Han passat cinc mesos des que, segons diverses hip\u00f2tesis, el SARS-CoV-2 va comen\u00e7ar a expanir-se per Wuhan, a la Xina. El darrer dia del 2019 aquest pa\u00eds va reportar a l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut el primer brot del nou coronavirus. La malalia que causa, la COVID-19, \u00e9s ara una pand\u00e8mia mundial que ha obligat els equips sanitaris i cient\u00edfics a treballar a un ritme accelerat per trobar respostes a moltes preguntes.<\/p>\n
La recerca, les dades i el temps aporten ja algunes veritats sobre el nou coronavirus: no \u00e9s el mateix que la grip comuna,\u00a0s\u2019han trobat un medicaments que el pal\u00b7lia amb cert \u00e8xit<\/a>\u00a0i la contaminaci\u00f3 t\u00e9 relaci\u00f3 amb l\u2019afectaci\u00f3 del virus<\/a>. Aix\u00f2 no obstant, encara hi ha molts interrogants: com va arribar el coronavirus als humans, una hipot\u00e8tica immunitat un cop passada la malaltia o la relaci\u00f3 entre el clima i la Covid-19.<\/p>\n En aquest article es recullen algunes de les certeses i dels dubtes del nou coronavirus, la pand\u00e8mia que ha causat i la seva gesti\u00f3.<\/p>\n Mentre no s\u2019aconsegueix trobar la vacuna -un proc\u00e9s que s\u2019espera, com a m\u00ednim, duri un any-, bona part dels esfor\u00e7os dels equips cient\u00edfics se centren a trobar un remei qu\u00edmic que pal\u00b7li\u00ef els efectes de la Covid-19. Encara \u00e9s d\u2019hora per confirmar la seva efic\u00e0cia total, per\u00f2 hi ha estudis que apunten a la utilitat de l\u2019antiviral Remdesivir contra el nou coronavirus.<\/p>\n Un assaig cl\u00ednic del NIAID<\/a>, un centre adscrit als Instituts Nacionals de la Salut dels EUA, ha demostrat que els pacients que prenien aquest f\u00e0rmac, ideat per tractar l\u2019Ebola, es van recuperar un 31% de dies abans que aquell que rebien un placebo. Tamb\u00e9 podria reduir-ne la mortalitat: dins de la mostra, va morir el 8% que en prenia front l\u201911\u20196% que no.<\/p>\n Els \u201cresultats preliminars\u201d d\u2019aquest estudi s\u2019afegeixen als d\u2019un altre\u00a0estudi de l\u2019Institut Nacional de Salut dels EUA<\/a>\u00a0que va confirmar que un r\u00e0pid tractament amb aquest antiviral experimental \u201cva reduir significativament la malaltia cl\u00ednica i l\u2019impacte sobre els pulmons de macacos (\u2026) infectats\u201d amb el nou coronavirus.\u00a0De moment, l\u2019ag\u00e8ncia estatunidenca del medicament ja s\u2019ha posat en contacte amb la farmac\u00e8utica que produeix el Remdesivir perqu\u00e8 estigui \u201cdisponible pels pacients tan aviat com sigui possible\u201d.<\/p>\n Aquesta no \u00e9s l\u2019\u00fanica possible ter\u00e0pia contra el coronavirus. Un parell d\u2019estudis -fets a la Xina i a Fran\u00e7a- apunten que principis utilitzats contra el reumatisme -la cloroquina i la hidroxicloroquina- podrien pal\u00b7liar-ne els s\u00edmptomes. Tanmateix, aquesta possibilitat tamb\u00e9 segueix en fase d\u2019assajos cl\u00ednics i l\u2019Ag\u00e8ncia Europea del Medicament ha fet una crida a no comprar-ne per tal de garantir l\u2019abastiment pels pacients reum\u00e0tics i per les proves.<\/p>\n Durant la primera etapa de la pand\u00e8mia es va expandir la idea que aquella persona que ja hagu\u00e9s patit la infecci\u00f3 del nou coronavirus esdevenia immune. D\u2019aqu\u00ed va sorgir la idea, que va arribar a ser proposada pel president Quim Torra, d\u2019un \u2018passaport immunitari<\/a>\u2019 amb el qual aquell pacient que hagu\u00e9s superat la Covid-19 podria fer vida normal perqu\u00e8 ja no podia tornar-se a infectar.<\/p>\n Tamb\u00e9 a causa de la creen\u00e7a de la immunitat va haver-hi pa\u00efsos -com el Regne Unit en un primer moment- que van cercar la immunitat de grup en lloc d\u2019escollir un confinament. Segons aquesta tesi, en un primer moment es deixava campar el virus per la societat fins que una bona part l\u2019hagu\u00e9s superat i ja no tingu\u00e9s, m\u00e9s endavant, tanta capacitat d\u2019expandir-se. En la mateixa l\u00ednia, la Comunitat de Madrid va aplicar un tractament experimental de transfusi\u00f3 de sang de persones recuperades a d\u2019altres encara malaltes.<\/p>\n Amb tot, la idea dels \u2018carnets d\u2019immunitat\u2019 ha anat perdent for\u00e7a amb el pas dels dies: l\u2019OMS va desaconsellar-los perqu\u00e8 \u201cno hi ha evid\u00e8ncia que la gent recuperada de la Covid-19 tingui anticossos que els protegeixin d\u2019una segona infecci\u00f3\u201d. Un grup d\u2019experts de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut P\u00fablica i Higiene (SEMPSPH) tamb\u00e9 es va posicionar en contra del \u2018certificat serol\u00f2gic\u2019 per la \u201cmanca d\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica clara\u201d i per evitar \u201cfomentar la discriminaci\u00f3 o l\u2019estigma\u201d.<\/p>\n Amb tot, no \u00e9s descartable que un cos que hagi superat la malaltia estigui m\u00e9s ben preparat per tornar-ho a fer m\u00e9s endavant, com succeeix amb altres patologies. De fet, la SEMPSPH reconeix que aquests \u2018carnets\u2019 \u201cno es poden descartar en una situaci\u00f3 com l\u2019actual\u201d, per\u00f2 matisen que nom\u00e9s s\u2019hauria de fer \u201cun cop es disposi d\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica suficient\u201d.<\/p>\n En un primer moment, quan la Covid-19 era encara una malaltia llunyana i semblava a\u00efllada a la Xina, es va escampar la idea que aquesta malaltia era molt similar a la grip comuna estacional. \u00c9s cert que les mesures de prevenci\u00f3 s\u00f3n les mateixes (excepte per la vacuna), i la forma de propagaci\u00f3 i els s\u00edmptomes s\u00f3n similars: febre, tos, dolor muscular, fatiga\u2026 Nom\u00e9s la dificultat respirat\u00f2ria i la p\u00e8rdua del sentit del gust, en alguns casos, s\u00f3n trets diferenciadors de la Covid-19.<\/p>\n Per\u00f2 la gran difer\u00e8ncia entre les dues malalties, i que es va subestimar a l\u2019inici de la pand\u00e8mia, \u00e9s la capacitat contagiosa del nou coronavirus. La taxa de contagi de la grip estacional se situa al voltant de l\u20191\u20193, mentre que la Covid-19 va arribar a una taxa del 7 a casa nostra. Actualment, es troba al voltant de l\u20191.<\/p>\n Tamb\u00e9 la mortalitat \u00e9s un valor diferencial. Si b\u00e9 \u00e9s una xifra que s\u2019ha d\u2019agafar amb cautela perqu\u00e8 no es coneix el nombre real d\u2019infectats, l\u2019OMS va xifrar la taxa de mortalitat del nou coronavirus entre el 3 i el 4% a principis de mar\u00e7, per\u00f2 les dades reportades pel Ministeri de Sanitat d\u2019Espanya s\u00f3n superiors al 10%. Per altra banda, la taxa de la grip comuna a l\u2019estat espanyol va ser de l\u20191\u20192% la darrera temporada.<\/p>\n Durant el transcurs de la pand\u00e8mia els estats -i, fins i tot, les entitats territorials que els componen- han canviat la forma de valorar qu\u00e8 es determinava com un cas positiu de Covid-19. O, millor dit, s\u2019ha alterat el criteri per determinar qui s\u2019havia de fer el test de la malaltia. En aquest sentit tamb\u00e9 \u00e9s rellevant la manca de proves, un dels factors claus en aquesta pand\u00e8mia a molts estats. Per exemple, Catalunya aporta des de fa algunes setmanes la dada de pacients sospitoses: aquelles persones que els sanitaris consideren podrien tenir la Covid-19 per\u00f2 no s\u2019han pogut testar.<\/p>\n La manca de certesa respecte dels casos positius fa dubtar sobre quantes persones han mort per Covid-19. Algunes comunitats aut\u00f2nomes d\u2019Espanya, entre les quals Catalunya, reporten des de fa alguns dies una xifra de decessos m\u00e9s \u00e0mplia, en la qual s\u2019inclouen tots els \u00e8xitus excepte els que tenen una altra causa clara (c\u00e0ncer, accident de tr\u00e0nsit, assassinat, etc.). Altres comunitats, aix\u00ed com molts estats del m\u00f3n, nom\u00e9s aporten les xifres de persones mortes que, pr\u00e8viament, havien donat positiu al test. Amb tota probabilitat, aix\u00f2 crea un desfasament entre les morts reals i les reportades.<\/p>\n La manca d\u2019una xifra exacta -o el m\u00e9s precisa possible- de persones infectades i mortes a causa de la Covid-19 pot alterar significativament altres estad\u00edstiques importants per l\u2019estudi de la malaltia i la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia, com s\u00f3n la taxa de mortalitat o la Ro (nombre reproductiu b\u00e0sic).<\/p>\n Gaireb\u00e9 tan aviat com la pand\u00e8mia va comen\u00e7ar a expandir-se arreu, van sorgir nombroses teories conspirat\u00f2ries sobre l\u2019origen del virus. Una d\u2019aquestes assegura que el nou coronavirus, el SARS-CoV-2, va ser creat a consci\u00e8ncia en un laboratori xin\u00e8s. Concordaria amb aquesta idea el fet que a Wuhan, focus inicial de la malaltia, hi ha una instal\u00b7laci\u00f3 biol\u00f2gica de nivell 4 (P4), \u00e9s a dir, que pot treballar amb agents infecciosos perillosos. Aquesta tesi va secundada pel canal de televisi\u00f3 conservador Fox News, que va acusar el govern xin\u00e8s d\u2019ocultar i manipular la informaci\u00f3.<\/p>\n Amb tot, no hi ha cap evid\u00e8ncia cient\u00edfica al respecte. Al contrari, diversos membres de la comunitat m\u00e8dica han descartat aquesta hip\u00f2tesi. Per exemple, un estudi publicat a la\u00a0revista Nature Medicine<\/a>\u00a0conclou que la seva an\u00e0lisi \u201cmostra clarament que el SARS-CoV-2 no \u00e9s una construcci\u00f3 de laboratori ni un virus manipulat a prop\u00f2sit\u201d. El vir\u00f2leg australi\u00e0 Edward Holmes tamb\u00e9 va negar l\u2019opci\u00f3 de la creaci\u00f3 en un laboratori en un article publicat a la Universitat de Sidney.<\/p>\n Des de l\u2019inici de la malaltia els animals han estat al punt de mira: especialment els ratpenats. La causa \u00e9s que els coronavirus s\u00f3n un tipus de pat\u00f2gens que causen malalties zoon\u00f2tiques, \u00e9s a dir, que passen dels animals a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Sense anar m\u00e9s lluny, un\u00a0estudi recent<\/a>\u00a0va trobar en una mostra de ratpenats sis tipus diferents de coronavirus, dels quals cap \u00e9s el que causa la Covid-19.<\/p>\n Aix\u00ed, es creu que el SARS-CoV-2 va passar d\u2019un animal a un hum\u00e0 en un dels mercats d\u2019animals vius que existeixen a Wuhan. Aix\u00f2 no vol dir que el ratpenat fos l\u2019agent que pass\u00e9s el virus al pacient 0 -el primer que es va infectar i que la Xina encara no ha estat capa\u00e7 de trobar, si b\u00e9 han donat amb el pacient 1-, sin\u00f3 que un altre animal podria haver fet de portador.<\/p>\n El bi\u00f2leg i vir\u00f2leg Edward Holmes explica que \u201cels coronavirus com el SARS-CoV-2 s\u00f3n comunament trobats en esp\u00e8cies silvestres i freq\u00fcentment salten a altres hostes\u201d. Assegura que el virus que causa la Covid-19 guarda similituds amb un virus de ratpenat, per\u00f2 recorda que tamb\u00e9 s\u2019han trobat virus similars al SARS-CoV-2 als pangolins.<\/p>\n La Covid-19 ha redu\u00eft, de forma puntual, la contaminaci\u00f3 a les grans ciutats per la disminuci\u00f3 de la mobilitat laboral i social que bona part de la poblaci\u00f3 s\u2019ha vist obligada a fer. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, un\u00a0estudi de la Universitat de Harvard<\/a>\u00a0ha demostrat que la ciutadania de zones amb m\u00e9s pol\u00b7luci\u00f3 est\u00e0 m\u00e9s exposada a morir pel nou coronavirus.<\/p>\n El treball ha analitzat la relaci\u00f3 entre l\u2019exposici\u00f3 a les part\u00edcules en suspensi\u00f3 de menys de 2\u20195 micres (PM 2\u20195) i la taxa de mortalitat a causa de la Covid-19. En efecte, han trobat una relaci\u00f3 que demostra que la poblaci\u00f3 estatunidenca m\u00e9s exposada a les PM 2\u20195 t\u00e9 una probabilitat de morir a causa del nou coronavirus superior a la de zones menys contaminades. En concret, el creuament de dades revela que un augment d\u2019un micr\u00f2metre de part\u00edcules de PM 2\u20195 per metre c\u00fabic d\u2019aire comporta un 15% m\u00e9s de probabilitat de morir per la Covid-19.<\/p>\n L\u2019equip cient\u00edfic assegura que els \u201cresultats s\u00f3n estad\u00edsticament significants i s\u00f2lids per a an\u00e0lisis secundaris\u201d i recorda \u201cla import\u00e0ncia de fer complir les regulacions existents de contaminaci\u00f3 de l\u2019aire per protegir la salut humana durant i despr\u00e9s de la Covid-19\u201d.<\/p>\n S\u2019est\u00e0 dedicant recerca a esbrinar si hi ha una relaci\u00f3 entre la incid\u00e8ncia i capacitat de contagi del virus que causa la Covid-19 i el clima, especialment la temperatura. Existeix la hip\u00f2tesi que un clima m\u00e9s c\u00e0lid disminueix la propagaci\u00f3 del SARS-CoV-2.<\/p>\n A finals d\u2019abril l\u2019epidemi\u00f2leg Fernando Sim\u00f3n, cap del Centre de Coordinaci\u00f3 d\u2019Alertes i Emerg\u00e8ncies Sanit\u00e0ries espanyol, va recon\u00e8ixer que \u201c\u00e9s una hip\u00f2tesi que cada cop t\u00e9 m\u00e9s suports\u201d. Tanmateix, va recordar que \u201cquan parlem d\u2019hip\u00f2tesi podem equiparar-ho a creences\u201d. En qualsevol cas, hi ha virus que efectivament tenen una estacionalitat marcada i una menor incid\u00e8ncia als mesos m\u00e9s calorosos.<\/p>\n Al fet que les regions del sud d\u2019Espanya i d\u2019It\u00e0lia -m\u00e9s c\u00e0lides- hagin tingut menys incid\u00e8ncia que les del nord, s\u2019hi sumen alguns estudis recents que apunten en la l\u00ednia d\u2019afirmar la hip\u00f2tesi: el\u00a0Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya i l\u2019Hospital Cl\u00ednic<\/a>\u00a0han identificat la franja d\u2019entre -3\u00baC i els 15\u00baC com l\u2019\u00f2ptima per l\u2019expansi\u00f3 major del virus. A partir dels 15\u00baC, segons aquesta an\u00e0lisi, \u201cla capacitat de resposta comen\u00e7a a disminuir clarament i per sobre dels 20\u00baC la resposta de l\u2019expansi\u00f3 decau a la meitat\u201d.<\/p>\n El\u00a0servei meteorol\u00f2gic espanyol i l\u2019Institut Carlos III<\/a>\u00a0tamb\u00e9 han trobat indicis d\u2019una correlaci\u00f3 entre condicions clim\u00e0tiques i l\u2019expansi\u00f3 del nou coronavirus. Asseguren que hi ha m\u00e9s afectaci\u00f3 a les zones amb menys temperatura mitjana i apunten, citant\u00a0un estudi xin\u00e8s similar<\/a>, tamb\u00e9 a la incid\u00e8ncia de la humitat: \u201cLes altes temperatures i l\u2019alta humitat redueixen significativament la transmissi\u00f3 i propagaci\u00f3 del virus\u201d. Tanmateix, la recerca encara no \u00e9s prou consistent i l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019altres factors rellevants com la mobilitat social impossibiliten donar per feta la relaci\u00f3 entre el clima i l\u2019afectaci\u00f3 de la Covid-19.<\/p>\n Les dades no donen lloc a dubte: el confinament ha fet baixar la taxa de propagaci\u00f3 del nou coronavirus. Amb el confinament obligatori la mobilitat ciutadana ha arribat a disminuir en un 90% i la capacitat del virus de passar de persona en persona ha frenat.<\/p>\n En efecte, la transmissibilitat del virus, mesurable amb l\u2019\u00edndex reproductiu b\u00e0sic (Ro), ha baixat en poques setmanes del 7 a l\u20191 a Espanya. \u00c9s a partir d\u20191, quan una persona n\u2019infecta de mitjana nom\u00e9s una altra, que es considera que una malaltia infecciosa comen\u00e7a a estar sota control. La utilitat del confinament total com a mesura per frenar els contagis queda clara amb els resultats d\u2019un\u00a0estudi de Fedea<\/a>\u00a0que assegura que si el confinament s\u2019hagu\u00e9s dut a terme el 7 de mar\u00e7, una setmana abans, el nombre de casos d\u2019infectats pel nou coronavirus a Espanya s\u2019hauria redu\u00eft en un 62\u20193%.<\/p>\n Aix\u00f2 no obstant, el confinament dr\u00e0stic no \u00e9s l\u2019\u00fanica mesura per frenar la propagaci\u00f3 del nou coronavirus ni necess\u00e0riament la m\u00e9s confortable per la ciutadania. Altres estats no han fet \u00fas del confinament total de la poblaci\u00f3 i tamb\u00e9 han aconseguit frenar i fer baixar la corba de contagis amb \u00e8xit. \u00c9s l\u2019estrat\u00e8gia que va seguir Corea del Sud: fer tests massius i confinar els contagiats mentre la resta de la ciutadania pot continuar fent una vida relativament normal amb mesures d\u2019higiene especials i distanciament social.<\/p>\n Aquesta \u00e9s, probablement, la inc\u00f2gnita que m\u00e9s preocupa tota la societat. El temor a un nou brot, especialment ara que es comencen a aplicar mesures de relaxament del confinament i pr\u00e8viament amb la incorporaci\u00f3 de treballadors no essencials, \u00e9s compartit per la comunitat m\u00e8dica i la resta de la ciutadania.<\/p>\n En efecte, totes les veus expertes apunten que els rebrots existiran. L\u2019informe dirigit per l\u2019epidemi\u00f2leg Oriol Mitj\u00e0, destacat membre de la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia a Catalunya, demana considerar \u201cla possibilitat d\u2019escenaris futurs amb relaci\u00f3 a l\u2019estacionalitat i els possibles rebrots\u201d. El president del govern espanyol, Pedro S\u00e1nchez, tamb\u00e9 va assumir en una de les seves darreres intervencions que hi haur\u00e0 nous rebrots.<\/p>\n Les particularitats del nou coronavirus indiquen, gaireb\u00e9 sense dubtes, que hi haur\u00e0 nous pics similars al viscut a entre el mar\u00e7 i l\u2019abril fins que la pand\u00e8mia no estigui totalment eradicada i es disposi d\u2019un tractament i\/o una immunitat indu\u00efda per una vacuna. La gran inc\u00f2gnita \u00e9s on es podria donar aquest rebrot, quan i amb quins nivells. Tamb\u00e9 existeix la possibilitat que el virus muti en forma de noves soques, cosa que podria complicar-ne la gesti\u00f3 futura.<\/p>\n En qualsevol cas, la hip\u00f2tesi de nous rebrots obliga a posar l\u2019atenci\u00f3 en la recerca i investigaci\u00f3 -per con\u00e8ixer al m\u00e0xim possible el virus- i en un sistema sanitari ben dotat i protegit per tal de poder fer-ne front.<\/p>\n Un cop superat el pic de la pand\u00e8mia, s\u2019ha generat un debat sobre si el sistema sanitari va col\u00b7lapsar a casa nostra. A Espanya no s\u2019ha viscut la imatge d\u2019altres pa\u00efsos on la saturaci\u00f3 hospital\u00e0ria ha estat tal que els malalts de Covid-19 han mort a les seves cases sense possibilitat de rebre atenci\u00f3 sanit\u00e0ria ni, despr\u00e9s, poder gestionar adequadament els cad\u00e0vers. Aix\u00f2 no obstant, \u00e9s probable que persones que viuen soles hagin traspassat a casa amb la malaltia sense haver rebut cap cura m\u00e8dica.<\/p>\n A m\u00e9s, cal recordar que dins dels mateixos equipaments sanitaris s\u2019han fet adaptacions per tal de disposar de m\u00e9s llits per malalts cr\u00edtics i, en alguns casos puntuals, s\u2019han hagut d\u2019habilitar hospitals de campanya o ampliacions temporals. A aix\u00f2 cal sumar-li les ampliacions temporals de plantilla -amb estudiants de Medicina i Infermeria- i les\u00a0jornades ampliades de l\u2019equip habitual<\/a>.<\/p>\n Aix\u00ed les coses, el sistema sanitari catal\u00e0 i l\u2019espanyol en el seu conjunt han demostrat una bona flexibilitat i capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 a la pand\u00e8mia. Aquesta, per\u00f2, no hauria estat possible sense els refor\u00e7os esmentats. A m\u00e9s, encara \u00e9s d\u2019hora per saber quin ser\u00e0 l\u2019abast de les properes onades<\/a>\u00a0del coronavirus al nostre sistema sanitari.<\/p>\nSabem: s\u2019est\u00e0 investigant en tractaments que funcionen<\/h3>\n
No sabem: la reacci\u00f3 del cos a una segona infecci\u00f3<\/h3>\n
Sabem: no \u00e9s el mateix que la grip comuna<\/h3>\n
No sabem: el nombre exacte de morts i d\u2019infectats<\/h3>\n
Sabem: que no va ser creat a un laboratori<\/h3>\n
No sabem: l\u2019origen exacte del virus<\/h3>\n
Sabem: que la contaminaci\u00f3 hi t\u00e9 un impacte<\/h3>\n
No sabem: la relaci\u00f3 exacta entre el clima i el virus<\/h3>\n
Sabem: el confinament \u00e9s \u00fatil per aturar-ne la propagaci\u00f3<\/h3>\n
No sabem: si hi haur\u00e0 nous brots o una nova soca<\/h3>\n
No sabem: si ha col\u00b7lapsat el sistema sanitari<\/h3>\n