L’actual pand\u00e8mia passar\u00e0, per\u00f2 no sabem si potser per sempre, o torni tots els anys en forma d’epid\u00e8mia estacional, o es quedi en situaci\u00f3 end\u00e8mica, a tot el m\u00f3n o nom\u00e9s en alguns pa\u00efsos, en tot cas caldr\u00e0 preparar-se per noves situacions m\u00e9s o menys semblants, perqu\u00e8 els canvis que el nostre sistema econ\u00f2mic i social s’ha produ\u00eft en l’ecosistema i la globalitzaci\u00f3 neoliberal tenen uns costos que encara que amb freq\u00fc\u00e8ncia els oblidem, la realitat ens els recorda, de vegades com ara de manera tr\u00e0gica.<\/p>\n
La pand\u00e8mia ha posat en evid\u00e8ncia alguns problemes que el nostre sistema sanitari arrossegava feia temps. El primer un baix finan\u00e7ament que ve d’antic i que ha disminu\u00eft per les retallades, la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica se situava al voltant de 0,5-1 punt per sota de la mitjana sobre el PIB de la UE i ha disminu\u00eft des de 2009 entre 0,7 i 1 punt a casa nostra. Despr\u00e9s un nombre molt baix de llits hospitalaris per 1000 habitants que van disminuir en m\u00e9s de 12.000 entre 2010 i 2018, poc personal de sistema sanitari, especialment d’infermeria, una atenci\u00f3 prim\u00e0ria debilitada, escassetat de material de reserva i una important privatitzaci\u00f3, al que cal sumar unes resid\u00e8ncies amb poc personal i de baixa qualificaci\u00f3 i en mans majorit\u00e0riament del sector privat, de fons de capital risc, amb un m\u00ednim control,<\/p>\n
El nostre sistema ha estat orientat essencialment al tractament de les malalties cr\u00f2nic degeneratives que tenen el seu origen en determinants mediambientals (contaminaci\u00f3, alimentaci\u00f3, estils de vida) econ\u00f2mics (pobresa, atur, marginaci\u00f3, habitatges inadequats) i socials. Per\u00f2 els canvis introdu\u00efts pel neoliberalisme (canvi clim\u00e0tic, contaminaci\u00f3, retallades dels serveis de salut p\u00fablica i una globalitzaci\u00f3 incontrolada amb un increment exponencial de despla\u00e7aments de persones i mercaderies) ha reintrodu\u00eft les epid\u00e8mies infeccioses que semblaven superades per sempre i redu\u00efdes a pa\u00efsos pobres, per a les que el nostre sistema no est\u00e0 adaptat per a enfrontar-les.<\/p>\n
Malgrat l’evid\u00e8ncia de grans problemes d’equitat en salut a tot el m\u00f3n (i no nom\u00e9s en els pa\u00efsos de rendes baixes), els aven\u00e7os i descobriments cient\u00edfics de la medicina a les \u00faltimes d\u00e8cades van fer suposar que el desenvolupament tecnol\u00f2gic i cient\u00edfic, eren per si mateixos capa\u00e7os de resoldre els problemes de malaltia als quals s’enfrontava la humanitat. La pand\u00e8mia de la covid19 ens ha vingut a treure de l’error, a mostrar que no vivim en l'\u00bbedat d’or\u00bb, sin\u00f3 que hem constru\u00eft un model biom\u00e8dic, en estreta relaci\u00f3 amb la globalitzaci\u00f3 neoliberal, que promou la investigaci\u00f3 i les tecnologies sanit\u00e0ries com fonts de negoci i que ent\u00e9n l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria com \u00abmedicina comercialitzada\u00bb, fins i tot en el marc d’equitat que representen els sistemes sanitaris p\u00fablics. Per\u00f2 hi ha un altre enfocament que s’ha de tenir en compte, des de \u00abla determinaci\u00f3 social de la salut\u00bb: els microorganismes s\u00f3n nom\u00e9s agents i la veritable ra\u00f3 del rebrot de les infeccions resideix en el subdesenvolupament, en el canvi clim\u00e0tic, les pr\u00e0ctiques de la ind\u00fastria agro-aliment\u00e0ria, el comer\u00e7 i el turisme globalitzats, els insecticides, els plaguicides… Si no solucionem aquests problemes el m\u00e9s probable \u00e9s que es repeteixin situacions semblants en un futur no lluny\u00e0.<\/p>\n
La pand\u00e8mia ha demostrat la import\u00e0ncia de tenir un sistema sanitari p\u00fablic de qualitat amb acc\u00e9s universal, Qu\u00e8 hauria passat si es mantingu\u00e9s l’exclusi\u00f3 de centenars de milers de persones implantada per Rajoy & Mato en el RDL 16\/2012? Com haguessin evolucionat les coses amb un important sector de la poblaci\u00f3 sense acc\u00e9s a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria? \u00bfCom si les previsions dels governs de PP d’un finan\u00e7ament per a la Sanitat P\u00fablica del 5,13% del PIB s’haguessin complert? Com si les privatitzacions previstes pel PP a Madrid, Val\u00e8ncia, etc., s’haguessin convertit en realitat? Per descomptat no pot saber-se amb exactitud, per\u00f2 \u00e9s evident que tot hauria anat molt pitjor, no ha de ser casualitat que les dues CCAA amb majors problemes per la Covid19 siguin les 2 m\u00e9s privatitzades i les que menys pressupost per c\u00e0pita tenen,<\/p>\n
La poblaci\u00f3 s’ha adonat de la import\u00e0ncia crucial d’una bona sanitat p\u00fablica que \u00e9s la garantia d’acc\u00e9s per a tots\/es d’una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de qualitat, i tamb\u00e9 de l’important comprom\u00eds dels treballadors de la mateixa en els moments cr\u00edtics.<\/p>\n
El suport ciutad\u00e0 a la Sanitat P\u00fablica \u00e9s molt important, perqu\u00e8 com diu el Roto en una de les seves genials vinyetes \u00abquan arribo la pand\u00e8mia els privatitzadors es van ocultar\u00bb, perqu\u00e8 llavors les seves vergonyes van quedar a la vista, i es va comprovar el que ja es coneixia, i alguns repet\u00edem fa temps, el sector privat es preocupa per obtenir beneficis empresarials, no per assegurar els drets de les persones i la qualitat dels serveis p\u00fablics.<\/p>\n
Ara b\u00e9, cal aconseguir que aquesta hegemonia del que \u00e9s p\u00fablic cristal\u00b7litzi despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, i ho faci en aven\u00e7os substancials en el refor\u00e7ament dels serveis p\u00fablics essencials com la Sanitat i els serveis socials (el paper de les resid\u00e8ncies privatitzades en l’extensi\u00f3 i elevada mortalitat a Espanya de la Covid19 ha estat un exemple paradigm\u00e0tic dels riscos de les privatitzacions). Conv\u00e9 estar vigilants perqu\u00e8 els \u00ablobbies\u00bb del neoliberalisme hi s\u00f3n i continuaran la seva erosi\u00f3 dels serveis p\u00fablics, en part aprofitant els errors de govern, i per descomptat els de tots els altres.<\/p>\n
Per aix\u00f2 hem de plantejar-nos les mesures a adoptar i fer-ho amb urg\u00e8ncia abans que l’experi\u00e8ncia es dilueixi en la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Aquestes mesures haurien de passar per:<\/p>\n
1. Finan\u00e7ament suficient de la sanitat p\u00fablica. Cal incrementar de manera important el finan\u00e7ament sanitari, per\u00f2 cal assegurar-se un augment significatiu en \u20ac per habitant i any per situar-nos en la mitjana de la UE (el 2018 a Espanya van ser 1.617 \u20ac enfront de per ex 3.879 d’Alemanya, 3.278 de Fran\u00e7a o 2.275 de la mitjana de la UE), perqu\u00e8 relacionar-lo al PIB, com fa el comprom\u00eds entre PSOE i OP de superar el 7% sobre el PIB, pot suposar fins i tot una disminuci\u00f3 de les quantitats totals, amb la prevista disminuci\u00f3 del PIB, a causa a la crisi econ\u00f2mica provocada per la pand\u00e8mia. El l\u00f2gic seria a mitj\u00e0 termini elaborar el Pla Integrat de Salut que estableixi les necessitats de salut de la poblaci\u00f3 i quantifiqui les exig\u00e8ncies pressupost\u00e0ries per fer-hi front. D’altra banda, \u00e9s important avalar un finan\u00e7ament finalista, podria ser un fons espec\u00edfic per rescatar la Sanitat P\u00fablica gestionat pel Consell Interterritorial, que complementi els pressupostos auton\u00f2mics i disminueixi de forma significativa les difer\u00e8ncies en els pressupostos per habitant que hi ha actualment entre les CCAA (i que en 2020 superaven els 500 \u20ac). En aquest ordre de coses convindria garantir la inclusi\u00f3 dels funcionaris en el Sistema Nacional de Salut, integrant les prestacions sanit\u00e0ries de les mutualitats de funcionaris en la Sanitat P\u00fablica. Tamb\u00e9 \u00e9s important evitar que els possibles increments pressupostaris acabin en mans de laboratoris farmac\u00e8utics (com van sent habitual gr\u00e0cies al seu poder d’influ\u00e8ncia sobre les administracions i sobre els prescriptors). En tot cas conv\u00e9 recordar que segons l’Observatori Social de la Caixa (abril 2020): La despesa sanit\u00e0ria a Espanya t\u00e9 un alt efecte redistributiu, sent el major de les prestacions socials en esp\u00e8cie. En l’\u00faltima d\u00e8cada, les retallades introdu\u00efdes en algunes partides han disminu\u00eft la seva progressivitat en partides com la despesa farmac\u00e8utica.<\/p>\n
2. Millorar la coordinaci\u00f3 interauton\u00f2mica. La pand\u00e8mia ha posat en relleu les debilitats de la coordinaci\u00f3 entre les CCAA i el Ministeri de Sanitat a l’hora de proposar i fer operatives pol\u00edtiques sanit\u00e0ries comunes. Cal establir un nou marc de cooperaci\u00f3 interauton\u00f2mic per avan\u00e7ar de manera coordinada en el futur refor\u00e7ant el Consell Interterritorial com a coordinador de les estrat\u00e8gies de salut dels 17 serveis de salut promogui un Pla de Salut consensuat per les diferents CCAA sense que suposi un nou centralisme. El Consell hauria de permetre afrontar les noves pand\u00e8mies des de l’acord, la col\u00b7laboraci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 intercomunit\u00e0ria.<\/p>\n
3. Potenciar la Salut P\u00fablica. Si alguna cosa ha posat en evid\u00e8ncia la pand\u00e8mia \u00e9s la debilitat dels nostres sistemes de salut p\u00fablica, poc desenvolupats des de sempre, per\u00f2 penalitzats especialment amb les retallades. Cal refor\u00e7ar el dispositiu de la Salut P\u00fablica i desenvolupar la llei de salut p\u00fablica, aprovada el 2011 i posada en hibernaci\u00f3 pels governs de PP. Aquests serveis haurien de coordinar les seves estrat\u00e8gies amb l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i les administracions locals per combatre els determinants de les malalties cr\u00f2nic degeneratives (alimentaci\u00f3, contaminaci\u00f3, sedentarisme, tabaquisme, etc.) i els sistemes d’alerta i contenci\u00f3 de les noves epid\u00e8mies de malalties contagioses ( grip a, Ebola, SARS, Coronavirus …) associats al canvi clim\u00e0tic i la globalitzaci\u00f3. Els serveis d’epidemiologia i lluita amb les malalties infeccioses haurien de refor\u00e7ar i millorar la seva capacitaci\u00f3. El sistema d’informaci\u00f3 de les diferents CCAA hauria d’estar controlat i gestionat per la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n
4. Impulsar i desmedicalitzar l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Durant l’epid\u00e8mia l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, all\u00e0 on ha seguit funcionant, ha jugat en paper fonamental a l’hora d’atendre la demanda de malaltia, diagnosticar nous casos, controlar-los en els domicilis o informar les fam\u00edlies sobre mesures per evitar contagis. Des dels Centres de Salut s’ha at\u00e8s a pacients en resid\u00e8ncies de gent gran, i mantingut les consultes telef\u00f2niques i presencials per diagnosticar, informar i tranquil\u00b7litzar la poblaci\u00f3. Aquest nivell assistencial ha demostrat la seva capacitat per apropar els serveis assistencials a la poblaci\u00f3 i gr\u00e0cies al coneixement dels antecedents personals, familiars i del seu historial cl\u00ednic, garantint una atenci\u00f3 propera i segura les persones i fam\u00edlies que formen la comunitat. Per\u00f2 perqu\u00e8 pugui funcionar adequadament es necessita refor\u00e7ar el seu paper en el sistema sanitari, augmentat el seu pressupost (fins al 25% del total sanitari), el personal, sobretot el d’infermeria (potenciant la infermeria comunit\u00e0ria) i altres categories professionals com la de psicologia, fisioter\u00e0pia, treball social per desmedicalitzar les consultes i satisfer les demandes de la poblaci\u00f3, que l’actual model transforma en malalties i tractaments medicamentosos, establint criteris m\u00ednims per TSI, millorant els seus mitjans i potenciant l’atenci\u00f3 domicili\u00e0ria, la prevenci\u00f3 i la promoci\u00f3. La gesti\u00f3 dels processos assistencials haurien d’estar coordinats des de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Una renovada AP hauria de recuperar el seu car\u00e0cter comunitari millorant la seva coordinaci\u00f3 amb els hospitals, serveis de salut p\u00fablica, alerta epidemiol\u00f2gica, recursos socials, atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia i institucions municipals, amb la participaci\u00f3 i implicaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en el marc de les \u00c0rees Sanit\u00e0ries. L’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria hauria de fer-se responsable de l’assist\u00e8ncia a la gent gran a les resid\u00e8ncies, el que exigeix \u200b\u200bque els centres de salut on hi hagi resid\u00e8ncies haurien d’incrementar els seus equips especialment en infermeria, psicologia, fisioter\u00e0pia i treball social<\/p>\n
5. Incrementar els llits hospitalaris de la xarxa de gesti\u00f3 p\u00fablica. Tenim un d\u00e8ficit molt important de llits hospitalaris que s’ha convertit en cr\u00edtic durant la pand\u00e8mia. S\u00f3n necess\u00e0ries entre 50 i 70.000 llits hospitalaris m\u00e9s a tot el pa\u00eds, la majoria d’elles de llarga i mitja estada. La saturaci\u00f3 dels llits dels hospitals d’aguts pels pacients contagiats pel virus i la paralitzaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 a malalts amb altres patologies planteja la necessitat de crear una xarxa Llits de cr\u00f2nics de les que amb prou feines disposem que serveixi de matal\u00e0s per a futures pand\u00e8mies i millori l’efici\u00e8ncia hospital\u00e0ria. Convindria tamb\u00e9 a mitj\u00e0 termini fer un pla estrat\u00e8gic d’atenci\u00f3 especialitzada per a adaptar-la als nous reptes de salut.<\/p>\n
6. Acabar amb les privatitzacions i recuperar el privatitzat. Com ja s’ha dit la resposta a la pand\u00e8mia ha vingut des de la Sanitat Publica perqu\u00e8 el sector privat est\u00e0 interessat en la recerca de beneficis i no en garantir la salut de la poblaci\u00f3. Les privatitzacions han estat una pesada llosa sobre el sistema sanitari i han minvat de manera significativa la seva capacitat de resposta. \u00c9s ara el moment d’aturar la deriva privatitzadora, que de manera m\u00e9s o menys silenciosa, ha continuat avan\u00e7ant en aquests anys. Cal abolir la Llei 15\/97 de Noves Formes de Gesti\u00f3 i aprovar una legislaci\u00f3 que acabi radicalment amb aquest degoteig privatitzador, blindat la Sanitat de gesti\u00f3 p\u00fablica, i a m\u00e9s comen\u00e7ar a recuperar el privatitzat en aquest temps, especialment els hospitals de Col\u00b7laboraci\u00f3 P\u00fablic Privada, els laboratoris centrals, serveis de diagn\u00f2stic per imatge, reduir la concertaci\u00f3 amb centres privats limitant-la al seu car\u00e0cter subsidiari respecte de la p\u00fablica, suprimir els desgravaments de les assegurances privades complement\u00e0ries i exigir el compliment de les incompatibilitats i la dedicaci\u00f3 exclusiva als treballadors del sistema p\u00fablic.<\/p>\n
7. Augmentar els treballadors del sistema p\u00fablic de salut. Les retallades van propiciar una disminuci\u00f3 important dels treballadors de sistema sanitari que ja eren comparativament baixos respecte a altres pa\u00efsos de la UE i l’OCDE. Cal comprometre amb unes dotacions suficients de personal en el nostre sistema sanitari en totes les CCAA i tamb\u00e9 amb la formaci\u00f3 dels professionals, augmentant les places de formaci\u00f3 postgrau (MIR, AIR, etc), proporcionant formaci\u00f3 continuada als mateixos independent dels interessos comercials, fomentar la dedicaci\u00f3 exclusiva, etc.<\/p>\n
8. Realitzar un pla d’abordatge de les llistes d’espera. Les llistes d’espera, ja molt elevades en el sistema sanitari, s’han incrementat notablement a causa de la focalitzaci\u00f3 de tot el sistema en l’atenci\u00f3 a la covid19. Hem de posar en funcionament un pla espec\u00edfic, a mitj\u00e0 i llarg termini per reduir-les al que t\u00e8cnicament imprescindible, aquest pla ha d’articular els recursos del conjunt de la Sanitat P\u00fablica (prim\u00e0ria i especialitzada) i sumar una garantia de drets + recursos + sistemes organitzatius + sistemes d’informaci\u00f3 i rendici\u00f3 de comptes, i que ha de tenir un car\u00e0cter estable.<\/p>\n
9. Crear un fons de reserva de material sanitari. Les mancances de material sanitari que han agreujat la pand\u00e8mia han estat provocades per l’abs\u00e8ncia de reserves estrat\u00e8giques del mateix (agreujades per l’aprimament economicista de les existents en algunes CCAA com Madrid) i per l’abs\u00e8ncia de fabricants al pa\u00eds. Necessitem posar en marxa una reserva estrat\u00e8gica de material sanitari que podria estar gestionat pel Ministeri de Sanitat, i posar en marxa una ind\u00fastria sanit\u00e0ria p\u00fablica que acabi amb la depend\u00e8ncia d’altres pa\u00efsos.<\/p>\n
10. Control de la despesa farmac\u00e8utica i potenciar la fabricaci\u00f3 p\u00fablica de medicaments. L’augment del pressupost sanitari ser\u00e0 in\u00fatil, si com ha succe\u00eft durant els governs de PP, es trasllada directament a la ind\u00fastria farmac\u00e8utica (m\u00e9s del 18% d’augment en 5 anys; 5,4% d’augment en 2019, 9,3% en farm\u00e0cia hospital\u00e0ria). Cal garantir que la despesa farmac\u00e8utica creix per sota dels pressupostos sanitaris p\u00fablics (entre el 0,5-1% menys) i aix\u00f2 ha de fer-se mitjan\u00e7ant la fixaci\u00f3 de preus d’acord amb els costos reals, promocionant la utilitzaci\u00f3 de medicaments gen\u00e8rics, la utilitzaci\u00f3 de les centrals de compres per a tot el Sistema Nacional de Salut i promocionant una ind\u00fastria farmac\u00e8utica p\u00fablica que acabi amb els desprove\u00efments i l’especulaci\u00f3 (el paper durant la pand\u00e8mia de centre de farm\u00e0cia militar ha estat important i podria ser un germen de la mateixa ). D’altra banda, s’haurien d’anul\u00b7lar els copagaments establerts pel RDL 16\/2012 que s\u00f3n un obstacle per a l’acc\u00e9s als medicaments que necessiten per a les persones m\u00e9s malaltes i amb menors ingressos. \u00c9s necessari crear un organisme de gesti\u00f3 p\u00fablica que avalu\u00ef i controli les noves tecnologies abans de la seva difusi\u00f3 pel sistema que podria dependre del Consell Interterritorial per donar participaci\u00f3 a les CCAA. s’haurien d’anul\u00b7lar els copagaments establerts pel RDL 16\/2012 que s\u00f3n un obstacle per a l’acc\u00e9s als medicaments que necessiten per a les persones m\u00e9s malaltes i amb menors ingressos. \u00c9s necessari crear un organisme de gesti\u00f3 p\u00fablica que avalu\u00ef i controli les noves tecnologies abans de la seva difusi\u00f3 pel sistema que podria dependre del Consell Interterritorial per donar participaci\u00f3 a les CCAA. S’haurien d’anul\u00b7lar els copagaments establerts pel RDL 16\/2012 que s\u00f3n un obstacle per a l’acc\u00e9s als medicaments que necessiten per a les persones m\u00e9s malaltes i amb menors ingressos. \u00c9s necessari crear un organisme de gesti\u00f3 p\u00fablica que avalu\u00ef i controli les noves tecnologies abans de la seva difusi\u00f3 pel sistema que podria dependre del Consell Interterritorial per donar participaci\u00f3 a les CCAA.<\/p>\n
11. Afavorir la investigaci\u00f3 sanit\u00e0ria p\u00fablica. La investigaci\u00f3 ha estat abandonada al nostre pa\u00eds d’una manera irresponsable. Tot i que no es pot fer una relaci\u00f3 directa entre la recerca i els resultats immediats, \u00e9s obvi que, sense investigaci\u00f3, sense ci\u00e8ncia, no hi ha aven\u00e7os en el futur, ia m\u00e9s s’est\u00e0 a costa de la utilitzaci\u00f3 de les patents d’altres. Cal assegurar almenys l’1,5% del pressupost sanitari p\u00fablic destinat a la investigaci\u00f3, i afavorir mesures que consolidin els equips d’investigadors en el nostre sistema p\u00fablic. La investigaci\u00f3 hauria d’estar dirigida a millorar la salut de la poblaci\u00f3 i cal acabar amb les plataformes p\u00fablic privades controlades pels laboratoris, ind\u00fastria tecnol\u00f2gica i fons d’inversi\u00f3, que estan utilitzant fons d’inversi\u00f3, que estan utilitzant fons, recursos i pacients del sistema p\u00fablic per a investigar nous medicaments i aparells tecnol\u00f2gics que patenten en el seu propi benefici.<\/p>\n
12. Fomentar una xarxa p\u00fablica de resid\u00e8ncies de majors. El desastre de les resid\u00e8ncies ha estat un dels amplificadors de la pand\u00e8mia, que estan associats a la seva privatitzaci\u00f3 en mans de fons d’inversi\u00f3, entitats religioses que retallen personal, redueixen la qualitat de les instal\u00b7lacions, amunteguen pacients i incompleixen els protocols que garanteixen la seguretat dels residents. Hauria de realitzar-se amb car\u00e0cter urgent una auditoria de totes elles i intervenir les que suposin un risc per a la salut. \u00c9s necessari crear una xarxa de resid\u00e8ncies de titularitat i gesti\u00f3 p\u00fablica de grand\u00e0ria adequada que evitin grans concentracions, amb uns recursos suficients, en infraestructures i en personal, i cures concordes amb les necessitats de les persones que viuen en elles i potenciar els recursos previstos per la Llei de la Depend\u00e8ncia perqu\u00e8 les persones majors puguin mantenir-se en els seus domicilis amb el suport de cuidadors i recursos p\u00fablics.<\/p>\n
Es tracta de propostes a desenvolupar de manera urgent per a potenciar la Sanitat P\u00fablica i garantir la seva recuperaci\u00f3. A m\u00e9s, seria convenient analitzar la resposta sanit\u00e0ria durant la pand\u00e8mia, una vegada hagi rem\u00e8s aquesta, per a poder avaluar la resposta del sistema sanitari, i els errors i encerts que es van produir en el seu abordatge. Des de la FADSP ens comprometem a fer-ho en el major breu termini possible perqu\u00e8 entenem que \u00e9s important per a poder treure lli\u00e7ons per al futur de la nostra Sanitat P\u00fablica.<\/p>\n
La poblaci\u00f3 i els treballadors de la Sanitat han realitzat un esfor\u00e7 important de solidaritat i de contenci\u00f3 en aquest temps que ha aconseguit contenir l’avan\u00e7 de la pand\u00e8mia al nostre pa\u00eds. Ara \u00e9s necessari que les administracions p\u00fabliques responguin d’una manera efica\u00e7 i eficient per a assegurar que no torna a repetir-se la mateixa, i que, si ho fa o es presenten noves epid\u00e8mies, tenim els recursos suficients per a donar una resposta que garanteixi la salut de tots\/as. Des de la societat, els treballadors de la Sanitat i les organitzacions socials hem d’exigir-ho.<\/p>\n