{"id":22558,"date":"2020-05-25T06:30:47","date_gmt":"2020-05-25T04:30:47","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22558"},"modified":"2020-05-25T06:30:47","modified_gmt":"2020-05-25T04:30:47","slug":"incertesa-entre-els-nous-metges-fi-de-curs-treballant-contra-la-covid-i-sense-data-del-mir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/05\/25\/incertesa-entre-els-nous-metges-fi-de-curs-treballant-contra-la-covid-i-sense-data-del-mir\/","title":{"rendered":"Incertesa entre els nous metges: fi de curs treballant contra la COVID i sense la data del MIR"},"content":{"rendered":"

L’Anna Aguilar, la Patr\u00edcia D\u00edaz i l’Andrea Arango s\u00f3n estudiants de medicina a la Universitat de Barcelona i en dues setmanes acaben la carrera. La finalitzaci\u00f3 d’aquests sis anys intensos d’estudi les ha agafat treballant de manera extraordin\u00e0ria davant una pand\u00e8mia, fent les \u00faltimes classes i assignatures a dist\u00e0ncia i sense saber quan realitzaran l’examen MIR.<\/p>\n

El Ministeri de Sanitat encara no ha dit les dates per la celebraci\u00f3 d’aquest per\u00f2 s’especula que podria ser entre febrer i maig. Una suposici\u00f3 que pren for\u00e7a at\u00e8s que els metges que van realitzar l’examen el gener passat encara no han triat especialitat. Ho faran durant el mes de juliol per entrar a la seva pla\u00e7a de resident durant el setembre de 2020.<\/p>\n

L’Anna Aguilar explica que estudiar de juny a gener ja \u00e9s una idea que a ning\u00fa li ve de gust per\u00f2 que, a m\u00e9s, davant aquesta situaci\u00f3 d’incertesa, la sensaci\u00f3 \u00e9s encara m\u00e9s estranya. \u00c9s per aix\u00f2 que estudiants de totes les facultats de medicina de l’estat s’han ajuntat en una campanya a xarxes per exigir com a m\u00ednim la publicaci\u00f3 d’una data, sigui quina sigui. \u00abNo \u00e9s que vulguem demanar que el MIR sigui el gener o el maig, volem saber la data\u00bb. I especifica que, si fos per ella, \u00abpreferiria que fos com m\u00e9s aviat millor\u00bb.<\/p>\n

I \u00e9s que canvia molt saber si encares l’estudi a 7 o a 9 mesos vista. Aguilar tamb\u00e9 creu que tindria molt sentit que l’examen sempre fos al maig, comencessis la resid\u00e8ncia al setembre i el canvi d’any an\u00e9s de curs escolar a curs escolar. Per converses amb metges que ja ho han passat, apunta que comen\u00e7ant al maig a vegades no hi ha molta continu\u00eftat de formaci\u00f3: \u00abel m\u00e9s l\u00f2gic seria acabar la carrera al juny, gaudir l’estiu, estudiar pel MIR a l’acad\u00e8mia de setembre a abril i aleshores fer l’examen\u00bb.<\/p>\n

Com tamb\u00e9 sostenen les seves companyes de classe, el MIR \u00e9s un dels ex\u00e0mens m\u00e9s competitius que existeix. L’Andrea Arango apunta que la base d’ajornar-ho tot un mes no existeix: \u00absi tu no et poses a estudiar, els altres s\u00ed que ho faran i les acad\u00e8mies aix\u00f2 ho saben… No ens diran ‘d’acord, pren-te un mes de vacances’\u00bb. \u00abSi comences m\u00e9s tard\u00bb, completa la Patr\u00edcia D\u00edaz, \u00abet quedes enrere\u00bb.<\/p>\n

Elles tres han tingut la sort de trobar-se en un trimestre on nom\u00e9s els hi quedava una assignatura per fer, pediatria. L’examen de ginecologia el van fer a finals de mar\u00e7, just abans d’entrar a treballar per\u00f2 ja des del confinament. L’altra classe no ha tingut tanta sort doncs encara estava fent rotacions de pr\u00e0ctiques hospital\u00e0ries i faltaven alguns Treballs de Final de Grau per entregar.<\/p>\n

\u00abLa coordinadora de l’assignatura ens ha posat moltes facilitats i ha sigut molt comprensiva pels que est\u00e0vem treballant. Si ten\u00edem una setmana per fer un treball, ens donava un mes i en comptes de marcar com obligat\u00f2ries el 100% de les tasques, nom\u00e9s ho era un 70%\u00bb, explica Aguilar. Tot aix\u00f2 per\u00f2, poc acostumades a aquestes din\u00e0miques, no ha estat massa positiu per exemple per Andrea Arango: \u00abno hem pogut fer ni pr\u00e0ctiques ni seminaris i estem fent molta feina per ordinador: classes online, treballs… i a mi s\u00f3n coses que no m’agraden. Quan anava a l’hospital al mat\u00ed treballava i a la tarda estudiava per\u00f2 ara sense horaris… jo s\u00f3c de les que necessita anar a la biblioteca\u00bb.<\/p>\n

I \u00e9s que s’han trobat amb l’\u00faltim examen de la carrera programat per l’11 de juny i l’inici de les acad\u00e8mies pel MIR entre el 22 i el 25 de juny. \u00abAcabar, no tenir ni un mes de vacances, no fer el viatge de final de curs, no haver-te graduat, no poder ni trobar-te amb tots els teus amics i posar-te directament a estudiar el MIR… \u00e9s una mica dur\u00bb, descriu Arango. En aquest sentit, la UB ja els hi va comunicar fa prop de dos mesos que la graduaci\u00f3 es posposava pel 23 d’octubre. Esperen que pugui ser aix\u00ed per\u00f2 no les tenen totes.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Aguilar amb dos companys dins l’Hotel Salut de pla\u00e7a Espanya<\/figcaption><\/figure>\n

La primera experi\u00e8ncia professional en temps de coronavirus<\/h3>\n

Al principi de l’estat d’alarma i davant la necessitat imperant de sumar professionals, Salut va anunciar que recorreria a personal jubilat i a estudiants per a cobrir algunes tasques. Als estudiants de la UB del Cl\u00ednic de Barcelona primer els hi va arribar una petici\u00f3 per donar suport al servei de preventiva del Cl\u00ednic. La demanda anava dirigida a estudiants d’entre tercer i sis\u00e8 per fer de voluntaris. Van ser els alumnes de cinqu\u00e8, at\u00e8s que aquest \u00e9s l’any que fan l’assignatura de medicina preventiva, els que van coordinar tota la xarxa d’estudiants. Van ser tants els que s’hi van apuntar que nom\u00e9s calia assistir un mat\u00ed o una tarda per setmana. La tasca consistia a fer seguiment dels contactes d’aquelles persones que havien donat positiu en COVID i es trobaven ingressades a l’hospital.<\/p>\n

Una setmana despr\u00e9s que comenc\u00e9s aquesta iniciativa els alumnes de sis\u00e8 que pr\u00e8viament s’havien apuntat per treballar van rebre una notificaci\u00f3 on se’ls hi deia que comen\u00e7aven a treballar.<\/p>\n

\u00abDes del principi del confinament, en veure que la capacitat dels hospitals comen\u00e7ava a estar molt saturada vam pensar que qualsevol cosa que pogu\u00e9ssim fer per ajudar seria interessant\u00bb, relata Anna Aguilar. A m\u00e9s a ella, comenta, se li plantejava el dubte sobre si aix\u00f2 s’havia de fer des del voluntariat: \u00abcrec que tot treball del sector p\u00fablic ha d’estar remunerat. No podia ser que amb el discurs del voluntariat ens expos\u00e9ssim al virus i f\u00e9ssim hores que els governs havien de pagar a altres professionals\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00ed, el 30 de mar\u00e7 van comen\u00e7ar a treballar 50 o 60 estudiants del Cl\u00ednic i despr\u00e9s a mitjans d’abril es van incorporar uns altres 20 o 30. No a tots els han arribat a trucar, ja que en omplir el formulari els hi preguntaven les zones on vivien per estar el m\u00e0xim a prop del centre assignat. M\u00e9s o menys el 90% dels estudiants del Cl\u00ednic van acabar al mateix Hospital Cl\u00ednic o a l’Hospital de pla\u00e7a Espanya vinculat al Cl\u00ednic. Han estat treballant amb el contracte d’auxiliar sanitari des del 30 de mar\u00e7 fins que s’han anat rescindint els contractes a mesura que s’han anat tancant les sales o les plantes on es trobaven.<\/p>\n

Aguilar, per exemple, va tenir contracte del 30 de mar\u00e7 a l’1 de maig a l’hotel salut del Cl\u00ednic. Una de les seves tasques era recollir dades per estudis que es faran al Cl\u00ednic. Tamb\u00e9 redactaven cursos cl\u00ednics, donaven altes, feien el contacte amb les fam\u00edlies i treien el m\u00e0xim de c\u00e0rrega als metges. \u00abNosaltres pens\u00e0vem que la nostra feina seria una mica diferent de la que ha estat. Al principi a les not\u00edcies nom\u00e9s veiem saturaci\u00f3, torns molt llargs i gent treballant a qualsevol hora per\u00f2 per nosaltres no ha estat aix\u00ed\u00bb, explica Aguilar. I \u00e9s que opina que els professionals partien de la premissa que els estudiants no tinguessin contacte amb malalts perqu\u00e8 no estan ni col\u00b7legiats ni assegurats.<\/p>\n

Per la seva part, Patr\u00edcia D\u00edaz va treballar a l’hotel associat a l’Hospital Can Ruti del 28 de mar\u00e7 al 17 de maig. En el seu cas podria haver seguit treballant fins finals de mes per\u00f2 veient que la pressi\u00f3 assistencial s’havia redu\u00eft va deixar l’hotel per afrontar l’\u00faltim examen de la carrera.<\/p>\n

Com a la resta d’hotels del territori, all\u00e0 es trobaven els pacients m\u00e9s lleus que ja havien d’acabar de fer l’a\u00efllament per poder tornar a casa seva. La problem\u00e0tica afegida de l’hotel on va treballar D\u00edaz eren els determinants socioecon\u00f2mics que acompanyaven els pacients. \u00abAlguns vivien amb sis persones m\u00e9s, no tenien una habitaci\u00f3 on poder estar sols ni un bany que no haguessin de compartir\u00bb, relata. Aix\u00ed, explica que al principi anaven a l’hotel a fer l’a\u00efllament dels 15 dies per\u00f2 despr\u00e9s els protocols van canviar i no els deixaven marxar fins que passessin 30 dies de l’inici de la cl\u00ednica i la PCR sortia negativa.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia d’Aguilar, D\u00edaz si va tenir contacte amb algun pacient per\u00f2 molt circumstancialment: \u00abpassar a veure’ls ho f\u00e8iem poc. Els truc\u00e0vem cada dia a l’habitaci\u00f3, els hi pregunt\u00e0vem com estaven, com havien passat la nit, si tenien sensaci\u00f3 de febre… mir\u00e0vem les constants que ens donava infermeria i f\u00e8iem els cursos\u00bb. Nom\u00e9s si alg\u00fa es trobava malament s\u00ed que es vestien i anaven a l’habitaci\u00f3 per\u00f2 en aquests casos ho acostumava a fer un metge o resident.<\/p>\n

En alguns casos, si el pacient empitjorava, s\u00ed que els havien d’enviar de nou amb ambul\u00e0ncia cap a Can Ruti per\u00f2 en general no va trobar-se amb res greu i, afegeix que, de fet, tots els dolors centro tor\u00e0cics que es van trobar eren per ansietat.<\/p>\n

Per \u00faltim, a l’Andrea Arango li va tocar treballar del 30 de mar\u00e7 al 30 d’abril a la Unitat de Vigil\u00e0ncia Intensiva i Interm\u00e8dia Respirat\u00f2ria (UVIR) del Cl\u00ednic. Ens comenta que justament durant el temps que va estar ella all\u00e0 va ser el de m\u00e9s intensitat i menys personal, ja que alguns agafaven la COVID i havien de passar justament els 15 dies d’a\u00efllament.<\/p>\n

Arango ens explica que \u00abal principi va ser una mica estrany perqu\u00e8 ning\u00fa sabia ben b\u00e9 qu\u00e8 f\u00e8iem nosaltres all\u00e0, ni que pod\u00edem fer. La primera setmana va ser rara\u00bb. Finalment, ajudaven amb tot el tema inform\u00e0tic: \u00abper evitar fer entrades innecess\u00e0ries pass\u00e0vem visita per ordinador i an\u00e0vem mirant les constants, les proves… Mir\u00e0vem qu\u00e8 els hi havia passat a la nit als pacients i dep\u00e8n com els metges s\u00ed que entraven\u00bb. Qui sempre entrava infermeria per canviar vies o canviar medicaci\u00f3. A part tamb\u00e9 realitzava com les seves companyes els cursos cl\u00ednics. A la UCI es triga gaireb\u00e9 dues hores a fer-ho per la quantitat de dades que s’havien d’introduir. Aix\u00f2 i demanar proves com ara radiografies i anal\u00edtiques era b\u00e0sicament el que va fer durant el seu pas pel Cl\u00ednic. En el seu cas, el contacte amb les fam\u00edlies el realitzaven els metges adjunts perqu\u00e8 \u00abcom es tractava de pacients que estaven tocadets, era millor que inform\u00e9s qui m\u00e9s en sabia per poder donar m\u00e9s informaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Hotel Catalonia Plaza adscrit al Cl\u00ednic \/ Flickr: francisco avia_ Hospital Cli\u0301nic Barcelona<\/figcaption><\/figure>\n

Hotels i hospitals, condicionants de la tria d’especialitat?<\/h3>\n

Aquesta experi\u00e8ncia els hi ha aportat nous coneixements i tamb\u00e9 noves idees. M\u00e9s enll\u00e0 de la feina i la tasca feta, han tingut oportunitat de parlar amb professionals i residents de diferents especialitats.<\/p>\n

L’Anna sempre havia volgut triar una m\u00e8dica i no una quir\u00fargica i la feina que ha estat fent ha caminat cap a aquesta direcci\u00f3, cosa que l’ha reafirmat. \u00abEn treballar amb residents de totes les especialitats possibles, des d’hematologia, urologia o neurologia, he tingut l’oportunitat per parlar sobre els pros i els contres de cadascuna\u00bb.<\/p>\n

La Patr\u00edcia tenia bastant clar que volia fer ginecologia. Durant el seu pas per l’hotel ha estat amb adjunts de dermatologia i al\u00b7lergologia, metges que tamb\u00e9 s’han hagut de renovar formativament durant aquesta pand\u00e8mia. El qu\u00e8 ha tret d’ells \u00e9s que hi ha especialitats que viuen millor que altres. \u00abEls dermat\u00f2legs viuen b\u00e9 i els ginec\u00f2legs fan moltes gu\u00e0rdies. Aix\u00f2 em va fer pensar a posar en una balan\u00e7a quina \u00e9s l’especialitat qu\u00e8 vull fer i que em far\u00e0 feli\u00e7 i quina \u00e9s la vida que vull tenir i si em vull dedicar el 100% a la medicina o no… Vull tenir una mica de vida i dep\u00e8n de l’hospital i de l’especialitat aix\u00f2 canvia molt\u00edssim. Preferiria no guanyar tants diners i tenir m\u00e9s vida personal i d’oci\u00bb, conclou.<\/p>\n

L’Andrea sempre havia pensat a fer cirurgia, despr\u00e9s va canviar a alguna m\u00e8dica i despr\u00e9s, durant aquest \u00faltim any, ha passat a voler fer anest\u00e8sia. La pneumologia mai li ha agradat i \u00e9s amb qui ha estat a la UVIR per\u00f2 s\u00ed que aix\u00f2 li ha servit per con\u00e8ixer de m\u00e9s a prop com funcionen els intensius i plantejar-se si caminar cap aqu\u00ed o pensar en l’\u00e0mbit d’urg\u00e8ncies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Anna Aguilar, la Patr\u00edcia D\u00edaz i l’Andrea Arango s\u00f3n estudiants de medicina a la Universitat de Barcelona i en dues setmanes acaben la carrera. La finalitzaci\u00f3 d’aquests sis anys intensos d’estudi les ha agafat treballant de manera extraordin\u00e0ria davant una pand\u00e8mia, fent les \u00faltimes classes i assignatures a dist\u00e0ncia i sense saber quan realitzaran l’examen […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":22562,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[2152,742],"class_list":["post-22558","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus","tag-estudiants"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22558","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22558"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22558\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22558"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22558"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}