Maria Novo, catedr\u00e0tica Em\u00e8rita d’Educaci\u00f3 Ambiental i Desenvolupament Sostenible a la UNED, escriptora i poeta, \u00e9s des de fa d\u00e8cades l\u00bbalma mater’ d’infinitat d’iniciatives que busquen apropar-nos a uns valors de la naturalesa dels que, en general, ens hem anat allunyant. Des de casa seva, on aquests dies acaba el seu pr\u00f2xim llibre, ens recorda que estem vivint temps que s\u00f3n una oportunitat per a una ‘nova realitat’ basada en el que denomina \u00abautosufici\u00e8ncia interconnectada\u00bb. Sempre amb l’optimisme per bandera, Novo aposta per un futur en qu\u00e8 l’hedonisme que promou l’actual sistema doni pas a un altre en qu\u00e8 s’imposi la solidaritat global amb la casa que tots compartim: la Terra.<\/p>\n
Qu\u00e8 est\u00e0 suposant per a Mar\u00eda Novo aquest confinament obligat?<\/strong><\/p>\n Com a tantes altres persones que treballem en temes ambientals, certament no em va sorprendre massa que sorg\u00eds una crisi. Els informes cient\u00edfics fa temps alertant que el sistema podia col\u00b7lapsar, encara que no sabia ni com ni quan. El que, per a mi, ha estat una sorpresa \u00e9s que hagi estat un coronavirus, encara que en el fons una zoonosi com la que s’ha produ\u00eft t\u00e9 molt a veure amb la p\u00e8rdua de biodiversitat i tamb\u00e9 amb la ‘hipermobilitat’ humana de les \u00faltimes d\u00e8cades, \u00e9s a dir, amb el model de societat que s’ha imposat i la seva relaci\u00f3 amb la natura.<\/p>\n Veu una relaci\u00f3 clara entre la crisi ambiental i la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n La realitat \u00e9s que hem alterat els processos de la biosfera pel que fa a l’atmosfera, els usos de terra, de l’aigua, pel que fa al manteniment de la biodiversitat… All\u00e0 hi havia el risc d’una crisi. Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, hem concentrat gran part de la producci\u00f3 a la Xina, que tradicionalment ha estat un focus de zoonosis, el que ha provocat que molta gent hagu\u00e9s d’anar i venir des d’all\u00e0 a la resta de m\u00f3n. De fet, no \u00e9s casualitat que les ciutats m\u00e9s afectades siguin aquelles on la gent viatja m\u00e9s, com Madrid, Barcelona, \u200b\u200bNova York… Tots dos factors han estat claus en aquesta crisi sanit\u00e0ria.<\/p>\n Creu que la societat \u00e9s conscient que medi ambient i coronavirus estan en connexi\u00f3?<\/strong><\/p>\n No crec que hi hagi una consci\u00e8ncia generalitzada de la connexi\u00f3 de zoonosi i la p\u00e8rdua de biodiversitat. Hi ha cient\u00edfics que ho estan explicant molt b\u00e9, com el bi\u00f2leg Fernando Valladares, per\u00f2 el ress\u00f2 que li donen els mitjans a aquestes reflexions no \u00e9s suficient. Tampoc s’est\u00e0 explicant amb \u00e8mfasi en els mitjans que la del coronavirus \u00e9s una primera gran crisi per\u00f2 que, si no ens centrem a actuar contundentment davant l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, les properes poden ser molt m\u00e9s dures que aquesta. Ara han funcionat els canals de comunicaci\u00f3, tots fem servir els m\u00f2bils, hi ha aigua potable, energia, aliments… \u00c9s veritat que estem en confinament i, sobretot, que tenim el gran drama de la p\u00e8rdua de vides humanes, per\u00f2 \u00e9s que en la pr\u00f2xima crisi pot haver-hi tants o m\u00e9s defuncions i podem tenir condicions molt m\u00e9s dures si no canviem el rumb. No vull ser alarmista, per\u00f2 toca dir la veritat a la gent.<\/p>\n Mirant al futur, aquesta crisi podem veure-la com una oportunitat que aprofitarem o tornarem al mateix d’abans?<\/strong><\/p>\n Crec que \u00e9s una oportunitat. Les crisis s\u00f3n moments per aprendre personalment i col\u00b7lectivament. Aquest \u00e9s el moment de comen\u00e7ar a viure d’una altra manera, amb m\u00e9s sobrietat i amb menys despesa en coses in\u00fatils. Com la globalitzaci\u00f3 ha distorsionat les relacions productives i comercials, incloent-hi el m\u00f3n sencer, al meu entendre hem de reubicar-per enfortir els recursos propis i viure m\u00e9s en el local. Aix\u00f2 no vol dir que ens quedem a\u00efllats, perqu\u00e8 avui estem connectats amb el m\u00f3n a trav\u00e9s de m\u00faltiples xarxes. Aix\u00f2 es descriu b\u00e9 amb el concepte del \u00abglocal\u00bb que utilitzem. Es tracta d’aconseguir una autosufici\u00e8ncia interconnectada en una escala m\u00e9s humana. Relocalitzar suposa, en la vida quotidiana, tornar a comprar productes de proximitat, recuperar el gaudi del parc que est\u00e0 a la banda de casa… El que ten\u00edem era un sense sentit. Per exemple, hi va haver un any en qu\u00e8 exportem a Irlanda la mateixa quantitat de patates que importem d’Irlanda… Tamb\u00e9 es tracta de reprendre plaers que hav\u00edem oblidat, per tornar a asserenar-se. I sense tant anar i venir tindrem m\u00e9s temps, perqu\u00e8 en aquestes setmanes hem descobert que el temps \u00e9s un intangible de gran valor, que podem gaudir d’estar m\u00e9s hores amb els nostres fills o dedicar-les a con\u00e8ixer-nos millor a nosaltres mateixos. Quan deixem d’anar amb pressa, tindrem temps per escoltar-nos… En definitiva, es tracta de redescobrir el valor d’all\u00f2 petit, el descentralitzat, i anar enfortint la ind\u00fastria estrat\u00e8gica i l’agricultura i ramaderia del nostre pa\u00eds per anar atenuant progressivament la gran depend\u00e8ncia de l’exterior.<\/p>\n Sabrem aprofitar aquesta oportunitat?<\/strong><\/p>\n S\u00f3c optimista. Per aix\u00f2 m’agrada escoltar el president quan parla d’una ‘nova normalitat’, perqu\u00e8 est\u00e0 clar que el que ten\u00edem abans de la pand\u00e8mia no era normal. Viure amb una biosfera desbordada i en un m\u00f3n on l’1% de la poblaci\u00f3 t\u00e9 el 90% de la riquesa global, no pot ser la normalitat. Aix\u00ed que estic esperan\u00e7ada. Vull pensar que hem apr\u00e8s a valorar l’important de la vida, tant a nivell general com personal, fins i tot en el m\u00f3n dels afectes: hem recordat el valor les abra\u00e7ades, els petons, coses que don\u00e0vem per fetes. A m\u00e9s, en aquesta ‘nova normalitat’ no comen\u00e7arem de zero, perqu\u00e8 ja tenim moltes cooperatives agr\u00edcoles, iniciatives de consum compartit, pimes… L’important \u00e9s buscar la mida \u00f2ptima de cada comunitat i cada projecte. Perqu\u00e8 est\u00e0 clar que cr\u00e9ixer i cr\u00e9ixer desordenadament i infinitament no \u00e9s progr\u00e9s. S\u00ed que \u00e9s important procurar ser el m\u00e9s autosuficient possible en energia, aliments, material sanitari i estrat\u00e8gic… Per\u00f2 per a aix\u00f2 no cal tornar a l’Edat Mitjana. Amb les pautes de vida que ten\u00edem en els anys 80 de segle passat, unides als actuals aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, podr\u00edem viure raonablement, no crec que f\u00f3ssim menys feli\u00e7os. S\u00f3n els errors de la globalitzaci\u00f3 els que hem de corregir. Hem de decr\u00e9ixer, no per viure pitjor sin\u00f3 per aprendre a viure millor amb menys. Perqu\u00e8 la realitat \u00e9s que tampoc viv\u00edem b\u00e9 fins ara en termes de qualitat de vida, immersos en unes societats en qu\u00e8 molts dels nostres joves emmalaltien prematurament d’ansietat i estr\u00e8s.<\/p>\n Un canvi ja visible \u00e9s el de la cooperaci\u00f3 comunit\u00e0ria, amb moltes persones bolcades en la solidaritat. Com interpretes aquest canvi?<\/strong><\/p>\n Aquesta solidaritat \u00e9s extraordin\u00e0ria. Jo mateixa la visc en la meva comunitat, amb el ve\u00efnat m\u00e9s proper. S’estan creant xarxes que no existien. I estan apareixent perqu\u00e8 hem perdut el que ens impedia practicar-la: les presses. La gent, en general, tenim bones intencions, per\u00f2 el que no hi havia era temps per ajudar la persona que vivia a la banda, ni per con\u00e8ixer-la si m\u00e9s no. Aquesta \u00e9s una altra part positiva d’aquesta crisi, enmig del drama de tantes p\u00e8rdues humanes. Ara, tenim temps per mirar, escoltar, compartir… I aix\u00f2 que hem recuperat ha de florir perqu\u00e8 romangui. Aquest \u00e9s el repte. Fins i tot veig lli\u00e7ons dins el dolor: l’aprenentatge que els nostres actes no s\u00f3n innocus, que el nostre comportament amb la natura t\u00e9 greus conseq\u00fc\u00e8ncies. Si som capa\u00e7os de construir des d’aquesta solidaritat i aquesta cooperaci\u00f3, amb respecte a la natura, confio que els aprenentatges que hem fet es quedin.<\/p>\n Fins i tot hi ha qui descobreix ara la for\u00e7a de la natura, amb imatges que no s’havien vist abans.<\/strong><\/p>\n A tots ens est\u00e0 deixant sorpresos la seva capacitat de recuperaci\u00f3, nom\u00e9s amb retirar-nos d’ella. La naturalesa no necessita la humanitat per a res. Som nosaltres els que la necessitem, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una cosa que no se’ns ha ensenyat ni a les fam\u00edlies ni a les escoles. En la nostra cultura occidental es deu a un pensament que ens ve ja des de Descartes, que va plantejar una visi\u00f3 dual del m\u00f3n escindint ment i cos, ra\u00f3 i emoci\u00f3, persona i naturalesa, com si fossin coses oposades en lloc de complement\u00e0ries, que \u00e9s com s’incorporen en el pensament oriental. Des d’aquesta dualitat d’oposats, la modernitat es va desenvolupar amb mecanismes de dominaci\u00f3 de la natura en lloc d’una coevoluci\u00f3 raonable. No se’ns va ensenyar que som part d’ella.<\/p>\n Com enfocar en aquest assumpte l’educaci\u00f3, que \u00e9s per on hauria de comen\u00e7ar aquesta correcci\u00f3 imprescindible?<\/strong><\/p>\n Hauria d’iniciar-se des de la inf\u00e0ncia, per\u00f2 no es tracta que els nens petits aprenguin el que s\u00f3n les parts d’un arbre en una pantalla a l’escola. Es tracta que toquin l’arbre i aprenguin a estimar-lo i cuidar-lo, que s\u00e0piguen que aquest arbre \u00e9s part d’un tot en el qual ells tamb\u00e9 estan inclosos. En altres paraules, recuperar el vincle amb la natura amb tots els sentits: la vista, l’olfacte, el tacte…<\/p>\n Quins altres aprenentatges podrien treure d’aquest per\u00edode de confinament?<\/strong><\/p>\n Sense obviar les dificultats econ\u00f2miques i d’espai de moltes fam\u00edlies, el dolor per les p\u00e8rdues humanes o per la malaltia, en general, els nens han gaudit de molt m\u00e9s temps amb els seus pares que abans. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 un aspecte positiu dins de la trag\u00e8dia que \u00e9s una pand\u00e8mia. El natural per als nens seria passar moltes hores amb els seus pares per\u00f2, a causa dels horaris de treball, aix\u00f2 molt poques vegades \u00e9s possible. Els horaris que tenim a Espanya, sobretot a les grans ciutats, s\u00f3n una bogeria…, una cosa que es nota molt quan es coneixen els d’altres pa\u00efsos d’Europa (i d’algunes petites ciutats espanyoles) on gran part de la gent viu m\u00e9s relaxada, a les 17:00 o 18:00 deixen la feina i fan vida de fam\u00edlia sense necessitat d’escapar els caps de setmana a un altre lloc. En aquest confinament, molts nens espanyols han estat m\u00e9s temps en fam\u00edlia que mai, aix\u00ed que aquesta ‘nova normalitat’ que volem passa tamb\u00e9 per nous horaris laborals.<\/p>\n En el cas del coronavirus hi ha hagut canvis socials i de comportament que hem acceptat tots. Per qu\u00e8 no fem el mateix amb altres canvis necessaris per evitar les crisis ambientals?<\/strong><\/p>\n La realitat \u00e9s que, en el cas de l’entorn, molta gent ha preferit mirar a una altra banda perqu\u00e8 implica trencar rutines i comoditat. Ens hem oblidat que la vida \u00e9s canvi. I la veritat \u00e9s que hem tingut moltes oportunitats per canviar: des dels reportatges cient\u00edfics, llibres, confer\u00e8ncies, articles, xarxes socials, etc\u00e8tera, se’ns ha avisat reiteradament del que estava passant. Aquest oblit trenca amb unes actituds que van ser importants per a l’evoluci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 com a esp\u00e8cie: la previsi\u00f3 i l’anticipaci\u00f3, que a hores d’ara no funcionen correctament. La ra\u00f3 cal buscar-la en el fet que, des de la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, el m\u00f3n ha deixat d’estar guiat pels savis, els fil\u00f2sofs, els cient\u00edfics o els l\u00edders morals per estar dirigit per un model econ\u00f2mic que no se sotmet a res i a qu\u00e8 nom\u00e9s li interessa el benefici immediat. Aquesta l\u00f2gica del benefici immediat ha destru\u00eft la l\u00f2gica de la vida. Si ara s’ha aconseguit un canvi de rutines dr\u00e0stic ha estat per la por.<\/p>\n \u00c9s necessari aquesta por per ser conscients de la que s’acosta a nivell ambiental?<\/strong><\/p>\n No hauria de ser necessari si tingu\u00e9ssim el seny suficient per escoltar els que ens alerten. Ara, si preferim mirar a la l\u00f2gica del benefici immediat, anem malament. Seguirem igual perqu\u00e8 siguin els nostres fills els que barallin i malvisquin en un planeta plomat. La l\u00f2gica del benefici immediat no nom\u00e9s es manifesta en l’economia sin\u00f3 tamb\u00e9 en l’hedonisme, en l’afany de prevaler els nostres desitjos sense preguntar-nos si s\u00f3n aut\u00e8ntiques necessitats i com afecten el b\u00e9 com\u00fa. De moment, en aquestes setmanes hem descobert la quantitat de coses que compr\u00e0vem que no eren necess\u00e0ries.<\/p>\n Al meu entendre, hi ha tres q\u00fcestions fonamentals per a abordar amb \u00e8xit la ‘nova normalitat’ despr\u00e9s del coronavirus. La primera \u00e9s recuperar el concepte de la fam\u00edlia humana, \u00e9s a dir que som \u00e9ssers interdependents, no a\u00efllats, i, per tant, s’imposen l’empatia i la cooperaci\u00f3 al m\u00e0xim; la segona, comprendre que la naturalesa \u00e9s la casa comuna de tots, no d’uns pocs. Aix\u00f2 suposa estar disposats a un millor repartiment en l’acc\u00e9s als b\u00e9ns comuns (aliments, aigua, energia…), i la tercera \u00e9s que els recursos naturals estan per satisfer necessitats, per\u00f2 no tots els nostres desitjos. Hem d’aprendre a desitjar conscients dels l\u00edmits de la biosfera i de cada societat humana.<\/p>\n Les tres q\u00fcestions podrien abordar-se si ens fem, individualment i col\u00b7lectivament, la pregunta: quant \u00e9s suficient? Aquesta pregunta hauria d’estar en el frontispici de les nostres escoles, instituts i universitats… \u00c9s important aprendre a pensar i decidir en funci\u00f3 d’ella des de la inf\u00e0ncia i deixar que ens gui\u00ef en l’edat adulta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Maria Novo, catedr\u00e0tica Em\u00e8rita d’Educaci\u00f3 Ambiental i Desenvolupament Sostenible a la UNED, escriptora i poeta, \u00e9s des de fa d\u00e8cades l\u00bbalma mater’ d’infinitat d’iniciatives que busquen apropar-nos a uns valors de la naturalesa dels que, en general, ens hem anat allunyant. Des de casa seva, on aquests dies acaba el seu pr\u00f2xim llibre, ens recorda […]<\/p>\n","protected":false},"author":379,"featured_media":22202,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[2152],"class_list":["post-22201","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22201","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/379"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22201"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22201\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22201"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22201"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}