Durant els darrers dos mesos, la crisi del coronavirus ha posat molt m\u00e9s en evid\u00e8ncia les desigualtats persistents entre homes i dones. Les dones presenten unes taxes m\u00e9s elevades de contagis de COVID-19 que no pas els homes, per\u00f2, en canvi, s’ha detectat una mortalitat m\u00e9s alta en el cas dels homes en tots els grups d’edat. \u00c9s una de les conclusions de l’estudi \u00abDesigualtats socioecon\u00f2miques en el nombre de casos i la mortalitat per COVID-19 a Catalunya\u00bb, que demostra que l’impacte tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s elevat en persones d’un nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s baix. D’acord amb un informe del sindicat UGT, el 75,53 % de persones ocupades en activitats sanit\u00e0ries i en serveis socials s\u00f3n dones. A les resid\u00e8ncies de gent gran, la pres\u00e8ncia de les dones arriba a ser del 83 %. Aix\u00ed, doncs, les xifres mostren que les dones han estat les m\u00e9s exposades durant la crisi sanit\u00e0ria del coronavirus. Les desigualtats tamb\u00e9 s’han posat de manifest en el confinament a les llars, on bona part de la c\u00e0rrega de la feina dom\u00e8stica i familiar recau habitualment sobre les dones. La professora dels Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3 de la UOC Ana G\u00e1lvez considera que el que ha fet el confinament \u00ab\u00e9s accentuar aquests aspectes de desigualtat en la distribuci\u00f3 de rols\u00bb.<\/p>\n
Tot i aquest desequilibri, la professora tamb\u00e9 considera que \u00abel confinament ofereix una oportunitat perqu\u00e8 la distribuci\u00f3 de tasques esdevingui m\u00e9s igualit\u00e0ria\u00bb. G\u00e1lvez pensa que la situaci\u00f3 ofereix \u00aboportunitats pedag\u00f2giques\u00bb que no s’han de menystenir: \u00aben nombroses ocasions, tant l’home com la dona han hagut de fer teletreball amb els infants a casa, i els homes han pogut participar de manera m\u00e9s activa i equitativa en la cura dels fills i filles i en les responsabilitats dom\u00e8stiques\u00bb, assenyala.<\/p>\n
El confinament toca de ple un dels aspectes m\u00e9s preocupants de la societat, que \u00e9s la separaci\u00f3 que s’estableix entre el treball de cura i el remunerat. Segons G\u00e1lvez, aquesta \u00e9s una situaci\u00f3 que \u00abregeix les nostres din\u00e0miques socials i laborals i que s’ha de trencar\u00bb. Cal tenir en compte que \u00abel treball remunerat est\u00e0 tradicionalment associat a la masculinitat i el no remunerat i de cura, a la feminitat\u00bb, afegeix la professora, que \u00e9s coautora de l’article \u00abWork\u2013Life Balance, Organizations and Social Sustainability: Analyzing Female Telework in Spain\u00bb, que tamb\u00e9 signa Mar\u00eda Jes\u00fas Mart\u00ednez, directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.<\/p>\n
En la mateixa l\u00ednia, aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 l’assenyala Maria Rod\u00f3 de Z\u00e1rate, investigadora del grup GenTIC de la UOC, en un article a Pensem. \u00abTot all\u00f2 que forma part del m\u00f3n reproductiu es considera com a secundari: ni \u00e9s treball, ni \u00e9s pol\u00edtic, ni ens n’hem de fer c\u00e0rrec col\u00b7lectivament\u00bb, afirma. Per a la investigadora, \u00abaix\u00f2 va directament relacionat amb la desvaloritzaci\u00f3 de tot all\u00f2 femen\u00ed\u00bb. De fet, \u00abels treballs que desenvolupen les dones i que es donen en l’\u00e0mbit privat no estan ni reconeguts, ni valorats, i es donen en condicions d’extrema precarietat o senzillament no es consideren ni treball\u00bb.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 capta l’atenci\u00f3 de les organitzacions de defensa dels drets humans, com \u00e9s el cas d’Amnistia Internacional, que aquestes setmanes ha estat fent campanya per denunciar les desigualtats de g\u00e8nere que la crisi del coronavirus ha posat en evid\u00e8ncia. L’organitzaci\u00f3 subratlla que moltes dones s’han vist afectades pel tancament dels comer\u00e7os i de l’hostaleria. A m\u00e9s, la precarietat laboral no dona acc\u00e9s a ajudes, com \u00e9s el cas de les dones que treballen fent neteja en domicilis. Les dones que es dediquen a feines de cura han estat m\u00e9s exposades al virus i les que s’han confinat, a banda de teletreballar, han hagut de fer-se c\u00e0rrec dels fills perqu\u00e8 les escoles han tancat.<\/p>\n
El confinament mostra \u00abel menyspreu que s’evidencia cap al treball de cures\u00bb, sost\u00e9 Maria Rod\u00f3 de Z\u00e1rate. La investigadora apunta que \u00abes proposa, com a excepci\u00f3, que s’habilitin les escoles de l’etapa d’infantil per a les fam\u00edlies que acreditin que han de treballar presencialment\u00bb, per\u00f2 que \u00ables que han de teletreballar hauran de tenir cura de les criatures mentre treballen a casa\u00bb. La investigadora destaca que \u00absi consider\u00e9ssim les dues coses com a feines, veur\u00edem que \u00e9s impossible fer-les alhora durant set mesos\u00bb i, en canvi, \u00abno s’ha proposat cap ajuda ni cap mesura per alleujar la c\u00e0rrega que aix\u00f2 implica\u00bb.<\/p>\n
En la mateixa l\u00ednia que Rod\u00f3 de Z\u00e1rate, Mayo Fuster, investigadora principal del grup DIMMONS, que forma part de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, fa una advert\u00e8ncia sobre el teletreball: \u00aben aquests moments, el teletreball es du a terme en unes condicions extremes i dif\u00edcils de combinar que no s\u00f3n les habituals i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, comporta una sobrec\u00e0rrega enorme\u00bb, assenyala. Aquesta situaci\u00f3 presenta riscos en cas que s’hagi d’allargar durant gaire temps: \u00abafectar\u00e0 inevitablement la salut de les persones que porten a terme la cura en aquestes condicions i hem d’aconseguir evitar-ho; \u00e9s molt important saber tenir cura de qui t\u00e9 cura\u00bb, afirma Fuster.<\/p>\n
El c\u00famul de situacions que amb la COVID-19 fan encara m\u00e9s profunda la dist\u00e0ncia entre les condicions que viuen homes i dones porta a pensar que s’han de fer canvis. La professora Ana G\u00e1lvez considera que una de les lli\u00e7ons que hem d’aprendre de la crisi actual \u00e9s que \u00abel treball de cura, en totes les dimensions, i tot el que t\u00e9 relaci\u00f3 amb la conciliaci\u00f3 de la vida laboral i familiar, ha de ser al centre de les nostres preocupacions com a societat, de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i de les estructures de les nostres organitzacions\u00bb.<\/p>\n
La realitat, per\u00f2, \u00e9s que aquesta necessitat topa amb el fet que, per exemple, ni tan sols es fan pol\u00edtiques p\u00fabliques sobre les llars, com ha apuntat Maria Rod\u00f3 de Z\u00e1rate. \u00abLes cases s\u00f3n cuines, menjadors i habitacions on es donen relacions de poder que tamb\u00e9 configuren, i de forma fonamental, la vida a les ciutats. S\u00f3n espais on acostuma a haver un repartiment del treball molt desigual, i tamb\u00e9 un repartiment desigual del descans, de l’oci o de la possibilitat d’\u00fas dels espais\u00bb, afirma. Malgrat tot, la investigadora assenyala que \u00ables cases, m\u00e9s enll\u00e0 del dret a l’habitatge, dif\u00edcilment es consideren com un espai pol\u00edtic\u00bb, perqu\u00e8 \u00abacostumen a entendre’s com a espais no problematitzats i, per tant, un forat negre que ni s’estudia, ni es narra, ni se’n fan pol\u00edtiques p\u00fabliques\u00bb.<\/p>\n
Una de les possibles solucions per a la dignificaci\u00f3 del treball de cura podria implicar l’entrada en joc d’una estrat\u00e8gia internacional. Ana G\u00e1lvez opina que \u00abel treball de cura, en general, i la conciliaci\u00f3 de la vida laboral i familiar, en particular, han de ser un dels principals objectius de desenvolupament sostenible\u00bb. En aquest sentit, \u00abhauria de ser clau en l’agenda dels disset objectius de desenvolupament sostenible que ha establert l’ONU\u00bb, afirma. Per a la professora, potenciar mesures i pol\u00edtiques de conciliaci\u00f3 entre vida laboral i extralaboral \u00ab\u00e9s un pilar fonamental per assolir la sostenibilitat social\u00bb, perqu\u00e8 implica \u00abla millora de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, una integraci\u00f3 m\u00e9s gran de l’organitzaci\u00f3 en la comunitat, una lluita directa contra les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere, la promoci\u00f3 de la igualtat i una aposta pel futur de la comunitat i l’organitzaci\u00f3, perqu\u00e8 es respecta l’atenci\u00f3 a les persones dependents\u00bb.<\/p>\n