{"id":22532,"date":"2020-05-22T06:20:45","date_gmt":"2020-05-22T04:20:45","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22532"},"modified":"2020-05-22T06:20:45","modified_gmt":"2020-05-22T04:20:45","slug":"la-covid-19-causa-mes-casos-i-mes-mortalitat-en-persones-amb-menor-nivell-socioeconomic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/05\/22\/la-covid-19-causa-mes-casos-i-mes-mortalitat-en-persones-amb-menor-nivell-socioeconomic\/","title":{"rendered":"La COVID-19 causa m\u00e9s casos i m\u00e9s mortalitat en persones amb menor nivell socioecon\u00f2mic"},"content":{"rendered":"<p>Les persones amb un nivell socioecon\u00f2mic menor presenten taxes de casos de COVID-19 m\u00e9s elevades i una mortalitat m\u00e9s alta que les persones amb un nivell socioecon\u00f2mic major. Aquesta \u00e9s una de les conclusions a les que ha arribat l\u2019informe elaborat per l\u2019Observatori de les Desigualtats en Salut i que ha publicat l\u2019Ag\u00e8ncia de Qualitat i Avaluaci\u00f3 Sanit\u00e0ries de Catalunya (AQuAS) en un estudi que t\u00e9 com a objectiu descriure la situaci\u00f3 a Catalunya des del punt de vista socioecon\u00f2mic individual i de l\u2019\u00c0rea B\u00e0sica de Salut (ABS) de resid\u00e8ncia i la possible associaci\u00f3 amb els casos detectats i de mortalitat per COVID-19.<\/p>\n<p>L\u2019estudi \u2013titulat <a href=\"http:\/\/observatorisalut.gencat.cat\/ca\/observatori-desigualtats-salut\/\">\u2018Desigualtats socioecon\u00f2miques en el nombre de casos i la mortalitat per COVID-19 a Catalunya\u2019<\/a>&#8211; comparteix que la COVID-19 no afecta a tothom de la mateixa manera, tal i com indiquen alguns estudis arreu del m\u00f3n que constaten l\u2019exist\u00e8ncia de desigualtats, en diferents eixos, enfront de la COVID-19: per exemple, a Nova York, que una persona pertanyi a la comunitat afroamericana \u00e9s propici a tenir taxes m\u00e9s elevades d\u2019infecci\u00f3 i mortalitat per COVID-19.<\/p>\n<p>L\u2019informe posa l\u2019accent en les taxes observades en les persones amb menor nivell socioecon\u00f2mic i les desigualtats de g\u00e8nere. En aquest sentit, les dones presenten unes taxes m\u00e9s elevades de casos de COVID-19 que els homes, per\u00f2 en canvi en els homes s\u2019observa una mortalitat m\u00e9s alta, en tots els grups d\u2019edat. Aix\u00ed per exemple, la taxa de mortalitat estandarditzada en els homes de 80 o m\u00e9s anys en el grup de menor nivell socioecon\u00f2mic \u00e9s de 2.832,4 per cada 100.000 homes, mentre que en les dones \u00e9s de 1.361,9.<\/p>\n<p>Paral\u00b7lelament, l\u2019estudi no percep un gradient ni en les taxes de casos ni en les de mortalitat segons el nivell socioecon\u00f2mic de l\u2019ABS; no obstant aix\u00f2, algunes ABS concretes presenten unes taxes m\u00e9s elevades de mortalitat i alhora estan en el grup d\u2019ABS de nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s baix.<\/p>\n<p>En canvi, s\u00ed s\u2019observa que les taxes de casos en el grup d\u2019edat de 65 a 79 anys en ABS de nivell socioecon\u00f2mic menor s\u00f3n m\u00e9s altes que en els altres grups d\u2019ABS. Per \u00faltim, l\u2019informe recorda l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019estudis geogr\u00e0fics sobre la mortalitat per COVID- 19 realitzats a la ciutat de Barcelona segons seccions censal on s\u2019han trobat desigualtats socioecon\u00f2miques.<\/p>\n<p>Per a fer l\u2019estudi, el nivell socioecon\u00f2mic individual s\u2019ha mesurat mitjan\u00e7ant la informaci\u00f3 sobre trams de renda i situaci\u00f3 laboral i social, establint 4 categories de nivell socioecon\u00f2mic: persones exemptes de copagament farmac\u00e8utic, amb renda anual per sota de 18.000 \u20ac, amb renda anual entre 18.000 \u20ac i 100.000 \u20ac, i amb renda anual per sobre dels 100.000 \u20ac.<\/p>\n<p>Per agrupar les ABS segons el nivell socioecon\u00f2mic de l\u2019\u00e0rea, s\u2019ha fet servir l\u2019\u00edndex socioecon\u00f2mic compost. Per a aquest \u00edndex, emprat en l\u2019assignaci\u00f3 de recursos a l\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, es fan servir dades poblacionals de nivell socioecon\u00f2mic, nivell d\u2019instrucci\u00f3, ocupaci\u00f3, esperan\u00e7a de vida, taxa de mortalitat prematura i hospitalitzacions evitables.<\/p>\n<p>\u201cLes dades analitzades posen de manifest desigualtats de g\u00e8nere i nivell socioecon\u00f2mic en el nombre de casos i la mortalitat per COVID-19. Quan la pand\u00e8mia acabi, caldr\u00e0 fer balan\u00e7, analitzar totes les dades, i treure conclusions que ajudin al disseny de pol\u00edtiques de salut. De fet, aquest \u00e9s l\u2019objectiu de l\u2019Observatori de Desigualtats en Salut: dades per a la presa de decisions\u201d, afirma Anna Garc\u00eda-Alt\u00e9s, directora de l&#8217;Observatori.<\/p>\n<p>L&#8217;Observatori de les Desigualtats en Salut s&#8217;ha creat per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya del passat 10 de mar\u00e7, amb la missi\u00f3 la missi\u00f3 general d\u2019afavorir la transpar\u00e8ncia, la rendici\u00f3 de comptes i la generaci\u00f3 de coneixement del sector salut a Catalunya, fet pel qual posa a disposici\u00f3 de gestors, professionals, estudiosos, ciutadania i Administraci\u00f3, la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per con\u00e8ixer les desigualtats en salut en tots els seus eixos (socioecon\u00f2mic, g\u00e8nere, traject\u00f2ria vital, edat, nacionalitat, nivell d&#8217;estudis, situaci\u00f3 laboral, lloc de resid\u00e8ncia, entre d&#8217;altres).<\/p>\n<p>Aquest nou observatori \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3 natural de l\u2019anterior Observatori sobre els efectes de la crisi econ\u00f2mica en la salut de la poblaci\u00f3, configurat com un instrument puntual generat arran de la crisi, passant a ser ara un instrument amb la voluntat de monitorar les desigualtats en salut al llarg del temps.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les persones amb un nivell socioecon\u00f2mic menor presenten taxes de casos de COVID-19 m\u00e9s elevades i una mortalitat m\u00e9s alta que les persones amb un nivell socioecon\u00f2mic major. Aquesta \u00e9s una de les conclusions a les que ha arribat l\u2019informe elaborat per l\u2019Observatori de les Desigualtats en Salut i que ha publicat l\u2019Ag\u00e8ncia de Qualitat [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":22533,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-22532","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22532","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22532"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22532\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22532"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22532"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22532"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}