Vicky\u00a0Fumad\u00f3\u00a0\u00e9s pediatra de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u especialitzada en malalties infeccioses i patologia importada i tropical. Durant la seva traject\u00f2ria, ha treballat al Sant John\u00a0of\u00a0God\u00a0Missionary\u00a0Hospital de\u00a0Sierra\u00a0Leona\u00a0durant l’epid\u00e8mia de l’ebola\u00a0i tamb\u00e9 a altres pa\u00efsos del continent afric\u00e0 com Tanz\u00e0nia, Eti\u00f2pia i Mo\u00e7ambic. Considera que si el coronavirus arriba al continent afric\u00e0 amb la mateixa intensitat que a Europa, pot tenir greus conseq\u00fc\u00e8ncies a causa de la gran fragilitat dels sistemes sanitaris africans.\u00a0\u201cEls programes de salut funcionen del finan\u00e7ament dels pa\u00efsos occidentals, i aix\u00f2 es notar\u00e0 molt\u00a0el 2021. El pressupost per cooperaci\u00f3 en mat\u00e8ria de salut de l’\u00c0frica ser\u00e0 encara molt m\u00e9s limitat\u201d, assenyala la pediatra. Tamb\u00e9 remarca que, en general, en el m\u00f3n cal una major inversi\u00f3 en prevenci\u00f3 davant les epid\u00e8mies. \u00abEl nostre sistema sanitari \u00e9s molt bo en l’\u00e0mbit assistencial, per\u00f2 s’inverteix molt poc en salut p\u00fablica i epidemiologia, que, en aquest cas, s\u00f3n les eines que ens haguessin ajudat a contenir millor la pand\u00e8mia del coronavirus\u00bb.<\/p>\n
Com est\u00e0 vivint l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u la crisi del coronavirus?<\/strong><\/p>\n El coronavirus ha trastocat les nostres rutines. Des del gener ten\u00edem activat tot un dispositiu per si arribava el virus. A\u00a0m\u00e9s\u00a0ames l’hospital\u00a0t\u00e9\u00a0un conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Xina, que ens envia infants per tractar-los a l’hospital. En tot aquest temps, aix\u00f2 no s’ha deixat de fer, de manera que hav\u00edem d’estar molt preparats per poder atendre b\u00e9 als pacients. Des del gener vam comen\u00e7ar a fer formaci\u00f3 perqu\u00e8 els professionals aprenguessin a posar-se els equips de protecci\u00f3 individual, ja que\u00a0nom\u00e9s\u00a0els que treballem amb alt\u00a0a\u00efllament\u00a0est\u00e0vem formats, vam adoptar les adequades mesures de protecci\u00f3 i ens vam anar adaptant a les circumst\u00e0ncies segons evolucionava l’epid\u00e8mia.<\/p>\n Els primers casos que vam tenir van ser molt lleus. Primer test\u00e0vem a tothom i va veure com va arribar un moment que aix\u00f2 no era possible, hi havia molts m\u00e9s possibles casos que test. En aquest moment, els h\u00e0bits de l’Hospital van canviar molt. Som un Hospital \u00abamic dels nens\u00bb, en el qual hi ha molts llocs per jugar, hi ha pallassos, mags, gossos, zones d’espera per les fam\u00edlies i un contacte molt estret amb voluntaris. Tot aix\u00f2 es va haver de desmuntar de la nit al dia. Hem hagut de deixar de fer el que feia que el nostre Hospital tingu\u00e9s unes caracter\u00edstiques\u00a0tan\u00a0especials, per prioritzar la seguretat.<\/p>\n Com s’han hagut d’adaptar els professionals i les infraestructures hospital\u00e0ries?<\/strong><\/p>\n Enmig de la pand\u00e8mia, vam haver d’adaptar espais per ingressar els pacients i separar zones amb pacients\u00a0covid-19 i zones lliures del virus. Va haver-hi un moment que l’Hospital va admetre adults, primer adults joves i despr\u00e9s no\u00a0tan\u00a0joves, per tal de donar ajuda a la resta d’hospitals de Catalunya, i especialment de Barcelona. Molts hospitals van tancar les unitats de pediatria i nosaltres en ser un monogr\u00e0fic vam haver d’atendre tots els infants amb altres patologies, d’acord amb els altres hospitals. La vida hospital\u00e0ria va canviar molt, i encara continua canviant. Hem passat de tenir uns pocs casos aqu\u00ed, a estar envoltats per la pand\u00e8mia, i tot aix\u00f2 requereix\u00a0adaptacions\u00a0molt r\u00e0pides del personal i de tota la infraestructura hospital\u00e0ria.<\/p>\n L’adaptaci\u00f3 dels professionals per atendre adults ha sigut sobretot m\u00e9s\u00a0a nivell de\u00a0l’UCI, i hospitalitzaci\u00f3, sempre comptant amb suport d’internistes i el suport de l’Hospital Cl\u00ednic per poder adaptar tamb\u00e9 les pautes i protocols i demanar ajuda en el tractament de malalties dels adults que acompanyen a aquesta infecci\u00f3. Sobretot, hem hagut de posar-nos molt al dia amb l’afectaci\u00f3 que t\u00e9 el coronavirus en els adults i la que t\u00e9 amb els infants. La infecci\u00f3 la pod\u00edem tenir protocol\u00b7litzada i saber les complicacions que hi ha, per\u00f2 en els adults hi ha altres malalties que acompanyen a la infecci\u00f3 que no estem acostumats a tractar.<\/p>\n En els nens la incid\u00e8ncia del coronavirus \u00e9s for\u00e7a lleu.<\/strong><\/p>\n S\u00ed que \u00e9s cert que en la gran majoria \u00e9s lleu, per\u00f2 hem vist casos m\u00e9s greus, hem tingut nens ingressats a les\u00a0UCIs. De fet, des de l’Hospital hem engegat una plataforma que es diu\u00a0Kids\u00a0Corona que consisteix en diversos estudis per veure la incid\u00e8ncia del coronavirus en els infants i estudiar perqu\u00e8 l’expressi\u00f3 de la malaltia \u00e9s m\u00e9s lleu en els nens. Es tracta d’estudiar nuclis familiars que hagin patit la Covid-19, per mirar la infecciositat i veure perqu\u00e8 la incid\u00e8ncia del virus\u00a0sembla menor en nens que en adults. Aquest programa va comen\u00e7ar perqu\u00e8 quan port\u00e0vem\u00a0quasi\u00a0400 tests nom\u00e9s hi havia un 5% de positivitat, i a partir d’aqu\u00ed ens vam preguntar qu\u00e8 estava passant. Hi ha diversos estudis en marxa, basats en diverses hip\u00f2tesis, com la protecci\u00f3 que pot proporcionar la microbiota de la nasofaringe en nens, o l’estudi de biomarcadors que poden afavorir la protecci\u00f3\u00a0de l’organisme\u00a0del nen, entre altres.<\/p>\n Que el nen se senti com a casa no pot ser prioritari. Que l’Hospital sigui un lloc segur passa per davant<\/p><\/blockquote>\n Com canviaran les din\u00e0miques de treball amb la reducci\u00f3 de la intensitat de la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n Ara mateix estem en un proc\u00e9s de desescalada, tenim menys pacients ingressats a planta i a les\u00a0UCIs. S’estan tornant a obrir algunes consultes externes que durant aquest per\u00edode no han sigut essencials i han disminu\u00eft molt la seva activitat, i aix\u00f2 fa que vulguem ser un espai segur pel personal i pels pacients que arriben. Hem de seguir fent circuits diferenciats de pacients i veure una mica en cada servei qu\u00e8 cal fer i com tractar els grups\u00a0m\u00e9s\u00a0vulnerables de pacients perqu\u00e8 tot sigui el m\u00e9s segur possible. Tamb\u00e9 se seguiran fent seguiments telem\u00e0ticament d’algunes patologies com hem fet fins ara, per no posar en risc els pacients.<\/p>\n En aquest moment, una filosofia que sempre ens guia que \u00e9s fer que el nen se senti com a casa, que estigui c\u00f2mode i tingui un ambient amigable, no pot ser la priorit\u00e0ria, el que passa per davant \u00e9s que l’Hospital sigui un lloc segur. Els acompanyants s’han redu\u00eft nom\u00e9s a un i les dones que ara tenen un fill no poden rebre visites. I aix\u00f2 haur\u00e0 de seguir aix\u00ed mentre hi hagi transmissi\u00f3 comunit\u00e0ria. En aquests moments sembla que est\u00e0 baixant, per\u00f2 no podem assegurar res i \u00e9s possible que hi hagi un rebrot, perqu\u00e8 durant moltes setmanes hem estat confinats i ara que tornem a sortir al carrer el m\u00e9s probable \u00e9s que hi hagi una pujada de casos, tot i que aix\u00f2 no vol dir que s’arribi a la situaci\u00f3 d’abans.<\/p>\n Amb l’endarreriment en les proves diagn\u00f2stiques, pot ser que en els pr\u00f2xims mesos es detectin m\u00e9s casos entre infants de malalties greus, com el c\u00e0ncer?<\/strong><\/p>\n Tot i que part de l’activitat s’ha redu\u00eft en les darreres setmanes, el que \u00e9s essencial no s’ha posposat. Oncologia, per exemple, ha continuat funcionant. Aix\u00f2 no crec que passi, perqu\u00e8 normalment quan detectes un c\u00e0ncer o malaltia greu \u00e9s perqu\u00e8 un nen s’ha posat molt malalt. El que s\u00ed que passar\u00e0 \u00e9s que activitats no imprescindibles s’allargaran m\u00e9s en el temps i aix\u00f2 pot tenir una repercussi\u00f3 en les llistes d’espera. Per\u00f2 tot el que s\u00f3n malalties greus hem intentat que la gent vingu\u00e9s i\u00a0se\u00a0sent\u00eds segura. El que s\u00ed que\u00a0hem\u00a0notat \u00e9s que la gent,\u00a0a vegades, tenia por a venir a l’Hospital. Cada dia trucava als pacients que havien de venir l’endem\u00e0 per saber si vindrien i molta gent em deia que, com que no era imprescindible, vindrien quan hagu\u00e9s passat tot aix\u00f2. Tamb\u00e9 el que ha passat \u00e9s que pacients amb malalties molt agudes, com pot ser una apendicitis, han vingut m\u00e9s tard, de tal manera que han vingut amb patologies m\u00e9s evolucionades.<\/p>\n Vost\u00e8 \u00e9s especialista en Medicina Tropical. Ara la incid\u00e8ncia a l’\u00c0frica del coronavirus encara \u00e9s for\u00e7a lleu, per\u00f2 com creu que pot afectar la pand\u00e8mia al continent afric\u00e0? <\/strong> De moment el nombre de casos al continent afric\u00e0 \u00e9s molt m\u00e9s baix dels que hi ha aqu\u00ed. Per sort. Per\u00f2 clar, jo he viscut\u00a0l’epid\u00e8mia\u00a0del virus de\u00a0l’ebola\u00a0all\u00e0, treballant a Sierra Leone a l’Hospital\u00a0Saint\u00a0John\u00a0of\u00a0God, i l’epid\u00e8mia va deixar un sistema sanitari, que ja \u00e9s precari de per\u00a0si, molt destru\u00eft. La gent tenia molta por d’anar als hospitals, de manera que morien d’altres malalties, com de mal\u00e0ria o, per exemple, dones que tenien el part a casa, sense cap atenci\u00f3. Aix\u00f2 fa por, perqu\u00e8 ells tenen molt al cap la idea de l’ebola. Les repercussions d’una pand\u00e8mia com el coronavirus en un sistema de salut molt m\u00e9s d\u00e8bil que el nostre serien molt m\u00e9s grans, tamb\u00e9 per la mortalitat per altres malalties.<\/p>\n Si aqu\u00ed les conseq\u00fc\u00e8ncies poden ser nefastes, a \u00c0frica encara ho seran m\u00e9s. La majoria de persones viuen en la pobresa i sobreviuen de donacions<\/p><\/blockquote>\n El m\u00e9s preocupant\u00a0\u00e9s\u00a0que la\u00a0covid-19 arrossega a Europa i als pa\u00efsos m\u00e9s rics a una crisi econ\u00f2mica molt greu, a causa de l’aturada de l’economia i\u00a0de les ind\u00fastries. Si aqu\u00ed les conseq\u00fc\u00e8ncies poden ser nefastes, a \u00c0frica encara ho seran m\u00e9s. La majoria de persones viuen en la pobresa i sobreviuen de donacions, els programes de salut funcionen del finan\u00e7ament dels pa\u00efsos occidentals, i aix\u00f2 es notar\u00e0 molt\u00a0el 2021. El pressupost per cooperaci\u00f3 en mat\u00e8ria de salut de l’\u00c0frica ser\u00e0 encara molt m\u00e9s limitat. Aix\u00f2 si no acaba d’entrar el virus, perqu\u00e8, si entra, ser\u00e0 terrible. Afectar\u00e0 d’una forma encara m\u00e9s accentuada que a Europa. Si encara no ha entrat del tot el virus, no sabem\u00a0per qu\u00e8\u00a0\u00e9s. Es diu que potser \u00e9s pel clima, que la incid\u00e8ncia\u00a0directa\u00a0dels infrarojos en el virus pot ajudar a la seva destrucci\u00f3. Per\u00f2 poden ser altres factors. Tamb\u00e9 pot ser perqu\u00e8 hi ha una mitjana de poblaci\u00f3 m\u00e9s jove, que pot ser un factor que contingui tamb\u00e9 els casos m\u00e9s greus. Hi ha moltes coses que no sabem d’aquest virus encara. \u00c9s complicat. \u00c9s molt desconegut encara i, quan pensem que estem controlant una cosa, ens n’apareix una altra.<\/p>\n Alguns pa\u00efsos africans poden estar m\u00e9s preparats davant el coronavirus, amb l’experi\u00e8ncia que tenen de l’ebola?<\/strong><\/p>\n El que s\u00ed que estan m\u00e9s preparats \u00e9s a l’hora d’acceptar un confinament, a saber que hi ha un moment que han d’acceptar el que ve i limitar els seus moviments, per\u00f2 no estan preparats, no s\u00f3n forts els sistemes de sanitat que tenen. Continuen sent molt m\u00e9s forts els nostres. Nosaltres tenim molta sort d’estar on estem. Al final s’han posat en marxa els recursos, tindrem una greu crisi econ\u00f2mica, per\u00f2 jo crec que ens en sortirem. Crec que, amb esfor\u00e7os,\u00a0d’aqu\u00ed a\u00a0un any tindrem una vacuna. La gent ha patit molt, i est\u00e0 patint, per\u00f2 aprendrem\u00a0que\u00a0la prevenci\u00f3 \u00e9s important, que coses\u00a0tan\u00a0b\u00e0siques com el\u00a0rentar-se les\u00a0mans pot controlar una infecci\u00f3 i moltes altres coses simples i no tan simples. Ens han col\u00b7locat en el nostre lloc una mica.<\/p>\n Quines lli\u00e7ons extraurem de tot aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n Al m\u00f3n occidental viv\u00edem en una falsa seguretat. Pens\u00e0vem que les epid\u00e8mies no podien tornar i que no podria passar aix\u00f2, i ara ens hem sentit vulnerables, i crec que li donarem m\u00e9s import\u00e0ncia a coses que no li don\u00e0vem. Crec que aquesta crisi ens ha fet sentir menys prepotents, i adonar-nos que hem de treballar per tenir un m\u00f3n millor i sense infeccions, i que hi ha coses senzilles que pot fer tothom que haurien d’estar molt m\u00e9s interioritzades i incloses en la nostra educaci\u00f3. Jo crec que molta gent no es rentava les mans en tornar del carrer, i s\u00f3n coses molt senzilles que permeten tallar la transmissi\u00f3 d’un virus.<\/p>\n Els infants han estat molts dies tancats a casa i fa nom\u00e9s uns dies que poden sortir una estona. Creu que aquest confinament pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies en la seva salut mental?<\/strong><\/p>\n La veritat \u00e9s que els infants aguanten millor les coses que els adults, tenen millor resili\u00e8ncia. Han pogut gaudir de passar l’estona amb els seus pares i han pogut divertir-se en alguns moments. Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que no tothom t\u00e9 les mateixes oportunitats. Hi ha pisos que s\u00f3n molt petits i en els quals viuen moltes persones. Aix\u00f2 al final genera tensi\u00f3 dins la fam\u00edlia, perqu\u00e8 els nens es posen nerviosos si no es poden moure. Naturalment, els que han tingut un m\u00ednim espai o una terrassa, ho hauran viscut millor que aquells que viuen en un espai tancat i fosc, i amb molta gent a casa. Per\u00f2 en l’\u00e0mbit de recuperar-se i de problemes de salut mental, en tenen i en tindran m\u00e9s els adults que els nens. A m\u00e9s hi ha una altra cosa, que \u00e9s que els nens viuen la immediatesa, viuen el moment.<\/p>\n Els infants aguanten millor les coses que els adults, tenen millor resili\u00e8ncia<\/p><\/blockquote>\n Nosaltres estem m\u00e9s angoixats de cara el futur.<\/strong><\/p>\n Exacte, i aquestes preocupacions no les tenen ells. Si en aquell moment s’ho estan passant b\u00e9, no pensen si dem\u00e0 podran sortir de casa. Quan a un nen li dius: \u00abaix\u00f2 ho farem diumenge que ve.\u00bb Et diu: \u00abuff\u00a0falta molt!\u00bb. Potser ho han viscut pitjors els adolescents, per\u00f2 la majoria poden fer servir eines per comunicar-se amb els seus companys.<\/p>\n Com pot haver afectat el confinament a infants amb malalties amb l’autisme o, per exemple, amb d\u00e8ficit d’atenci\u00f3 o especialment hiperactius?<\/strong><\/p>\n Ha afectat, sobretot, els infants amb autisme, els nens amb els quals no pots connectar o no els pots explicar les coses i necessiten moure’s. Per aix\u00f2 al final es va aconseguir que poguessin sortir i, fins i tot, alguns es van haver d’identificar perqu\u00e8 si no la gent els insultava des dels balcons. Era necessari que aquests infants poguessin sortir. De fet, jo crec que si f\u00f3ssim m\u00e9s disciplinats, s’hagu\u00e9s pogut fer que tothom pogu\u00e9s sortir a donar una volta una estona, per\u00f2 ja has vist que quan es pot sortir, la gent surt i s’ajunta, amb la qual cosa \u00e9s complicat dur a terme el desconfinament d’una forma segura.<\/p>\n Creu que s’est\u00e0 assumint responsablement la desescalada per part de la ciutadania?<\/strong><\/p>\n M’ha semblat observar que no es mant\u00e9 correctament la dist\u00e0ncia f\u00edsica que s’ha de mantenir. No s’han fet servir correctament les mascaretes en llocs on no es pot mantenir aquesta dist\u00e0ncia…aix\u00f2\u00a0em preocupa, s\u00f3n coses que ens poden fer anar cap enrere.<\/p>\n El nostre sistema de salut estava prou preparat per la pand\u00e8mia del coronavirus? Quines millores reivindica?<\/strong><\/p>\n Jo crec que tenim un bon sistema de salut, molts bons professionals i hospitals, per\u00f2 la salut p\u00fablica i l’epidemiologia no es veia com una especialitat important. Aqu\u00ed s’hauria d’haver invertit molt m\u00e9s en aix\u00f2 i, sobretot, preveure que es necessitaria quan l’epid\u00e8mia ja era evident, per\u00f2 continu\u00e0vem pensant que no arribaria a Europa. Hem anat una mica lents amb aix\u00f2. Jo crec que aquesta crisi posar\u00e0 de manifest aix\u00f2: la necessitat d’invertir en salut p\u00fablica. Primer ho ten\u00edem lluny, a la Xina, per\u00f2 en un m\u00f3n global la dist\u00e0ncia \u00e9s dif\u00edcil de mesurar, per\u00f2 despr\u00e9s quan ho ten\u00edem aqu\u00ed al costat, a It\u00e0lia, era evident que ens arribaria de la mateixa manera, per\u00f2 aqu\u00ed sembla que es pensava que ens salvar\u00edem, pens\u00e0vem que el nostre sistema assistencial era m\u00e9s fort i contindria la pand\u00e8mia, per\u00f2 no ha sigut aix\u00ed. Tanmateix, no hi havia cap ra\u00f3 per pensar que no ens arribaria de la mateixa manera. Aqu\u00ed vam relliscar una mica. Portugal per exemple, s’han avan\u00e7at molt m\u00e9s que nosaltres i ha pogut frenar-ho abans. El nostre sistema sanitari \u00e9s molt bo en l’\u00e0mbit assistencial, per\u00f2 s’inverteix molt poc en prevenci\u00f3, salut p\u00fablica i epidemiologia, que en aquest cas s\u00f3n les eines que ens haguessin ajudat a contenir millor la pand\u00e8mia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicky\u00a0Fumad\u00f3\u00a0\u00e9s pediatra de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u especialitzada en malalties infeccioses i patologia importada i tropical. Durant la seva traject\u00f2ria, ha treballat al Sant John\u00a0of\u00a0God\u00a0Missionary\u00a0Hospital de\u00a0Sierra\u00a0Leona\u00a0durant l’epid\u00e8mia de l’ebola\u00a0i tamb\u00e9 a altres pa\u00efsos del continent afric\u00e0 com Tanz\u00e0nia, Eti\u00f2pia i Mo\u00e7ambic. Considera que si el coronavirus arriba al continent afric\u00e0 amb la mateixa intensitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":22372,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[],"class_list":["post-22367","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22367","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22367"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22367\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22367"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22367"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22367"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nSembla evident que els sistemes sanitaris africans no estan prou preparats.<\/strong><\/p>\n