Preguntar-se entre altres coses per la molt alta prevalen\u00e7a d’infectats per la COVID-19 entre els sanitaris ens anima a assetjar una reflexi\u00f3 no \u00fanicament sobre el lloc de la sanitat en la nostra societat sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre la societat en general, i els seus valors no sempre expl\u00edcits. A data 14 d’abril de 2020, un 18,5 dels infectats o en condicions d’a\u00efllament pendents de diagn\u00f2stic eren sanitaris a Espanya, \u00e9s a dir: 1 de cada 5 infectats.<\/p>\n
La majoria de les an\u00e0lisis, des de la dels \u00abopinadors\u00bb professionals, fins a la d’experts en epidemiologia, salut p\u00fablica o enginyeria biom\u00e8dica subratllen fins a l’\u00e8xtasi els adjectius: imprevisible, excepcional, \u00fanica\u2026 Els qualificatius, sense faltar a la veritat, carreguen tota l’an\u00e0lisi (i a vegades tota la falta de reflexi\u00f3) en qu\u00e8 com \u00e9s (una situaci\u00f3) excepcional no pot ser previsible.<\/p>\n
Dit d’una manera m\u00e9s planera: no hi ha cap altre responsable de tot el qu\u00e8 est\u00e0 passant m\u00e9s que la pand\u00e8mia. Com no hi ha altre responsable de l’ab\u00fas que l’abusador. Cert. Per\u00f2 aquesta afirmaci\u00f3 no enuncia m\u00e9s que la part m\u00e9s \u00f2bvia de la realitat; per definici\u00f3 sempre complexa i dif\u00edcil de reduir a un algoritme o una an\u00e0lisi massa simple.<\/p>\n
No cal aprofundir gaire per adonar-nos-en que el que sost\u00e9 aquestes afirmacions \u00e9s justament una concepci\u00f3 dels humans, de la societat i de la vida en el seu sentit m\u00e9s ampli (biol\u00f2gic, filos\u00f2fic, matem\u00e0tic, sociol\u00f2gic, etc.) com quelcom estable i est\u00e0tic.<\/p>\n
Hom pot pensar que els dispositius de pensament s\u00f3n precaris (que en s\u00f3n) i que \u00e9s per aix\u00f2 que la realitat no es deixa pensar ni ens deixar pensar d’altra manera. O b\u00e9 apuntar, una mica m\u00e9s agosaradament, a qu\u00e8 el que hi ha darrere de la concepci\u00f3 actual de la vida a nivell social i pol\u00edtic (per\u00f2 no nom\u00e9s) no \u00e9s tant la impossibilitat de treballar amb la seva complexitat sin\u00f3 l’esborrament (interessat o no, conscient o inconscient) d’aquelles q\u00fcestions vitals (mai millor dit) inc\u00f2modes com la precarietat, la imperfecci\u00f3, la malaltia, la vellesa, la negaci\u00f3, la mort… En definitiva all\u00f2 que la psicoan\u00e0lisi anomena la castraci\u00f3.<\/p>\n
Realitat, certament, inc\u00f2moda i desagradable (no nom\u00e9s) per tothom aix\u00f2 dels l\u00edmits. No obstant aix\u00f2, dubto que la incomoditat sigui la veritable ra\u00f3 per la qual se l’ha fet fora de moltes disciplines.<\/p>\n
Fins i tot en l’\u00e0mbit m\u00e8dic, no em sembla exagerat afirmar que \u00e9s gr\u00e0cies a la bio\u00e8tica que s’incorporen aquestes tangibilitats al discurs m\u00e8dic tant a l’acad\u00e8mic com a la seva pr\u00e0ctica di\u00e0ria. Per\u00f2 no nom\u00e9s com a acceptaci\u00f3 d’un frac\u00e0s o d’una manca d’\u00e8xit del dispositiu assistencial sin\u00f3 com a realitat inq\u00fcestionable de la mateixa disciplina. No \u00e9s un accident, o un cas especial sin\u00f3 que constitueix el gruix del verb: tenir cura. I representa, per tant, el moll de l’os de la tasca m\u00e8dica.<\/p>\n
Acceptar que la funci\u00f3 de la medicina no \u00e9s \u00fanicament curar, verb que en sentit estricte i des de sempre es pot conjugar poques vegades, i que acompanyar, donar suport, trobar alternatives que no necess\u00e0riament ens portaran a la completesa forma part del saber i del bon fer m\u00e8dic ha portat i comporta molt d’esfor\u00e7. Que l’altre tingui un lloc com a semblant no \u00e9s tasca f\u00e0cil per\u00f2 just per aix\u00f2 \u00e9s irrenunciable. Algun dia haurem de pensar perqu\u00e8 la Bio\u00e8tica \u00e9s tan anglosaxona i deixa tan poc lloc per pensadors de la talla de Levin\u00e0s?<\/p>\n
\u00c9s q\u00fcestionable doncs que els \u00abplans\u00bb assistencial i de prevenci\u00f3 segueixin armant-se sobre una imatge relativament idealitzada de la vida viva. No es tracta de fer una cr\u00edtica ferotge dels estaments rectors de la sanitat sin\u00f3 m\u00e9s aviat mirar d’obrir-nos a noves mirades que puguin enriquir la planificaci\u00f3, la prevenci\u00f3 i l’assist\u00e8ncia.<\/p>\n
En algun moment haurem de poder pensar, i aix\u00f2 inevitablement vol dir ser capa\u00e7os de posar en q\u00fcesti\u00f3, de debatre obertament, quins s\u00f3n els criteris que es prioritzen a l’hora de prendre decisions en el camp de la salut. I quina \u00e9s la ideologia que sost\u00e9 els arguments \u00abt\u00e8cnics\u00bb.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que converteix en raonable, per exemple, reduir els llits dels hospitals, reduir el nombre de professionals, el model d’atenci\u00f3 a l’ancianitat centrat a ampliar places de resid\u00e8ncies geri\u00e0triques enfront d’una \u00f2ptima atenci\u00f3 a casa seva o deixar que any rere any disminueixi el seu poder adquisitiu? No oblidem que en una societat capitalista el preu assenyala el valor. Haurem d’acceptar que la cura de la salut no ha estat una prioritat, com no ho ha estat l’educaci\u00f3 i per extensi\u00f3 el benestar dels educadors, el conreu de la terra, o tantes altres tasques vitals.<\/p>\n
Tot plegat ens hauria de portar a poder \u00abdesemmascarar\u00bb afirmacions \u00abfetitxe\u00bb com \u00abel primer \u00e9s la salut\u00bb… Entendre que darrere aquestes afirmacions no hi ha cap projecte, tret del buit m\u00e9s interessat. Un lloc com\u00fa que el capitalisme desc\u00e0rrega de contingut. De la mateixa manera que \u00abel m\u00e9s important \u00e9s la persona humana\u00bb pot servir per deixar que la gent mori al mar i per castigar a qui vol ajudar.<\/p>\n
Aquesta pand\u00e8mia podria ser un catalitzador per mirar de veure m\u00e9s enll\u00e0 de l’imaginari que promou la cultura del poder. Qui no hi \u00e9s no hi \u00e9s comptat. Tradu\u00eft: el que compta \u00e9s qui fa moure els comptes. Haurem d’aconseguir deixar al descobert les vergonyes d’una pol\u00edtica que ha dimitit per entregar-se, tota, al que ent\u00e9n que \u00e9s el veritable valor: l’economia.<\/p>\n
Dit aix\u00ed, tornem a caure en el parany: Convertir una decisi\u00f3 basada en els interessos que realment avalen la decisi\u00f3 (el plural potser \u00e9s excessiu) en un concepte abstracte: l’economia. De fet no \u00e9s un concepte. \u00c9s l’empirisme m\u00e9s \u00abxato\u00bb i m\u00e9s pla. Fa molts anys que hi va haver qui va afirmar la mort de la hist\u00f2ria, l’emerg\u00e8ncia del mercat com a regulador universal i va apar\u00e8ixer (dins la democr\u00e0cia) el pensament \u00fanic.<\/p>\n
Del que parlen les decisions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que s’han pres \u00e9s del lloc que ocupa la persona i la cura de la mateixa en aquesta societat nostra que es ven de ser democr\u00e0tica. Pobre \u00abMarianne\u00bb com s’ha de veure…<\/p>\n
L’estudi dels pressupostos de l’estat diuen alguna cosa d’all\u00f2 que m\u00e9s es cuida? Tant en temps de crisi econ\u00f2mica com en temps de crisi de vida (pand\u00e8mia)? Les prioritats algun dia s’hauran de poder anomenar amb paraules entenedores, no? Com ve deia el mestre Valverde, si no saps explicar quelcom perqu\u00e8 ho entengui un ignorant vol dir que no t’ho saps. No s\u00e9 que ens hauria d’intranquil\u00b7litzar m\u00e9s: si pensar que hi ha coses que el poder no les sap, o pensar que no les explica perqu\u00e8 mai no ha considerat rellevant que la ciutadania les entengui.<\/p>\n
En tot cas, i resumint-ho molt per poder anar acabant: ara o quan sigui, haurem de poder no obeir la crida a deixar de pensar i nom\u00e9s acceptar les decisions del poder, del govern del tipus que sigui i a les seves derivades de mercadot\u00e8cnia. Haurem de trobar la for\u00e7a per donar-nos un espai per desvetllar les veritables raons de les decisions que es prenen. I potser encara m\u00e9s important, descobrir qu\u00e8 \u00e9s el que veritablement emparen.<\/p>\n
Els hi avan\u00e7o una intu\u00efci\u00f3, potser nom\u00e9s personal tot i que espero que no, el que realment est\u00e0 mostrant aquesta crisi, aquesta pand\u00e8mia, \u00e9s el lloc que ocupem els ciutadans pel poder. El que realment est\u00e0 per pensar \u00e9s el que la gent, el poble, la ciutadania… \u00e9s capa\u00e7 de fer perqu\u00e8 el pensament que encomana el poder no esdevingu\u00e9s l’\u00fanica veritat possible.<\/p>\n
Perqu\u00e8 del que no hi ha dubte \u00e9s que el lloc que socialment ocupa l’art i\/o la ci\u00e8ncia de tenir cura \u00e9s cada cop menys valorat si el comparem amb moltes professions menys b\u00e0siques.<\/p>\n
Perqu\u00e8 fins aquesta pand\u00e8mia ni pescadors, ni pagesos, ni transportistes, ni altres professions imprescindibles per la vida viva tenien cap ress\u00f2 en els programes de not\u00edcies o de debat dels mitjans de formaci\u00f3 de masses (com li agradava anomenar als mitjans de comunicaci\u00f3 al fil\u00f2sof Agust\u00edn Garcia Calvo).<\/p>\n
Han hagut de passar bastants dies perqu\u00e8 el lloc del futbol, de la xafarderia com a eina social, i altres mil llocs comuns hagin donat pas a algunes preguntes m\u00e9s vives i alguns tons m\u00e9s calmats.<\/p>\n
\u00c9s evident que les mesures que es prenen parlen de les prioritats del sistema.<\/p>\n
Caldr\u00e0 compondre-se-les per tal que aquesta crisi ens permeti aprendre alguna cosa de la vida viva. Tots els canvis quotidians que dia a dia es veuen, que no ocupen ni una ratlla en els diaris, ni un minut en les emissores de r\u00e0dio, ni un segon en els telenot\u00edcies, han de poder ser un bon impuls per aconseguir que aix\u00f2 que des del paradigma no es deixa pensar pugui ser pensat. Que la realitat sigui, si m\u00e9s no, menys monol\u00edtica i m\u00e9s propera a la vida, a la mort, a la malaltia, a l’alegria, a la solidaritat, al plaer, a l’hum\u00e0, en definitiva. A tot all\u00f2 que l’imaginari que promou el poder vol deixar fora.<\/p>\n
Per afavorir a qui?<\/p>\n
Aquestes i altres preguntes de ben segur que es desplegaran en un proper futur. Aconseguirem convertir-les amb eines al servei d’un futur m\u00e9s complex i m\u00e9s hum\u00e0?<\/p>\n
Seguim…?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Preguntar-se entre altres coses per la molt alta prevalen\u00e7a d’infectats per la COVID-19 entre els sanitaris ens anima a assetjar una reflexi\u00f3 no \u00fanicament sobre el lloc de la sanitat en la nostra societat sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre la societat en general, i els seus valors no sempre expl\u00edcits. A data 14 d’abril de 2020, un […]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":22014,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-22380","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22380","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22380"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22380\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22380"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22380"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22380"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}