Mentre el m\u00f3n sencer espera l’arribada de la vacuna contra la COVID-19, un virus que ha deixat m\u00e9s de 300.000 morts, als pediatres els preocupa tamb\u00e9 la immunitzaci\u00f3 dels nens i nenes davant d’altres malalties. Durant les setmanes m\u00e9s dures de l’epid\u00e8mia, les cobertures d’algunes vacunacions dels nadons menors de 15 mesos han arribat a caure un 30%, de manera que ara els metges i les autoritats sanit\u00e0ries criden a recuperar el temps perdut per evitar riscos.<\/p>\n
Conscient que l’epid\u00e8mia estava posant cap per avall els centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, el passat 25 de mar\u00e7 el Ministeri de Sanitat va emetre una ordre per donar prioritat a les vacunacions fins als 15 mesos d’edat i en poblacions concretes com les embarassades (davant de la tos ferina) i persones en tractaments espec\u00edfics. Aix\u00ed i tot, els pediatres adverteixen que moltes fam\u00edlies van tenir por d’acudir als centres de salut. Tamb\u00e9 la pr\u00f2pia reorganitzaci\u00f3 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria per contenir el virus, i les baixes de desenes de professionals, van obligar en alguns casos a demorar aquestes visites.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s un tema que ens ha preocupat molt i per aix\u00f2, despr\u00e9s de descobrir-ho, estem tractant de revertir-\u00ab, explica Eliseu Pastor, cap de la Secci\u00f3 de Coordinaci\u00f3 i Promoci\u00f3 de la Salut dins de la conselleria de Sanitat Universal i Salut de la Comunitat Valenciana. A falta de dades p\u00fabliques, ell va ser un dels primers a recaptar-i presentar-los en un seminari web de l’Associaci\u00f3 Nacional d’Infermeria i Vacunes (ANEVAC). En la seva comparativa respecte a 2019, l’hexavalent als dos i quatre mesos de vida -contra la dift\u00e8ria, t\u00e8tanus, tos ferina o polio- queia per sota del 7%, per\u00f2 la disminuci\u00f3 de vacunacions del pneumococ i la triple v\u00edrica als onze i dotze mesos, respectivament, va ser del 30%.<\/p>\n
A l’abril, la reducci\u00f3 per a les dues segons les dades de la Comunitat Valenciana ja va ser inferior -d’un 26 i un 13%, respectivament-, i Pastor afegeix que al maig la triple v\u00edrica presenta ja un augment del 5% respecte al mateix mes de 2019.<\/p>\n
En aquest sentit, i malgrat la insist\u00e8ncia de la crida, els pediatres consultats confien que la cultura favorable a la vacunaci\u00f3 a Espanya faci que les fam\u00edlies es posin al dia en q\u00fcesti\u00f3 de mesos. En els \u00faltims anys les cobertures en les vacunes de lactants superen el 95%, una situaci\u00f3 que es considera pr\u00e0cticament ideal i que s’aconsegueix sense que la vacunaci\u00f3 sigui obligat\u00f2ria.<\/p>\n
De totes maneres, Pastor adverteix que \u00abtot el que es vagi deixant en el temps pot generar bosses de baixa cobertura que generin brots importants\u00bb. El que m\u00e9s preocupa els pediatres el xarampi\u00f3. \u00ab\u00c9s una malaltia amb un factor de reproducci\u00f3 molt alt i si baixem la seva cobertura podria haver-hi casos, com va passar l’any passat a It\u00e0lia\u00bb, adverteix Valent\u00ed Pineda, president de la Societat Catalana de Pediatria. Precisament la vacuna contra el xarampi\u00f3 \u00e9s la que s’incloujuntament amb la de la rub\u00e8ola i la parotiditis dins de l’anomenada triple v\u00edrica, de les que m\u00e9s ha caigut.<\/p>\n
A m\u00e9s de la Comunitat Valenciana, recentment han anat apareixent dades d’altres comunitats. En les seves instruccions als centres per recuperar els nivells de vacunaci\u00f3 previs a la crisi, la Junta d’Andalusia reconeixia un descens de les dosis administrades d’entre un 25 i un 60%. \u00abAquesta situaci\u00f3 comen\u00e7a a donar com a resultat un augment del risc de malalties infeccioses prevenibles amb vacunes i de potencials brots epid\u00e8mics\u00bb, advertien a la circular.<\/p>\n
A la Regi\u00f3 de M\u00farcia, segons dades ofertes pel Comit\u00e8 Assessor de Vacunes de l’Associaci\u00f3 Espanyola de Pediatria (AEP), la situaci\u00f3 \u00e9s semblant a la de Val\u00e8ncia. Una reducci\u00f3 de dosi de triple v\u00edrica de 26 punts percentuals al mar\u00e7 i 41 a l’abril, i de 17 i 20 punts respectivament en el cas de la del meningococ C al cap de quatre mesos. \u00abSi s\u00f3n nom\u00e9s dos o tres mesos i despr\u00e9s es recupera, no passar\u00e0 res, per\u00f2 si la cobertura baixa els virus poden reapar\u00e8ixer, per aix\u00f2 cal estimular els professionals a qu\u00e8 es posin les piles i les fam\u00edlies que vinguin\u00bb, resumeix Francisco \u00c1lvarez, pediatre i coordinador del Comit\u00e8 Assessor de Vacunes.<\/p>\n
A tot aix\u00f2 cal afegir que, en els majors de 15 mesos d’edat, les vacunacions han caigut encara m\u00e9s. Encara que no hi hagi dades concloents sobre aix\u00f2, i la seva import\u00e0ncia sigui menor a l’\u00e9sser sobretot vacunacions de record, els pediatres calculen que les que es posen a les escoles, com passa en algunes comunitats aut\u00f2nomes, hauran caigut gaireb\u00e9 a zero. Pastor posa com a exemple tamb\u00e9 la vacuna de record de t\u00e8tanus i dift\u00e8ria a majors de 64 anys: \u00abHem passat de posar 2.000 dosis en un mes a no arribar a deu\u00bb.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, diverses comunitats estan enviant instruccions als seus centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria per fer una captaci\u00f3 activa de vacunacions durant la desescalada. Ho van fer partint d’una nota informativa del Ministeri del passat 14 de maig en qu\u00e8 es recordava l'\u00bbalt\u00edssima prioritat\u00bb de les vacunes recomanades i plasmades en el calendari.<\/p>\n
A favor dels pediatres juga l’axioma que mai \u00e9s tard per vacunar-se. Nom\u00e9s cal complir alguns intervals m\u00ednims de temps entre dosis -per exemple, en el cas de la triple v\u00edrica \u00e9s un mes-. \u00ab\u00c9s a dir, que si t’havies d’haver posat una vacuna fa sis mesos i no ho has fet, te la podem posar ara\u00bb, resumeix \u00c1lvarez. \u00abQuan es faci la revisi\u00f3 als nens es comprovar\u00e0 si tenen les vacunes posades, i si no en tenen, els trucarem per posar-se-la\u00bb, conclou.<\/p>\n