{"id":22256,"date":"2020-05-05T06:30:27","date_gmt":"2020-05-05T04:30:27","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22256"},"modified":"2020-05-05T06:30:27","modified_gmt":"2020-05-05T04:30:27","slug":"que-lemergencia-no-faci-desapareixer-lesperit-critic-lorigen-de-la-ciencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/05\/05\/que-lemergencia-no-faci-desapareixer-lesperit-critic-lorigen-de-la-ciencia\/","title":{"rendered":"Que l’emerg\u00e8ncia no faci desapar\u00e8ixer l’esperit cr\u00edtic, l’origen de la ci\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

Volia aprofitar per compartir algunes reflexions que aquests dies circulen pel meu cap i omplen els di\u00e0legs que tinc amb la meva fam\u00edlia. La meva dona, metgessa psiquiatra i els meus dos fills una bi\u00f2loga que estudia a Estocolm i un estudiant d’enginyeria de telecomunicacions.<\/em><\/p>\n

Quan ens preguntem per qu\u00e8 sembla que a les autoritats pol\u00edtiques els hi costi tant informar amb claredat de la situaci\u00f3 (diagn\u00f2stic) o \u00abmullar-se\u00bb (tractament i pron\u00f2stic), crec que som en una de les q\u00fcestions importants que aquesta crisi posa m\u00e9s en evidencia que mai. Res del que parlarem apareix amb la pand\u00e8mia.<\/p>\n

Aquesta exerceix de mirall d’augment on poder veure amb menys dificultat (si \u00e9s que existeix el desig de mirar i veure quelcom diferent del que la nostra mirada ja cont\u00e9) el que en les darreres d\u00e8cades ha caracteritzat la gesti\u00f3 d’all\u00f2 p\u00fablic (la pol\u00edtica?), l’educaci\u00f3 (no nom\u00e9s la de les escoles sin\u00f3 i sobretot la que els adults transmetem als seus fills), i la concepci\u00f3 de la vida (on habiten els valors de la nostra societat o el que alguns anomenen \u00abcontravalors\u00bb). \u00c9s en la concepci\u00f3 de la vida -que el capitalisme anomena realitat i que expressa \u2013expl\u00edcitament o impl\u00edcita- com a \u00fanica realitat possible on cal mirar per tal d’entendre el perqu\u00e8 de moltes actituds i accions o inaccions que en el si d’aquesta pand\u00e8mia afloren de forma m\u00e9s visible que mai.<\/p>\n

Si anem al diccionari de na Mar\u00eda Moliner i cerquem el vocable autoritat podem llegir: \u00abAtributo del gobierno y personas que lo representan por el cual pueden dictar disposiciones o resoluciones y obligar a cumplirlas. Atributo semejante que tienen otras personas, por raz\u00f3n de su situaci\u00f3n, de su \u00absaber\u00bb, o de alguna cualidad o por el consentimiento de los que voluntariamente se someten a ella\u00bb.<\/p>\n

El concepte d’autoritat crec que s’ha devaluat de fa uns anys en\u00e7\u00e0. No \u00e9s que l’autoritat o millor l’autoritarisme (que poc te a veure amb la veritable autoritat) no actu\u00ef. No \u00e9s que haguem aconseguit que sigui veritablement democr\u00e0tica (que respecti als ciutadans i els ciutadans la respectin des del respecte mutu), no \u00e9s que haguem trobat una nova forma d’educar-nos i gestionar-nos… \u00c9s, b\u00e0sicament, que s’ha devaluat la figura d’autoritat en nom de voler creure que totes les opinions tenen el mateix valor (s\u00f3n igualment respectables) quan caldria repassar la difer\u00e8ncia entre doxa (opini\u00f3) i episteme (coneixement), d’haver convertit el consens en el gaireb\u00e9 \u00fanic valor inq\u00fcestionable en pol\u00edtica, un \u00abbonisme\u00bb pervers que podem dibuixar a trets gruixuts com creure que dir que si sempre \u00e9s m\u00e9s bo que negar o posar l\u00edmits, en una atmosfera tota on la responsabilitat individual queda substitu\u00efda pels \u00abprotocols\u00bb o les indicacions d’inst\u00e0ncies \u00absuperiors\u00bb que rarament expliciten els seus arguments i les seves raons. Protocols que s’apliquen a massa particularitats, quan nom\u00e9s serveixen per a situacions generals i comunes….<\/p>\n

Una societat on la malaltia, la mort, la precarietat, el l\u00edmit, el senti com\u00fa (que ja haur\u00edem d’haver apr\u00e8s que no \u00e9s el m\u00e9s com\u00fa dels sentits), la ren\u00fancia, l’esfor\u00e7 i la manca d’\u00e8xit o b\u00e9 no existeixen o b\u00e9 s\u00f3n l’estigma d’alguna manca individual, no \u00e9s estrany que toleri amb moltes dificultats l’exist\u00e8ncia d’aquestes realitats que formen part de \u00abla realitat\u00bb imagin\u00e0ria sobre la qual creix el capitalisme i la seva inacabable oferta de completesa. Quants anuncis en un parell hores poden escoltar-se, veure o llegir a qualsevol hora del dia, on la promesa \u00e9s: \u00abtu no tens l\u00edmits\u00bb, \u00abtot \u00e9s al teu abast\u00bb, \u00abque un refredat, un mal de cap… no t’aturin, pren…… i segueix essent tu\u00bb?… Tot plegat no s\u00f3n m\u00e9s que petits apunts des d’on provar de preguntar-nos alguna cosa del que amb la pand\u00e8mia apareix. Des dels comportaments dels pol\u00edtics professionals, fins a la informaci\u00f3 que circula pels mitjans o alsn comportaments, emocions i sentiments que aquest present desconegut per v\u00e0ries generacions fins a l’actualitat fa present.<\/p>\n

Si l’oferta de la nostra societat passa tota ella per la negaci\u00f3 d’all\u00f2 hum\u00e0: la imperfecci\u00f3, la precarietat, el dubte, la incertesa, la imprevisibilitat i substituir-ho per un deliri de completesa. Si aquests s\u00f3n els fonaments de molts projectes de futur qu\u00e8 fer quan el present m\u00e9s viu t’encara amb la mort, la incertesa, la manca de respostes estereotipades?<\/p>\n

Si la vellesa \u00e9s gaireb\u00e9 un insult, o la ra\u00f3 per treure virul\u00e8ncia a les xifres de morts (\u00absobretot moren persones de m\u00e9s de 68 anys\u00bb), si l’experi\u00e8ncia ha passat de ser un valor a ser un obstacle perqu\u00e8 la joventut imaginaria (la que dura per sempre) pugui avan\u00e7ar, si davant els dubtes que inevitablement ens acompanyaran al llarg de la vida nom\u00e9s ens han ensenyat a buscar protocols o consens… semblaria que es fa dif\u00edcil poder aprendre de cap esdeveniment: All\u00f2 imprevisible que fa que l’endem\u00e0 no es pugui pensar com es pensava abans que all\u00f2 esdevingu\u00e9s.<\/p>\n

No es tracta de tenir un atac d’innoc\u00e8ncia a la nostra edat. \u00c9s evident que els sanitaris, per sort o per desgr\u00e0cia, hem de prendre decisions dif\u00edcils fa molt de temps. Els comit\u00e8s de bio\u00e8tica sorgeixen entre altres motius per prendre col\u00b7legiadament decisions que individualment s\u00f3n dif\u00edcils de sostenir. Per\u00f2 el que ens hauria de fer pensar \u00e9s que tothom tingui tant clar que \u00ab\u00e9s normal\u00bb que els vells quedin fora dels dispositius assistencials si en manquen. El plantejament i no la resposta (tamb\u00e9 q\u00fcestionable) \u00e9s el que crec que s’hauria de poder q\u00fcestionar. Des d’on pot estar-se tan segur que la vida d’un vell sigui m\u00e9s prescindible que la vida d’un jove (perdoneu-me la provocaci\u00f3). I si tenim una poblaci\u00f3 envellida no caldria haver establert els dispositius t\u00e8cnics necessaris per fer front no tant a all\u00f2 imprevist, sin\u00f3 el veritablement previsible? I la prevenci\u00f3? No seria just el que no nom\u00e9s no s’ha fet sin\u00f3 que s’ha \u00abretallat\u00bb en honor de…? L’economia? Els bancs? La ficci\u00f3 que els vells no existeixen i que la vida \u00e9s nom\u00e9s jove, completa i bella?<\/p>\n

Que l’emerg\u00e8ncia o la gravetat, ara sigui l’excusa perfecta per fer desapar\u00e8ixer l’esperit cr\u00edtic que, cal no oblidar-ho, \u00e9s l’origen de la ci\u00e8ncia i just el que la diferencia de la religi\u00f3, crec que ens hauria de fer reflexionar sobre la funci\u00f3 real, no imaginaria, del poder pol\u00edtic a l’hora d’encarar un esdeveniment que afecta a tota la poblaci\u00f3. I tirant enrere, ja saben que la filosofia i la psicoan\u00e0lisi comparteixen la passi\u00f3 per l’origen, poder-nos preguntar per un grapat de decisions pol\u00edtiques que, fa temps, una situaci\u00f3 de crisi, d’un altre ordre que l’actual tamb\u00e9 va justificar. On ser\u00edem avui si el que la crisi, en aix\u00f2 sembla que no hem canviat gaire, va justificar sense cap di\u00e0leg s’hagu\u00e9s pogut pensar i debatre de deb\u00f2? Com \u00e9s que l’amic de tota la realpolitik: el consens, va aconseguir que no s’escolt\u00e9s ni es pos\u00e9s a pensar cap reflexi\u00f3, treball cient\u00edfic o opini\u00f3 pol\u00edtica que treball\u00e9s per valorar les conseq\u00fc\u00e8ncies a curt i a mitj\u00e0 termini (no diguem a llarg termini…) de les decisions que es prenien i es van acabar fent \u00abrealitat\u00bb ara ja inq\u00fcestionable?<\/p>\n

En algun espai del nostre dia a dia hauria de quedar lloc per a la reflexi\u00f3. Lluny de consens, dels protocols i l’obedi\u00e8ncia deguda, el pensament cr\u00edtic hauria de trobar un lloc en inst\u00e0ncies tant \u00abreals\u00bb com la cura dels altres que no deixa de ser la mateixa cura.<\/p>\n

Si alguna cosa ens hauria de possibilitar aprendre aquesta pand\u00e8mia \u00e9s que les paraules talism\u00e0 (globalitzaci\u00f3, democr\u00e0cia, autonomia…) buides de contingut no ajuden a viure. S\u00f3n les paraules reals, les aut\u00e8ntiques, les que ens diem els uns als altres i que, a vegades fa por escoltar, formen part de la soluci\u00f3.<\/p>\n

Ara m\u00e9s que mai \u00e9s evident que tenir cura de tu \u00e9s tenir cura de mi. I que jo em cuidi vol dir cuidar-te. Quelcom que es fa servir com a esl\u00f2gan pol\u00edtic pensat de veres ens obriria a la dimensi\u00f3 real de la situaci\u00f3 que vivim.<\/p>\n

Potser caldria tornar a poder pensar i a pensar com a jugar a billar se n’apr\u00e8n fent-ho.<\/p>\n

Som-hi doncs<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Volia aprofitar per compartir algunes reflexions que aquests dies circulen pel meu cap i omplen els di\u00e0legs que tinc amb la meva fam\u00edlia. La meva dona, metgessa psiquiatra i els meus dos fills una bi\u00f2loga que estudia a Estocolm i un estudiant d’enginyeria de telecomunicacions. Quan ens preguntem per qu\u00e8 sembla que a les autoritats […]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":18634,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[2152],"class_list":["post-22256","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22256","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22256"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22256\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22256"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22256"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22256"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}