Mara Dierssen \u00e9s una de les cient\u00edfiques espanyoles que millor coneix el cervell hum\u00e0, tal vegada per aix\u00f2 fa uns anys va ser inclosa en un r\u00e0nquing entre les 100 dones m\u00e9s influents a Espanya. Nascuda i formada a Cant\u00e0bria, es va instal\u00b7lar a mitjan noranta a Barcelona, on fa anys que dirigeix un equip de recerca al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG). Una de les \u00e0rees de coneixement en qu\u00e8 treballa de fa m\u00e9s anys \u00e9s la s\u00edndrome de Down, \u00e9s a dir, els efectes en el cervell de l\u2019exc\u00e9s d\u2019informaci\u00f3 cromos\u00f2mica d\u2019aquestes persones i el que es pot fer per contrarestar-los i estimular aix\u00ed el seu desenvolupament cognitiu. Aquesta l\u00ednia de recerca la va dur a impulsar, i a presidir fins fa poc, la primera societat cient\u00edfica internacional especialitzada en s\u00edndrome de Down (Trisomy 21 Research Society), que ara, davant la pand\u00e8mia del coronavirus, ha iniciat un estudi internacional per intentar determinar si les persones amb s\u00edndrome de Down estan m\u00e9s o menys protegides que la poblaci\u00f3 general davant dels efectes del virus.<\/p>\n
Hi ha dues dades que converteixen a Mara Dierssen en una cient\u00edfica absolutament at\u00edpica, o com a m\u00ednim allunyada del clix\u00e9: la seva versi\u00f3 rockera (busquin v\u00eddeos de From Lost to the River i la veuran interpretant qualsevol tema amb la mateixa entrega i desinhibici\u00f3 que el millor Mick Jagger) i la seva versi\u00f3 educadora (a m\u00e9s d\u2019impartir classes a m\u00e0sters i doctorats \u00e9s patrona de la Fundaci\u00f3 Bofill i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, est\u00e0 molt al dia dels debats sobre escola i educaci\u00f3).<\/p>\n
Expliqui\u2019m de qu\u00e8 va l\u2019estudi sobre s\u00edndrome de Down i coronavirus.<\/strong><\/p>\n La idea \u00e9s intentar comprendre en quina mesura les alteracions immunol\u00f2giques que tenen les persones amb s\u00edndrome de Down, amb una resposta immunol\u00f2gica m\u00e9s lenta, una major sensibilitat a les infeccions, problemes respiratoris\u2026 podria fer-les m\u00e9s vulnerables a la infecci\u00f3 per Covid. Per\u00f2 a m\u00e9s ens interessa tamb\u00e9 fer una an\u00e0lisi de les dades transcript\u00f2miques, \u00e9s a dir, de les dades d\u2019expressi\u00f3 g\u00e8nica, perqu\u00e8 la trisomia del cromosoma 21 no solament altera l\u2019expressi\u00f3 dels gens que estan continguts en aquest cromosoma sin\u00f3 tamb\u00e9 els que estan localitzats en altres cromosomes. El que estem fent \u00e9s comparar les xarxes moleculars implicades en la resposta de l\u2019hoste al virus i les comparem amb les xarxes que estan alterades en s\u00edndrome de Down, per veure si hi ha alguna superposici\u00f3 que ens permeti entendre si existeixen factors biol\u00f2gics que s\u2019associen a una major probabilitat d\u2019infecci\u00f3 i de complicacions. Per\u00f2 b\u00e9, l\u2019estudi, que impulsa la societat per a la recerca de la trisomia 21 (Trisomy 21 Research Society) consisteix en un estudi epidemiol\u00f2gic amb una enquesta enlla\u00e7ada que emplenen els cl\u00ednics i les fam\u00edlies, de manera que aconseguim tenir una idea m\u00e9s completa dels factors demogr\u00e0fics i els possibles factors de risc i de resposta al tractament.<\/p>\n Quants pa\u00efsos hi participen?<\/strong><\/p>\n Ara com ara, l\u2019enquesta s\u2019ha llan\u00e7at a Espanya, It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Regne Unit, els Estats Units, el Brasil i Iberoam\u00e8rica, i ara estem comen\u00e7ant tamb\u00e9 a l\u2019\u00cdndia. La idea \u00e9s que els cl\u00ednics ens puguin respondre a una s\u00e8rie de preguntes per entendre la gravetat dels s\u00edmptomes, en quins casos va haver-hi una defunci\u00f3 o no, i determinar si el patr\u00f3 que observem \u00e9s comparable a la poblaci\u00f3 general o realment hi ha un patr\u00f3 m\u00e9s espec\u00edfic. A Espanya, gr\u00e0cies a l\u2019esfor\u00e7 de les associacions coordinat per\u00a0Down Espa\u00f1a<\/a>, i a Catalunya la\u00a0Fundaci\u00f3 Catalana S\u00edndrome de Down<\/a>, tenim localitzats bastants casos, i per aix\u00f2 demanem que qualsevol persona amb s\u00edndrome de Down que hagi passat la malaltia ho comuniqui a la seva entitat. Tamb\u00e9 comptem amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Down 21 i FIADOWN, que ens estan fent el contacte amb Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha alguna ra\u00f3 per creure que la Covid19 \u00e9s m\u00e9s greu per les persones amb s\u00edndrome de Down?<\/strong><\/p>\n Encara no hi ha hagut temps d\u2019analitzar les dades, ja que l\u2019enquesta l\u2019hem llan\u00e7at fa nom\u00e9s dues setmanes. Per a mitjans de maig podr\u00edem comen\u00e7ar a tenir una primera an\u00e0lisi de les dades que ens vagin arribant.<\/p>\n Creu que el confinament i en general, la resposta a la pand\u00e8mia, s\u2019ha fet b\u00e9?<\/strong><\/p>\n Ha estat una situaci\u00f3 dif\u00edcil de preveure, i tampoc ha estat senzill definir una bona estrat\u00e8gia. Potser l\u2019assessorament cient\u00edfic podria haver comen\u00e7at abans, ja que hem trigat una mica a reaccionar com a pa\u00eds. Dit aix\u00f2, crec que encara no tenim una pel\u00b7l\u00edcula molt clara del per qu\u00e8 a pa\u00efsos com Alemanya, on tamb\u00e9 han tingut un munt de casos, la mortalitat \u00e9s molt m\u00e9s baixa. Qu\u00e8 \u00e9s el que estan fent diferent, a m\u00e9s de fer moltes m\u00e9s proves diagn\u00f2stiques a la poblaci\u00f3 (que \u00e9s clar que \u00e9s molt important)? Aqu\u00ed hem tingut una situaci\u00f3 de confinament molt m\u00e9s severa, per\u00f2 el nostre resultat no ha estat tan bo. Cal dir que Alemanya s\u2019ha recolzat des del principi en els laboratoris de recerca, que des del gener van posar en marxa la producci\u00f3 d\u2019aquestes proves, i en instituts de salut p\u00fablica repartits per tot el pa\u00eds. Per\u00f2 tamb\u00e9 han tingut altres elements, han estat molt m\u00e9s directes en els missatges i els pol\u00edtics han estat molt m\u00e9s conseq\u00fcents amb el tema de la quarantena.<\/p>\n Es refereix a ells donant exemple?<\/strong><\/p>\n Exacte. Aqu\u00ed alguns actes pol\u00edtics han estat m\u00e9s laxos i aix\u00f2 envia un missatge poc edificant als ciutadans que estan seguint les normes del confinament. Deixem-ho aix\u00ed. Per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 clau que Alemanya \u00e9s un pa\u00eds que inverteix molt en ci\u00e8ncia, mentre que aqu\u00ed la recerca cient\u00edfica est\u00e0 tan minvada per tants anys de crisis que el finan\u00e7ament ha caigut a m\u00e9s del 50% respecte al que va arribar a ser, tenint en compte que a m\u00e9s hi ha un enorme percentatge d\u2019inversions no executades del pressupost de ci\u00e8ncia. Tenim molt\u00edssim potencial intel\u00b7lectual, per\u00f2 el nostre entramat cient\u00edfic est\u00e0 delmat i desgraciadament anem a remolc de la resta. El mateix succeeix amb el sistema de salut. Les retallades dels \u00faltims anys l\u2019han afeblit de forma molt important. Els alemanys tenen un sistema cient\u00edfic i un sistema sanitari molt sanejat i aix\u00f2 els permet reaccionar molt m\u00e9s r\u00e0pidament.<\/p>\n \u00c9s optimista respecte al fet que una de les lli\u00e7ons que s\u2019extregui de la pand\u00e8mia sigui la necessitat d\u2019invertir m\u00e9s en ci\u00e8ncia i en salut?<\/strong><\/p>\n \u00c9s evident que hauria de ser aix\u00ed.<\/p>\n Per\u00f2 li pregunto si \u00e9s optimista.<\/strong><\/p>\n No especialment, perqu\u00e8 ser\u00e0 dif\u00edcil que en aquest pa\u00eds canvi\u00ef aquesta mentalitat que tenim des de sempre que la ci\u00e8ncia no \u00e9s fonamental. En la passada crisi tots els pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats van invertir m\u00e9s en ci\u00e8ncia, i aqu\u00ed es va fer el contrari. Segons l\u2019Institut Nacional d\u2019Estad\u00edstica, la despesa en I+D intern el 2018 va ser de l\u20191,24% del PIB, molt lluny de la mitjana europea, que el 2017 estava en el 2,06%. La inversi\u00f3 s\u2019hauria d\u2019elevar fins a un 2% del PIB i des de 2008 s\u2019ha redu\u00eft substancialment. L\u2019esperan\u00e7a \u00e9s l\u2019\u00faltim que es perd, per\u00f2 la confian\u00e7a que aix\u00f2 succeeixi\u2026 doncs poca. Ara caldr\u00e0 reconstruir el sistema econ\u00f2mic, i de nou, davant una crisi econ\u00f2mica, no \u00e9s evident que es potenci\u00ef aquest canvi de model econ\u00f2mic que fa anys que diem que s\u2019hauria de produir, que \u00e9s la inversi\u00f3 en coneixement i no en altres coses m\u00e9s immediates en el benefici, com poden ser el turisme o la construcci\u00f3. Aix\u00ed que el m\u00e9s probable, i tant de bo m\u2019equivoqui, \u00e9s que novament la recuperaci\u00f3 de la inversi\u00f3 en ci\u00e8ncia no aconsegueixi els nivells que permetin compensar les caigudes sofertes durant la crisi.<\/p>\n I sobre la vacuna, o sobre la soluci\u00f3 farmacol\u00f2gica que sigui que ens pugui retornar a la nostra vida anterior, \u00e9s optimista?<\/strong><\/p>\n B\u00e9, la seq\u00fc\u00e8ncia del SARS-CoV-2 es va publicar el gener de 2020, i a partir d\u2019aqu\u00ed s\u2019ha produ\u00eft una carrera mundial per desenvolupar una vacuna contra la malaltia, que a m\u00e9s est\u00e0 impulsant noves plataformes tecnol\u00f2giques de pr\u00f2xima generaci\u00f3 per accelerar el seu desenvolupament. Per\u00f2 no podem ser aliens a la dimensi\u00f3 propagand\u00edstica d\u2019aquest esfor\u00e7 i de la resta de les accions cient\u00edfiques. No podem utilitzar la ci\u00e8ncia com el baluard del desgreuge pol\u00edtic. La ci\u00e8ncia necessita temps per demostrar efic\u00e0cia, les coses no s\u00f3n tan r\u00e0pides. No podem generar falses expectatives com a eina d\u2019acontentament social i pol\u00edtic. Els cient\u00edfics haurien de poder assessorar de forma molt m\u00e9s permanent les decisions pol\u00edtiques i no sols en sanitat, sin\u00f3 en molts m\u00e9s \u00e0mbits. I pel que fa a tornar a la nostra vida anterior, tant de bo que haguem apr\u00e8s alguna cosa! Perqu\u00e8 la nostra vida anterior t\u00e9 molts defectes. Hem vist com s\u2019ha recuperat el medi ambient en un mes i mig de confinament. La frenada de les ind\u00fastries a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia, la reducci\u00f3 de vols, o la suspensi\u00f3 de grans esdeveniments i fins i tot la reducci\u00f3 de moviments dels ciutadans, est\u00e0 tenint com a conseq\u00fc\u00e8ncia una reducci\u00f3 del nivell d\u2019emissions de gasos contaminants. Potser la natura t\u00e9 molta m\u00e9s capacitat pl\u00e0stica del que pens\u00e0vem i amb una mica d\u2019esfor\u00e7 per part nostra podem trobar un sistema que permeti treure quelcom positiu d\u2019aquesta crisi. Esperem que les mesures que es prenguin per reactivar l\u2019economia no produeixin un efecte rebot, encara que malauradament \u00e9s el m\u00e9s probable.<\/p>\n Aquesta seria la gran lli\u00e7\u00f3 d\u2019aquesta crisi?<\/strong><\/p>\n Aquesta m\u2019\u00e9s una, per\u00f2 m\u2019hi ha altres: la necessitat de prendre decisions basades en l\u2019evid\u00e8ncia, o la necessitat de col\u00b7laborar i no utilitzar els problemes com a arma pol\u00edtica. En governs com el d\u2019Angela Merkel fins i tot l\u2019oposici\u00f3 s\u2019ha posat de la seva part. Potser all\u00e0 s\u2019han fet millor les coses, per\u00f2 en aquests moments hem d\u2019estar units i deixar-nos d\u2019intentar treure benefici pol\u00edtic d\u2019aquesta situaci\u00f3. Que ni en moments aix\u00ed siguem capa\u00e7os d\u2019unir-nos crec que als ciutadans ens crea una gran sensaci\u00f3 de desassossec.<\/p>\n Durant el confinament els nens han vist poc el sol i molt les pantalles, aix\u00f2 pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies per al seu desenvolupament cerebral?<\/strong><\/p>\n \u00c9s clar que una quarantena no \u00e9s la millor situaci\u00f3 per al desenvolupament del cervell i pot fins i tot derivar en quadres de depressi\u00f3 i ansietat en els nens. Per\u00f2 dep\u00e8n molt de com ho porten els pares, ja que s\u00f3n els que m\u00e9s influeixen sobre els seus fills. Quan es fa l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019impacte psicol\u00f2gic de la quarantena, apareixen tota una s\u00e8rie de s\u00edmptomes, que poden ser indicatius de patologia mental (estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, convulsi\u00f3, tend\u00e8ncia a estar m\u00e9s irascible\u2026) derivats de l\u2019estr\u00e8s que produeix el confinament en si, l\u2019adaptaci\u00f3 al teletreball\u2026. Per molt que els nens tinguin classes en l\u00ednia, el dia a dia \u00e9s que el nen et pregunta, s\u2019intenta connectar i no pot\u2026 La suspensi\u00f3 de les classes evidentment comporta, a m\u00e9s, una s\u00e8rie de complicacions, entre les quals est\u00e0, efectivament, que passin m\u00e9s temps davant les pantalles del que \u00e9s habitual per les classes virtuals i l\u2019acc\u00e9s a continguts online, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 el temps d\u2019oci i les relacions socials amb els seus amics tamb\u00e9 es digitalitza. En certa manera, no obstant aix\u00f2, \u00e9s una oportunitat per ensenyar-los que les pantalles es poden usar d\u2019una altra manera i no sols per jugar. Per\u00f2 desgraciadament hi ha problemes molt m\u00e9s greus.<\/p>\n Com quins?<\/strong><\/p>\n La pand\u00e8mia est\u00e0 tenint conseq\u00fc\u00e8ncies en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic i laboral (atur, desocupaci\u00f3 m\u00e9s o menys temporal, p\u00e8rdua d\u2019ingressos, impagaments, pobresa habitacional i energ\u00e8tica), i en l\u2019esfera social motivades per les mesures d\u2019a\u00efllament social. El confinament est\u00e0 fent que els nens en situaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable no puguin accedir a les classes en l\u00ednia. Segons l\u2019INE, una de cada deu llars espanyoles no tenia acc\u00e9s a internet el 2018, mentre que dues de cada deu no tenien ordinadors a casa. Aquesta bretxa genera una desigualtat fins i tot m\u00e9s gran, ja que els qui tenen m\u00e9s recursos poden tenir millor acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3. I no es tracta nom\u00e9s de tenir acc\u00e9s a internet, sin\u00f3 de tenir un ordinador amb bona connexi\u00f3, que s\u2019escolti b\u00e9, que el wifi et funcioni\u2026 Si a nosaltres mateixos ens passa que se\u2019ns desconnecta o que no escoltem, imaginem una casa amb un sol ordinador i amb tres nens, cadascun en un curs, doncs \u00e9s un desastre. L\u2019educaci\u00f3 en l\u00ednia s\u2019ha implantat amb esc\u00e0s marge de maniobra i aix\u00f2 no ha perm\u00e8s garantir que no existeixin desigualtats.<\/p>\n La Generalitat est\u00e0 repartint equips amb connexi\u00f3, prioritzant aquells cursos que s\u00f3n de canvi d\u2019etapa educativa.<\/strong><\/p>\n \u00c9s una molt bona cosa que s\u2019estableixin mesures per no deixar ning\u00fa enrere, per\u00f2 el problema \u00e9s que arriba amb molt de retard, i que aix\u00ed i tot hi haur\u00e0 un sol ordinador per fam\u00edlia, i encara que segons la Generalitat uns 52.000 joves no poden connectar-se amb els seus centres educatius sols es preveu fer arribar uns 12.000 dispositius electr\u00f2nics. L\u2019altre problema \u00e9s que els professors no estan preparats per fer classes per internet. No es pot traslladar la classe presencial a una videoconfer\u00e8ncia. Una classe per internet requereix una preparaci\u00f3 que no es t\u00e9 ni s\u2019est\u00e0 fent. \u00c9s molt m\u00e9s complicat. Jo mateixa he donat una classe de m\u00e0ster que era de tres hores i la vam haver de reduir a hora i mitja, perqu\u00e8 ning\u00fa aguanta tres hores seguides en una classe per internet. El panorama que dibuixa la crisi del coronavirus per l\u2019educaci\u00f3 i la seva funci\u00f3 d\u2019equitat i d\u2019igualaci\u00f3 d\u2019oportunitats \u00e9s extremadament preocupant.<\/p>\n \u00c9s clar que ara es tracta de sortir del pas i acabar el curs.<\/strong><\/p>\n L\u2019\u00faltim trimestre d\u2019aquest curs 2019-2020 ja est\u00e0 sent d\u2019ensenyament telem\u00e0tic i \u00e9s bastant probable que nens no tornin a trepitjar les aules fins al curs 2020-2021. Aix\u00f2 vol dir sis mesos sense escola, la qual cosa suposa un risc important per l\u2019educaci\u00f3, amb conseq\u00fc\u00e8ncies que veurem en el curt termini. Hi ha un aspecte positiu: tenim l\u2019oportunitat d\u2019iniciar un debat p\u00fablic per preguntar-nos qu\u00e8 \u00e9s el realment important, qu\u00e8 \u00e9s necessari i qu\u00e8 no, per avan\u00e7ar cap a un sistema educatiu que realment eduqui i no sigui nom\u00e9s un prove\u00efdor d\u2019informaci\u00f3. Si el que fem \u00e9s tornar i readaptar les coses sense esperit cr\u00edtic, haurem perdut aquesta oportunitat. Aquests dies he sentit coses com que \u201ctotal, el que aprenen despr\u00e9s se\u2019ls hi oblida\u201d, o \u201cde tota manera, tampoc se\u2019n recorden per l\u2019any que ve\u201d. Per\u00f2 llavors quin tipus de sistema educatiu tenim i quin volem? Haur\u00edem de replantejar-nos-ho.<\/p>\n Per aix\u00f2 volen que sigui m\u00e9s competencial i menys memor\u00edstic. El que est\u00e0 en la mem\u00f2ria no es ret\u00e9 si no \u00e9s significatiu, oi? Si m\u00e9s no, aix\u00f2 diuen\u2026<\/strong><\/p>\n I el que tamb\u00e9 passa \u00e9s que quan pretens que retinguin molt\u00edssima informaci\u00f3 es produeix un efecte conegut com\u00a0information overload<\/em>, \u00e9s a dir, sobrec\u00e0rrega d\u2019informaci\u00f3, ja que evidentment la ment humana no pot retenir tanta informaci\u00f3 i menys tal com s\u2019est\u00e0 proporcionant. Tenir als xavals asseguts durant hores i hores, introduint informaci\u00f3 en els seus cervells sense temps per a plantejar-se que comprenguin la l\u00f2gica d\u2019aquesta informaci\u00f3, no \u00e9s una bona manera d\u2019educar. Hem de comen\u00e7ar a determinar qu\u00e8 \u00e9s l\u2019important, qu\u00e8 cal saber i com s\u2019ha d\u2019ensenyar. Aquest exercici s\u2019est\u00e0 fent en altres pa\u00efsos i aqu\u00ed, entitats com la Fundaci\u00f3 Bofill l\u2019estan impulsant a trav\u00e9s de projectes de reflexi\u00f3 i innovaci\u00f3. Potser ara \u00e9s la nostra oportunitat.<\/p>\n