Costa trobar un moment per parlar amb la Tijana Postic; als torns de feina interminables s’hi sumen reunions que afegeix a l’agenda amb poques hores d’antelaci\u00f3. I no \u00e9s per a menys, perqu\u00e8 \u00e9s la directora del servei d’infermeria de l’Hospital d’Igualada. Fa just dos mesos que a la capital de l’Anoia van detectar els primers casos positius de coronavirus, que van expandir-se entre la poblaci\u00f3 com un incendi i van fer d’Igualada el focus de la pand\u00e8mia a casa nostra.<\/p>\n
Igualada suma amb prou feines l’1% de la poblaci\u00f3 de Catalunya, per\u00f2 les tres primeres setmanes de la pand\u00e8mia, aquesta ciutat comptava amb el 10% dels morts. Tot i aix\u00f2, quan la jove infermera, de 38 anys, parla d’un mes de mar\u00e7 que defineix com a \u00abcaos\u00bb, ho fa amb una flu\u00efdesa i timbre de veu que deixen entreveure, amb totes les dificultats de la connexi\u00f3 telef\u00f2nica, un somriure c\u00e0ndid. Les seves paraules s\u00f3n dures, i el relat esfere\u00efdor, per\u00f2 Tijana Postic parla des de la calma. I \u00e9s calma el que transmet.<\/p>\n
Explica que avui, a dos mesos de l’inici de la pand\u00e8mia a Catalunya, els professionals sanitaris estan millor, per\u00f2 sentencia, amb aplom, que \u00abestan cansats\u00bb. Ella, directora del servei d’infermeria, parla del seu equip en tercera persona, destaca el cansament dels seus, l’esfor\u00e7 dels seus. Per\u00f2 ella, que amb prou feines fa un any que ostenta el c\u00e0rrec, va haver de fer mans i m\u00e0nigues per a dirigir un servei en la lluita contra un adversari que no veien i no coneixien.<\/p>\n
\u00abCada dia canviava tot\u00bb, diu, preguntada sobre l’organitzaci\u00f3 de les primeres jornades. Tot i que aqu\u00ed, a finals de febrer, el coronavirus semblava quelcom ali\u00e8, Tijana afirma que \u00abja est\u00e0vem al cas dels protocols de Xina i It\u00e0lia i hav\u00edem preparat respostes, fase a fase…\u00bb, recorda. Deixa respirar una mica la conversa i, despr\u00e9s d’un breu silenci, continua: \u00abho ten\u00edem tot previst, per\u00f2 el que va passar va superar les nostres expectatives\u00bb.<\/p>\n
\u00abPoques hores\u00bb. Aquesta \u00e9s la franja de temps que, segons Tijana, va separar els primers casos detectats a Igualada amb el caos. Un caos que va durar moltes setmanes i que no ha comen\u00e7at a relaxar-se fins a \u00abfinals de la setmana passada\u00bb. Estaven davant un virus que no coneixien i que, a la vegada que anava desbordant els hospitals de malalts i morts, tamb\u00e9 anava disminuint les forces dels professionals sanitaris. I \u00e9s que \u00abel problema de les primeres setmanes no va ser la c\u00e0rrega assistencial, sin\u00f3 la falta de professionals\u00bb.<\/p>\n
El personal sanitari est\u00e0 cansat. Cansat perqu\u00e8 aix\u00f2 encara no ha acabat<\/b><\/p><\/blockquote>\n
A l’Hospital d’Igualada hi ha un equip de gaireb\u00e9 400 persones. Durant el mes de mar\u00e7, el 40% estava fora de joc. Ja fos per haver donat positiu en les proves o per haver estat en contacte amb algun pacient o company malalt -o sospit\u00f3s de ser-ho. M\u00e9s de 150 professionals sanitaris van ser enviats a casa.<\/p>\n
\u00abGran part de la poblaci\u00f3 era positiva i nosaltres, amb gaireb\u00e9 la meitat del personal contagiat o confinat\u00bb, recorda la infermera. \u00abLes primeres setmanes van ser dur\u00edssimes, el qui no estava confinat doblava o triplicava torns. La implicaci\u00f3 va ser del 100%, fent el que fes falta per a atendre la poblaci\u00f3, sovint, deixant de banda la fam\u00edlia\u00bb, afirma la Tijana, qui t\u00e9 una filla que, amb prou feines arriba a l’any.<\/p>\n
\u00abS’ha de fer el que s’ha de fer i s’ha de fer b\u00e9. No tenim m\u00e9s opci\u00f3 que seguir endavant\u00bb, afirma, rotunda, mostrant agra\u00efment als professionals que van respondre a la crida d’Igualada i van arribar-s’hi a donar ajuda. \u00abPer\u00f2 estan cansats\u00bb, repeteix la Tijana, en refer\u00e8ncia al personal sanitari, no nom\u00e9s d’Igualada, sin\u00f3 de tot el pa\u00eds. \u00abEstan cansats, perqu\u00e8 aix\u00f2 no ha acabat\u00bb. Reconeix que treballen amb esperan\u00e7a, per\u00f2 amb el dubte, no ja de si hi haur\u00e0 un rebrot, sin\u00f3 de quan ser\u00e0.<\/p>\n
Preparats, davant el rebrot<\/h3>\n
Els primers dies, recorda Tijana, els protocols canviaven sobre la marxa. \u00abDem\u00e0 far\u00e0s el que avui no has fet perqu\u00e8 les recomanacions s\u00f3n unes altres. I el dia nom\u00e9s t\u00e9 24 hores…\u00bb, es queixa, recordant que, a m\u00e9s de la feina assistencial, el dia se’ls esmunyia entre els dits a les reunions de planificaci\u00f3 i en parar atenci\u00f3 a les noves recomanacions. \u00abHi havia metges que estaven en quarantena per\u00f2 es trobaven b\u00e9, que ens ajudaven a redactar nous protocols, perqu\u00e8 no don\u00e0vem m\u00e9s de si\u00bb.<\/p>\n
\u00abAra estem m\u00e9s preparats\u00bb, assegura la infermera, per\u00f2 no per aix\u00f2 deixa d’estar preocupada per un rebrot que, assegura, arribar\u00e0. \u00abTots els sanitaris tenim por al desconfinament\u00bb, reconeix, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s conscient que la vida ha de tornar, d’alguna manera, a una certa normalitat. Per\u00f2 una normalitat poc r\u00edgida: \u00abhem d’estar atents per a poder tirar enrere de seguida que veiem que tot plegat torna a comen\u00e7ar\u00bb.<\/p>\n
La igualadina es mostra tranquil\u00b7la i segura que, davant una segona onada, la cosa ser\u00e0 molt diferent. Els protocols ja estan clars, el personal organitzat i, sobretot, la poblaci\u00f3 est\u00e0 conscienciada. \u00abTot i que mirem les not\u00edcies i sembli que la gent no respecta les normes, la vida ha canviat i la nostra manera de comportar-nos tamb\u00e9\u00bb, afirma. La gent gran anir\u00e0 amb m\u00e9s cura i les mascaretes s’han convertit en part imprescindible del nostre outfit<\/em>. Tot ajuda. \u00abPer\u00f2 el personal est\u00e0 cansat. I despr\u00e9s del que ha viscut, t\u00e9 por\u00bb, reitera, de nou, en tercera persona.<\/p>\n
Per\u00f2 ella no ha estat pas aliena a la por i al cansament. Ni ella ni la seva mare i el seu germ\u00e0, una infermera, i l’altre auxiliar d’infermeria, tots dos al mateix centre. \u00abCada dia fem una videotrucada per a veure’ns i explicar-nos el que vivim i el que sentim. Per a descarregar tensions, perqu\u00e8 per molt que paris algunes hores, el que vius \u00e9s massa fort\u00bb, explica, per\u00f2 sense perdre la vitalitat alegre a la veu.<\/p>\n
De Sarajevo a Igualada<\/h3>\n
Aquesta fam\u00edlia, a m\u00e9s d’acompanyar-se en la seva lluita contra la Covid, tamb\u00e9 es van acompanyar en la lluita de sobreviure a una guerra. I \u00e9s que aquests igualadins s\u00f3n originaris de B\u00f2snia. Ens hem de remuntar a 1992 per a trobar una jove Tijana de 9 anys que arribava a Catalunya acompanyada del seu germ\u00e0, amb un any de vida, i la seva mare. Van haver d’abandonar casa seva, a Sarajevo, per culpa del conflicte: \u00abpens\u00e0vem que seria cosa de dos o tres mesos, perqu\u00e8 al cap i a la fi est\u00e0vem a Europa i all\u00f2 no podia allargar-se\u00bb. Per\u00f2 es va allargar.<\/p>\n
Va ser un comboi de la Creu Roja que els va dur a Igualada, despr\u00e9s d’haver passat uns mesos a Belgrad (S\u00e8rbia). \u00abSe’ns va oferir la possibilitat de venir a Espanya i la meva mare em va preguntar qu\u00e8 fer… Per\u00f2 jo nom\u00e9s tenia nou anys!\u00bb, recorda, mentre la seva veu denota un somriure. Els seus pares van decidir que havien d’allunyar les criatures del conflicte, aix\u00ed que van marxar, tots tres, perqu\u00e8 nom\u00e9s permetien sortir del pa\u00eds a les mares amb els fills menuts. Pocs mesos despr\u00e9s, al 1993, van perdre el pare a la guerra.<\/p>\n
Igualada havia de ser una llar temporal, per\u00f2 la seva mare va trobar feina de seguida: \u00abper sort o per desgr\u00e0cia, la feina d’un sanitari \u00e9s necess\u00e0ria a qualsevol lloc del m\u00f3n\u00bb. Poc despr\u00e9s, els va acompanyar la seva \u00e0via, perqu\u00e8 la mare havia de treballar a tres centres diferents per a poder arribar a final de mes. Aix\u00ed que ja hi eren tots, a Igualada, i els menuts van comen\u00e7ar l’escola. \u00abEsperarem a que la Tijana acabi l’escola. Esperarem a que acabi l’institut\u00bb, recorda que deia la seva mare.<\/p>\n
I quan tot aix\u00f2 va passar, la fam\u00edlia Postic es va adonar que no volien tornar a una postguerra. \u00abFins que, de cop, te n’adones que no tornar\u00e0s mai\u00bb, explica. Aix\u00ed que es van fer igualadins de totes totes i la Tijana va cursar els seus estudis, per casualitat o no, en infermeria. La seva mare va ser infermera a B\u00f2snia, i ella ara ho \u00e9s en la batalla contra la Covid. Assegura que mai no va tenir clar que volgu\u00e9s ser infermera, per\u00f2 \u00abl’experi\u00e8ncia de la meva mare em va donar seguretat\u00bb, afirma, tot acabant la conversa per poder recuperar, almenys, deu minuts de pau abans de tornar a l’hospital.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Costa trobar un moment per parlar amb la Tijana Postic; als torns de feina interminables s’hi sumen reunions que afegeix a l’agenda amb poques hores d’antelaci\u00f3. I no \u00e9s per a menys, perqu\u00e8 \u00e9s la directora del servei d’infermeria de l’Hospital d’Igualada. Fa just dos mesos que a la capital de l’Anoia van detectar els […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":22345,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2152],"class_list":["post-22344","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22344"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22344\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}