{"id":22396,"date":"2020-05-13T23:27:05","date_gmt":"2020-05-13T21:27:05","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22396"},"modified":"2020-05-13T23:27:05","modified_gmt":"2020-05-13T21:27:05","slug":"una-salut-cada-vegada-mes-privada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/05\/13\/una-salut-cada-vegada-mes-privada\/","title":{"rendered":"Una salut cada vegada m\u00e9s privada"},"content":{"rendered":"

Aquest reportatge va ser publicat el setembre passat a la revista d’Alternativas Econ\u00f3micas.<\/em><\/a><\/p>\n

A mesura que augmenta la percepci\u00f3 que el sistema p\u00fablic de salut es deteriora, cada vegada m\u00e9s espanyols opten per contractar una asseguran\u00e7a privada de salut. Encara que varia d’una comunitat aut\u00f2noma a una altra, la tend\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s accentuada en aquelles governades pel Partit Popular (o l’antiga Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 en el cas de Catalunya), que han fet de la privatitzaci\u00f3 sanit\u00e0ria un dels eixos de la seva gesti\u00f3.<\/p>\n

L’Institut per al Desenvolupament i Integraci\u00f3 de la Sanitat (IDIS), lobby de les empreses del sector, calcula que la medicina privada va superar el 2018 passat els 8,5 milions d’usuaris, incloent-hi aquells que tenen una asseguran\u00e7a d’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria i els que es beneficien del reemborsament de despeses, la qual cosa suposa un increment del 20% respecte als 7 milions de l’any 2014. Unespa, organitzaci\u00f3 patronal del sector de les assegurances, eleva la xifra fins als 10.260.000. I segons l’Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE), el club dels pa\u00efsos industrialitzats, el percentatge d’espanyols que fan servir la sanitat privada \u00e9s avui m\u00e9s del doble que a principis de segle, al passar el 7,6% en 2001 al 16,5% el 2017.<\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n

Per qu\u00e8 cada vegada m\u00e9s ciutadans decideixen pagar per anar a metge? La professora d’Economia Aplicada de la Universitat de Granada (UGR), Dolors Jim\u00e9nez Ros, apunta que la creixent demanda \u00e9s un senyal que el sector p\u00fablic no t\u00e9 el nivell que exigeix la ciutadania. \u00abHi ha diversos estudis a escala nacional que troben que la qualitat percebuda del sistema sanitari est\u00e0 inversament associada a la demanda de l’asseguran\u00e7a m\u00e8dica privada\u00bb. \u00c9s a dir, com m\u00e9s es percep un empitjorament de l’assist\u00e8ncia p\u00fablica, m\u00e9s augmenta el nombre d’usuaris de la privada. \u00abTamb\u00e9 \u00e9s possible\u00bb, afegeix Jim\u00e9nez Rubio, \u00abque un cop superada la llarga crisi econ\u00f2mica, una major proporci\u00f3 de la poblaci\u00f3 disposi de la renda suficient per permetre aquesta despesa\u00bb.<\/p>\n

Marci\u00e0 S\u00e1nchez Bayle, president de la Federaci\u00f3 d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat P\u00fablica (FADSP), coincideix que el detriment de l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica p\u00fablica empeny els pacients cap a la privada. \u00abQuines opcions li queden a alg\u00fa que es posa malalt? O anar a uns serveis d’urg\u00e8ncies saturats o anar a la privada si s’ho pot permetre\u00bb, afirma. \u00abQui t\u00e9 diners opta per l’assist\u00e8ncia privada i els altres s’han d’aguantar amb la p\u00fablica\u00bb.<\/p>\n

Carlos Humet, exdirector m\u00e8dic de l’Hospital de Barcelona, de propietat cooperativa, opina que el primer pas que han de donar els responsables del sistema p\u00fablic \u00e9s preguntar-se qu\u00e8 s’est\u00e0 fent malament perqu\u00e8 tants ciutadans optin per l’assist\u00e8ncia privada. \u00abSi la p\u00fablica no don\u00e9s tantes dificultats, la privada no creixeria tant\u00bb, apunta Humet. \u00abDes d\u2019all\u00f2 p\u00fablic amb freq\u00fc\u00e8ncia es desqualifica de manera taxativa el que \u00e9s privat, per\u00f2 no s’aporten solucions als problemes dels ciutadans, m\u00e9s enll\u00e0 de la gen\u00e8rica manca de recursos econ\u00f2mics per les retallades i la falta de pressupost\u00bb.<\/p>\n

Les llistes d\u2019espera<\/h3>\n

Jim\u00e9nez Rubio i el seu company de la UGR, David Epstein, han analitzat les respostes dels enquestats pel Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS) a la pregunta de per qu\u00e8 decideixen contractar una asseguran\u00e7a privada de salut. La seva conclusi\u00f3 \u00e9s que la majoria ho fan per la rapidesa, el tracte personal i la comoditat que troben en l’assist\u00e8ncia privada, per\u00f2 al mateix temps reconeixen que el sistema p\u00fablic t\u00e9 la millor tecnologia. \u00abAquesta dada dona suport a la conclusi\u00f3 que molta gent amb l’asseguran\u00e7a privada utilitzaria la sanitat privada per tenir un diagn\u00f2stic r\u00e0pid o per tractar alguna condici\u00f3 lleu, per\u00f2 tornaria al sistema p\u00fablic si tingu\u00e9s una condici\u00f3 greu\u00bb, assenyala Jim\u00e9nez Rubio, de la UGR.<\/p>\n

D’aquesta manera, els que contracten una asseguran\u00e7a de salut privada l’utilitzen per rebre atenci\u00f3 prim\u00e0ria, assist\u00e8ncia especialitzada i altres serveis on la informaci\u00f3 i el tracte personal es consideren de qualitat, per\u00f2 recorren al sistema p\u00fablic per a intervencions importants en les quals \u00e9s decisiu disposar dels mitjans t\u00e8cnics m\u00e9s avan\u00e7ats i amb el personal m\u00e9s capacitat. El sistema privat es converteix aix\u00ed en un complement al p\u00fablic en els \u00e0mbits que aquest deixa lliures.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Humet no est\u00e0 d’acord amb qu\u00e8 la dotaci\u00f3 dels centres p\u00fablics sigui millor que la dels privats. \u00abAix\u00f2 va ser aix\u00ed en el passat\u00bb, afirma. \u00abActualment ja no es pot afirmar de forma categ\u00f2rica. Hi ha centres privats amb tan bona dotaci\u00f3 com la dels millors de la p\u00fablica\u00bb.<\/p>\n

Quan es pregunta als ciutadans, una de les raons que esgrimeixen per justificar l’\u00fas de la sanitat privada \u00e9s el llarg temps que triguen a ser atesos, tant a urg\u00e8ncies com en les consultes d’especialistes i les intervencions quir\u00fargiques. Marci\u00e0 S\u00e1nchez Bayle, de la FADSP, sospita que les llistes d’espera s\u00f3n bastant m\u00e9s \u00e0mplies del que es reconeix oficialment.<\/p>\n

L’Organitzaci\u00f3 de Consumidors i Usuaris (OCU) sost\u00e9 que si necessitem que el metge de cap\u00e7alera de sistema p\u00fablic ens atengui, generalment ho fa en un temps acceptable. El problema, afegeix l’OCU, \u00abarriba quan aquest considera que el nostre cas requereix el diagn\u00f2stic d’un especialista, ja que entrem en una llista que sembla ser un embut i que augmenta si es necessita una operaci\u00f3 quir\u00fargica\u00bb.<\/p>\n

En aquest terreny hi ha enormes difer\u00e8ncies entre comunitats aut\u00f2nomes. Un exemple: mentre que un basc espera nom\u00e9s 28 dies de mitjana per ser at\u00e8s per un especialista, un canari triga 123 dies. Hi ha ciutadans que esperen de mitjana quatre vegades m\u00e9s que altres per ser atesos per un especialista, depenent del lloc d’Espanya en el qual visquin. En algunes comunitats, un de cada tres pacients pateix una espera superior als sis mesos per a una intervenci\u00f3 quir\u00fargica, mentre que en altres aquest percentatge \u00e9s molt redu\u00eft o ni tan sols existeix.<\/p>\n

L’OCU subratlla que els pacients tamb\u00e9 han d’esperar per ser atesos en els centres privats. L’organitzaci\u00f3 ha comparat els temps d’espera de vuit asseguradores en set especialitats m\u00e8diques i la seva conclusi\u00f3 \u00e9s que sent significativament menors que en la sanitat p\u00fablica, les llistes d’espera en la privada \u00abtampoc es queden curtes\u00bb.<\/p>\n

Els que contracten una asseguran\u00e7a privada recorren a ell amb assidu\u00eftat. Segons un estudi de l’asseguradora Mapfre, 9 de cada 10 ho fan servir a m\u00ednim un cop per l’any. Radiografies, ecografies, resson\u00e0ncies i tomografies assistides per ordinador s\u00f3n les proves m\u00e9s freq\u00fcents. Per especialitats m\u00e8diques, odontostomatologia, obstetr\u00edcia i ginecologia s\u00f3n les m\u00e9s utilitzades pels pacients. El 2018, una de cada quatre assegurades va acudir al ginec\u00f2leg en almenys una ocasi\u00f3.<\/p>\n

Els estralls de la crisi<\/h3>\n

El deteriorament en l’atenci\u00f3 p\u00fablica es va accentuar despr\u00e9s de les retallades pressupost\u00e0ries aplicades despr\u00e9s de l’esclat de la crisi, el 2008. L’ajust es va traduir en majors temps d’espera, menys llits hospitalaris i menys personal sanitari. Segons la FADSP, tamb\u00e9 van empitjorar les condicions laborals, ja que van ser freq\u00fcents la congelaci\u00f3 de salaris, l’eliminaci\u00f3 de dies lliures, la no reposici\u00f3 de les baixes i l’increment de les jornades. La situaci\u00f3 va comen\u00e7ar a millorar una mica a partir del 2015, coincidint amb l’inici de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2 encara no s’han assolit els nivells de la d\u00e8cada passada.<\/p>\n

Per a S\u00e1nchez Bayle, despr\u00e9s de les retallades hi ha alguna cosa m\u00e9s que una necessitat de complir amb els objectius pressupostaris imposats per Brussel\u00b7les. \u00abLa crisi no ha estat m\u00e9s que una excusa per aprofundir en tend\u00e8ncies que ja hi eren i seguir deteriorant el sistema p\u00fablic\u00bb, afirma.<\/p>\n

En els \u00faltims 10 anys, la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica ha anat reduint el seu pes en relaci\u00f3 al producte interior brut (PIB), mentre han crescut les quantitats que la ciutadania dedica a la sanitat privada. El 2016, la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica en percentatge de PIB (6,4%) va ser quatre d\u00e8cimes inferior al pic registrat el 2009 (6,8%), coincidint amb el comen\u00e7ament de la crisi. En el mateix per\u00edode, la despesa sanit\u00e0ria privada va augmentar del 2,2% del PIB al 2,6%. Alhora s’ha produ\u00eft un descens de la participaci\u00f3 del sector p\u00fablic en la despesa sanit\u00e0ria total: si el 2009 suposava el 75,4%, el 2016 va descendir al 71,2%. El pes de la despesa privada, mentrestant, va cr\u00e9ixer en el mateix per\u00edode del 24,6% al 28,8%.<\/p>\n

El sector de la sanitat privada es presenta a si mateix com un \u00abaliat estrat\u00e8gic\u00bb del sistema p\u00fablic, a qui ajuda a \u00aballiberar recursos i generar estalvi\u00bb. L’IDIS assegura que els centres privats, a m\u00e9s de comptar amb professionals de qualitat i centres amb l’\u00faltima tecnologia, ofereixen als ciutadans llibertat per triar el tractament que volen i posen a la seva disposici\u00f3 un model flexible contraposat a \u00abestructures r\u00edgides que generen inefici\u00e8ncies\u00bb. Segons la mateixa font, la sanitat privada estalvia al sistema nacional de salut entre 4.643 i 10.409.000 milions d’euros cada any.<\/p>\n

Amb l’excepci\u00f3 d’Asisa, les grans asseguradores de salut que operen a Espanya estan estretament vinculades a noms molt coneguts del sector assegurador i financer. Segons dades del sector, les majors asseguradores d’Espanya per volum de primes s\u00f3n Adeslas, amb un 28,8% de quota de mercat, Sanitas (15,7%), i Asisa (13,5%), seguides d’DKV (6,6%) i Mapfre (6,1%). Entre les cinc controlen m\u00e9s del 70% del mercat. Adeslas, l\u00edder del sector, \u00e9s propietat de Mutua Madrile\u00f1a i de VidaCaixa, grup assegurador de CaixaBank. Sanitas, fundada el 1954 per un grup de metges espanyols, va ser adquirida fa 30 anys per la multinacional brit\u00e0nica UPA.<\/p>\n

Asisa \u00e9s un cas particular. \u00c9s propietat de Lavinia, una cooperativa sense \u00e0nim de lucre formada per m\u00e9s de 10.000 metges. Tamb\u00e9 forma part d’aquesta esp\u00e8cie de tercera via l’Hospital de Barcelona, amb la particularitat que entre els seus propietaris no nom\u00e9s hi ha professionals de la medicina, sin\u00f3 tamb\u00e9 usuaris. El centre \u00e9s propietat de la cooperativa d’usuaris SCIAS i la cooperativa de metges Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria.<\/p>\n

L’opini\u00f3 dels pacients<\/h3>\n

Tot i el fort increment de l’\u00fas de la sanitat privada, la sanitat p\u00fablica segueix sent el pilar b\u00e0sic de l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica i, tot i que minvant, gaudeix encara d’un grau d’aprovaci\u00f3 relativament alt entre els usuaris.<\/p>\n

Espanya est\u00e0 encara significativament per sota de la mitjana europea pel que fa a implantaci\u00f3 de la sanitat privada. En la majoria dels pa\u00efsos europeus, nom\u00e9s una petita part de la poblaci\u00f3 compta amb una asseguran\u00e7a privada de salut, per\u00f2 n\u2019hi ha cinc (Fran\u00e7a, Holanda, Eslov\u00e8nia, B\u00e8lgica i Cro\u00e0cia) on la meitat de les persones t\u00e9 una. El sistema m\u00e9s gros dual p\u00fablic-privat \u00e9s el d’Irlanda, on el 45% dels ciutadans opten per la sanitat privada per no haver de suportar les esperes del sistema p\u00fablic.<\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n

Quina opini\u00f3 tenen els pacients del sistema sanitari? La nota va arribar a caure fins al 6,31 sobre 10 el 2014, despr\u00e9s de les retallades pressupost\u00e0ries, per\u00f2 es va anar recuperant a mesura que la situaci\u00f3 econ\u00f2mica millorava fins a arribar al 6,68 el 2017 i tornar a caure al 6,57 el 2018. L’opini\u00f3 dels usuaris, per\u00f2, difereix molt depenent de la comunitat aut\u00f2noma. Segons la llista elaborada per la FADSP, els bascos s\u00f3n clarament els m\u00e9s satisfets amb el seu sistema sanitari, seguit pels navarresos, els aragonesos i els castellanolleonesos. Els m\u00e9s descontents s\u00f3n els canaris, els valencians i els catalans.<\/p>\n

Intencionalitat pol\u00edtica<\/h3>\n

Existeix una intencionalitat pol\u00edtica darrere del deteriorament de la sanitat p\u00fablica? Marci\u00e0 S\u00e1nchez Bayle sost\u00e9 que els partits conservadors tenen un full de ruta per fragmentar el sistema en dos: una medicina privada per a qui se la pugui costejar i un sistema de Seguretat Social de baixa qualitat per a la resta de la poblaci\u00f3. En cas d’imposar-se aquest model, afirma el president de la FADSP, el p\u00fablic quedaria limitat a \u00abuna mena de sistema de benefic\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n

Jim\u00e9nez Rubio apunta a l’exist\u00e8ncia d’un conflicte d’interessos, no nom\u00e9s per l’exist\u00e8ncia de portes girat\u00f2ries en el sector, sin\u00f3 perqu\u00e8 la conveni\u00e8ncia dels funcionaris (que poden triar en qualsevol moment sanitat p\u00fablica o privada sense cap cost) no est\u00e0 necess\u00e0riament alineada amb els del sector p\u00fablic, el seu ocupador, que est\u00e0 obligat a proveir un servei sanitari eficient i de qualitat. Es dona la paradoxa que l’elit pol\u00edtica \u00e9s responsable en bona part d’un servei p\u00fablic que sembla no utilitzar: la majoria dels funcionaris de carrera opten per la sanitat privada, i, en general, s\u00f3n m\u00e9s cr\u00edtics del rendiment del sistema p\u00fablic que la poblaci\u00f3 general. La professora de la UGR adverteix el perill que suposa que la poblaci\u00f3 que m\u00e9s usa la sanitat privada acabi quedant-se sense incentius per pagar els impostos que serveixen per finan\u00e7ar el sistema p\u00fablic de salut i no donen suport amb el seu vot les pol\u00edtiques de solidaritat i cohesi\u00f3 social quan arriben les eleccions. \u00abLa demanda d’asseguran\u00e7a privada podria, en el llarg termini, derivar en un sistema sanitari p\u00fablic de menys qualitat\u00bb, conclou la professora.<\/p>\n

Carles Humet t\u00e9 la impressi\u00f3 que cap grup, inclosos sindicats i metges, est\u00e0 interessat de veritat en resoldre el problema: \u00abals interessos d’uns i altres, l’statu quo existent els va mentre no hi hagi conflictes\u00bb. Humet sost\u00e9 que un sistema sanitari p\u00fablic aporta solidesa a l’Estat de benestar i millora la qualitat de vida dels ciutadans, pel que la seva exist\u00e8ncia \u00e9s inq\u00fcestionable en un pa\u00eds desenvolupat. \u00abEl sistema p\u00fablic hauria de funcionar de forma eficient i amb una qualitat assistencial \u00f2ptima\u00bb, afegeix. \u00abAix\u00f2 no seria obstacle per a la coexist\u00e8ncia d’un sistema privat on qui m\u00e9s t\u00e9 aporta recursos al sistema sanitari general, descarregant al sistema p\u00fablic de les despeses que assumeix per la seva atenci\u00f3 a la privada\u00bb.<\/p>\n

Madrid, laboratori de la privatitzaci\u00f3<\/h3>\n

Governada ininterrompudament pel Partit Popular des de 2003, la Comunitat de Madrid \u00e9s el laboratori de proves de la privatitzaci\u00f3 de la medicina. Segons l’Institut per al Desenvolupament i Integraci\u00f3 de la Sanitat (IDS), el lobby que defensa els interessos del sector, el 34% dels madrilenys compta amb una asseguran\u00e7a privada de salut. Tot i tenir el PIB m\u00e9s gran per c\u00e0pita d’Espanya, \u00e9s la comunitat que menys diners p\u00fablics inverteix en assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria: 1.276 euros per habitant a l’any.<\/p>\n

L’afany privatitzador de la Comunitat de Madrid va topar amb els tribunals l’any 2014. El llavors conseller de Sanitat, Javier Fern\u00e1ndez Lasquetty, va dimitir despr\u00e9s que la just\u00edcia paralitz\u00e9s el seu pla per privatitzar sis hospitals p\u00fablics. En aquella \u00e8poca presidia la Comunitat Ignacio Gonz\u00e1lez, avui en llibertat sota fian\u00e7a per la seva presumpta implicaci\u00f3 en el cas de corrupci\u00f3 Lezo. Van ser els anys en qu\u00e8 va sorgir l’anomenada Marea Blanca, protagonista de les majors manifestacions en defensa de la sanitat p\u00fablica des de la restauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia.
\nHi ha indicis que el nou Govern auton\u00f2mic, presidit per Isabel D\u00edaz Ayuso, pot tornar a la c\u00e0rrega, aquesta vegada per altres vies. Lasquetty s’asseu una altra vegada a l’Executiu regional, ara com a home fort al capdavant de la cartera d’Hisenda. Lasquetty no \u00e9s qualsevol al PP: ha estat secretari general de FAES, el laboratori ideol\u00f2gic del PP presidit per Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, i fins al seu recent nomenament ha exercit com a cap de Gabinet de Pablo Casado, actual president del partit.<\/p>\n

Lasquetty no va ser l’\u00fanic conseller de Sanitat madrileny esquitxat per la pol\u00e8mica. Els seus dos antecessors, Juan Jos\u00e9 G\u00fcemes i Javier Lamela, tots dos nomenats per Esperanza Aguirre i criats pol\u00edticament a l’ombra de Rodrigo Rato, van acabar treballant per a empreses sanit\u00e0ries privades despr\u00e9s d’abandonar el c\u00e0rrec. S\u00f3n dos exemples de manual de portes girat\u00f2ries.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest reportatge va ser publicat el setembre passat a la revista d’Alternativas Econ\u00f3micas. A mesura que augmenta la percepci\u00f3 que el sistema p\u00fablic de salut es deteriora, cada vegada m\u00e9s espanyols opten per contractar una asseguran\u00e7a privada de salut. Encara que varia d’una comunitat aut\u00f2noma a una altra, la tend\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s accentuada en aquelles […]<\/p>\n","protected":false},"author":412,"featured_media":22408,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-22396","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/412"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22396"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22396\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}