{"id":22593,"date":"2020-05-28T06:30:07","date_gmt":"2020-05-28T04:30:07","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22593"},"modified":"2020-05-28T06:30:07","modified_gmt":"2020-05-28T04:30:07","slug":"rafael-vilasanjuan-la-vacuna-es-mes-estrategica-que-la-bomba-atomica-qui-la-tingui-manara-al-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/05\/28\/rafael-vilasanjuan-la-vacuna-es-mes-estrategica-que-la-bomba-atomica-qui-la-tingui-manara-al-mon\/","title":{"rendered":"\u00abLa vacuna \u00e9s m\u00e9s estrat\u00e8gica que la bomba at\u00f2mica. Qui la tingui manar\u00e0 al m\u00f3n\u00bb"},"content":{"rendered":"

Periodista i activista humanitari, Rafael\u00a0Vilasanjuan<\/span>\u00a0\u00e9s, ara el director d’An\u00e0lisi i Desenvolupament Global de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal<\/span>), una entitat creada amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut al m\u00f3n actual i constitu\u00efda per institucions acad\u00e8miques i governamentals, amb el suport de la Fundaci\u00f3 La Caixa. Va arribar a\u00a0ISGlobal<\/span> el 2011 despr\u00e9s d’estar vinculat a Metges sense Fronteres dotze anys i cinc m\u00e9s al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona. Creu que la sup\u00e8rbia dels pa\u00efsos rics els ha passat factura en la crisi de la Covid-19.<\/p>\n

Estem davant de la cr\u00f2nica d’una pand\u00e8mia anunciada? Alguns analistes i organismes p\u00fablics havien avisat del perill d’una crisi causada per un nou virus<\/strong><\/p>\n

Bill Gates tenia una certa sospita. Despr\u00e9s de l’emerg\u00e8ncia de l’Ebola va fer una confer\u00e8ncia, el 2014, on deia que els virus podien ser una gran amena\u00e7a i que calia treballar tenint-ho present. El setembre del 2019 es va publicar un informe titulat ‘Un m\u00f3n en perill’, dirigit per l’exdirectora general de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, Gro Harlem Brundtland, on s’afirmava que la probabilitat que el 2020 hi hagu\u00e9s un virus que s’expand\u00eds per tot el m\u00f3n era gran i que aquest virus, que seria respiratori, podia provocar una caiguda de l’economia mundial del 5%. No estem parlant d’una pitonissa sin\u00f3 de l’exdirectora de l’OMS. Aquesta crisi s’ha anat coent a poc a poc i aquests tipus de crisi tenen manifestacions abruptes i aix\u00ed ha estat.<\/p>\n

No \u00e9s l’\u00fanica crisi que s’est\u00e0 coent aix\u00ed. Hi ha la crisi clim\u00e0tica, que tots sabem que algun dia esclatar\u00e0 i la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si estem prenent les mesures que calen per aturar-la i si, de fet, no hi ha una relaci\u00f3 entre l’una i l’altra i si hi ha una relaci\u00f3 entre l’home i la natura com a causa que fa que aquestes crisis esclatin. Pens\u00e0vem que hav\u00edem creat una frontera entre pa\u00efsos rics i pobres per les malalties infeccioses. A finals dels anys setanta es va erradicar la verola i es va pensar que podr\u00edem erradicar totes les malalties infeccioses. De fet, el que van fer va ser una altra cosa. Es va crear una barrera econ\u00f2mica: pa\u00efsos rics sense malalties infeccioses i pa\u00efsos pobres on es concentraven i mataven molta gent. Aix\u00f2 es va trencar amb la Sida. \u00c9s un virus que va arribar i va infectar gent aqu\u00ed i all\u00ed. Despr\u00e9s va venir el primer SARS, despr\u00e9s la grip aviar, despr\u00e9s el MERS, a l’Orient Mitj\u00e0, i ara finalment ha vingut el SARS-CoV-2. Ten\u00edem s\u00edmptomes i han esclatat en forma de pand\u00e8mia.<\/p>\n

Si s’havia avisat, perqu\u00e8 hi ha la sensaci\u00f3 que va agafar a tots els governs del m\u00f3n per sorpresa?<\/strong><\/p>\n

La barrera il\u00b7lus\u00f2ria que vam crear pensant que podr\u00edem eliminar totes les malalties infeccioses, com a m\u00ednim all\u00e0 on hi havia bons sistemes de salut, ens ha portat cap a una certa sup\u00e8rbia. Hi ha molta gent que dubta de les xifres que ha aportat la Xina. \u00c9s evident que en un r\u00e8gim autoritari \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil saber si s’ha manipulat la informaci\u00f3 i confiar que sigui la que correspon. En tot cas, va passar a la Xina i es va dir que hi havia una alarma. It\u00e0lia pot estar una mica excusada perqu\u00e8 va ser el primer lloc on va aterrar de forma massiva i era normal pensar que all\u00ed no passaria, amb uns sistemes de salut que funcionaven.<\/p>\n

Primer es va dir que era com una grip m\u00e9s<\/strong><\/p>\n

Es va comen\u00e7ar a dir que era com una grip. I potser \u00e9s com una grip per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia que contra la grip tenim una vacuna per\u00f2 contra la Covid-19, no. Quan tinguem una vacuna potser tindr\u00e0 els efectes d’una grip. Mentre no en tinguem una \u00e9s un virus completament desconegut i ens hem trobat amb la sup\u00e8rbia de pa\u00efsos que pensem que a nosaltres no ens passaria perqu\u00e8 tenim un sistema de salut que funciona a la perfecci\u00f3, amb una sanitat invencible i una recerca que ho pot tot. Per\u00f2 aquest virus s’ho ha saltat perqu\u00e8 ha tingut una capacitat d’expansi\u00f3 elevad\u00edssima, que ha anat de la m\u00e0 del transport de la globalitzaci\u00f3. Viatja en avi\u00f3; immediatament. Quasi no ens ha deixat l’oportunitat de repensar-ho. Hi havia ja models matem\u00e0tics despr\u00e9s de l’esclat a It\u00e0lia que deien que podia arribar a Espanya, Fran\u00e7a o la Gran Bretanya. Per\u00f2 fins que no t’arriba, els models matem\u00e0tics no canvien les conductes de la gent. Ara diuen que el govern va reaccionar tard. Amb el que sab\u00edem en aquell moment, cap de nosaltres s’hagu\u00e9s confinat o hagu\u00e9s ent\u00e8s el confinament a no ser que fos a trav\u00e9s d’un govern autoritari. Hav\u00edem de veure les conseq\u00fc\u00e8ncies perqu\u00e8 no pens\u00e0vem que tingu\u00e9s l’efecte que est\u00e0 tenint.<\/p>\n

Hi ha pa\u00efsos que estaven m\u00e9s preparats que d’altres per fer front a la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Hi ha pa\u00efsos que estaven molt millor preparats. Per exemple, Corea del Sud. Per una ra\u00f3 bastant senzilla. Va patir les pitjors conseq\u00fc\u00e8ncies de la SARS-1. El 2003 va tenir una crisi de tot: econ\u00f2mica, de salut p\u00fablica, de la infecci\u00f3. El que van fer va ser canviar tota la seva ideologia. Van comen\u00e7ar a canviar la seva economia, fent-la m\u00e9s innovadora, m\u00e9s d’acord amb la ci\u00e8ncia. Aix\u00f2 va fer que sorgissin no nom\u00e9s q\u00fcestions de salut sin\u00f3 que comencessin a despuntar f\u00e0briques tecnol\u00f2giques. A m\u00e9s, la poblaci\u00f3 estava conscienciada. Tenia mascaretes a casa. Les havia anat comprant des del 2003. Nosaltres tenim mercromina a casa, per\u00f2 ning\u00fa no tenia mascaretes. Mai hav\u00edem pensat que aix\u00f2 arribaria aqu\u00ed. A Corea del Sud havien passat la SARS-1 i, per tant, en l’\u00e0mbit governamental sabien que havien de tenir tests disponibles per si arribava un altre cop una infecci\u00f3 d’aquestes caracter\u00edstiques. I, per un altre costat, tenien desenvolupades tamb\u00e9 tecnol\u00f2gicament unes aplicacions per tra\u00e7ar la gent de manera immediata i havien desenvolupat protocols.<\/p>\n

Aqu\u00ed no ten\u00edem aquesta experi\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

Aqu\u00ed no hav\u00edem patit el que havien patit all\u00e0. Aix\u00ed i tot, hi ha pa\u00efsos m\u00e9s preparats. No sabem quina c\u00e0rrega viral han tingut a pa\u00efsos com Alemanya i si la for\u00e7a del virus ha estat molt menor o han actuat millor. Probablement hi ha una part de les dues raons. Aqu\u00ed hem hagut d’actuar b\u00e0sicament sobre el sistema de salut. El que s’intentava \u00e9s que no es col\u00b7lapsessin les unitats de vigil\u00e0ncia intensiva. Hi ha difer\u00e8ncies substancials. A Espanya, la inversi\u00f3 en sanitat \u00e9s de 2.800 euros per persona i any. A Alemanya \u00e9s de 6.000. M\u00e9s del doble. I aix\u00f2 vol dir que els seus hospitals estan m\u00e9s ben preparats per una emerg\u00e8ncia. Tenim un magn\u00edfic sistema de salut i d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria per\u00f2 amb pocs recursos comparats amb la mitjana de l’OCDE o amb pa\u00efsos com Alemanya o Fran\u00e7a. Aix\u00f2 fa que la crisi ens hagi agafat en condicions pitjors per afrontar-la. Aix\u00ed i tot, el sistema de salut ha fet tot el que estava al seu abast i m\u00e9s i ha evitat una trag\u00e8dia m\u00e9s gran. Per aix\u00f2 s’ha fet el confinament. El confinament \u00e9s una vacuna. \u00c9s a dir: com que no hi ha res que t’immunitzi, queda’t a casa que ser\u00e0 la manera de no contagiar-te. El que hem tingut \u00e9s una resposta feta sense manual d’estil. Ning\u00fa no tenia manual d’estil. Ni aqu\u00ed ni a pr\u00e0cticament cap pa\u00eds d’Occident.<\/p>\n

Com valora la resposta de la Uni\u00f3 Europea a la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n

Ha estat doble. Per un costat, ha demostrat que encara t\u00e9 molta feina a fer en el sentit de comunitat i no de superestats, en el sentit de suma d’interessos. Aqu\u00ed est\u00e0 el gran repte d’Europa en el futur. En canvi, com a m\u00ednim, al final ha deixat un horitz\u00f3 de suport, de no deixar els pa\u00efsos absolutament sols. Aix\u00f2 \u00e9s bo. El que ha sigut un frac\u00e0s \u00e9s que no t\u00e9 un sistema de seguretat europeu que pugui funcionar conjuntament, que hauria estat la demostraci\u00f3 que val la pena perqu\u00e8 som capa\u00e7os de prendre mesures a nivell col\u00b7lectiu. Crec que tendirem cap aqu\u00ed. \u00c9s molt dif\u00edcil perqu\u00e8, ara per ara, les difer\u00e8ncies entre els sistemes de salut d’Alemanya i Hongria s\u00f3n abismals, tot i que s\u00f3n pa\u00efsos que estan un al costat de l’altre, per\u00f2 crec que Europa s’haur\u00e0 adonat que la salut no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de solidaritat sin\u00f3 de seguretat. Perqu\u00e8 el dia que Hongria no pugui respondre a una epid\u00e8mia, tampoc podr\u00e0 respondre Alemanya, que est\u00e0 al costat. Aquest ser\u00e0 el cam\u00ed d’Europa i la Uni\u00f3 Europea: buscar aquelles \u00e0rees de benefici com\u00fa per homogene\u00eftzar respostes.<\/p>\n

Fins ara enten\u00edem la sanitat b\u00e0sicament com un sistema de benestar als nostres pa\u00efsos i com un sistema de solidaritat i cooperaci\u00f3 amb els pa\u00efsos pobres. Aqu\u00ed ten\u00edem un sistema de salut en condicions i el que sobrava ho don\u00e0vem a cooperaci\u00f3 pels pa\u00efsos que no el tenien. Ara s’ha demostrat que aquest \u00e9s un tema de seguretat.<\/p>\n

Que afecta pr\u00e0cticament a tot el m\u00f3n<\/strong><\/p>\n

No acabarem la pand\u00e8mia en un pa\u00eds. L’hem d’acabar en tots. Ara per ara, a nivell mundial la vacuna \u00e9s m\u00e9s estrat\u00e8gica que la bomba at\u00f2mica. Qui tingui la vacuna manar\u00e0 al m\u00f3n. Hem de fer tot el contrari que amb l’arma at\u00f2mica. No l’han de tenir nom\u00e9s uns pocs pa\u00efsos. L’ha de tenir tothom perqu\u00e8 si no la seguretat tamb\u00e9 estar\u00e0 en perill.<\/p>\n

Alguns pa\u00efsos aposten per la immunitzaci\u00f3 aconseguida perqu\u00e8 gran part de la poblaci\u00f3 es contagi\u00ef. \u00c9s una decisi\u00f3 encertada? M\u00e9s contagis poden facilitar la immunitzaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 significa m\u00e9s patiment i m\u00e9s morts<\/strong><\/p>\n

No s\u00e9 si \u00e9s una decisi\u00f3 encertada. Gran Bretanya, que era el pa\u00eds que ho podia haver aplicat amb menys demag\u00f2gia, va tirar enrere quan va veure les conseq\u00fc\u00e8ncies que tenia. Boris Johnson va fer-ho quan li van dir que podia causar cent mil morts. No ho estem veient a gran escala. Tret de Nova York. Tots els pa\u00efsos estan entorn del 5%, una mica amunt una mica avall, a part dels Estats Units. Su\u00e8cia ha apostat per una via de no confinament total per\u00f2 el que passa \u00e9s que all\u00ed la gent t\u00e9 una cultura completament diferent per la qual ells mateixos ja es confinen i nom\u00e9s fan en com\u00fa les coses imprescindibles. Aqu\u00ed estar\u00e0 la difer\u00e8ncia entre la primera i la segona onada de la infecci\u00f3. La gent ja sap quin \u00e9s el risc i qu\u00e8 pot passar. Sortir\u00e0 per\u00f2 amb m\u00e9s precauci\u00f3. Aquesta responsabilitat que incorporen algunes cultures com la sueca ha perm\u00e8s que passessin a un sistema de m\u00e9s obertura.<\/p>\n

El cas dels Estats Units \u00e9s molt curi\u00f3s perqu\u00e8 els cient\u00edfics no van aconsellar que es contagi\u00e9s el m\u00e0xim de gent possible per\u00f2, en canvi, el president Trump considera que la difer\u00e8ncia entre 80.000 i 150.000 morts \u00e9s intranscendent comparada amb una ind\u00fastria que ha de funcionar i econ\u00f2micament ha de tirar endavant. Aqu\u00ed hi ha una batalla entre els cient\u00edfics i un pol\u00edtic que pren les seves decisions. A m\u00e9s, els estats estan en mans dels governadors, no del president, i cada estat fa el que pot. Els Estats Units \u00e9s el pa\u00eds que, ara per ara, t\u00e9 m\u00e9s contagiats del m\u00f3n i s’ha de fer una lectura molt cauta del que ha passat.<\/p>\n

Les xifres de contagiats i morts als pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n s\u00f3n relativament baixes. Quina explicaci\u00f3 hi d\u00f3na?<\/strong><\/p>\n

Cient\u00edficament no en s\u00e9 la resposta. Com a persona que ha treballat a pa\u00efsos en conflicte i amb renda baixa diria algunes causes per les quals podem estar davant de xifres molt baixes. La primera i m\u00e9s fonamental \u00e9s que no es fan tests. Hi ha molt poc tests i els que es fan, es fan ja a un nivell hospitalari molt avan\u00e7at i el nombre de casos reportats no s\u00f3n significatius del que pot estar passant. La segona \u00e9s que, aproximadament, el 60% de la poblaci\u00f3 africana t\u00e9 menys de vint anys. A Europa, el 50% de la gent t\u00e9 m\u00e9s de 50 anys. I estem davant una malaltia que afecta m\u00e9s, en les seves conseq\u00fc\u00e8ncies greus, a la gent gran. Per tres quartes parts de la poblaci\u00f3 africana no seria la principal causa de mortalitat. Com no hi ha tests i no hi ha morts, la cosa queda com atenuada, tot i que aix\u00f2 no vol dir que el virus no estigui circulant.<\/p>\n

All\u00ed moren per malalties que aqu\u00ed es solen curar<\/strong><\/p>\n

La mortalitat per pneum\u00f2nia a l’\u00c0frica en menors de cinc anys \u00e9s de 800.000 nens l’any. \u00c9s m\u00e9s del doble dels n\u00fameros de mortalitat actuals de la Covid-19 a tot el m\u00f3n. Les morts per mal\u00e0ria a l’\u00c0frica de menors de cinc anys s\u00f3n 400.000. Els nens que moren per c\u00f2lera o diarrees arriben a 600.000. \u00c9s molt dif\u00edcil que el principal problema de salut p\u00fablica dels pa\u00efsos africans sigui la Covid. La Covid pot agreujar tota la resta. Confinar la poblaci\u00f3 africana \u00e9s molt dif\u00edcil perqu\u00e8 als slums ja estan confinats, per\u00f2 tots junts, sense parets ni sostres ni finestres. A banda d’aix\u00f2, el protocol de la Covid i el de la mal\u00e0ria s\u00f3n contraris. El de la mal\u00e0ria diu que vagis al centre de salut quan tinguis febre. Si tens la Covid, et diuen que encara que tinguis febre no vagis al centre de salut fins que no tinguis problemes de respiraci\u00f3. Aix\u00f2 far\u00e0 que s’agreugi la mortalitat per d’altres malalties.<\/p>\n

Sentim a dir que aquest virus ha vingut per quedar-se, com ho va fer el de la Sida. El VIH va causar milions de morts i encara mor gent d’aquesta malaltia. Estem davant un escenari semblant?<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n escenaris completament diferents. La Sida \u00e9s un virus que afecta minorit\u00e0riament a Occident i nom\u00e9s t\u00e9 dues possibilitats de transmissi\u00f3: el sexe i la sang. Aquest nou virus passa per l’aire i pot afectar molta m\u00e9s gent. A m\u00e9s, \u00e9s m\u00e9s estacional. El virus de la Sida un cop contagiat no genera immunitat pr\u00f2pia. \u00c9s un virus for\u00e7a m\u00e9s complicat. De la Covid-19 hi ha molta gent que se n’ha sortit i ja no la t\u00e9. T\u00e9 la tra\u00e7a dels anticossos per\u00f2 ja no t\u00e9 el virus. S\u00f3n completament diferents en la manera d’actuar, contagiar i desenvolupar la malaltia. Potser s\u00ed que ha vingut per quedar-se. Parlem f\u00e0cilment de la idea de la vacuna. Per la Sida encara no hi ha vacuna. Ni tan sols n’hi ha en fase 1. La Covid-19 la causa un virus m\u00e9s semblant al de la grip o al coronavirus 1, que \u00e9s de la mateixa fam\u00edlia. Desapareixen i tornen a apar\u00e8ixer estacionalment. El de la grip t\u00e9 una capacitat de mutaci\u00f3 molt gran i cada any en ve un de diferent. El de la Covid-19 encara no ho sabem.<\/p>\n

No podem confiar en tenir aviat una vacuna contra la Covid-19?<\/strong><\/p>\n

Estem en una competici\u00f3 de F\u00f3rmula 1. La ci\u00e8ncia havia anat tan de pressa per una malaltia infecciosa mai i mai hi havia hagut tanta gent dedicada a investigar-la. Que hi hagi m\u00e9s de cent pilots de vacunes vol dir que hi ha un potencial i una cursa gran engegada. Abans per malalties infeccioses an\u00e0vem per carreteres secund\u00e0ries; ara estem en un circuit de F\u00f3rmula 1. Ara b\u00e9, s’estan venent conceptes diferents. Ens diuen que tindrem una vacuna l’hivern de l’any que ve. Potser tindrem una vacuna aleshores per\u00f2 tenir ‘la’ vacuna \u00e9s una altra hist\u00f2ria. En un any no es desenvolupa ni la m\u00e9s efica\u00e7, ni la m\u00e9s eficient, ni la m\u00e9s segura. Per tenir una vacuna segura has de passar les fases 1, 2 i 3. Les vacunes m\u00e9s avan\u00e7ades, que s\u00f3n les que s’estan desenvolupant gen\u00e8ticament, estan en fase 1, que \u00e9s la de seguretat. La fase 2 \u00e9s d’efic\u00e0cia i la fase 3 \u00e9s que sigui multicentre, a molts llocs. Potser ens saltarem una fase, unificant la 2 i la 3, per\u00f2 has de posar una vacuna, comprovar que \u00e9s efica\u00e7, veure quins efectes secundaris t\u00e9 i com reacciona el cos hum\u00e0.<\/p>\n

Aix\u00f2 requereix molt temps?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 requereix temps i si no donem aquest temps tindrem menys seguretat. No sabrem molt b\u00e9 fins a quin punt ser\u00e0 segura. I \u00e9s molt probable que no sigui molt efica\u00e7 i que la primera que es trobi no sigui universal, sin\u00f3 que sigui per un determinat grup de poblaci\u00f3. Conviurem amb aquest virus, que vindr\u00e0 en onades, amb \u00e8poques de m\u00e9s baixa intensitat i \u00e8poques de m\u00e9s alta intensitat. D’aqu\u00ed a poder tenir una vacuna trigarem temps. Si la ci\u00e8ncia funcion\u00e9s a la perfecci\u00f3, si tot an\u00e9s de 10, si el gener tingu\u00e9ssim ‘la’ vacuna universal, la q\u00fcesti\u00f3 seria quant de temps trigarien a posar-la al meu bra\u00e7. I aqu\u00ed comen\u00e7a un proc\u00e9s llarg. Produir una vacuna no \u00e9s produir lleixiu o llet. Produir una vacuna \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de bioseguretat i amb l’actual capacitat de producci\u00f3 mundial, si la vacuna fos universal es trigaria m\u00e9s d’un any per poder produir-ne per tothom. Si calculem que el 60% de la poblaci\u00f3 ha d’estar protegida, immunitzada, perqu\u00e8 el virus no es multipliqui, estem parlant de 4.000 milions de persones. Si hi ha la sort que aquesta vacuna \u00e9s tan efectiva que te la posen una vegada i no te l’han de posar mai m\u00e9s, s\u00f3n 4.000 milions de vacunes. La ind\u00fastria de producci\u00f3 de vacunes no les pot produir en menys d’un any. I aix\u00f2 si la vacuna \u00e9s d’un sol shot. Si s\u00f3n dos o tres, s\u00f3n milions de tones de vacunes, que no s\u00f3n f\u00e0cils de fer.<\/p>\n

Podem confiar que tindrem medicaments efica\u00e7os abans?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed. Hi haur\u00e0 tractaments parcials. Uns seran pel cor; uns altres, pels intestins; uns altres, pel que sigui. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil trobar un medicament que una vacuna. S\u00f3n completament diferents. La vacuna la dones a una persona sana. El medicament el dones a una persona malalta; pots arriscar m\u00e9s. En una vacuna no pots arriscar i posar una persona pitjor del que estava, si estava b\u00e9. Comen\u00e7arem a veure tractaments, medicaments parcials que aniran fent que s’atenu\u00ef la situaci\u00f3 a les UCIs. Caldr\u00e0 tenir molta cura de la gent que est\u00e0 en situaci\u00f3 de m\u00e9s risc i hi haur\u00e0 condicions d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria m\u00e9s normal amb la gent que no est\u00e0 en aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

Com ser\u00e0 el m\u00f3n que sorgir\u00e0 arran d’aquesta pand\u00e8mia? Ser\u00e0 un m\u00f3n de mascaretes, guants, dist\u00e0ncies f\u00edsiques, sense abra\u00e7ades, desinfeccions permanents, amb competicions esportives i concerts sense p\u00fablic…?<\/strong><\/p>\n

No, crec que no. Per\u00f2 s\u00ed que hi haur\u00e0 d’haver canvis profunds. Hi ha quatre o cinc coses a nivell del Planeta sobre les que hem d’actuar col\u00b7lectivament: les malalties, les infeccioses sobretot, el clima, l’oxigen, l’aigua… Amb les institucions que tenim actualment a nivell multilateral no podem fer front a aquests reptes de forma col\u00b7lectiva. No estic parlant d’un govern mundial per\u00f2 si d’una nova governan\u00e7a mundial amb \u00e0rees, amb el comprom\u00eds i l’esfor\u00e7 per intentar crear nous mecanismes m\u00e9s impositius davant de segons quines crisis. D’altra banda, hem acceptat ja que una part important de les relacions de feina passaran a ser telem\u00e0tiques. Hem digitalitzat de manera urgent una forma de treballar que s’intu\u00efa per\u00f2 que no s’aplicava. La feina funcionar\u00e0 m\u00e9s com a espais de trobada, que fan falta perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix tenir una reuni\u00f3 amb vint persones on no veus el llenguatge corporal a trav\u00e9s de la telem\u00e0tica per\u00f2, en canvi, gran part de la feina del dia es podr\u00e0 fer de forma telem\u00e0tica o digital. No s\u00e9 si \u00e9s bo o dolent. Quan va apar\u00e8ixer el m\u00f2bil tothom deia que era magn\u00edfic perqu\u00e8 es podria treballar sense haver d’estar f\u00edsicament a l’oficina. El resultat va ser que vam acabar treballant m\u00e9s. No s\u00e9 si telem\u00e0ticament acabarem treballant m\u00e9s. Hi haur\u00e0 digitalitzaci\u00f3 per aquelles coses que no necess\u00e0riament exigeixen un contacte f\u00edsic per\u00f2 valorarem m\u00e9s el contacte f\u00edsic quan el tinguem i el buscarem en les q\u00fcestions que l’hem buscat tota la vida: les relacions d’amistat, de fam\u00edlia, d’amor… No crec en un m\u00f3n sense abra\u00e7ades.<\/p>\n

Preveu m\u00e9s solidaritat entre persones i nacions o m\u00e9s egoisme, m\u00e9s populisme, m\u00e9s xenof\u00f2bia i nacionalisme?<\/strong><\/p>\n

A curt termini, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil ser populista i nacionalista. Es pensa que controlant les fronteres pr\u00f2pies es controla tot. A llarg termini, com que sabem que la resposta no \u00e9s aix\u00ed i no funciona, es comen\u00e7aran a destruir aquests mites. Per\u00f2 potser triguem molt perqu\u00e8 quan hi ha por la gent es replega cap a all\u00f2 que considera seu, all\u00f2 que controla. De fet, estem en un per\u00edode on la majoria de les grans pot\u00e8ncies \u2013Xina, els Estats Units, \u00cdndia, el Brasil…- s’han tornat cap a models de populisme ultranacionalista. No deixa de ser un s\u00edmptoma. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que passa m\u00e9s als pa\u00efsos molt grans. Cap d’aquests ultranacionalismes ser\u00e0 capa\u00e7 de garantir la seguretat del dia a dia, la salut, l’aigua, l’oxigen… Tornarem a un cert consens multilateralista, m\u00e9s internacionalista, m\u00e9s solidari, de dir que cal buscar en algunes coses el b\u00e9 per tots. Potser trigarem per\u00f2 aquesta crisi posa el cam\u00ed per pensar d’una manera diferent.<\/p>\n

La bretxa entre ciutadans pobres i rics, entre pa\u00efsos pobres i rics creixer\u00e0 o es reduir\u00e0?<\/strong><\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia immediata creixer\u00e0. Les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques estan generant una pobresa molt gran i a nivell de pa\u00efsos passar\u00e0 el mateix, com a m\u00ednim a curt termini. En poblacions africanes o llatinoamericanes, on un 50% o un 60% de la gent viu de la feina del dia a dia l’impacte \u00e9s pitjor. La gent no pot estar sense poder treballar. A banda de la salut, em preocupa la bretxa digital, que pot ser enorme. No perqu\u00e8 no hi hagi tecnologia sin\u00f3 perqu\u00e8 no hi hagi alfabetitzaci\u00f3, perqu\u00e8 la gent no estigui preparada per utilitzar les eines m\u00e9s b\u00e0siques de la digitalitzaci\u00f3. Ja no dic les m\u00e9s complexes que aniran sortint. El m\u00f3n que ve ser\u00e0 molt m\u00e9s digital i aqu\u00ed s’est\u00e0 jugant una part important del que ser\u00e0 la pobresa del futur.<\/p>\n

El capitalisme, l’economia de mercat neoliberal, sobreviuran a aquesta nova crisi?<\/strong><\/p>\n

Si no es corregeixen, no. Ja tenen tend\u00e8ncia a fagocitar-se a ells mateixos. El capitalisme i el neoliberalisme poden funcionar en tant en quan hi hagi pactes per intentar civilitzar-los. Si s\u00f3n salvatges els n\u00fameros acaben cantant i hi ha un moment en qu\u00e8 la gent no aguanta m\u00e9s. Quan comen\u00e7a a haver-hi infrasalaris, sous d’esclavitud, que no permeten arribar a final de mes, provoquen la g\u00e8nesi de la seva destrucci\u00f3. En tant en quan no es descobreixi un sistema millor assistirem a pactes socials per intentar que es mantingui en la mesura del possible, per fer m\u00e9s humana la relaci\u00f3 entre els diners i les persones i que no hi hagi un nivell d’exclusi\u00f3 tan elevat, que cada cop \u00e9s m\u00e9s gran. Mentre la bretxa creixi ser\u00e0 molt dif\u00edcil aguantar aquest capitalisme. Si els cent m\u00e9s rics del m\u00f3n tenen m\u00e9s diners que el 80% de la poblaci\u00f3 mundial, despr\u00e9s seran 60, i despr\u00e9s 40… Quan nom\u00e9s en quedi un, tothom anir\u00e0 contra ell.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Periodista i activista humanitari, Rafael\u00a0Vilasanjuan\u00a0\u00e9s, ara el director d’An\u00e0lisi i Desenvolupament Global de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), una entitat creada amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut al m\u00f3n actual i constitu\u00efda per institucions acad\u00e8miques i governamentals, amb el suport de la Fundaci\u00f3 La Caixa. Va arribar a\u00a0ISGlobal el […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":22595,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,8],"tags":[],"class_list":["post-22593","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","category-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22593","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22593"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22593\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22593"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22593"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22593"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}