Perdre una persona estimada, \u00e9s una circumst\u00e0ncia dolorosa per la qual hem passat gaireb\u00e9 tots en algun moment de la nostra vida. Viure aquesta p\u00e8rdua en aquests moments de l’any 2020, quan la major part del m\u00f3n t\u00e9 restringida la seva mobilitat, en major o menor mesura, a causa del coronavirus Covid-19 i no pot ni acompanyar-la ni realitzar els ritus funeraris que cada cultura hem creat per pal\u00b7liar aquests moments de dol, afegeix un plus de dolor molt important.<\/p>\n
Desitjo que aquestes reflexions serveixin d’ajuda a tots els milers de persones que han viscut i estan vivint aquest patiment.<\/p>\n
Per comen\u00e7ar, pensem que no hi ha una \u00fanica manera de viure un dol. Totes s\u00f3n bones a condici\u00f3 que compleixin el seu objectiu.<\/p>\n
A efectes did\u00e0ctics podr\u00edem dir que en aquesta situaci\u00f3 de confinament, s’ha eliminat la part social del dol, els ritus funeraris. Ara, o estem sols a casa o acompanyats per un cercle familiar redu\u00eft. Antigament, les sales de vetlla es realitzaven a les cases i podia transc\u00f3rrer tot un dia i una nit en on la fam\u00edlia sempre estava acompanyada: familiars, amics, ve\u00efns… Fent torns per no deixar-los sols. I all\u00e0 hi havia abra\u00e7ades, petons, encaixades, salutacions i hist\u00f2ries. Es parlava de la persona morta i cadascun explicava els seus records. Hi havia plors, per\u00f2 tamb\u00e9 rialles. Molts d’aquests records eren an\u00e8cdotes que en determinats moments provocaven aquests somriures. Cada cultura amb els seus ritus propis.<\/p>\n
Ara ja hi ha pocs funerals a casa. Els hem substitu\u00eft pels tanatoris, on tamb\u00e9 ens vam reunir per acompanyar la fam\u00edlia i per donar-li un \u00faltim ad\u00e9u a la persona morta. En aquesta era digital, s’ha afegit un altre element: les xarxes socials. \u00c9s habitual que la gent comuniqui a la seva xarxa social la mort de l’\u00e9sser estimat i rebi els condols dels seus seguidors, alguns d’ells coneguts, altres no. Aqu\u00ed podem trobar una alternativa per la situaci\u00f3 actual, que ens pot servir. Rebre el suport, l’afecte i els \u00e0nims d’altres \u00e9ssers humans que ens contesten, de vegades amb missatges molt emocionants. Els que habitualment utilitzen les seves xarxes socials des de l’\u00e0mbit professional o laboral, poden afegir aquest \u00e0mbit personal.<\/p>\n
Tamb\u00e9 hi ha gent que, tal com ens hem acostumat ara amb les videotrucades, organitza un funeral virtual, reunint a tots aquells que desitgen tenir al seu costat o simplement a la fam\u00edlia. No poden tocar-se, per\u00f2 s\u00ed veure i parlar. Compartir. Compartir i deixar sortir el patiment. Poder plorar. Poder parlar i expressar.<\/p>\n
Parlar \u00e9s important en aquesta situaci\u00f3 perqu\u00e8 una reacci\u00f3 instintiva pot ser refugiar en el confinament i a\u00efllar-se per evitar el dolor o delectar-s’hi. No ajuda en cap dels dos casos. Evitar el dolor ho aguditza encara m\u00e9s, ja que cal afegir un esfor\u00e7 descomunal per no sentir-lo. I delectar-se en l’a\u00efllament ens porta, com a m\u00ednim, al victimisme, aix\u00f2 \u00e9s, com si el familiar mort, ens hagu\u00e9s fet una cosa dolenta. Les dues situacions ens condueixen a un dol bloquejat, interminable i per aix\u00f2, patol\u00f2gic. Escollir el dol, tamb\u00e9 implica triar la vida.<\/p>\n
Altres persones organitzen un esdeveniment que pot consistir a demanar que el seu entorn envi\u00ef alguna cosa en mem\u00f2ria de la persona morta: un record, un escrit, una can\u00e7\u00f3. O participar junts escoltant i cantant la m\u00fasica que li agradava a l’\u00e9sser estimat. Resulta emocionant. Gran part d’aquests esdeveniments poden gravar-se i guardar la gravaci\u00f3 com a record.<\/p>\n
I si ens cal, no dubteu a demanar ajuda. Sense dubtar-ho. Hi ha molt\u00edssims professionals de salut mental que hi s\u00f3n, de manera gratu\u00efta, per oferir aquest suport. Pot ser per tel\u00e8fon. No nom\u00e9s una vegada. Les que puguem necessitar. Sense descartar cap de les emocions que sentirem: ganes de plorar, de cridar, d’expressar r\u00e0bia, indefensi\u00f3, culpa… Aqu\u00ed viurem un munt d’emocions que s\u00f3n inevitables i necess\u00e0ries. Viure-les no vol dir quedar-se a elles. La nostra part racional tamb\u00e9 hi ser\u00e0, guiant-nos i alhora permetent aquests alts i baixos emocionals, sense perill<\/p>\n
Tota aquesta part social que ara ens falta, acompanya el dol personal, \u00edntim, que potser ens demana solitud, ens demana els nostres rituals privats. Els que siguin. Els que necessitem. I durant el temps que ens faci falta. Hi ha temps per a la intimitat del dolor amb un mateix. No hi ha un temps marcat perqu\u00e8 una persona passi el seu dol.<\/p>\n
Quan ja ens est\u00e0 perm\u00e8s anar als hospitals a acomiadar-nos dels nostres \u00e9ssers estimats, aix\u00f2 \u00e9s molt sanador per a molta gent. \u00c9s important saber-ho perqu\u00e8 a l’inici d’aquesta pand\u00e8mia no era possible, per\u00f2 a hores d’ara els protocols han canviat.<\/p>\n
La medicina ha de tenir en compte aquest factor de suport familiar per a les persones que estan greus i no minimitzar-lo. Hi ha un temps de dedicaci\u00f3, per\u00f2 ara \u00e9s possible disposar d’aquest temps. I al malalt, pot servir molt.<\/p>\n
Un col\u00b7lega em recordava alguna cosa que el psicoanalista Jacques Lacan va escriure sobre la p\u00e8rdua d’un \u00e9sser estimat. Deia que el subjecte havia de posar a treballar tot el seu ordre simb\u00f2lic fent-lo girar com giren les estrelles i els planetes en l’univers. Potser no \u00e9s literal, per\u00f2 \u00e9s la idea. I em sembla bell.<\/p>\n
De tot el que he llegit sobre el tema, trio dos articles molt diferents.<\/p>\n
Cesca Zapater, metgessa, que escriu al Diari de la Sanitat<\/a>.<\/p>\n I un altre que m’envia la meva amiga Vero, de la periodista i escriptora Argentina Mariana Enr\u00edquez, titulat l’ansietat<\/a>.<\/p>\n Cuidem-nos i cuidem.<\/p>\n