Recordo quan els reporters tornaven a la redacci\u00f3 despr\u00e9s de cobrir estralls de guerres, grans cat\u00e0strofes o situacions de fam i pobresa en qualsevol lloc del m\u00f3n. Tots compartien el mateix sentiment de perplexitat. A unes hores d\u2019avi\u00f3, havien vist la mort, la viol\u00e8ncia, el patiment, la crueltat… i aqu\u00ed tot seguia igual. L\u2019experi\u00e8ncia havia canviat la seva vida, per\u00f2 temien que nom\u00e9s la seva.<\/p>\n
Havien tingut la il\u00b7lusi\u00f3 que, amb les seves cr\u00f2niques, contribu\u00efen a conscienciar als seus lectors. Per\u00f2 quan tornaven; quan passejaven pels carrers; quan parlaven amb la gent d\u2019aqu\u00ed, tenien la sensaci\u00f3 que tot seguia igual. Se sentien decebuts perqu\u00e8, en la normalitat de la vida quotidiana, hi veien un signe d\u2019indifer\u00e8ncia davant el dolor que ells havien presenciat i que els acompanyaria per sempre.<\/p>\n
Aquests dies, escoltant els testimonis dels professionals de la salut, em venen a la mem\u00f2ria aquelles llargues converses que mantenia amb els periodistes que acabaven de tornar d\u2019un escenari de guerra o fam. Els metges i metgesses, les infermeres i infermers, el personal auxiliar, el de neteja… tots els que han viscut en primera l\u00ednia el combat contra la Covid-19 tamb\u00e9 senten perplexitat. Quan surten de l\u2019hospital, la consulta del CAP o la resid\u00e8ncia d\u2019avis es pregunten pel significat d\u2019algunes de les imatges que veuen als carrers o pels comportaments irresponsables a la pol\u00edtica.<\/p>\n
La resposta no \u00e9s gens f\u00e0cil. I el temps ens dir\u00e0 el grau de maduresa de la nostra societat a l\u2019hora d\u2019afrontar la pand\u00e8mia i d\u2019aprendre les lli\u00e7ons que en deixa. Per\u00f2 ara ens toca escoltar als sanitaris. Compartir la seva experi\u00e8ncia. Ens diuen que han resistit. Que han curat i cuidat fins al l\u00edmit de les seves forces, f\u00edsiques i emocionals, gr\u00e0cies a \u00abfer pinya\u00bb. Al suport mutu entre els companys. A plorar i riure junts. A la capacitat de formar-se i aprendre sobre la marxa; d\u2019estudiar a la nit, despr\u00e9s de torns de dotze hores. I gr\u00e0cies al suport de la fam\u00edlia. Dels amics.<\/p>\n
Aquesta experi\u00e8ncia els ha canviat. Cada un d\u2019ells ja no tornar\u00e0 a ser el mateix. Sempre tindran en la mem\u00f2ria aquells dies de l\u2019any 2020 en qu\u00e8 van lluitar a vida o mort contra el coronavirus.
\nDe la mateixa manera, la pand\u00e8mia ha transformat la vida de tots els que han perdut a \u00e9ssers estimats. Amb el dolor afegit de no haver pogut acompanyar-los en els \u00faltims instants.<\/p>\n
La pand\u00e8mia tamb\u00e9 deixar\u00e0 una petjada molt profunda en els que han viscut el confinament amb por e incertesa, en situacions de conviv\u00e8ncia o d\u2019habitabilitat molt dif\u00edcils. En els nens i nenes de fam\u00edlies vulnerables que tenien l\u2019escola com a refugi. En els avis i \u00e0vies que han sobreviscut a la trag\u00e8dia de les resid\u00e8ncies. En els milers de persones que, d\u2019un dia per l\u2019altre, s\u2019han vist abocades a la pobresa. I que avui formen part de les \u00abcues de la fam\u00bb, com aquelles que els reporters guarden en la mem\u00f2ria.<\/p>\n
Per tots ells, les v\u00edctimes de la pand\u00e8mia no s\u00f3n xifres. S\u00f3n experi\u00e8ncies viscudes. Per\u00f2 la gran pregunta segueix aqu\u00ed: i per la resta? Pels que han tingut la immensa sort de sobreviure sense ferides als primers mesos de la pand\u00e8mia? I pel m\u00f3n de la pol\u00edtica, on la dreta extrema utilitza de forma obscena a les v\u00edctimes?<\/p>\n
Penso que els sanitaris tenen una percepci\u00f3 semblant a la que m\u2019explicaven els reporters en tornar d\u2019una trag\u00e8dia. Temen que el seu immens esfor\u00e7 es malmeti per la inconsci\u00e8ncia d\u2019una part de la poblaci\u00f3. Per la incapacitat de posar-se en la pell de les v\u00edctimes i dels que han lluitat per salvar-los. I per l\u2019oblit quan hagi passat l\u2019emerg\u00e8ncia. Per aix\u00f2 insisteixen tant en la necessitat de cuidar la sanitat p\u00fablica. De revertir les retallades de personal i de recursos. De dotar de mitjans els hospitals i l\u2019assist\u00e8ncia prim\u00e0ria.<\/p>\n
El personal sanitari coincideix en explicar que la seva millor recompensa \u00e9s l\u2019alta d\u2019un malalt despr\u00e9s de setmanes de combat a l\u2019UCI. \u00c9s una alegria compartida per tots. El fruit d\u2019un treball col\u00b7lectiu. Podria ser una bona met\u00e0fora de la solidaritat necess\u00e0ria per superar, junts, la pand\u00e8mia i la crisi econ\u00f2mica i social. I per, com demanaven els vells reporters, no deixar a les v\u00edctimes soles amb el seu dolor.<\/p>\n
Aquest article ha estat publicat originalment a Diari de Tarragona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Recordo quan els reporters tornaven a la redacci\u00f3 despr\u00e9s de cobrir estralls de guerres, grans cat\u00e0strofes o situacions de fam i pobresa en qualsevol lloc del m\u00f3n. Tots compartien el mateix sentiment de perplexitat. A unes hores d\u2019avi\u00f3, havien vist la mort, la viol\u00e8ncia, el patiment, la crueltat… i aqu\u00ed tot seguia igual. L\u2019experi\u00e8ncia havia […]<\/p>\n","protected":false},"author":181,"featured_media":22651,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,26],"tags":[2152,228],"class_list":["post-22650","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-moviments","tag-coronavirus","tag-professionals-sanitaris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22650","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/181"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22650"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22650\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}