Cada tarda, m\u00e9s o menys a la mateixa hora, Maribel rep una trucada del seu centre de salut. Una metge o una infermera li pregunten com es troba i si estan remetent la febre i la tos. Encara que no li han fet el test per saber si \u00e9s positiu en coronavirus SARS-CoV-2, Maribel, com Esteban, Jes\u00fas i altres moltes persones presenten s\u00edmptomes compatibles amb la malaltia que causa el virus i el seu seguiment s’est\u00e0 realitzant des dels seus respectius centres de salut via telef\u00f2nica.<\/p>\n
Aix\u00ed ho contempla el document t\u00e8cnic del Ministeri de Sanitat Maneig domiciliari de la COVID-19. \u00abL’atenci\u00f3 prim\u00e0ria amb ajuda del tel\u00e8fon est\u00e0 aconseguint que milers i milers de pacients infectats estiguin sent tractats i seguits en els seus domicilis sense necessitat d’acudir a l’hospital, evitant el seu col\u00b7lapse\u00bb, destaca a SINC Hermenegild Marc, representant nacional de metges d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria rural del Consell General de Col\u00b7legis Oficials de Metges (CGCOM).<\/p>\n
Per fer-nos una idea del volum de treball d’aquestes teleconsultes, hi ha infermeres que han arribat a efectuar entre 400 i 500 trucades al dia, segons explica a SINC Guadalupe Font\u00e1n, infermera a l’Institut de Recerca Infermera del Consell General d’Infermeria.<\/p>\n
Les consultes telef\u00f2niques o amb ajuda d’una c\u00e0mera s\u00f3n una petita part d’un concepte m\u00e9s ampli que es coneix com telemedicina. L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) el defineix com la prestaci\u00f3 de serveis d’atenci\u00f3 m\u00e8dica per part de tots els professionals de la salut que utilitzen tecnologies de la informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 (TIC) quan la dist\u00e0ncia \u00e9s un factor important.<\/p>\n
Aix\u00f2 permet un intercanvi d’informaci\u00f3 no nom\u00e9s per al diagn\u00f2stic o el tractament dels pacients; tamb\u00e9 per a la prevenci\u00f3 de malalties, la investigaci\u00f3 i l’avaluaci\u00f3. L’OMS anima els estats membres a explorar el potencial de les TIC aplicades a la salut recalcant que la telemedicina hauria d’enfortir (en lloc de competir amb) els serveis sanitaris.<\/p>\n
Segons fonts del Ministeri de Sanitat, la telemedicina \u00ab\u00e9s un element imprescindible en un sistema sanitari\u00bb. Com expliquen aquestes mateixes fonts a SINC, \u00absuposa tamb\u00e9 un repte\u00bb, ja que exigeix un canvi de cultura per part de tots els agents implicats, en modificar els mecanismes, els rols tradicionals i la forma en qu\u00e8 es proporciona l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria.<\/p>\n
Si ens referim al sistema p\u00fablic de salut, a Espanya bona part de les especialitats m\u00e8diques utilitzen recursos telem\u00e0tics. Des de fa m\u00e9s de 40 anys, hi ha iniciatives de telemedicina que faciliten la col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i l’especialitzada, segons Sanitat, amb serveis com l’informe a dist\u00e0ncia de proves diagn\u00f2stiques , la consulta de casos de pacients entre professionals i la teleformaci\u00f3.<\/p>\n
\u00abLa dermatologia, oftalmologia o cardiologia van ser potser les especialitats que m\u00e9s aviat es van incorporar, per\u00f2 avui en dia s\u00f3n la majoria les que amb m\u00e9s o menys dinamisme s’han unit a aquests sistemes i s’ha desenvolupat tamb\u00e9 la telemedicina pacient-professional. El seu creixement \u00e9s patent\u00bb, afirmen des del ministeri.<\/p>\n
L’endocrina Teresa Mart\u00ednez Ramonde realitza telemedicina amb els seus pacients de diabetis tipus 1 des de fa anys pels avantatges que suposa per a ells. \u00abNo han d’acudir a l’hospital, ni deixar la seva feina, escola o universitat, ni han de donar explicacions d’on van … En definitiva, aix\u00ed varia el m\u00ednim possible la seva vida\u00bb, declara a SINC la metgessa, que \u00e9s Cap de Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari de la Corunya.<\/p>\n
L’endocrina ofereix aquest servei via telef\u00f2nica o per videoconfer\u00e8ncia des de 2012. Primer va comen\u00e7ar amb un estudi pilot amb metges d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i despr\u00e9s el va ampliar a tota l’\u00e0rea sanit\u00e0ria.<\/p>\n
\u00abA Gal\u00edcia tenim l’avantatge de comptar amb IANUS, la nostra hist\u00f2ria cl\u00ednica informatitzada, que permet fer aix\u00f2 amb facilitat\u00bb, afegeix. \u00abA l’hospital jo veig les proves que s’han realitzat i puc sol\u00b7licitar noves anal\u00edtiques\u00bb. Com a principals barreres de la telemedicina en el conjunt de pa\u00eds destaca l’acc\u00e9s a les dades del pacient, que no sempre estan disponibles, i la voluntat de professionals i pacients enfront de la tecnologia.<\/p>\n
Esther Cub, neur\u00f2loga especialista en trastorns del moviment a l’Hospital Universitari de Burgos, \u00e9s experta en utilitzar la telemedicina amb pacients de malaltia de Parkinson o de Huntington. En un estudi publicat a la revista Current Neurology and Neuroscience Reports, va concloure que la telemedicina i la teleformaci\u00f3 en el seu camp redueixen costos i temps de viatges i proporcionen una atenci\u00f3 similar a les visites en persona.<\/p>\n
\u00abEs pot establir una comunicaci\u00f3 via tel\u00e8fon, email, videoconfer\u00e8ncies o textos en apps. En alguns casos es poden realitzar exploracions remotes i gestionar terap\u00e8uticament sobre la base de la informaci\u00f3 obtinguda\u00bb, detalla la neur\u00f2loga a SINC.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, considera un obstacle l’\u00fas d’aquestes tecnologies per part de la poblaci\u00f3 envellida. La neur\u00f2loga tamb\u00e9 reclama sistemes encriptats que permetin la confidencialitat de les dades.<\/p>\n
En estar en un sistema nacional de salut descentralitzat \u00e9s cada comunitat aut\u00f2noma la que gestiona i implementa aquest tipus de serveis. A Catalunya, per exemple, la Generalitat ha posat en marxa eConsulta, una eina de comunicaci\u00f3 digital entre pacients i sanitaris que complementa l’atenci\u00f3 presencial.<\/p>\n
Com expliquen a la seva p\u00e0gina web, aquest servei permet als ciutadans enviar consultes en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu al seu metge o infermera d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i rebre resposta en un termini m\u00e0xim de 48 hores en dies laborables.<\/p>\n
\u00abEl sistema p\u00fablic espanyol t\u00e9 ja implementats sistemes de telemedicina, amb casos de teledermatologia en diverses autonomies (Ast\u00faries, M\u00farcia, Madrid), teleictus, teleoftalmologia, teleendocrinolog\u00eda (Ast\u00faries), telecardiologia (M\u00farcia) i aix\u00ed molts m\u00e9s\u00bb, enumera a SINC Hans Egu\u00eda, membre del grup de treball de Noves Tecnologies de la Societat Espanyola de Metges d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria (SEMERGEN) i metge d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria al centre m\u00e8dic Rudk\u00f8bing de Dinamarca.<\/p>\n
A la telemedicina \u00abno se li d\u00f3na l’impuls que es necessitaria per a tenir-la com un recurs permanent i moltes vegades el projecte ha estat abandonat, a vegades, a causa de les retallades en sanitat\u00bb, diu Hans Egu\u00eda<\/p>\n
Segons l’expert, a la telemedicina \u00abno se li d\u00f3na l’impuls que es necessitaria per a tenir-la com un recurs permanent i moltes vegades el projecte ha estat abandonat, a vegades, a causa de les retallades en sanitat\u00bb.<\/p>\n
Des de SEMERGEN atribueixen la falta d’inversi\u00f3 en sanitat com la principal barrera d’aquest servei en atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Francisco Javier Sanz Garc\u00eda, coordinador nacional del grup de treball de Noves Tecnologies de SEMERGEN, denuncia la falta l\u00ednies de tel\u00e8fon suficients en alguns centres de salut.<\/p>\n
\u00abEn el meu centre [a Alcoi, Alacant] per sobre de cinc trucades alhora es col\u00b7lapsa\u00bb, al\u00b7lega a SINC. Si \u00e9s el cas, les videotrucades amb pacients les realitza amb el seu tel\u00e8fon personal perqu\u00e8 els ordinadors de les consultes no disposen de cambra.<\/p>\n
En aquesta manca de recursos coincideixen tamb\u00e9 des de la Federaci\u00f3 d’Associacions d’Infermeria Comunit\u00e0ria i Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FAECAP). \u00abEls professionals no tenen tel\u00e8fons amb comunicaci\u00f3 directa a l’exterior pel qual han de realitzar-se en un sol despatx a l’\u00e0rea d’Administraci\u00f3. Aix\u00f2 redueix bastant els temps en qu\u00e8 es poden realitzar les consultes telef\u00f2niques\u00bb, indica a SINC Esther Nieto, secret\u00e0ria d’organitzaci\u00f3 de la FAECAP.<\/p>\n
Tampoc hi ha dispositius de telefonia m\u00f2bil per a cada professional i pel que fa als pacients, quan truquen per tel\u00e8fon als seus centres de salut, sovint troben les l\u00ednies saturades, cosa que dificulta la consulta, segons Nieto Garc\u00eda.<\/p>\n
Iniciatives solid\u00e0ries com Escur\u00e7ant la dist\u00e0ncia intenten suplir aquestes mancances durant la crisi del coronavirus. El seu objectiu \u00e9s connectar a pacients i familiars amb dispositius m\u00f2bils cedits que els sanitaris poden sol\u00b7licitar omplint un formulari.<\/p>\n
\u00abCrida l’atenci\u00f3 que en una \u00e8poca tan tecnol\u00f2gica com la nostra la telemedicina estigui tan poc desenvolupada\u00bb, es lamenta Marc, que proposa aprofitar la pand\u00e8mia per donar un impuls a aquest tipus de serveis. \u00abAmb un programari i un control de seguretat adequat en l’acc\u00e9s a la hist\u00f2ria cl\u00ednica electr\u00f2nica es podria potenciar el teletreball, facilitar la conciliaci\u00f3 laboral-familiar i, a la pand\u00e8mia actual, despla\u00e7aments innecessaris\u00bb, planteja.<\/p>\n
Precisament sobre la complicada conciliaci\u00f3 laboral i familiar per part de personal d’infermeria feia refer\u00e8ncia a una entrevista Font\u00e1n, qui demana un canvi cultural en pacients i professionals sanitaris perqu\u00e8 la teleassist\u00e8ncia s’estengui. A m\u00e9s, proposa una major investigaci\u00f3 que permeti unificar els diferents sistemes en una eina universal i incloure an\u00e0lisi dels costos perqu\u00e8 es vegin els beneficis del servei.<\/p>\n
Tot i que \u00e9s cert que cal un desemborsament econ\u00f2mic inicial per adquirir els dispositius tecnol\u00f2gics, una investigaci\u00f3 realitzada a les comarques catalanes de Bages, Moian\u00e8s i Bergued\u00e0 amb quatre especialitats de telemedicina (dermatologia, \u00falceres, oftalmologia i audiometries) va concloure que entre 2011 i 2019 aquests serveis van estalviar 780.397 euros. Segons els autors aix\u00f2 es tradueix en uns 15 euros d’estalvi per visita. El pacient \u00e9s el major beneficiari, amb temps d’espera m\u00e9s curts i menors costos per despla\u00e7aments.<\/p>\n
La telemedicina \u00abha de perseguir l’efici\u00e8ncia , que no \u00e9s altra cosa que un augment de la productivitat, una reducci\u00f3 de costos i un increment i millora en els resultats del sistema sanitari\u00bb, recalquen des del Ministeri de Sanitat. Potser \u00e9s ara, en temps de coronavirus, quan la telemedicina aconsegueixi l’impuls que fins avui no ha tingut.<\/p>\n