{"id":22687,"date":"2020-06-09T06:30:18","date_gmt":"2020-06-09T04:30:18","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22687"},"modified":"2020-06-09T06:30:18","modified_gmt":"2020-06-09T04:30:18","slug":"antonia-raya-la-crisi-ha-tret-a-la-llum-la-importancia-de-fer-cas-a-la-gent-que-estem-treballant-a-primera-linia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/06\/09\/antonia-raya-la-crisi-ha-tret-a-la-llum-la-importancia-de-fer-cas-a-la-gent-que-estem-treballant-a-primera-linia\/","title":{"rendered":"Antonia Raya: \u00abLa crisi ha tret a la llum la import\u00e0ncia de fer cas a la gent que estem treballant a primera l\u00ednia\u00bb"},"content":{"rendered":"

Antonia Raya Tena va ser una de les veus que es van al\u00e7ar en la demanda d’aconseguir un CAP digne pel barri del Raval el 2019. Una reclamaci\u00f3 de tot el barri que es va resoldre el passat mes de novembre amb un acord entre Salut, Cultura i el MACBA per traslladar aquest equipament a la Capella de la Miseric\u00f2rdia<\/a>. El seu gran coneixement de l’ecosistema del Raval i el seu comprom\u00eds amb la seva poblaci\u00f3 a la qual at\u00e9n des de fa vint anys li donen una visi\u00f3 clara del que ha de ser l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria adaptada a la realitat de cada comunitat.<\/p>\n

Com ha canviat la realitat del Raval amb la crisi sanit\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

La pand\u00e8mia ha posat de manifest la gran precarietat del barri. Potser no som el barri amb m\u00e9s contagis, per\u00f2 s\u00ed un dels que estan patint m\u00e9s amb la crisi, per la situaci\u00f3 social i econ\u00f2mica. El Raval \u00e9s un barri amb molta economia submergida, que ha estat aturada durant dos mesos. Hi ha moltes persones que depenien del sector de la restauraci\u00f3, com \u00e9s el cas de la poblaci\u00f3 filipina o pakistanesa, que s’han quedat sense feina. Hi ha situacions molt diverses: molta gent que no treballa, que treballa per\u00f2 cobra en negre, que t\u00e9 sous molt baixos, etc. I diguem que ha plogut sobre mullat. El barri ja havia quedat molt tocat de la crisi del 2017.<\/p>\n

El tancament de les escoles \u00e9s un altre gran problema, ja que es tracta d’un element integrador i normalitzador per a les persones migrants. Moltes fam\u00edlies no tenen ordinador i, sovint, els pares no estan en condicions d’ajudar als infants per la barrera de l’idioma. Tot aix\u00f2 tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies, \u00e9s una cat\u00e0strofe a escala econ\u00f2mica i social.<\/p>\n

\u00c9s una situaci\u00f3 trista i que fa mal per\u00f2, d’altra banda, apareixen espais fant\u00e0stics de suport mutu i de col\u00b7laboraci\u00f3 que estan ajudant molt a pal\u00b7liar el cop. Et fa sentir molt orgullosa de la gent del barri per\u00f2 no aguantaran eternament. Aix\u00f2 ho ha d’assumir l’estat per\u00f2 no arriba a tot perqu\u00e8 la realitat t\u00e9 una dimensi\u00f3 diferent de la que es veu des dels despatxos.<\/p>\n

Com treballeu les desigualtats en salut des de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

Els que treballem amb poblacions desfavorides socialment sabem perfectament que la salut \u00e9s un reflex d’una situaci\u00f3 social. Quan la persona ve a la consulta i t’explica el seu problema, tendim a escoltar molt i acompanyar-la per arribar a la causa del problema. Un cop descartat un problema biol\u00f2gic, has d’arribar a la causa de totes les causes, que s\u00f3n sempre determinants socials.<\/p>\n

La influ\u00e8ncia dels determinants socials en la salut de les persones \u00e9s molt alta, els estudis indiquen que arriba al 80%. S\u00f3n moltes coses les que influeixen la salut de les persones i les hem de con\u00e8ixer b\u00e9. Si recomano a una persona gran que ha de caminar cada dia i no ho fa perqu\u00e8 no t\u00e9 un parc a prop o perqu\u00e8 li fa por sortir a uns carrers plens de turistes, patinets i elements que la posen en perill, doncs, cal saber-ho.<\/p>\n

Quan ens arriba una persona amb insomni, per exemple, les causes poden ser diverses, des d’una amena\u00e7a de desnonament, a problemes laborals o emocionals. Per aix\u00f2, com a infermeres de prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria hem de ser molt coneixedores de tots els recursos que tenim a la comunitat. I a m\u00e9s a m\u00e9s, hem de con\u00e8ixer la nostra poblaci\u00f3 i ells ens han de con\u00e8ixer a nosaltres. Aquest coneixement \u00e9s el que dona sentit a la nostra feina. \u00c9s el gran valor de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la longitudinalitat.<\/p>\n

La desigualtat en salut es genera perqu\u00e8 l’acc\u00e9s a la salut no \u00e9s universal ni per a tothom. Tenir una doble cobertura sanit\u00e0ria, amb una part privada que accelera processos, si te’ls pots pagar, o que cobreix \u00e0rees que no at\u00e9n la salut p\u00fablica genera desigualtats pel que fa a drets fonamentals. L’\u00fanica manera de disminuir-les \u00e9s tenint una atenci\u00f3 prim\u00e0ria i una salut p\u00fablica forta, que et permeti atendre la teva poblaci\u00f3 dins d’un context determinat i tenint en compte aquests condicionants socials, entrant m\u00e9s a fons en els problemes d’aquestes persones.<\/p>\n

\"\"<\/a>
COIB<\/figcaption><\/figure>\n

Amb quines situacions us heu trobat arran de la COVID-19?<\/strong><\/p>\n

Hi ha diverses q\u00fcestions que han aflorat. Les intueixes, per\u00f2 amb la crisi sanit\u00e0ria ha sortit a la llum. Quan la segona setmana de mar\u00e7 vam tancar portes ten\u00edem molt clar la prioritat del missatge del confinament. Vam trucar a tota la gent gran amb m\u00e9s complexitat per explicar-los les mesures de confinament i per valorar si les necessitats b\u00e0siques estaven cobertes. Sab\u00edem que molts d’ells no les tenien, per\u00f2 ens vam trobar amb molta m\u00e9s gent amb aquestes mancances b\u00e0siques de la que no en ten\u00edem coneixement.<\/p>\n

Aquestes situacions les hem pogut pal\u00b7liar perqu\u00e8 som molt coneixedores de les xarxes de suport ve\u00efnal del barri, per\u00f2 hem de poder-ho atendre.<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 hem detectat molta soledat, moltes dones que s\u00f3n molt grans i que no tenen xarxa familiar, o b\u00e9 perqu\u00e8 no tenen fam\u00edlia, o b\u00e9 perqu\u00e8 els fills tamb\u00e9 estaven confinats en un altre punt de la ciutat. L’altre gran problema ha estat la quantitat de gent que viu junta. Recordo el cas d’una mare que acabava de donar a llum i era positiva de COVID-19. \u00c9s clar, se li demanava que fes a\u00efllament per\u00f2 era impossible perqu\u00e8 viu en una habitaci\u00f3 amb el marit i els altres fills. Aqu\u00ed vam ser molt r\u00e0pids a reivindicar espais perqu\u00e8 aquest tipus de casos poguessin fer els a\u00efllaments.<\/p>\n

La iniciativa Hotel Salut, doncs, ha estat primordial…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 tot aix\u00f2 ha sortit de la base. Si alguna cosa em dona esperan\u00e7a en el sistema, \u00e9s que la crisi ha tret a la llum la import\u00e0ncia de fer cas a la gent que estem treballant a primera l\u00ednia. Nosaltres som els que detectem les necessitats de la poblaci\u00f3. No ara amb la crisi, sempre! La situaci\u00f3 era tan greu i era tan important donar resposta r\u00e0pida que crec que \u00e9s el primer cop en la meva vida professional, i ja fa 30 anys que treballo, que he vist canvis r\u00e0pids gr\u00e0cies al fet que els hem mogut els professionals de la base. Nosaltres ten\u00edem molt clar que no pod\u00edem tancar els CAPS.<\/p>\n

Hem fet resist\u00e8ncia activa per tenir l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria funcionant, per obrir els caps de setmana i per fer-nos escoltar en all\u00f2 que realment creiem que era important.<\/p><\/blockquote>\n

Tot aix\u00f2 m’ha fet reflexionar molt sobre com funciona el sistema. Les pol\u00edtiques de salut es generen als despatxos i per aix\u00f2 no acaben de materialitzar-se ni produeixen grans canvis perqu\u00e8, per a nosaltres, s\u00f3n ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. No estem molt presents a les reunions on es prenen decisions. Ara, per exemple, penso que ja haur\u00edem d’estar treballant en plans de barri i amb la gent que realment sap qu\u00e8 est\u00e0 passant, col\u00b7laborant des de salut, serveis socials, ensenyament… i amb els que estem a primera l\u00ednia. Aix\u00f2 costar\u00e0 molt i em temo que passi el de sempre.<\/p>\n

Quines conseq\u00fc\u00e8ncies esteu detectant arran de la crisi?<\/strong><\/p>\n

Aquesta \u00e9s la pitjor crisi que he vist mai. En termes econ\u00f2mics, la precarietat passa una factura molt alta. M’enorgulleix el barri i com ha fet aliances per tirar endavant, per buscar prove\u00efdors, per recollir productes frescos quan tanquen els supermercats… S\u00f3n m\u00e9s de 600 les fam\u00edlies que estan rebent aliments cada setmana, a banda dels que ja tenen assignats recursos socials com menjadors socials o menjar a domicili. \u00c9s una situaci\u00f3 dif\u00edcilment sostenible. Aix\u00ed i tot, soc optimista perqu\u00e8 confio molt en les persones i anir\u00e0 tan b\u00e9 com pugui anar.<\/p>\n

D’altra banda, penso que la salut mental sortir\u00e0 bastant perjudicada. Ja comencem a tenir persones que no volen sortir al carrer, que tenen por i problemes d’angoixa, que se sumen a les patologies pr\u00e8vies que ja tenien. Tots aquests aspectes els haurem de tractar des de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, no pots medicalitzar-ho tot perqu\u00e8 llavors els perpetues en la seva situaci\u00f3.<\/p>\n

Quina \u00e9s la recepta per tenir una atenci\u00f3 prim\u00e0ria forta?<\/strong><\/p>\n

Una atenci\u00f3 prim\u00e0ria forta \u00e9s la que est\u00e0 adaptada a la seva poblaci\u00f3. Com a infermera, haig de tenir informaci\u00f3 de certs aspectes que influeixen de manera flagrant en la salut de les persones. A l’\u00e8poca dels desnonaments, per exemple, em reunia un cop per setmana amb la plataforma anti desnonaments per assabentar-me del que passaria la setmana vinent. \u00c9s una informaci\u00f3 molt valuosa. I ho feia quan acabava la jornada, per convicci\u00f3 personal, perqu\u00e8 m’agafa en una \u00e8poca de la vida en qu\u00e8 no tolero les injust\u00edcies, per\u00f2 aquests aspectes haurien d’estar previstos en l’activitat comunit\u00e0ria.<\/p>\n

Un altre exemple. Al Raval tenim un percentatge de poblaci\u00f3 molt envellida, amb moltes dones molt grans que viuen soles, per\u00f2 no tenim una pir\u00e0mide poblacional envellida. Per tant, el que necessita aquest barri pel que fa als pressupostos i ajudes \u00e9s diferent del que potser necessita Sant Antoni, que s\u00ed que t\u00e9 una poblaci\u00f3 molt envellida, o Nou Barris, i aquestes necessitats s’han de dissenyar des de les bases, per poder dotar de recursos humans i pressupost adients.<\/p>\n

Un altre tema que ens sembla incre\u00efble \u00e9s que no es t\u00e9 en compte la tipologia de poblaci\u00f3 que atenem. Tots sabem que atendre la poblaci\u00f3 migrant suposa molt m\u00e9s temps a tots els nivells. Doncs, al Raval, amb un alt \u00edndex de poblaci\u00f3 migrant, aquest indicador no ens puntua a l’hora de dotar de recursos humans per c\u00e0rrega de feina. No t\u00e9 cap sentit i no entenc a qu\u00e8 esperen per ajustar aquests indicadors, quan fa ja prop de vint anys que convivim amb la migraci\u00f3 de persones.<\/p>\n

Tamb\u00e9 ha passat amb les resid\u00e8ncies, ara que estan enmig de la pol\u00e8mica. Les resid\u00e8ncies s\u00f3n domicilis de persones als quals nosaltres ja visit\u00e0vem. Per decisions de despatx, se’ns va treure aquesta atenci\u00f3, menyspreant el dret d’aquestes persones a tenir serveis m\u00e8dics i infermers. Som nosaltres qui hem d’atendre’ls en relaci\u00f3 amb la seva salut. Aix\u00f2 ens costar\u00e0 D\u00e9u i ajuda de redre\u00e7ar.<\/p>\n

Qu\u00e8 demanes al sistema? Qu\u00e8 ha de canviar per aconseguir-ho?<\/strong><\/p>\n

Demanaria m\u00e9s recursos humans i m\u00e9s pressupost. No arribem al que l’OMS diu que \u00e9s necessari per tenir una atenci\u00f3 prim\u00e0ria forta, que hauria de ser un 25% del pressupost de sanitat, estem al 16 o 17%. La plantilla est\u00e0 asfixiada i necessitem aquesta injecci\u00f3 de gent. La vaga de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no va ser gratu\u00efta, quan un col\u00b7lectiu com el nostre es mobilitza en una vaga \u00e9s perqu\u00e8 no es pot m\u00e9s. Va quedar en res i ara ens ha vingut la gran crisi sanit\u00e0ria, quan ja est\u00e0vem al l\u00edmit.<\/p>\n

Demanaria m\u00e9s capacitat d’autoorganitzaci\u00f3 i poder de decisi\u00f3 de les bases. No tots els barris s\u00f3n iguals, no valen els mateixos objectius per a tothom.<\/p><\/blockquote>\n

Haur\u00edem de tenir la capacitat d’organitzar-nos de la mateixa manera que ho hem fet amb la pand\u00e8mia perqu\u00e8 sabem qu\u00e8 necessiten les nostres poblacions. D’una altra manera, no podr\u00e0 ser.
\nEl que passa a la ciutat \u00e9s molt particular. L’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica \u00e9s una instituci\u00f3 que t\u00e9 molt prestigi, que t\u00e9 gent molt potent per\u00f2 que se la veu poc al territori i no pot ser, necessitem sumar els esfor\u00e7os. Fan uns informes molt bons per\u00f2 s\u00f3n uns grans absents al territori. Ens caldria treballar de la m\u00e0, tenen un potencial que aportaria molt valor a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n

Demanaria tamb\u00e9, per exemple, que les treballadores familiars que facilita l’Ajuntament i que estan cuidant la gent gran als domicilis estiguessin integrades a l’equip d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Tenir una treballadora familiar competent \u00e9s mitja vida, per\u00f2 hem de poder parlar amb elles, veure’ns, compartir informaci\u00f3. I podria seguir amb la llista.<\/p>\n

Fotografies cedides per Antonia Raya i Lola Mendoza. Aquesta entrevista va ser publicada originalment al web del Col\u00b7legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)<\/a>.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antonia Raya Tena va ser una de les veus que es van al\u00e7ar en la demanda d’aconseguir un CAP digne pel barri del Raval el 2019. Una reclamaci\u00f3 de tot el barri que es va resoldre el passat mes de novembre amb un acord entre Salut, Cultura i el MACBA per traslladar aquest equipament a […]<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":22691,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-22687","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22687"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22687\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}