En primer lloc, aquesta crisi ha comportat situacions, informacions i imatges que impactaven durament i exhibien la nostra vulnerabilitat com a \u00e9ssers humans, la fragilitat de la nostra vida biol\u00f2gica. I aquesta vulnerabilitat intr\u00ednseca com a \u00e9ssers humans s’ha fet m\u00e9s palesa pel grau d’incertesa que existeix sobre una futura resoluci\u00f3 de la malaltia. Els discursos b\u00e8l\u00b7lics des d’institucions governamentals tampoc \u00e9s que hagin ajudat gaire.<\/p>\n
Aquesta crisi ha portat tamb\u00e9 una reorganitzaci\u00f3 brutal de la xarxa sanit\u00e0ria p\u00fablica. Reorganitzacions internes dels hospitals, creaci\u00f3 d’hospitals de campanya, reorganitzaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria, tant familiar com de la salut mental, implementaci\u00f3 de nous protocols continuadament canviants i a vegades contradictoris. Les implicacions pels treballadors: canvis de torns, augment de jornades, sobrec\u00e0rregues de treball, augment de disponibilitat i desconeixement del lloc de treball els dies seg\u00fcents, implementaci\u00f3 de noves eines assistencials. A aix\u00f2 s’ha d’afegir la sobrec\u00e0rrega emocional, la por i la desconfian\u00e7a per la manca de mesures adequades de protecci\u00f3 i la modificaci\u00f3 conjuntural dels protocols d’atenci\u00f3, prevenci\u00f3 i actuaci\u00f3 davant possibles contagis o l’angoixa d’haver de prendre decisions \u00e8tiques complexes.<\/p>\n
Per altra banda, tamb\u00e9 hem pogut veure una voluntat ferma de solidaritat des de molts \u00e0mbits que ha ajudat a veure llum dintre de l’excepcionalitat de la situaci\u00f3 i a mantenir la confian\u00e7a en l’altre en una situaci\u00f3 en la que hem conegut informacions i vist imatges de greus vulneracions de drets, tant en l’\u00e0mbit p\u00fablic obert com en el tancat, per part de les pr\u00f2pies autoritats emparades per una legislaci\u00f3 d’excepci\u00f3.<\/p>\n
Sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies en la salut mental d’aquesta crisi es poden assenyalar algunes q\u00fcestions. Abans cal dir que es tracta d’una situaci\u00f3 compartida que ens inclou a tots i totes i que d’una o altra forma ens agermana en el patiment i en la comprensi\u00f3 de l’altre. Dit aix\u00f2, l’afectaci\u00f3 \u00e9s desigual dependent dels factors de sempre, els socioecon\u00f2mics. I aquest fet determina tamb\u00e9 en bona mesura qui \u00e9s m\u00e9s probable que necessiti recursos d’atenci\u00f3 o m\u00e9s continu\u00eftat de recursos.<\/p>\n
Per b\u00e9 d’entendre millor que podem trobar en l’atenci\u00f3 en salut mental, convindria distingir entre l’afectaci\u00f3 en les persones que han patit la malaltia en persona o de prop o fins i tot han perdut a algun \u00e9sser estimat, les persones que ja es visiten en centres d’atenci\u00f3 a la salut mental i poden patir un trastorn mental greu i els professionals que han estat directament en contacte amb les situacions m\u00e9s dures de la crisi sanit\u00e0ria.<\/p>\n
Pel que fa al primer grup s’ent\u00e9n que podrem trobar aquelles persones que han patit la malaltia i que per diverses raons poden patir m\u00e9s afectaci\u00f3 emocional (situacions traum\u00e0tiques, retard en el diagn\u00f2stic per causes externes, confinaments perllongats en males condicions) i persones que han patit la mort d’una persona estimada amb conseq\u00fc\u00e8ncies emocionals comprensibles en p\u00e8rdues traum\u00e0tiques per la dificultat d’integrar-la per manca del ritual col\u00b7lectiu de comiat i l’escalfor dels \u00e9ssers estimats. Dit aix\u00f2, cal assenyalar que la capacitat dels \u00e9ssers humans per superar les adversitats i reconstruir-se despr\u00e9s de les crisis \u00e9s molt gran. Millor si forgem narratives compartides que donin sentit col\u00b7lectiu a all\u00f2 que ha succe\u00eft. I aix\u00f2 s’ha de fer com a comunitat i des de la comunitat. En aquestes \u00faltimes setmanes veiem cont\u00ednuament als mitjans de comunicaci\u00f3 l’aparici\u00f3 d’especialistes en psiquiatria de grans hospitals insistint en la pand\u00e8mia de trastorns mentals que vindr\u00e0 i l’augment que s’espera de la demanda assistencial als serveis de salut mental. Aix\u00f2 contribueix a construir un discurs preconcebut del qual hem d’experimentar emocionalment sense donar marge a les persones per desenvolupar les seves capacitats adaptatives i establir els lligams relacionals que redueixen la nostra vulnerabilitat. Es tracta d’un discurs que infravalora la capacitat de resili\u00e8ncia de l’\u00e9sser hum\u00e0, i que segurament busca millorar la dotaci\u00f3 econ\u00f2mica dels serveis de salut mental, que per altra banda seria molt necessari tenint clar que el pes s’hauria de posar en aspectes comunitaris de l’atenci\u00f3.<\/p>\n
En segon terme, les persones que ja es visitaven als serveis de salut mental, i que en aquest sentit estaven en situacions de major vulnerabilitat, \u00e9s f\u00e0cil que puguin sentir els efectes del confinament, el distanciament social, l’ansietat i la por a la malaltia o l’abandonament dels h\u00e0bits i costums.<\/p>\n
Alguns trastorns mentals es caracteritzen per la dificultat per establir lligams relacionals amb els altres i per patir un a\u00efllament social important, tot i que a vegades desitjat. I en aquests casos es pot veure intensificat amb el risc de l’abandonament del vincle amb els professionals (sovint, \u00fanic lla\u00e7 amb el m\u00f3n compartit). No s\u00f3n aquestes les persones que busquen ajuda, per\u00f2 s\u00ed que s\u00f3n precisament les que requereixen un esfor\u00e7 m\u00e9s actiu dels serveis i una destinaci\u00f3 de recursos m\u00e9s gran.<\/p>\n
Altres trastorns que s’expressen m\u00e9s en la intensitat de les relacions interpersonals o en les ansietats, en aquesta situaci\u00f3 de confinament for\u00e7at i d’incertesa, \u00e9s probable que hagin patit m\u00e9s angoixes durant les primeres setmanes i potser algunes hagin pogut patir un agreujament. Igualment amb les addiccions a drogues o comportamentals. S’haur\u00e0 de valorar en acabar l’excepcionalitat del confinament i en la possibilitat de retornar als seguiments presencials quin \u00e9s el seu estat.<\/p>\n
El que sembla obvi \u00e9s que, com sempre, les persones amb unes condicions de vida m\u00e9s prec\u00e0ries seran les que requeriran un major esfor\u00e7 per part dels serveis. Persones amb dificultats d’acc\u00e9s a l’habitatge o en situaci\u00f3 de perill de desnonament, amb c\u00e0rregues familiars importants, amb dificultats econ\u00f2miques cr\u00f2niques o derivades tamb\u00e9 de les repercussions de la pand\u00e8mia, amb situacions de viol\u00e8ncia familiar o masclista, amb problemes de drogues, etc.<\/p>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha de dir que hi ha persones que han millorat el seu malestar durant el confinament. Persones que pateixen en relaci\u00f3 amb l’estr\u00e8s o conflictes laborals o persones que pateixen dificultats per dur una vida normalitzada pel dolor i que han vist redu\u00efda l’exig\u00e8ncia social d’haver de complir-les di\u00e0riament, per posar dos exemples.<\/p>\n
S’ha de dir que durant aquest temps els serveis comunitaris d’atenci\u00f3 en salut mental s’han reorganitzat arreu per tractar de mantenir un seguiment amb els pacients minimitzant el m\u00e9s possible la possibilitat de contagis. Per aquest motiu s’han implementat nous sistemes de comunicaci\u00f3 que han requerit l’esfor\u00e7 i adaptaci\u00f3 de tots, tant professionals dels serveis com de pacients i familiars. El seguiment en la gran majoria de casos s’ha fet telef\u00f2nicament, a vegades s’han fet tractaments grupals per videoconfer\u00e8ncia, la comunicaci\u00f3 per correu electr\u00f2nic s’ha agilitzat i s’han mantingut serveis d’urg\u00e8ncies tant a hospitals com puntualment en centres de salut mental. En tot cas, s’ha intentat pal\u00b7liar la reducci\u00f3 al m\u00e0xim possible de l’atenci\u00f3 presencial amb dispositius tecnol\u00f2gics a l’abast. Dit aix\u00f2, s’han d’assenyalar aquelles limitacions i problemes que aquest funcionament ha mostrat i no fer una negaci\u00f3 tecnof\u00edlica de la realitat com fan molts amb interessos particulars avui dia: dificultats per arribar a contactar amb el pacient, dificultats amb pacients sense una relaci\u00f3 terap\u00e8utica pr\u00e8via, dificultat d’una avaluaci\u00f3 t\u00e8cnica acurada, problemes de confidencialitat de dades, sobrec\u00e0rrega t\u00e8cnica dels treballadors, canvis laborals que inclouen difusi\u00f3 d’horaris de treball o la invisibilitzaci\u00f3 de determinats treballs, redistribuci\u00f3 de les responsabilitats i compet\u00e8ncies entre terapeuta i pacient, etc. Cal estar molt atents a un canvi del model de l’atenci\u00f3 en salut que empitjori la qualitat i redueixi encara m\u00e9s els equips assistencials. Aquests s\u00f3n efectes coneguts de la implementaci\u00f3 de les tecnologies i existeixen molts interessos econ\u00f2mics i gremials en fer-lo realitat.<\/p>\n
Per \u00faltim, trobem les conseq\u00fc\u00e8ncies per la salut mental dels professionals sanitaris derivades de les situacions que han viscut. Ha sigut habitual durant les fases m\u00e9s intenses de la crisi sanit\u00e0ria viure experi\u00e8ncies de sobrec\u00e0rrega emocional i laboral molt intensa (situacions d’exposici\u00f3 important al contagi, por al contagi de familiars, desconeixement de les repercussions del virus, augment d’hores i c\u00e0rregues de treball, canvis constants de protocols durant les setmanes de m\u00e9s intensitat de la crisi, decisions \u00e8tiques complicades…). Si b\u00e9, s’han organitzat r\u00e0pidament serveis de suport emocional a c\u00e0rrec dels serveis de psiquiatria dintre de cada entitat prove\u00efdora, i aix\u00f2 pot tranquil\u00b7litzar en part i ajudar a identificar persones m\u00e9s vulnerables pels motius que siguin a una situaci\u00f3 que ens desborda a tots i evitar el desenvolupament de problemes cl\u00ednics m\u00e9s greus, em sembla que es pot tractar d’una resposta individualitzadora a problemes compartits i que pot minvar la capacitat col\u00b7lectiva de donar respostes de m\u00e9s recorregut i que abordin l’arrel d’alguns problemes de fons previs. Penso per exemple que s’hauria d’apuntar a una millora sostinguda de les condicions laborals dels treballadors. El desbordament dels serveis sanitaris tamb\u00e9 \u00e9s causat d’una situaci\u00f3 pr\u00e8via de retallades i reorganitzacions dels serveis assistencials de car\u00e0cter neoliberal que ha fet que durant els \u00faltims anys es treball\u00e9s al l\u00edmit. Baixes que no es cobreixen, augment de les c\u00e0rregues de treball, precaritzaci\u00f3 de contractacions, externalitzacions de serveis, nul reconeixement i freq\u00fcent culpabilitzaci\u00f3 dels sanitaris des de les direccions, implementaci\u00f3 de protocols i directrius de dalt cap a baix, obstaculitzaci\u00f3 de mesures de millora de condicions laborals, s\u00f3n alguns exemples del que vivim d’un temps cap aqu\u00ed.<\/p>\n
En el camp de la salut mental per exemple, podem veure l’aplicaci\u00f3 for\u00e7ada de categories econ\u00f2miques com la productivitat que porten a una ocultaci\u00f3 i devaluaci\u00f3 de l’activitat que realment es fa a les consultes. Mesurar quantitativament el nombre de visites que es fan no diu res bo de la qualitat amb la qual es fan. Aquesta sempre anir\u00e0 a costa de l’esfor\u00e7 i la sobrec\u00e0rrega del professional (perqu\u00e8 es redueixen temps de visites, es busquen millores immediates i que es puguin objectivar amb instruments poc adequats al que tractem, no es deixa temps per reflexionar i supervisar els casos…) sense tenir una representaci\u00f3 econ\u00f2mica objectivable pel gestor de torn. Massa vegades es busquen n\u00fameros i imatge p\u00fablica per sobre de la qualitat. \u00c9s cosa del m\u00f3n neoliberal que vivim i que for\u00e7adament contribu\u00efm a construir malgrat les resist\u00e8ncies existents arreu.<\/p>\n
Si b\u00e9 \u00e9s molt probable que augmenti la pressi\u00f3 assistencial als serveis de salut mental, penso que aquest pes recaur\u00e0 especialment als centres de salut mental, tant d’adults com infanto-juvenils, i si aquests no poden donar cobertura suficient es traslladar\u00e0 a altres nivells assistencials, com l’hospitalitzaci\u00f3 com ja \u00e9s habitual en per\u00edodes de sobrec\u00e0rrega i als que ja estem acostumats als darrers anys. Altres serveis que fan ingressos programats, com unitats de rehabilitaci\u00f3 en salut mental, hospitals de dia o hospitalitzacions de desintoxicacions d’alcohol i drogues, tamb\u00e9 poden veure incrementada la pressi\u00f3 perqu\u00e8 durant aquest temps no han pogut fer ingressos i aix\u00f2 vol dir que hi haur\u00e0 m\u00e9s llistes d’espera. Previsiblement passar\u00e0 igual als centres de salut mental, on les derivacions des de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria s’han redu\u00eft en aquest temps i ara es preveu una allau de casos en espera. M\u00e9s si tenim en compte les conseq\u00fc\u00e8ncies d’una eventual crisi econ\u00f2mica i social, la seva repercussi\u00f3 en la salut mental i les pol\u00edtiques p\u00fabliques que s’acostumen a posar en marxa en aquests casos. Com durant la crisi del 2008 en endavant. Desnonaments, reagrupacions familiars for\u00e7ades per manca de recursos, atur, impagaments, etc., es van traduir \u00f2bviament en depressions, ansietats, su\u00efcidis, consums de drogues. I la resposta institucional va ser una remissi\u00f3 als serveis d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i social que alhora veien com se’ls aplicaven unes retallades i unes reorganitzacions criminals amb conseq\u00fc\u00e8ncies funestes. No volem que torni a passar i per aix\u00f2 cal estar atents. La temptaci\u00f3 passa ara per tecnologitzar l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria sense mesura i aix\u00f2 \u00e9s un perill real.<\/p>\n
I quant a la resposta immediata a la crisi sanit\u00e0ria des de la salut mental, dir que si b\u00e9 en un primer moment s’han engegat programes de suport emocional de f\u00e0cil acc\u00e9s, no queda clar el benefici d’aquest tipus d’intervencions al moment. Algunes entitats del camp de la salut mental, com l’AEN amb un manifest publicat recentment<\/a>, o editorials de revistes de l’\u00e0mbit com The Lancet Psychiatry<\/a>, s’han mostrat esc\u00e8ptics i contraris a aquestes d’acord amb estudis previs d’intervenci\u00f3 immediata en situacions de crisi i sustentades en la capacitat humana de resili\u00e8ncia i en el suport de les comunitats pr\u00f2pies. Al meu parer, en lloc de focalitzar-se en tractar m\u00e8dicament i psicol\u00f2gicament a individus \u00abmalalts\u00bb, es pot enfocar l’acci\u00f3 en salut des d’una perspectiva de salut p\u00fablica enfortint el que es diu \u00abresili\u00e8ncia comunit\u00e0ria\u00bb, donant m\u00e9s veu i pes a entitats socials i sindicals en el si de les administracions p\u00fabliques i privades, establint mecanismes que millorin la cohesi\u00f3 social (la solidaritat, el comprom\u00eds social, etc.) o establint pol\u00edtiques p\u00fabliques que contribueixin a millorar la injust\u00edcia i la desigualtat social. Aquestes s\u00f3n accions que sens dubte poden millorar la nostra condici\u00f3 de vulnerabilitat a patir ps\u00edquicament davant qualsevol tipus de crisi.<\/p>\n <\/p>\n Jos\u00e9 M. L\u00f3pez Sant\u00edn<\/em><\/p>\n Psiquiatra del CSMA Mart\u00ed i Juli\u00e0 (Parc de Salut Mar)<\/em><\/p>\n Delegat sindical CGT-CATAC<\/em><\/p>\n Vicepresident ACPSM-AEN<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En primer lloc, aquesta crisi ha comportat situacions, informacions i imatges que impactaven durament i exhibien la nostra vulnerabilitat com a \u00e9ssers humans, la fragilitat de la nostra vida biol\u00f2gica. I aquesta vulnerabilitat intr\u00ednseca com a \u00e9ssers humans s’ha fet m\u00e9s palesa pel grau d’incertesa que existeix sobre una futura resoluci\u00f3 de la malaltia. Els […]<\/p>\n","protected":false},"author":118,"featured_media":22307,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1206],"tags":[53],"class_list":["post-22306","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-opinio","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/118"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22306"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22306\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}