana nord.<\/p>\n
Per a fer front a la tensi\u00f3 dels professionals davant la crisi del coronavirus, des de la setmana del 16 de mar\u00e7 hi ha psic\u00f2legs del SEM que recorren les bases del transport sanitari arreu de Catalunya. \u00abVam fer una prova pilot a la zona de la conca d’\u00d2dena la primera setmana, on don\u00e0vem suport psicol\u00f2gic al transport sanitari urgent i no urgent. Despr\u00e9s es va estendre la pr\u00e0ctica a tot el territori i ara encara s’estan fent sessions a les zones metropolitanes nord i sud\u00bb, explica el cap d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica del SEM, Andr\u00e9s Cuartero.<\/p>\n
Es tracta de fer sessions d’uns vint minuts, on participen els equips, el cap territorial i un psic\u00f2leg del SEM. A trav\u00e9s d’una metodologia b\u00e0sica, que es pot fer a peu de carrer, a les bases o a les urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries quan acaben el servei, es promou una conversa sobre la feina que s’est\u00e0 fent i les preocupacions que tenen, que cada grup pot encaminar cap a la seva experi\u00e8ncia.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s un procediment constructiu on s’intenta, al principi, ressaltar all\u00f2 que s’est\u00e0 fent b\u00e9\u00bb, diu Cuartero. \u00abAix\u00f2 ens ajuda en un moment on tenim la sensaci\u00f3 de ‘no control’, ja que es comencen a adonar que tamb\u00e9 hi ha coses que no van tan malament, encara que siguin obvietats\u00bb. Amb aquesta metodologia, que permet \u00abconstruir des de baix\u00bb, s’afavoreixen \u00abels petits canvis, possibles i realitzables, que a m\u00e9s cohesionen els equips i milloren l’organitzaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
A part d’aquestes sessions, si hi ha una petici\u00f3 particular d’atenci\u00f3, els t\u00e8cnics de les ambul\u00e0ncies tamb\u00e9 poden accedir als psic\u00f2legs per tel\u00e8fon o de forma presencial depenent de la situaci\u00f3. De fet, recorda Cuartero, \u00e9s un servei que ja existia anteriorment per\u00f2 que s’usava poc. \u00abEls sembla que, pel fet de ser sanitaris, han de tenir m\u00e9s assumides certes situacions; per\u00f2 la nostra resist\u00e8ncia tamb\u00e9 pot flaquejar i aix\u00f2 no ens fa pitjor professionals. A vegades cal demanar ajuda i aprendre a fer-se autocura\u00bb, diu el psic\u00f2leg.<\/p>\n
Les preocupacions que s’han anat abordant en aquestes sessions han canviat, explica Cuartero. Al principi estaven molt m\u00e9s vinculades a com garantir la seguretat del pacient i la mateixa seguretat, sobretot per la por que generava entre els professionals sanitaris contagiar-se i poder contagiar a les seves fam\u00edlies. M\u00e9s endavant va apar\u00e8ixer el factor de la comunicaci\u00f3 amb les fam\u00edlies dels pacients, principalment per l’angoixa de no saber qu\u00e8 dir en situacions dues i de no tenir ben definits quins s\u00f3n els rols dins l’equip sobre qui ha de comunicar aquestes not\u00edcies.<\/p>\n
\u00abVam detectar que, per la mateixa situaci\u00f3 de confinament i dist\u00e0ncia emocional, moltes eines que fan servir per comunicar-se amb els pacients quan tenen alguna petita crisi d’ansietat no es podien aplicar, ja que ara no s’hi poden acostar tant ni ajudar-se del llenguatge no verbal pel fet de portar les proteccions\u00bb, diu Cuartero.<\/p>\n
El psic\u00f2leg diu que ara veuen com emergeix una preocupaci\u00f3 nova entre el personal, amb la mirada posada en el futur. \u00abCom es treballar\u00e0 quan tot torni a la normalitat? Qu\u00e8 haur\u00e0 canviat? Quina factura passar\u00e0 tot aix\u00f2? Quina ser\u00e0 la relaci\u00f3 amb els familiars dels quals alguns d’ells s’han hagut de separar?, s\u00f3n algunes de les preguntes que es fan els professionals\u00bb.<\/p>\n
Per a Cuartero, aquestes sessions \u00abhan ajudat a transmetre el missatge que no estan sols, que tenen als responsables darrere seu\u00bb. Per\u00f2 reconeix que, tot i que algunes preocupacions han disminu\u00eft, els treballadors encara segueixen tenint \u00abangoixa davant dels canvis\u00bb. \u00abMantenir la tensi\u00f3 constantment afecta l’estat d’\u00e0nim dels treballadors\u00bb, diu Antonio Carballo, cap territorial de l’\u00e0rea metropolitana nord. \u00abNormalment est\u00e0s alerta quan t’activen per\u00f2 ara est\u00e0s alerta tota l’estona\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Per la t\u00e8cnica Noe Mar\u00edn \u00ab\u00e9s estrany el dia en qu\u00e8 no hi ha un canvi, per\u00f2 tot s’est\u00e0 adaptant\u00bb. Aix\u00f2 els obliga a estar pendents cada dia dels protocols, fins i tot en dies de descans, i a reinventar-se quan pensaven que ja ho havien vist tot treballant com a t\u00e8cnics d’emerg\u00e8ncies sanit\u00e0ries. I \u00e9s que, diu Mar\u00edn, \u00abaquest virus no venia amb manual d’instruccions!\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els qui treballen al sector de les ambul\u00e0ncies estan acostumats a les emerg\u00e8ncies sanit\u00e0ries, tant a petita com a gran escala. L’actual pand\u00e8mia de la Covid-19, per\u00f2, els ha posat en una situaci\u00f3 excepcional a la qual tot el col\u00b7lectiu s’ha hagut d’adaptar. \u00abHem viscut grans emerg\u00e8ncies, per\u00f2 no estem acostumats que una situaci\u00f3 d’estr\u00e8s […]<\/p>\n","protected":false},"author":58,"featured_media":22162,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-22161","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22161","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/58"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22161"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22161\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22161"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22161"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22161"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}