{"id":22710,"date":"2020-06-08T06:35:16","date_gmt":"2020-06-08T04:35:16","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22710"},"modified":"2020-06-08T06:35:16","modified_gmt":"2020-06-08T04:35:16","slug":"borja-de-riquer-la-pandemia-ha-arribat-en-un-dels-pitjors-moments-daquest-sistema-sanitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/06\/08\/borja-de-riquer-la-pandemia-ha-arribat-en-un-dels-pitjors-moments-daquest-sistema-sanitari\/","title":{"rendered":"\u00abLa pand\u00e8mia ha arribat en un dels pitjors moments d\u2019aquest sistema sanitari\u00bb"},"content":{"rendered":"

En temps l\u00edquids i r\u00e0pids, s\u2019agraeix la mirada hist\u00f2rica, rigorosa i profunda de Borja de Riquer. Ha impartit una confer\u00e8ncia sobre Salut P\u00fablica i Pand\u00e8mies a l\u2019Espanya Contempor\u00e0nia<\/em>, dins el cicle de xerrades on streaming de l\u2019Escola Europea d\u2019Humanitats, amb seu al Palau Macaya de la Fundaci\u00f3 \u2018La Caixa\u2019. Si per comprendre el present, cal mirar el passat, parlem amb el savi historiador de com s\u2019ha anat forjant all\u00f2 que en diem Estat del Benestar, dels perills que assetgen la democr\u00e0cia i sobretot, d\u2019ensenyament i sanitat, dos pilars que en els \u00faltims anys han patit greus retallades. Una mica d\u2019hist\u00f2ria per saber com hem arribat fins aqu\u00ed.<\/p>\n

Durant molt de temps, la sanitat p\u00fablica no s\u2019ha considerat un dret a l\u2019Estat Espanyol. S\u2019ha d\u2019emmarcar aquest fet dins el retard general d\u2019Espanya respecte als altres pa\u00efsos europeus ve\u00efns?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, en un retard tant econ\u00f2mic com pol\u00edtic en termes de democratitzaci\u00f3. Si el comparem amb altres pa\u00efsos europeus, el tr\u00e0nsit espanyol cap a la democr\u00e0cia ha estat llarg. La sanitat p\u00fablica i universal \u00e9s una pe\u00e7a b\u00e0sica de l\u2019Estat del Benestar, que nom\u00e9s apareix a Europa. Abans de la II Guerra Mundial, per\u00f2, alguns pa\u00efsos ja l\u2019assagen, com Su\u00e8cia i Dinamarca. Ara b\u00e9, la majoria de pa\u00efsos europeus conceben la sanitat p\u00fablica com un dret dels ciutadans despr\u00e9s de 1945. Per\u00f2, aqu\u00ed, la democr\u00e0cia no arriba fins a finals dels 70.<\/p>\n

I quines s\u00f3n les causes per no concebre la sanitat com un dret b\u00e0sic?<\/strong><\/p>\n

Hi ha uns governants que no la consideren. De fet, en els pressupostos de l\u2019Estat s\u2019hi dedicaven molt pocs diners i recursos a la salut p\u00fablica, perqu\u00e8 la salut no era una obligaci\u00f3 de l\u2019Estat, sin\u00f3 una petita atenci\u00f3 que calia procurar. Per\u00f2 res m\u00e9s. Ser\u00e0 amb la democr\u00e0cia quan la salut esdevindr\u00e0 un dret dels ciutadans i un comprom\u00eds pol\u00edtic per part dels governants.<\/p>\n

Ha comentat que amb liberalisme va haver-hi un retroc\u00e9s en mat\u00e8ria de salut. Sembla contradictori, si s\u2019ent\u00e9n el liberalisme com un factor de modernitat.<\/strong><\/p>\n

La filosofia del liberalisme promou que cadasc\u00fa s\u2019ha d\u2019espavilar en funci\u00f3 dels seus recursos. Ser pobre o ric era responsabilitat teva, i l\u2019Estat no tenia cap obligaci\u00f3 ni de pagar-te un sou ni d\u2019atendre\u2019t. Les persones que tenien treball s\u2019ho havien de procurar pel seu compte.<\/p>\n

La benefic\u00e8ncia \u00e9s atendre els pobres en la seva desgr\u00e0cia. Per\u00f2 no concebre l\u2019atenci\u00f3 com un comprom\u00eds pol\u00edtic<\/p><\/blockquote>\n

Existia una cultura de la benefic\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. I la benefic\u00e8ncia per qui era? Com es deia, \u2018para los pobres de solemnidad\u2019. Ara b\u00e9, l\u2019Estat no tenia cap obligaci\u00f3 d\u2019atendre la gent. I aix\u00f2 qu\u00e8 implicava? Que l\u2019atenci\u00f3 p\u00fablica s\u2019incrementar\u00e0 a poc a poc, de manera redu\u00efda, mentre que les classes altes i mitjanes amb recursos rebran una atenci\u00f3 m\u00e8dica privada i hospital\u00e0ria.<\/p>\n

No \u00e9s el mateix benefic\u00e8ncia que atenci\u00f3 p\u00fablica.<\/strong><\/p>\n

No, no ho \u00e9s. La benefic\u00e8ncia \u00e9s atendre els pobres en la seva desgr\u00e0cia. Per\u00f2 no concebre l\u2019atenci\u00f3 com un comprom\u00eds pol\u00edtic<\/p>\n

Resulta evident, doncs, que la idea de sanitat p\u00fablica \u00e9s intr\u00ednseca a la cultura democr\u00e0tica.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. De fet, apareix en el proc\u00e9s de democratitzaci\u00f3 de la societat, quan els partits democr\u00e0tics, normalment progressistes, pressionen les administracions p\u00fabliques a favor dels drets dels ciutadans per una sanitat gratu\u00efta i universal. I passa el mateix amb l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n

Durant la confer\u00e8ncia al Palau Macaya de \u2018La Caixa\u2019, ha explicat tamb\u00e9 com la desamortitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns de l\u2019Esgl\u00e9sia i la municipal de Madoz l\u2019any 1855, repercuteixen en el deteriorament de la cultura de la benefic\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 moltes propietats eren de certes ordres religioses, d\u2019hospitals o de centres caritatius. I amb les desamortitzacions, aquests centres es perden o romanen amb pocs recursos. Gran part d\u2019aquesta atenci\u00f3 de benefic\u00e8ncia anava a c\u00e0rrec de l\u2019esgl\u00e9sia des de l\u2019Edat Mitjana. Tota aquesta xarxa queda desmantellada perqu\u00e8 perden les seves propietats. En conclusi\u00f3: la benefic\u00e8ncia es deteriora.<\/p>\n

I l\u2019Estat no la substitueix?<\/strong><\/p>\n

No. Aqu\u00ed no comencem a construir hospitals p\u00fablics fins molt tard. A Barcelona, l\u2019Hospital Cl\u00ednic, s\u2019inaugura l\u2019any 1906, per\u00f2 el projecte \u00e9s de l\u2019any 1870. S\u00f3n 30 anys per construir-lo. De fet, quan inauguren el Cl\u00ednic, els estudiants de medicina, indignats pel retard, organitzen una mena de carnaval amb pancartes per queixar-se per la desatenci\u00f3.<\/p>\n

I quan ens equiparem a la resta de pa\u00efsos europeus?<\/strong><\/p>\n

L\u2019any 1986 amb la Llei de Bases de la Sanitat que estableix la sanitat com un dret universal i gratu\u00eft. \u00c9s la llei de l\u2019Ernest Lluch. A partir d\u2019aqu\u00ed, tothom t\u00e9 dret a una assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria i gratu\u00efta. Costar\u00e0 aplicar-la i exigir\u00e0 molts recursos. No ser\u00e0 fins a l\u2019any 1990 i principis de segle, que Espanya s\u2019apropar\u00e0 a la mitjana europea. Sempre per sota, per\u00f2 relativament a prop.<\/p>\n

I amb les retallades de l\u2019any 2010?<\/strong><\/p>\n

Torna a produir-se un distanciament notable. Perdem pistonada.<\/p>\n

La pand\u00e8mia ha arribat en un dels pitjors moments d\u2019aquest sistema sanitari<\/p><\/blockquote>\n

La sanitat p\u00fablica era la joia de la corona de l\u2019Estat de Benestar.<\/strong><\/p>\n

Ho era. Per\u00f2 l\u2019hem deteriorada amb les pol\u00edtiques de precarietat dels anys 2009 i 2010, tant a Madrid com a Barcelona. Els governs del PP i de CiU van fer unes retallades notables en sanitat i ensenyament. Que ho manava la UE? Certament, per\u00f2 ells ho van acceptar.<\/p>\n

De fet, creu que una de les raons del fort impacte de la pand\u00e8mia aqu\u00ed rau en aquestes retallades del sistema sanitari?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. La pand\u00e8mia ha arribat en un dels pitjors moments d\u2019aquest sistema sanitari. Nom\u00e9s cal anar a l\u2019hospital i parlar amb els professionals de la salut. S\u2019ha redu\u00eft personal, les jubilacions no s\u2019han cobert, no s\u2019han renovat instal\u00b7lacions, les llistes d\u2019espera s\u2019han incrementat, etc.<\/p>\n

Ha comentat com durant el franquisme, no interessava el pressupost en sanitat. En quin any de la hist\u00f2ria espanyola, el pressupost en sanitat ser\u00e0 la primera partida pressupost\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

L\u2019any 1984.<\/p>\n

Qu\u00e8 haur\u00e0 canviat?<\/strong><\/p>\n

El govern \u00e9s progressista. Malgrat la crisi, reformen i prioritzen dues o tres q\u00fcestions importants: la reforma de l\u2019ensenyament i la llei de sanitat, per exemple. Com aix\u00f2 requerir\u00e0 recursos, s\u2019aprofundir\u00e0 en la reforma fiscal, que ja havia comen\u00e7at l\u2019UCD.<\/p>\n

El retard de la sanitat p\u00fablica t\u00e9 a veure tamb\u00e9 amb el desenvolupament del sector privat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 el sector privat es beneficia. Si l\u2019atenci\u00f3 en un centre p\u00fablic \u00e9s dif\u00edcil, els sectors amb recursos, classes mitjanes i altes, sobretot en les ciutats, paguen quotes per gaudir d\u2019una atenci\u00f3 m\u00e8dica i hospital\u00e0ria. El desenvolupament del sector privat, tant a l\u2019ensenyament com a la sanitat, \u00e9s resultat de la insufici\u00e8ncia de l\u2019oferta p\u00fablica. Com aquesta abs\u00e8ncia perdura, el sector privat es consolida. De fet, un dels grans problemes de la reforma de l\u2019Ernest Lluch s\u00f3n els pactes i concerts entre la privada i la publica.<\/p>\n

Aquests concerts varien bastant per Comunitats Aut\u00f2nomes?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. El sector privat a Catalunya \u00e9s molt m\u00e9s important que, per exemple, a Andalusia; perqu\u00e8 l\u2019any 86, ja la privada era molt forta aqu\u00ed. A Catalunya la gestaci\u00f3 la fa CiU, que tendeix al pacte amb el sector privat.<\/p>\n

Sanitat i ensenyament s\u00f3n dos b\u00e9ns indiscutibles de l\u2019Estat del Benestar. De fet, el franquisme va desatendre la sanitat. Per\u00f2 l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica, tamb\u00e9.<\/strong><\/p>\n

Cal recordar que durant la Rep\u00fablica es van crear noves escoles prim\u00e0ries i, sobretot, instituts de segon ensenyament. De fet, la Rep\u00fablica crea el doble d\u2019Instituts a Espanya nom\u00e9s en 5 o 6 anys. Mentre que el franquisme, entre els anys 1939 i 1940, tanca 102 instituts a tot l\u2019estat. A Catalunya, en concret, 25 instituts. El franquisme deixa l\u2019ensenyament en mans del sector privat i sobretot, en mans de l\u2019Esgl\u00e9sia, que era el pacte que Franco havia acordat amb l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Tornem a les retallades en sanitat de 2010. Si tenim en compte l\u2019economia del pa\u00eds, en quina situaci\u00f3 ens trobem ara?<\/strong><\/p>\n

En termes reals, tenim un 30% menys en recursos, tant en personal com en disponibilitat de material pels hospitals. I tot aix\u00f2 es tradueix en la mateixa atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. Per\u00f2 aix\u00f2 ha passat en altres sectors p\u00fablics.<\/p>\n

Cal posar m\u00e9s recursos econ\u00f2mics, fet que implica recaptar m\u00e9s impostos<\/p><\/blockquote>\n

Com en l\u2019ensenyament.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, tant en el primari com en el secundari. A la universitat ha passat el mateix i la degradaci\u00f3 \u00e9s notable: precarietat en els nous professors, que cobren sous baix\u00edssims per fer la mateixa feina que es feia abans, jove professorat sobreexplotat per cobrar una quarta o cinquena part del que es cobrava abans. I m\u00e9s.<\/p>\n

Qu\u00e8 cal fer?<\/strong><\/p>\n

Posar m\u00e9s recursos econ\u00f2mics, que implica recaptar m\u00e9s. No s\u00f3c expert en fiscalitat, per\u00f2 he llegit articles que descriuen Espanya com un dels estats europeus on es recapta menys, i on hi ha, d\u2019altra banda, m\u00e9s frau fiscal. Si hi hagu\u00e9s l\u2019efic\u00e0cia de la fiscalitat d\u2019Alemanya, cada any recaptar\u00edem 50.000 milions d\u2019euros. Si fos aix\u00ed, totes les administracions anirien molt b\u00e9.<\/p>\n

Com valora la situaci\u00f3 actual?<\/strong><\/p>\n

Em preocupa la fragilitat del mateix sistema democr\u00e0tic. Des de posicions autorit\u00e0ries, consideren que el sistema hauria de privilegiar a les elits, i que per aix\u00f2 cal una pol\u00edtica d\u2019ordre per beneficiar una renovaci\u00f3 econ\u00f2mica. Els m\u00e9s progressistes, en canvi, que veuen les febleses de la democr\u00e0cia, han d\u2019intentar plantejar qu\u00e8 s\u2019hauria de reformar, perqu\u00e8 molta gent considera insatisfactori el sistema actual. Cal reformar-lo.<\/p>\n

Com s\u2019hauria d\u2019enfocar aquesta reforma?<\/strong><\/p>\n

Caldria atendre m\u00e9s les pautes d\u2019igualtat social i de solidaritat, m\u00e9s control des de baix de la pol\u00edtica. Hi ha un gran desafecci\u00f3 dels pol\u00edtics i dels partits perqu\u00e8 se sent que s\u2019han apartat dels interessos de la gent. I en part \u00e9s cert. Els pol\u00edtics tenen por i s\u00f3n molt reticents a fer reformes. I caldria fer-les abans que aix\u00f2 es podreixi m\u00e9s del que ja ho est\u00e0.<\/p>\n

Perilla la democr\u00e0cia?<\/strong><\/p>\n

Est\u00e0 sent atacada per tot arreu. Hi ha sectors que intenten desprestigiar-la. Si no fem un bon diagn\u00f2stic de quins s\u00f3n els problemes del funcionament d\u2019aquest sistema i d\u2019all\u00f2 que haur\u00edem de reformar, tindrem m\u00e9s problemes. Per exemple, \u00e9s evident que la Constituci\u00f3 Espanyola est\u00e0 obsoleta. Ara b\u00e9, si s\u2019han de posar d\u2019acord el PP i el PSOE, ho veig molt dif\u00edcil.<\/p>\n

S\u00ed, hi ha molta tensi\u00f3. A m\u00e9s, hi ha pel mig el conflicte catal\u00e0.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, encara ho agreuja m\u00e9s. Per\u00f2 em preocupa el funcionament mateix de la pol\u00edtica. Com \u00e9s que pr\u00e0cticament el 60 % dels casos de corrupci\u00f3 ja dictaminats pels jutges, els beneficiats fossin partits pol\u00edtics? Hi ha d\u2019haver una nova llei sobre com s\u2019han de finan\u00e7ar els partits pol\u00edtics. Ara b\u00e9, aix\u00f2 no s\u2019atreveix a tocar-ho cap gran partit dels que manen? Aquest \u00e9s el problema.<\/p>\n

Haur\u00edem de ser m\u00e9s exigents encara.<\/strong><\/p>\n

Si no hi ha una important pressi\u00f3 social, una opini\u00f3 p\u00fablica majorit\u00e0ria que exigeixi canvis profunds, patirem. No cal demanar-los de manera radical i immediata, per\u00f2 si exigir canvis profunds, que impliquin tocar una s\u00e8rie de peces sobre com funciona el sistema pol\u00edtic. Ara amb l\u2019excusa de la crisi diran que no \u00e9s urgent, all\u00f2 de l\u201dara no toca\u2019. Per\u00f2 superar la crisi amb aquests instruments tan q\u00fcestionats, no \u00e9s la millor opci\u00f3.<\/p>\n

Creu que els independentistes s\u2019haurien de sumar per renovar el pacte del 78?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un pacte que s\u2019ha de replantejar. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si l\u2019Estat Espanyol de forma seriosa, ofereix una via de reforma profunda tractant els gran temes que funcionen malament. I l\u2019independentisme hauria d\u2019entrar en aquest debat i ser-hi dins, i plantejar quines formes pot trobar per avan\u00e7ar en els seus projectes. Perqu\u00e8 \u00e9s evident que l\u2019independentisme catal\u00e0 no t\u00e9 prou for\u00e7a per seguir la via pr\u00f2pia cap a la independ\u00e8ncia. Si la desitja, nom\u00e9s la pot aconseguir pactant-la. Tot el que sigui una reforma seriosa sobre com funciona la pol\u00edtica espanyola, interessa ser-hi, no inhibir-se.<\/p>\n

I a una Catalunya independent s\u2019hagu\u00e9s fet millor la gesti\u00f3 de la crisi, com va declarar la consellera Bud\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s una ximpleria que no t\u00e9 sentit. Aquest tipus d\u2019especulaci\u00f3 interessada est\u00e0 fora de lloc.<\/p>\n

Com veu el panorama europeu?<\/strong><\/p>\n

Dins Europa hi ha moltes difer\u00e8ncies. La majoria de pa\u00efsos tenen un sistema sanitari relativament efica\u00e7, com el dan\u00e8s, el suec o l\u2019alemany. Altres, com el nostre i l\u2019itali\u00e0, ha tingut problemes. Per\u00f2 hi ha pa\u00efsos que estan pitjor. Sorpr\u00e8n el cas grec, que s\u2019ha sortit prou b\u00e9, m\u00e9s per les mesures pol\u00edtiques preses que per l\u2019efic\u00e0cia del seu sistema de salut, bastant deteriorat.<\/p>\n

I el Regne Unit?<\/strong><\/p>\n

T\u00e9 el record europeu en v\u00edctimes. I tamb\u00e9 t\u00e9 un servei sanitari bastant tocat per les retallades aplicades.<\/p>\n

Cal reformar el sistema democr\u00e0tic europeu, hereu de 1945. La gran contribuci\u00f3 de la postguerra va ser l\u2019estat del benestar. I aix\u00f2 no ho podem perdre<\/p><\/blockquote>\n

Creu que hi ha un aven\u00e7 dels models autoritaris?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, de formes autorit\u00e0ries, encavalcades, descarades en el cas de Bolsonaro i Trump. Tamb\u00e9, els r\u00e8gims d\u2019Hongria i Pol\u00f2nia. S\u00f3n forces que ataquen i s\u2019aprofiten de la democr\u00e0cia, que volen aprimar el joc democr\u00e0tic i excloure importants sectors del joc pol\u00edtic. \u00c9s un perill real. Per tant, cal reformar de fons el sistema democr\u00e0tic que tenim a Europa, hereu de 1945. La gran contribuci\u00f3 de la postguerra a l\u2019Europa occidental va ser la construcci\u00f3 de l\u2019Estat del Benestar. I aix\u00f2 no ho podem perdre.<\/p>\n

El cas de Bolsonaro i Trump sorpr\u00e8n. No tenen penalitzaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que preocupa en una societat com la nord-americana, que un pol\u00edtic com Trump digui aquestes barbaritats. I que no se\u2019l castigui pol\u00edticament. Obliga a reflexionar sobre el tipus de societat, sobre com funcionen els missatges pol\u00edtics en el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3 radial tan excepcional que vivim. Estem pagant els costos de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

Si cal defensar l\u2019Estat del Benestar, hem d\u2019aprendre a parlar de salut i ensenyament alhora?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i tamb\u00e9 de medi ambient, una altra assignatura pendent. Si no intervenim ara, ens podem trobar amb uns efectes tan greus com la pand\u00e8mia actual. A m\u00e9s, la q\u00fcesti\u00f3 del medi ambient pot ser irreversible. L\u2019\u00fanica forma d\u2019abordar tot aix\u00f2 seriosament \u00e9s modificant notablement les formes de funcionament democr\u00e0tic. Si no ho fem aix\u00ed, jo ho veig impossible.<\/p>\n

No valen nyaps.<\/strong><\/p>\n

No. Si no s\u2019aborden amb serietat els problemes greus que tenen les societats avan\u00e7ades del segle XXI, jo ho veig impossible.<\/p>\n

Vost\u00e8 t\u00e9 un gran bagatge, una llarga experi\u00e8ncia. Est\u00e0 perplex amb aquesta pand\u00e8mia? Era inimaginable?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Ens els \u00faltims anys, no acabo de tenir sorpreses a nivell pol\u00edtic. Fa 20 anys, el moviment independentista catal\u00e0, era una novetat pol\u00edtica impensable. I la pand\u00e8mia tamb\u00e9 ho \u00e9s, que es produ\u00eds un col\u00b7lapse tan total i velo\u00e7, en 3 mesos, a nivell global. \u00c9s veritablement excepcional.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En temps l\u00edquids i r\u00e0pids, s\u2019agraeix la mirada hist\u00f2rica, rigorosa i profunda de Borja de Riquer. Ha impartit una confer\u00e8ncia sobre Salut P\u00fablica i Pand\u00e8mies a l\u2019Espanya Contempor\u00e0nia, dins el cicle de xerrades on streaming de l\u2019Escola Europea d\u2019Humanitats, amb seu al Palau Macaya de la Fundaci\u00f3 \u2018La Caixa\u2019. Si per comprendre el present, cal […]<\/p>\n","protected":false},"author":323,"featured_media":22728,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,7],"tags":[2363],"class_list":["post-22710","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-politica-i-gestio","tag-estat-del-benestar"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22710","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/323"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22710"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22710\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22710"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22710"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22710"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}