Al llarg del mes de mar\u00e7 i principis del mes d’abril d’aquest any l’epid\u00e8mia de COVID-19 es va transmetre de manera exponencial entre la poblaci\u00f3 de Catalunya, amb un alentiment en dies posteriors possiblement associat a la implantaci\u00f3 del confinament de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Un fet rellevant per entendre l’evoluci\u00f3 de la malaltia, per\u00f2 tamb\u00e9 per dissenyar quina hauria de ser l’estrat\u00e8gia m\u00e9s adequada per dur a terme el desconfinament, \u00e9s la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica de la propagaci\u00f3 de l’epid\u00e8mia. Com ha anat mostrant l’Ag\u00e8ncia de Qualitat i Avaluaci\u00f3 Sanit\u00e0ries de Catalunya (AQuAS)<\/a> utilitzant les dades del Registre COVID-19 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la taxa de casos positius acumulats varia substancialment entre \u00c0rees B\u00e0siques de Salut (ABS) i entre municipis.<\/p>\n En diferents treballs, disponibles a la p\u00e0gina web del Grup d’An\u00e0lisi Quantitativa Regional (AQR)<\/a> de la Universitat de Barcelona, \u200b\u200bhem analitzat la possible associaci\u00f3 entre la propagaci\u00f3 territorial de la malaltia i diferents factors apuntats en l’estudi d’altres epid\u00e8mies pr\u00e8vies. En aquest article es resumeixen els principals resultats obtinguts fins ara.<\/p>\n En primer lloc, hi ha diversos motius pels quals la incid\u00e8ncia de la COVID-19 pot ser m\u00e9s elevada en \u00e0rees densament poblades, motius que han justificat l’estrat\u00e8gia de confinament estricte adoptada al nostre pa\u00eds. Una major concentraci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en el territori afavoreix la interacci\u00f3 i els contactes a la vida di\u00e0ria dels individus, cosa que resulta essencial per a la r\u00e0pida transmissi\u00f3 de la malaltia.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, l’\u00fas de transport p\u00fablic pot haver estat determinant en la r\u00e0pida propagaci\u00f3 de la COVID-19, i es dona una clara relaci\u00f3 entre dotaci\u00f3 i utilitzaci\u00f3 de transport p\u00fablic (acc\u00e9s a metro, trens de rodalia, servei d’autob\u00fas) i densitat de poblaci\u00f3.<\/p>\n Finalment, fins i tot la superf\u00edcie dels habitatges podria tenir un paper en la propagaci\u00f3 entre membres de la llar, ja que aquesta tendeix a ser menor en les \u00e0rees m\u00e9s poblades. Els resultats de la nostra an\u00e0lisi<\/a> suggereixen que duplicar la densitat de poblaci\u00f3 duu a un increment d’entre el 5% i el 10% en la taxa de casos de COVID-19, despr\u00e9s de controlar per la influ\u00e8ncia d’altres factors. Aquest resultat pot ser particularment important tant per al seguiment de possibles onades futures de l’epid\u00e8mia, com per a l’organitzaci\u00f3 del desconfinament de la poblaci\u00f3.<\/p>\n Les dades internacionals han mostrat clarament una major expansi\u00f3 de la SARS-Cov-2 en un ampli corredor est-oest situat entre el paral\u00b7lel 30 N i el paral\u00b7lel 50 N, zones caracteritzades per tenir temperatures mitjanes situades entre els 5\u202f\u00b0C i 11\u202f\u00b0C i nivells d’humitat relativa entre el 50 i el 70%.<\/p>\n Els nostres resultats<\/a> assenyalen la import\u00e0ncia de les condicions meteorol\u00f2giques durant la fase de contagi de la malaltia, com tamb\u00e9 han trobat altres estudis (aqu\u00ed<\/a> i aqu\u00ed<\/a>), si b\u00e9 l’evid\u00e8ncia internacional no \u00e9s concloent<\/a>.<\/p>\n En concret, en aquelles zones amb majors temperatures mitjanes i majors nivells d’humitat relativa s’observa una reducci\u00f3 de la taxa de contagi mantenint igual la resta dels factors. Aix\u00ed doncs, l’augment de temperatures durant els pr\u00f2xims mesos podria ajudar a contenir l’expansi\u00f3 del coronavirus durant el per\u00edode de desconfinament. Ara b\u00e9, el fet que la humitat relativa decreixi en les zones de l’interior a mesura que ens acostem al per\u00edode estival podria compensar part de l’efecte associat a la temperatura.<\/p>\n Diferents estudis han mostrat tamb\u00e9 evid\u00e8ncia sobre la influ\u00e8ncia de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica en la propagaci\u00f3 i expansi\u00f3 d’epid\u00e8mies anteriors (per exemple, la SARS) i sobre la major mortalitat als Estats Units<\/a> i It\u00e0lia<\/a> en el cas de la COVID-19. La nostra an\u00e0lisi<\/a> tamb\u00e9 mostra una associaci\u00f3 negativa entre els nivells de concentraci\u00f3 de PM10 i N0\u2082 sobre la taxa de contagi.<\/p>\n En concret, un augment d’un 1% en la concentraci\u00f3 d’aquests contaminants faria augmentar la taxa de contagi pr\u00e0cticament la mateixa proporci\u00f3. Tenint en compte que durant la fase de confinament els nivells de contaminaci\u00f3 s’han redu\u00eft de manera considerable, la recuperaci\u00f3 de nivells previs a causa de la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica podria representar un risc important per als habitants de les zones m\u00e9s exposades a aquests contaminants davant futurs rebrots de l’epid\u00e8mia.<\/p>\n Finalment, diversos estudis (per exemple, aqu\u00ed<\/a> i aqu\u00ed<\/a>) tamb\u00e9 han mostrat com la variaci\u00f3 espacial en la propagaci\u00f3 i en l’impacte d’altres malalties infeccioses, com la grip espanyola de 1918, va estar relacionada amb el nivell de renda de cada territori, la seva taxa d’atur i el nivell educatiu de la seva poblaci\u00f3.<\/p>\n A tall d’exemple, es pot suposar que la malaltia es va estendre m\u00e9s r\u00e0pida i intensament en aquells llocs que concentren menys poblaci\u00f3 de renda elevada, en qu\u00e8 un nombre elevat de la poblaci\u00f3 treballa en activitats on les interaccions amb altres persones s\u00f3n freq\u00fcents i intenses, i que a m\u00e9s tendeixen a utilitzar habitualment el transport p\u00fablic. Tamb\u00e9 es pot argumentar que les mesures d’auto prevenci\u00f3 i protecci\u00f3 podrien haver estat menys habituals all\u00e0 on, en termes relatius, hi ha un percentatge de la poblaci\u00f3 amb nivells educatius m\u00e9s baixos.<\/p>\n De fet, l’evid\u00e8ncia que hem obtingut<\/a> per a les \u00c0rees B\u00e0siques de Salut a Catalunya (una unitat territorial amb un ampli detall per a zones urbanes) suggereix una associaci\u00f3 positiva entre el nivell de privaci\u00f3 socioecon\u00f2mic i la taxa de contagi, especialment quan aquesta \u00faltima assoleix valors elevats. Aquest resultat \u00e9s consistent amb els nivells molt elevats de propagaci\u00f3 de la malaltia en les zones de l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona que tradicionalment presenten poblacions amb un alt grau de privaci\u00f3 socioecon\u00f2mica.<\/p>\n En s\u00edntesi, encara que es tracti d’una investigaci\u00f3 encara en curs, els resultats obtinguts fins ara donen suport a dur a terme un desconfinament asim\u00e8tric considerant tant les caracter\u00edstiques dels diferents territoris com la influ\u00e8ncia que la tornada a la normalitat pot tenir sobre algun dels factors analitzats (per exemple, la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica) i que hauria de ser tingut en compte a l’hora de dissenyar l’estrat\u00e8gia m\u00e9s adequada.<\/p>\n En tot cas, \u00e9s important recon\u00e8ixer la complexitat de l’asimetria territorial, at\u00e8s que els despla\u00e7aments per treball i estudis de persones que resideixen en zones amb, en principi, diferents nivells de vulnerabilitat podrien facilitar la transmissi\u00f3 generalitzada de rebrots de l’epid\u00e8mia.<\/p>\n En conseq\u00fc\u00e8ncia, els fluxos habituals de persones entre les diferents zones haurien d’intervenir en l’equaci\u00f3, per exemple mitjan\u00e7ant la consideraci\u00f3 de les \u00e0rees delimitades pels mercats de treball locals i no basant-se en delimitacions purament administratives.<\/p>\n Aquest article es va publicar originalment a The Conversation<\/em><\/a>. Els autors s\u00f3n Raul Ramos Lobo, Alessia Matano, Alicia Garc\u00eda, Antonio Di Paol, Enrique L\u00f3pez Bazo, Ernest Pons Fanals, Jordi L\u00f3pez-Tamayo, Jordi Suri\u00f1ach, Josep Llu\u00eds Carrion-i-Silvestre, Rosina Moreno Serrano i Vicente Royuela,investigadors de la Universitat de Barcelona.<\/strong><\/p>\nDensitat de poblaci\u00f3<\/h3>\n
Condicions meteorol\u00f2giques i contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica<\/h3>\n
Privaci\u00f3 socioecon\u00f2mica<\/h3>\n
A favor d’un desconfinament asim\u00e8tric<\/h3>\n