Fa un mes ja vaig escriure<\/a>, que el pitjor error que havien com\u00e8s arreu respecte al SARS-CoV-2, havia estat subestimar-lo a banda d\u2019actuar tard, o no suficientment d\u2019hora, o amb un exc\u00e9s de prud\u00e8ncia, que ara tant reclamen els governs als ciutadans; moltes decisions no van ser del tot encertades. Donada la in\u00e8dita situaci\u00f3, tothom ha anat aprenent sobre la marxa i en funci\u00f3 de l\u2019assaig\/error.<\/p>\nEl nombre de PCR i de tests tamb\u00e9 ha estat insuficient per evitar nous contagis i tenir una tra\u00e7abilitat completa sobre els contactes de les persones que agafaven la malaltia.<\/p>\n
La mobilitat als aeroports es va restringir massa tard, i sense controls de temperatura a les persones que entraven o sortien. No es van fer per\u00edodes de quarantena als que arribaven. Totes aquestes mesures suposen mitjans i diners, i com no est\u00e0vem preparats, malgrat totes les mesures que els governs han pres, amb la millor intenci\u00f3 i l\u2019esfor\u00e7 econ\u00f2mic que han suposat, moltes d\u2019elles han arribat tard i no han estat suficients per frenar la pand\u00e8mia, que a Espanya suposa per ara, el terrible balan\u00e7 de 27.960 defuncions i de 233.318 contagis. Prop de 100.000 persones hospitalitzades encara, i d\u2019elles unes 10.000 ingressades a l\u2019UCI. I, encara que hi ha hagut una forta disminuci\u00f3 respecte als moments m\u00e9s \u00e0lgids del mes de mar\u00e7 i d\u2019abril, la realitat \u00e9s que tot just la xifra de contagis comen\u00e7a a ser inferior als 500, i la de defuncions inferior a les 100. Per\u00f2 nom\u00e9s uns dies enrere els nous casos superaven els 500 i les defuncions els 200. Afortunadament tamb\u00e9 compten, els que han pogut salvar la vida i s\u2019han recuperat. Una xifra important: m\u00e9s de 150.000 persones.<\/p>\n
La falta de previsi\u00f3 i de mitjans ha portat a la lamentable situaci\u00f3 de ser el pa\u00eds on m\u00e9s sanitaris s\u2019han contagiat de la malaltia (m\u00e9s de 50.700) per culpa de la manca d\u2019equips de protecci\u00f3 individual, els EPI. Tamb\u00e9 la tr\u00e0gica situaci\u00f3 a les resid\u00e8ncies de gent gran, quan eren els m\u00e9s grans, les persones de major risc, i, les actuacions tardanes i insuficients, tamb\u00e9 han portat a la tr\u00e0gica xifra que m\u00e9s del 65% dels morts amb Covid-19 vivia en una resid\u00e8ncia.<\/p>\n
El valor\u00a0de les paraules<\/h3>\n
L\u2019estat d\u2019alarma ha suposat entre altres mesures el confinament de la poblaci\u00f3, menys dels anomenats serveis essencials que han hagut de sortir di\u00e0riament a treballar. El confinament ha estat doncs, un quedar-se a casa, i sortir nom\u00e9s per raons de suport a familiars dependents o per adquirir productes de primera necessitat (aliments i medicaments). No ha estat pas una escalada a enlloc, ni el govern ni els ciutadans hem escalat res, per tant, no hem entrat ara en una fase de desescalada, sin\u00f3 de desconfinament, ja que, progressivament en funci\u00f3 de les variables sanit\u00e0ries fixades, els territoris que compleixin els par\u00e0metres aniran progressant de fase, de les quatre previstes. Seria m\u00e9s apropiat haver parlat de desconfinament que no pas de desescalada. L\u2019\u00fanica escalada o puja alarmant, ha estat la de casos de contagis i defuncions per la Covid-19.<\/p>\n
A banda d\u2019una comunicaci\u00f3 clara, transparent i precisa, les paraules s\u00f3n importants, i des del primer moment es va encunyar la desafortunada expressi\u00f3 dist\u00e0ncia social, per referir-se a la dist\u00e0ncia f\u00edsica o interpersonal que havien de mantenir els ciutadans per evitar contagis. Difosa a bombo i plateret pels mitjans de comunicaci\u00f3, i per tant, tan amplificada que si el govern se\u2019n va adonar m\u00e9s tard, ja era molt dif\u00edcil fer marxa enrere. Social \u00e9s el fet relatiu o pertanyent a la societat humana, a les relacions entre els individus. Per aix\u00f2 \u00e9s un contrasentit l\u2019expressi\u00f3 dist\u00e0ncia social. No ens podem separar d\u2019all\u00f2 que formem part. I, no podem anar en contra d\u2019aquest sentit de pertinen\u00e7a, d\u2019aquest esperit col\u00b7lectiu, de comunitat que es relaciona entre els seus membres. No es tractava de distanciar-se o separar-se de la relaci\u00f3, sin\u00f3 de relacionar-se d\u2019altres maneres, mantenint unes dist\u00e0ncies f\u00edsiques obligades per l\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria. Per\u00f2 mantenint l\u2019esperit social, el de la pertinen\u00e7a.<\/p>\n
Temps de resili\u00e8ncia<\/h3>\n
A partir d\u2019ara, s\u00ed que ser\u00e0 molt oport\u00fa insistir en la prud\u00e8ncia. Tothom vol tornar el m\u00e9s r\u00e0pid possible a la seva vida quotidiana, una quotidianitat, que s\u2019ha encunyat com a nova normalitat, un nou eufemisme, perqu\u00e8 molts ciutadans pensen que molt normal no \u00e9s l\u2019estat de coses de la societat que ten\u00edem fins ara: la mort de refugiats i emigrants, la pobresa, les desigualtats, la manca de treball i de llar\u2026<\/p>\n
No podem perdre de vista la capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 a les noves situacions. I, molt o poc nova, o simplement la mateixa normalitat, el que sembla clar que no hauria de ser igual. En aquest sentit, ens caldr\u00e0 a tots aplicar molta resili\u00e8ncia en la seva accepci\u00f3 psicol\u00f2gica: capacitat de l\u2019individu per a afrontar amb \u00e8xit una situaci\u00f3 desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumst\u00e0ncies (Diccionari Enciclop\u00e8dia Catalana) i tamb\u00e9 en l\u2019accepci\u00f3 ecol\u00f2gica del mateix diccionari: capacitat d\u2019un ecosistema de retornar a la mateixa composici\u00f3 espec\u00edfica i a l\u2019estat normal en ser afectat per pertorbacions o interfer\u00e8ncies.<\/p>\n
Haurem doncs com a societat, de recuperar l\u2019equilibri de conviv\u00e8ncia amb les altres esp\u00e8cies del nostre ecosistema, respectar el medi ambient, i decr\u00e9ixer en tots aquells \u00e0mbits industrials i socials que malmeten el planeta, si no volem que la pr\u00f2xima extinci\u00f3 sigui la nostra, la dels humans.<\/p>\n
La manca de civisme\u00a0que cal evitar<\/h3>\n
En general i majorit\u00e0riament la poblaci\u00f3 ha seguit disciplinadament les diverses obligacions que suposa l\u2019estat d\u2019alarma, llevat de minories, com sempre hi ha, que es creuen m\u00e9s llestos que ning\u00fa. El primer episodi, inc\u00edvic, insolidari, imprudent, i molts altres qualificatius que comencen per \u201ci\u201d, va ser el de la fugida a les segones resid\u00e8ncies. Despr\u00e9s molt poc exemplar ha estat l\u2019actitud d\u2019alguns propietaris de gossos, que aprofitant que eren dels pocs que sortien al carrer, passaven de recollir els excrements dels animals. Tamb\u00e9 entre els que sortien a comprar, alguns llen\u00e7aven al mig del carrer els guants que havien fet servir, els propis o els que els hi havien donat als comer\u00e7os oberts.<\/p>\n
Per \u00faltim, amb la recomanaci\u00f3 i despr\u00e9s obligaci\u00f3 de portar les mascaretes en el transport p\u00fablic, les mascaretes han acompanyat els guants en algunes voreres dels carrers. Ja en la fase 0, molts carrers s\u2019omplen di\u00e0riament en les franges hor\u00e0ries permeses, i es fa impossible en molts casos mantenir la dist\u00e0ncia f\u00edsica, entre els que practiquen esport, la majoria sense mascaretes, i els que passegen, majorit\u00e0riament amb mascaretes. En els dos casos, els m\u00e9s inc\u00edvics i irresponsables, s\u2019han vist pels carrers amb grups i sense la\/les dist\u00e0ncies requerides. Tamb\u00e9 s\u2019han vist ciclistes o persones despla\u00e7ant-se amb bicicleta i patinet massa a prop del de davant i alguns circulant per les voreres. A m\u00e9s cal sumar a aquests comportaments, els que no respecten les franges hor\u00e0ries i estan pel carrer en hores que no els pertoca.<\/p>\n
L\u2019obertura de les platges tamb\u00e9 ha provocat aglomeracions, amb els riscos pertinents. I, les manifestacions contra el govern espanyol, aplaudides per VOX i PP, saltant-se totes les normes, augmenten el risc de contagi i posen en perill el fre a la pand\u00e8mia.<\/p>\n
Preocupant \u00e9s l\u2019actuaci\u00f3 d\u2019alguns adolescents que surten entre les 20 i les 23 hores, en grups de sis o m\u00e9s, sense mantenir la dist\u00e0ncia f\u00edsica i sense mascaretes. Alguns fins i tot, tocant-se i abra\u00e7ant-se com si el risc no an\u00e9s amb ells, temptant la sort i desafiant la malaltia. I, m\u00e9s greu encara les trobades i festes \u201cclandestines\u201d de joves, sense cap mesura de distanciament i seguretat. Alguna cosa ha fallat comunicativament si els avui joves, futurs adults, no s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019interioritzar el perill i risc que suposa no seguir les normes.
\nCaldr\u00e0 revisar els errors inicials, quan, al comen\u00e7ament de tot, els responsables pol\u00edtics i sanitaris treien import\u00e0ncia al virus, i afirmaven que tindria menys incid\u00e8ncia que la grip, que tindr\u00edem pocs casos en el cas que arrib\u00e9s aqu\u00ed, que no afectava els joves, que no calien mascaretes, que era suficient amb rentar-se les mans i mantenir la dist\u00e0ncia f\u00edsica, i tantes altres afirmacions que amb la terrible extensi\u00f3 de la pand\u00e8mia han hagut de corregir.<\/p>\n
Als territoris que ja han passat a la fase 1, s\u2019han vist espectacles poc edificants com grups de persones en les terrasses dels bars, sense mantenir les dist\u00e0ncies i sense mascaretes. Tampoc ha ajudat gens, l\u2019escassetat primer, i despr\u00e9s la puja de preus, de fins a quatre vegades m\u00e9s, dels productes b\u00e0sics de protecci\u00f3, com mascaretes, guants, i gel hidroalcoh\u00f2lic. Fet que perjudica greument a les persones amb menys recursos.<\/p>\n
Si no es respecten les normes, trigarem molt m\u00e9s\u00a0a\u00a0poder frenar l\u2019extensi\u00f3 del virus. \u00c9s l\u2019hora de la responsabilitat individual i col\u00b7lectiva, ens juguem la salut, la nostra i la de tots els que ens envolten. Per aix\u00f2, no es pot abaixar la gu\u00e0rdia, tota mesura de prevenci\u00f3 \u00e9s indispensable. Nom\u00e9s cal veure els rebrots haguts a Alemanya i Corea del Sud en zones d\u2019oci per adonar-se\u2019n que no podem jugar amb foc, que ens juguem tirar per terra tot l\u2019esfor\u00e7 i sacrificis fets fins ara.<\/p>\n
Quantes v\u00edctimes podem suportar?<\/h3>\n
El 2018 van morir a Espanya, un total de 427.721 persones, segons l\u2019INE (Institut Nacional d\u2019Estad\u00edstica), s\u00f3n les dades m\u00e9s recents publicades el desembre de 2019. A mar\u00e7 de 2020, nom\u00e9s estan disponibles les provisionals del primer semestre del 2019. Tenint en compte que la poblaci\u00f3 espanyola a 1 de gener de 2019, era de: 47.026.208 habitants, significa que aproximadament van morir durant l\u2019any 2018, l\u20191% de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
El 96,3% de les defuncions van ser pel que s\u2019anomenen, causes naturals (malalties). El 3,7% restant, s\u2019anomenen causes externes (su\u00efcidis, caigudes accidentals, ofegaments, submersions i sufocacions, i accidents de tr\u00e0nsit) en aquest ordre.
\nDe les morts per causes naturals, en primer lloc, amb un 28,3% estan les provocades per malalties del sistema circulatori. En segon lloc, amb un 26,4% les causades per tumors. I, en tercer lloc, amb un 12,6% les que van tenir el seu origen en malalties del sistema respiratori. El 32,7% de defuncions restants, van ser causades per un ampli conjunt de malalties m\u00e9s minorit\u00e0ries.<\/p>\n
Les morts el 2018 van representar una taxa de 915,3 defuncions per cada 100.000 habitants. Fins ara la Covid-19 a Espanya representa per cada 100.000 habitants una taxa de 59,1 defuncions. Poden semblar xifres petites les morts fins ara amb Covid-19, per\u00f2 cal tenir en compte que s\u00f3n nom\u00e9s les dades oficials de tres mesos i d\u2019una sola malaltia, en comparaci\u00f3 amb totes les morts hagudes el 2018 per qualsevol causa.<\/p>\n
Si la comparaci\u00f3 la fem amb el total de morts per malalties del sistema respiratori del 2018, la Covid-19 ja representa la meitat aproximadament d\u2019aquestes. I, cal no oblidar que l\u2019OMS ha reconegut darrerament que la mortalitat de la Covid-19 \u00e9s 10 vegades superior a la de la grip.<\/p>\n
Les xifres globals<\/h3>\n
M\u00e9s dram\u00e0tiques s\u00f3n encara les xifres a escala mundial. A data de 21 de maig, estem a punt de superar els 330.000 morts. Actualment el creixement de defuncions, se situa entorn de les cinc mil di\u00e0ries. S\u2019han superat els 5 milions de contagis, i el creixement de nous casos diaris se situa entorn els 50.000.
\nEl pa\u00eds m\u00e9s castigat s\u00f3n els Estats Units, ja han superat el mili\u00f3 i mig de casos, i les 93.600 defuncions, amb una taxa encara d\u2019uns mil morts diaris.<\/p>\n
R\u00fassia ha passat a ser el segon pa\u00eds amb m\u00e9s contagiats, ha superat els 317.000, per\u00f2 t\u00e9 una taxa de mortalitat molt baixa, han mort 3.099 persones.<\/p>\n
Brasil \u00e9s el tercer pa\u00eds en contagis, m\u00e9s de 291.000, per\u00f2 amb una taxa de mortalitat per damunt de R\u00fassia, per\u00f2 molt inferior al Regne Unit, It\u00e0lia, Fran\u00e7a i Espanya. M\u00e9s de 18.800 morts. \u00c9s ja el sis\u00e8 pa\u00eds amb m\u00e9s defuncions.<\/p>\n
El Regne Unit \u00e9s el quart pa\u00eds en contagis i el segon en defuncions, m\u00e9s de 252.000 i m\u00e9s de 36.100.<\/p>\n
Espanya se situa en cinquena posici\u00f3 en contagis, i cinquena en defuncions. Ara hi ha m\u00e9s de 232.000 contagis, i m\u00e9s de 27.900 morts.<\/p>\n
It\u00e0lia \u00e9s el sis\u00e8 pa\u00eds en contagis, i el tercer en defuncions. M\u00e9s de 227.000 contagis i m\u00e9s de 32.300 morts.<\/p>\n
Fran\u00e7a \u00e9s el set\u00e8 pa\u00eds en contagis, m\u00e9s de 181.000, i es porta molt poca difer\u00e8ncia amb Espanya respecte a les defuncions. Segons les dades de la Universitat Johns Hopkins<\/a>, se situa en quarta posici\u00f3, amb m\u00e9s de 28.100 morts.<\/p>\nAlemanya se situa en vuitena posici\u00f3 amb m\u00e9s de 178.000 contagis, i tamb\u00e9 amb vuitena posici\u00f3 amb defuncions, per\u00f2 amb la taxa de mortalitat m\u00e9s baixa entre els principals pa\u00efsos europeus. No arriba als 8.200 morts. B\u00e8lgica \u00e9s la setena en nombre de morts, amb m\u00e9s de 9.100 difunts.<\/p>\n
Turquia \u00e9s el nov\u00e8 pa\u00eds en contagis, m\u00e9s de 152.000, i per sota dels 4.300 morts.<\/p>\n
Entre els deu primers pa\u00efsos tanca el r\u00e0nquing Iran amb m\u00e9s de 129.000 casos, i per sobre dels 7.200 morts, en novena posici\u00f3.<\/p>\n
A Europa els pa\u00efsos m\u00e9s castigats, no s\u00f3n tots els que tenen la taxa de mortalitat m\u00e9s alta per habitant. B\u00e8lgica, Espanya, It\u00e0lia, Regne Unit, Fran\u00e7a, Su\u00e8cia, Pa\u00efsos Baixos, Irlanda, Su\u00efssa, i Portugal, en aquest ordre, tenen els percentatges m\u00e9s alts de letalitat d\u2019Europa per la Covid-19.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la radiografia actual. No sabem encara en quins pa\u00efsos pot evolucionar a pitjor. En alguns pa\u00efsos no s\u2019ha arribat al cim de casos (l\u2019anomenat pic), en altres lliures fins ara de la pand\u00e8mia es confirmen contagis i arriben les primeres morts com a Madagascar. Per tant, fins que no estigui totalment controlada no coneixerem l\u2019abast real que haur\u00e0 significat la Covid-19 en l\u2019\u00e0mbit sanitari. A escala econ\u00f2mica, pol\u00edtica i social tindrem conseq\u00fc\u00e8ncies durant els pr\u00f2xims anys.<\/p>\n
La pand\u00e8mia ens deixa molts interrogants, per exemple: per qu\u00e8 la mortalitat \u00e9s molt m\u00e9s ferotge en uns pa\u00efsos que en altres? Quins par\u00e0metres socioecon\u00f2mics i culturals han pogut contribuir m\u00e9s a la propagaci\u00f3 del virus?<\/p>\n
Quines variables, com la densitat de poblaci\u00f3, poblacions amb m\u00e9s gent gran, ciutats i barris amb m\u00e9s \u00edndex de pobresa \u2026 Han estat determinants pel volum de casos i de defuncions?<\/p>\n
Respostes que trigaran molt de temps. Caldran molts estudis i investigacions per con\u00e8ixer les terribles fortaleses de la Covid-19 que han posat la societat del segle XXI en escac.<\/p>\n
No malmetem doncs, el cam\u00ed recorregut fins ara. Extremem totes les mesures de precauci\u00f3. Respectem les normes i la dist\u00e0ncia f\u00edsica. Si no la tornada enrere pot ser infinitament m\u00e9s r\u00e0pida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estem en el sis\u00e8 mes de coneixement oficial de l\u2019exist\u00e8ncia del SARS-CoV-2, i l\u2019extensi\u00f3 de la Covid-19 sembla no tenir fi. El nombre de contagis i la irreparable p\u00e8rdua de vides humanes continua dia a dia. El coronavirus s\u2019est\u00e9n invisiblement i mortal arreu del m\u00f3n. Di\u00e0riament hi ha nous casos i noves defuncions. Hi ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":294,"featured_media":22467,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2152],"class_list":["post-22540","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22540","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/294"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22540"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22540\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}