l’article del MIT Technology Review de Massachussets del que us deixo l’enlla\u00e7, <\/a>fins altres intervencions des de l’\u00e0mbit sanitari, biol\u00f2gic o global donen per fet el canvi. El que no acabo de trobar \u00e9s una an\u00e0lisi rigorosa dels elements axiol\u00f2gics del canvi. \u00c9s com si el que realment t\u00e9 o no t\u00e9 valor no ho sabem, creiem que no cal saber-ho, o m\u00e9s preocupant encara- no volem preguntar-(nos)-ho.<\/p>\nSi fa uns mesos alg\u00fa hagu\u00e9s descrit en una obra de ficci\u00f3 just el que estem vivint ara els adjectius despectius haurien estat impressionants. Ara la realitat ens ha immergit dins la ficci\u00f3 inqualificable de cop. Aquest \u00abviatge\u00bb no \u00e9s m\u00e9s una declinaci\u00f3 del que sempre ha estat la vida. Avui vivim i pensem d’una manera que despr\u00e9s d’un esdeveniment (en el sentit m\u00e9s filos\u00f2fic i profund del terme) haur\u00e0 canviat. El que el pensament t\u00e9 com a tasca inajornable des de sempre \u00e9s preguntar-se per tot plegat.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que fa que la vida valgui la pena ser viscuda?<\/p>\n
\u00danicament la durada de la vida \u00e9s el que hauria d’importar-nos? No ens caldria poder pensar sobre el que t\u00e9 valor per cadasc\u00fa de nosaltres en particular abans de deixar-nos portar per aquesta mena de dictadura de la durada que fa que ning\u00fa dubti que la vida d’un jove t\u00e9 m\u00e9s valor que la d’un vell? (Al primer m\u00f3n. Perqu\u00e8 al que anomenem tercer mon o societats poc desenvolupades no ho viuen aix\u00ed. All\u00ed la vida dels vells t\u00e9 molt de valor. Per\u00f2 com va dir alg\u00fa, quan va caure el mur nom\u00e9s va caure en una direcci\u00f3, i la globalitzaci\u00f3 ha fet que tot el que no \u00e9s primer mon cada cop existeix menys, si \u00e9s que alguna vegada ha existit gaire) I en aquests assumptes, ni que sigui el de la durabilitat de la vida, \u00e9s una mat\u00e8ria que hem de deixar en mans de l’estat perqu\u00e8 la resolgui per nosaltres? O haurem de tornar, quin avorriment oi?, a la responsabilitat individual?<\/p>\n
Aquests interrogants no s\u00f3n nous. No haurien de semblar nous per ning\u00fa. Des que els humans deixem registre de la nostra vida i del nostre pensament, aquestes s\u00f3n mat\u00e8ries subjectes de reflexi\u00f3.<\/p>\n
El que d\u00f3na per pensar \u00e9s que just quan la pand\u00e8mia genera un munt de realitats que, tot i existir de sempre per molta gent, ara prenen el primer pla perqu\u00e8 afecta gaireb\u00e9 tothom \u00e9s quan tornem a demanar que sigui el gran papa estat qui ens doni resposta a tot.<\/p>\n
\u00c9s evident que l’estat t\u00e9 una responsabilitat que no pot defugir, tot i que ho fa. I que en algun moment s’haur\u00e0 de fer una cr\u00edtica espero que ferotge dels criteris de prioritat que han constru\u00eft la vida social. D’aix\u00f2 vaig parlar-ne en altres articles i no vull redundar.<\/p>\n
Per\u00f2 saber qu\u00e8 \u00e9s el que fa que sigui millor viure que ser mort? Qu\u00e8 val m\u00e9s? Qu\u00e8 m’ajuda m\u00e9s? Qu\u00e8 \u00e9s el que fa que la vida sigui m\u00e9s viva? No s\u00e9 si s\u00f3n q\u00fcestions que puguem esperar que resolgui alg\u00fa per nosaltres.<\/p>\n
Adonar-nos que el nostre benestar passa inevitablement pel benestar de l’altre podria ser una de les coses que podr\u00edem aprendre amb aquesta pand\u00e8mia. Aix\u00f2 t\u00e9 un vessant personal que crec, humilment, que \u00e9s la que millor funciona; per\u00f2 t\u00e9, inevitablement un vessant pol\u00edtica, que no he sabut veure com la posen a treballar els governs, ni les institucions supranacionals. Ni tan sols les que tenen com a tasca vetllar per la salut del m\u00f3n.<\/p>\n
Com express\u00e0 amb contund\u00e8ncia Levinas al llarg de la seva proteica obra \u00abun humain se pr\u00e9sente par son visatge comme vulnerable, en tant qu’il va mourir\u00bb. Adonar-nos, ni que sigui des de l’angoixa que genera l’emerg\u00e8ncia d’una malaltia que posa la mort i la seva inevitabilitat en primer pla ens podria encoratjar a preguntar-nos perqu\u00e8 en la nostra quotidiana vida social (aquesta que diuen canviar\u00e0 per sempre) la fragilitat, la malaltia, el dolor, la discapacitat (tots som discapacitats en alguna mesura i en alguna realitat) no ocupen un lloc de rellev\u00e0ncia en les nostres prioritats.<\/p>\n
Qu\u00e8 ha fet que oblidem amb tanta lleugeresa que sols no som ning\u00fa? Que tots som l’altre i que l’altre som tots. O dit amb Dostoievski: \u00abnosaltres som tots culpables de tot i de tots davant tots, i jo m\u00e9s que els altres\u00bb, que jo s\u00f3c responsable d’una responsabilitat total envers els altres, que per tal d’aconseguir el meu benestar he de treballar perqu\u00e8 tothom, per especials que siguin les seves necessitats, tingui un espai de confort, respecte i cura en el nostre espai com\u00fa: la societat.<\/p>\n
No dic res nou si afirmo que aquesta terrible crisi podria ser una meravellosa oportunitat per q\u00fcestionar el nostre fer, el nostre viure, els nostres valors… All\u00f2 que sost\u00e9 i justifica el nostre fer de cada dia. Que haur\u00edem de poder mirar d’aprofundir en aquestes \u00abrealitats\u00bb que no s\u00f3n m\u00e9s que acords no expl\u00edcits que fan que quelcom valgui m\u00e9s que una altra cosa. Veure el que fa que \u00abcomprem\u00bb sense preguntes els valors monol\u00edtics, irreals i est\u00e0tics que ens ven el poder sense gens d’esfor\u00e7. M\u00e9s clar i m\u00e9s senzill, crec fermament que en aquest dia a dia \u00abpand\u00e8mic\u00bb, cada dia hi ha coses a pensar, a reflexionar, a proposar-se i a aprendre.<\/p>\n
Seria una ll\u00e0stima que despr\u00e9s de tot el patiment, l’angoixa i el dolor que la pand\u00e8mia ens ha fet viure a tots (o a gaireb\u00e9 tots) no ens quedes cap empremta de tot el que tots (o gaireb\u00e9 tots) de ben segur hem pensat, proposat o apr\u00e8s.<\/p>\n
Un ja te una edat, i no puc deixar de recordar les experi\u00e8ncies i els intents de vida altra que he viscut en directe o a trav\u00e9s dels llibres. El dia a dia m\u00e9s proper, el que puc veure des de les finestres de casa meva. Els concerts improvisats des dels balcons del pati com\u00fa, les carreres di\u00e0ries de l’avi al terrat, les mirades dels ve\u00efns, tot \u00e9s nou… i tot \u00e9s ple de potencialitats que estaria b\u00e9 no malbaratar. Potser repensar tot plegat des d’una perspectiva m\u00e9s humil i oblidant-nos de l’\u00e8pica per una estona ens podria fer somriure una mica.<\/p>\n
Seguim lluitant. Per\u00f2 que b\u00e9 si a banda de mirar de retardar la mort aconseguim viure m\u00e9s.<\/p>\n
Que la medicina no fos nom\u00e9s la lluita contra la mort sin\u00f3 un espai per fer viva la vida<\/p>\n
Seguim…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ja fa dies que el confinament i l’epid\u00e8mia segueix essent el centre de les nostres vides. Com molt b\u00e9 em suggeria un amic i col\u00b7lega el tema de la informaci\u00f3 \u00e9s un tema cabdal. Qu\u00e8 vol dir estar informat? Totes les informacions valen el mateix? \u00c9s el mateix informar que desinformar? I com podem triar […]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":22630,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-22629","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22629"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22629\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}