{"id":22277,"date":"2020-05-15T06:30:34","date_gmt":"2020-05-15T04:30:34","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22277"},"modified":"2020-05-15T06:30:34","modified_gmt":"2020-05-15T04:30:34","slug":"instint-de-negativitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/05\/15\/instint-de-negativitat\/","title":{"rendered":"Instint de negativitat"},"content":{"rendered":"

L’anomenada psicologia positiva ens posa en gu\u00e0rdia que la ment humana t\u00e9 una irrefrenable tirada pel negatiu. Iniciada en la d\u00e8cada de 1990 per Martin Seligman i continuada per l’impronunciable Mih\u00e1ly Cs\u00edkszentmih\u00e1lyi (aqu\u00ed<\/a> es pot sentir la pronunciaci\u00f3) i el molt esclaridor Jonathan Haidt, se centra en l’estudi cient\u00edfic del benestar psicol\u00f2gic i tota una s\u00e8rie d’aspectes positius, des de la creativitat i l’humor fins a la saviesa o la mateixa felicitat. Aquesta branca de la psicologia ve a ser el contrapunt d’una llarga hist\u00f2ria centrada en l’estudi de les bases neuronals \u2013i els possibles remeis\u2013 de la depressi\u00f3, l’ansietat, l’estr\u00e8s i altres dimonis i patologies mentals. Pret\u00e9n comprendre i impulsar la positivitat davant la constataci\u00f3 que el dolent i amena\u00e7adora campa a pler per la ment i \u00e9s m\u00e9s forta que el bo. Aquest principi, denominat biaix de negativitat, condiciona per a b\u00e9 i per a mal la nostra vida.<\/p>\n

El biaix de negativitat pot semblar un llast biol\u00f2gic, per\u00f2 t\u00e9 ple sentit evolutiu. La hiperreactivitat cerebral autom\u00e0tica (m\u00e9s r\u00e0pida que la presa de decisions conscient) \u00e9s el que ens permet salvar la vida davant qualsevol potencial amena\u00e7a, encara que sovint siguin falses alarmes (per exemple, quan saltem en la butaca davant l’aparici\u00f3 imprevista en una pel\u00b7l\u00edcula d’un ganivet o una serp, o ens canviem de vorera perqu\u00e8 s’acosta un desconegut en la nit). Al cervell li falta un sistema similar per a reaccionar davant all\u00f2 bo i plaent, perqu\u00e8 no ens va la vida en aix\u00f2. El que el negatiu prevalgui sobre el positiu en la ment \u00e9s el que fa que el dolor per una p\u00e8rdua econ\u00f2mica sigui major que el plaer d’un guany i que les emocions que suscita una mala not\u00edcia siguin m\u00e9s fortes, persistents i dif\u00edcils d’inhibir que les bones not\u00edcies.<\/p>\n

El periodisme s’alimenta de la natural inclinaci\u00f3 humana al dramatisme impl\u00edcita en aquest biaix de negativitat. El bo, la qual cosa funciona, la bene\u00efda normalitat mai \u00e9s not\u00edcia. L’epidemi\u00f2leg suec Hans Rosling, c\u00e8lebre per les seves espectaculars xerrades TED<\/a> amb estad\u00edstiques sobre el progr\u00e9s dels pa\u00efsos, ha estudiat durant d\u00e8cades la infundada visi\u00f3 negativa que tenim els occidentals del mal anomenat m\u00f3n en vies de desenvolupament. El com\u00fa de la gent creu que en el m\u00f3n hi ha m\u00e9s morts violentes, menys nenes escolaritzades, taxes de vacunaci\u00f3 m\u00e9s baixes, menor acc\u00e9s a l’electricitat i a internet, m\u00e9s esp\u00e8cies en perill d’extinci\u00f3… de les quals realment hi ha. I atribueix aquest instint de negativitat, com l’anomena, a la desmem\u00f2ria sobre el nostre passat, al sentiment que mentre les coses estiguin malament \u00e9s inhum\u00e0 recon\u00e8ixer que milloren i a la imatge distorsionada que transmeten els mitjans de comunicaci\u00f3 i els activistes.<\/p>\n

L’instint de negativitat de Rosling i el biaix de negativitat dels psic\u00f2legs positius v\u00e9nen a referir-se a un mateix i recent troballa de la neuroci\u00e8ncia. Al rebuf d’aquest coneixement cient\u00edfic, hi ha certament tota una psicologia pop que pot distorsionar les coses i extreure p\u00edndoles d’autoajuda amb m\u00e9s o menys base cient\u00edfica, per\u00f2 aix\u00f2 no invalida l’exist\u00e8ncia comprovada d’aquesta r\u00e0pida, tena\u00e7 i natural resposta humana davant el dolent i les males not\u00edcies. Com ocorre amb tot l’hum\u00e0, hi ha una gran variabilitat entre persones en l’escala optimisme-pessimisme, que t\u00e9 una forta base gen\u00e8tica (\u00e9s el que Jonathan Haidt denomina \u00abloteria cortical\u00bb, en al\u00b7lusi\u00f3 al c\u00f2rtex frontal del cervell). En aquests temps de pand\u00e8mia, podem apreciar de manera clara no sols fins a quin punt est\u00e0 present el biaix de negativitat sin\u00f3 tamb\u00e9 la variabilitat de respostes entre persones.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’anomenada psicologia positiva ens posa en gu\u00e0rdia que la ment humana t\u00e9 una irrefrenable tirada pel negatiu. Iniciada en la d\u00e8cada de 1990 per Martin Seligman i continuada per l’impronunciable Mih\u00e1ly Cs\u00edkszentmih\u00e1lyi (aqu\u00ed es pot sentir la pronunciaci\u00f3) i el molt esclaridor Jonathan Haidt, se centra en l’estudi cient\u00edfic del benestar psicol\u00f2gic i tota una […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":22278,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[],"class_list":["post-22277","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22277","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22277"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22277\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22277"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22277"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}