L’Hospital ha canviat completament. Ara ja tornem a ser una mica l’Hospital que \u00e9rem abans. Durant els dos mesos de crisi m\u00e9s important, hi ha hagut diversos conceptes sobre els quals ha pivotat la transformaci\u00f3. Primer, que aquest hospital havia de continuar atenent malalts no infectats de COVID-19. Un plantejament que podr\u00edem haver fet era deixar d’atendre pacients no COVID i portar-los a altres hospitals. Per\u00f2 aix\u00f2 no ens va semblar adequat, b\u00e0sicament per un tema d’equitat social, perqu\u00e8 estar\u00edem prioritzant un tipus de malalts respecte a uns altres, quan tots tenim els mateixos drets de ser atesos. Per tant, un concepte era aquest: l’Hospital continuaria sent bivalent, per pacients amb COVID i pacients sense.<\/p>\n
\u00c9s a dir, dues vies d\u2019hospitalitzaci\u00f3…<\/strong><\/p>\n Agafant aquesta situaci\u00f3 de partida, el que va comportar, i va ser part de la dificultat, va ser que v\u00e0rem habilitar espais diferenciats pels pacients COVID i no COVID, el que en diem la sectoritzaci\u00f3. La part de l’Hospital per a pacients amb COVID va arribar a ser la majorit\u00e0ria, perqu\u00e8 va arribar a ser tres quartes part de l’hospitalitzaci\u00f3. Vam haver de separar f\u00edsicament els dos espais i el personal es va haver d’adequar per estar a un lloc o a un altre. Per \u00faltim, i probablement l’aspecte clau per gestionar aquesta situaci\u00f3, \u00e9s que es va trencar el precepte de que cada servei t\u00e9 els seus llits. Eren llits i unitats completament polivalents, de manera que en una sala, que podia ser de digestiu, ingressaven malalts de qualsevol\u00a0mena, infectats\u00a0per la COVID. Aquest concepte de perdre l’especialitzaci\u00f3 va ser clau per gestionar la pand\u00e8mia, perqu\u00e8 \u00e9s el que ens va donar m\u00e9s llibertat de moviment per a fer els ingressos, de manera que obr\u00edem una sala i all\u00e0 hi fic\u00e0vem tots els malalts que anaven entrant. En el punt \u00e0lgid de la crisi, la segona quinzena de mar\u00e7, aix\u00f2 \u00e9s el que ens va salvar perqu\u00e8, si no, hagu\u00e9ssim col\u00b7lapsat. Aquesta polival\u00e8ncia va ser clau.<\/p>\n El Cl\u00ednic va haver de crear noves unitats per a cr\u00edtics i semicr\u00edtics.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, igual que molts hospitals, vam haver de crear unitats all\u00e0 on no hi havia. Amb els llits que ten\u00edem habitualment no n’hi havia prou per assistir a tots els pacients que anaven arribant i el que vam fer va ser reconvertir espais en els que habitualment no ingressen malalts per ingressar-los: \u00e0rees quir\u00fargiques, \u00e0rees de reanimaci\u00f3, hospitals de dia, unitat de di\u00e0lisi… espais que vam haver de buidar per posar llits, oxigen i en alguns casos dotar-lo de monitors i respiradors, no nom\u00e9s per reconvertir-ho en una sala d’hospitalitzaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 en una unitat de cr\u00edtics. Aquesta va ser una transformaci\u00f3 arquitect\u00f2nica important. Els llits d’intensius es van multiplicar per tres. \u00c9s un canvi molt considerable, perqu\u00e8 s\u00f3n els llits m\u00e9s complexos de dotar des del punt de vista tecnol\u00f2gic. Dotar aquests elements en un espai on el dia abans hi havia, per exemple, una butaca, era complex.<\/p>\n El concepte de perdre l’especialitzaci\u00f3 va ser clau, perqu\u00e8 \u00e9s el que ens va donar m\u00e9s llibertat de moviment per a fer els ingressos<\/p><\/blockquote>\n L\u2019Hospital tamb\u00e9 va habilitar altres dispositius per atendre els pacients amb COVID.<\/strong><\/p>\n Aquest \u00e9s un Hospital que aproximadament t\u00e9 uns 700 llits, i en el moment \u00e0lgid de la crisi en vam arribar a tenir prop de 1.000, tots plens. Per aix\u00f2 vam habilitar dos dispositius diferents. D’una banda, l’Hotel Salut, a Pla\u00e7a Espanya, on la cabuda m\u00e0xima era de 500 llits, doblant totes les habitacions. No va ser necessari ocupar tots els llits, vam arribar a tenir entre 160 i 170 pacients, que estaven com estaven a l’Hospital, exactament en les mateixes condicions. All\u00e0 ten\u00edem un aparell de radiologia per fer radiografies, els hi f\u00e8iem les an\u00e0lisis i, a m\u00e9s, vam portar una petita unitat de farm\u00e0cia, per no haver de portar medicaments d’un cant\u00f3 a l’altre durant tot el dia. Vam instal\u00b7lar preses d’oxigen a les habitacions, ja que aquests malalts, com que la majoria tenien problemes respiratoris, necessitaven el flux d’oxigen.<\/p>\n Tamb\u00e9 vam potenciar l’hospitalitzaci\u00f3 a domicili, que el que representa \u00e9s que el pacient \u00e9s com si estigu\u00e9s ingressat a l’Hospital per\u00f2 al seu domicili, i s\u00f3n els metges o infermeres els que es desplacen al domicili per fer les tasques que toquen. Aquest \u00e9s un dispositiu que ja utilitzem habitualment i aix\u00ed donem sortida a uns cinquanta malalts. Durant la pand\u00e8mia, va haver-hi un moment que vam arribar a tenir-ne 300, que eren els casos m\u00e9s lleus. Aquestes dues estructures, hotel i hospitalitzaci\u00f3 a domicili, s\u00f3n molt extensibles, perqu\u00e8 no estan limitades, en canvi, a l’Hospital hi ha unes parets i arriba un moment que ja no tens m\u00e9s llits. Aix\u00f2 ens va permetre encaixar-ho tot.<\/p>\n Van haver de contractar molt personal sanitari addicional per fer front a la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Quan poses m\u00e9s llits, necessites m\u00e9s metges i m\u00e9s infermeres. Hem arribat a contractar al voltant de 270 metges i 400 infermeres. En relaci\u00f3 amb els metges, hem utilitzat b\u00e0sicament tres fonts principals. Primer, els metges de l’Hospital que es dediquen a la recerca els hem recuperat com a metges assistencialistes. Despr\u00e9s, els que hem anomenat els ‘residents 0’, que s\u00f3n persones que s’havien presentat al MIR poc abans que comenc\u00e9s la pand\u00e8mia i que no havien escollit pla\u00e7a, ni ho han fet encara, i els vam contractar com si ja fossin residents de primer any. I el tercer grup han sigut els estudiants de Medicina, que els hem contractat com auxiliars sanitaris i han ajudat a metges i infermeres a fer diferents tasques, com repartir la medicaci\u00f3, fer les hist\u00f2ries, donar les altes, contactar les fam\u00edlies per informar de l’estat dels pacients… Pel que fa a les infermeres, hem contractat infermeres que treballaven en altres institucions i estudiants d’infermeria.<\/p>\n Aquestes noves contractacions han sigut claus, ja que vam\u00a0haver de\u00a0dividir\u00a0la plantilla en dos grups, de manera que sempre hi hagu\u00e9s un grup que es qued\u00e9s a casa, per tenir possibilitat de relleu si el grup de l’Hospital s’infectava. Per fer aix\u00f2,\u00a0hem\u00a0hagut, d’alguna manera, de duplicar la plantilla. Aquestes contractacions han sigut temporals, durant aquests mesos de pand\u00e8mia. El tema de la gesti\u00f3 de personal el vam fer sobre la marxa, f\u00e8iem crides a les xarxes socials perqu\u00e8 qualsevol persona que volgu\u00e9s i tingu\u00e9s la formaci\u00f3 s’hi present\u00e9s. Tamb\u00e9 hem tingut voluntaris, que no han estat en contacte amb els malalts, per\u00f2 que han fet feina log\u00edstica de\u00a0tota mena.<\/p>\n La pand\u00e8mia ha unit professionals d’especialitats molt diverses per fer front a un enemic com\u00fa. Qu\u00e8 creu que ha significat per l’Hospital aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n Ha suposat una gran uni\u00f3. Aquesta \u00e9s la part positiva de tot aix\u00f2. L’Hospital Cl\u00ednic no havia estat mai tan cohesionat com ara, perqu\u00e8 tothom ha fet una causa\u00a0comuna,\u00a0lluitar contra una mateixa malaltia, i s’ha oblidat una mica de si era\u00a0psiquiatre, traumat\u00f2leg o el que sigui. La crisi ens ha recordat que tots som sanitaris, tots vam estudiar carreres del mateix \u00e0mbit i ens ha recordat que, amb m\u00e9s o menys coneixement, som capa\u00e7os de portar els pacients. Crec que aix\u00f2 ha sigut la part positiva: la solidaritat, la generositat, el respecte entre tots els professionals…crec\u00a0que \u00e9s de les lli\u00e7ons m\u00e9s valuoses que hem apr\u00e8s, fruit de tenir una causa comuna\u00a0contra la qual\u00a0lluitar. Habitualment, als Hospitals, com passa en qualsevol lloc de treball, cadasc\u00fa reivindica una mica la seva especialitat. Tothom considera que all\u00f2 que ell fa \u00e9s el m\u00e9s important, fins i tot. En aquest per\u00edode aix\u00f2 ha desaparegut i ha sigut clau per poder afrontar un repte d\u2019aquesta magnitud.<\/p>\n Aquesta cooperaci\u00f3 i uni\u00f3\u00a0de la qual\u00a0parla, s’ha vist tamb\u00e9 entre hospitals? Han compartit experi\u00e8ncies i s’han ajudat amb altres hospitals?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, aquest \u00e9s un punt important. Fruit de l’estat d’alarma, es va permetre que els hospitals privats tamb\u00e9 formessin part d’aquesta situaci\u00f3 i la relaci\u00f3 que hem tingut amb els quatre hospitals que ens han donat un cop de m\u00e0, l’Hospital Sagrat Cor, la Cl\u00ednica Plat\u00f3, el\u00a0Teknon\u00a0i el Dexeus, ha sigut magn\u00edfica. Mai hav\u00edem tingut aquesta relaci\u00f3 tan propera, i aix\u00f2 ha sigut fonamental. En aquests mesos durs, cada dia ens truc\u00e0vem i ens intent\u00e0vem ajudar. Ells ens ajudaven emportant-se malalts cap all\u00e0 i nosaltres els ajudaven fent que els malalts m\u00e9s complexos vinguessin cap aqu\u00ed, cadasc\u00fa adequant-se a les necessitats i possibilitats que tenien. Aquest sentiment de solidaritat entre centres jo crec que ha sigut clau, i tornaria a existir si, malauradament, aix\u00f2 torn\u00e9s a passar.<\/p>\n La relaci\u00f3 amb Sagrat Cor, Plat\u00f3, Teknon i Dexeus ha sigut magn\u00edfica: Ells ens ajudaven emportant-se malalts cap all\u00e0, i nosaltres fent que els malalts m\u00e9s complexos vinguessin cap aqu\u00ed<\/p><\/blockquote>\n Han estat \u00fatils les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 en una crisi com aquesta?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, i aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n coses que quedaran. Els malalts infectats s\u00f3n malalts que han d’estar a\u00efllats i, des del punt de vista hum\u00e0, una de les coses m\u00e9s complicades ha sigut tenir la fam\u00edlia lluny. Hi havia gent que moria a l’Hospital i, fins i tot, per acomiadar-se de la fam\u00edlia tenien dificultats. El fet de poder comptar amb tauletes i dispositius per comunicar-se els pacients amb la fam\u00edlia ha alleugerit una mica aix\u00f2.<\/p>\n L’altre punt de vista \u00e9s el dels professionals. Els que no estaven atenent als malalts ingressats han continuat fent consulta. Fa tres mesos que el 80% o, fins i tot, en alguns serveis el 90% de les visites es fan telem\u00e0ticament, o b\u00e9 per trucada o per videotrucada.<\/p>\n La relaci\u00f3 telem\u00e0tica amb els pacients perdurar\u00e0?<\/strong><\/p>\n Aquest \u00e9s un canvi que segur que quedar\u00e0; ara perqu\u00e8 \u00e9s la mesura que tenim per evitar que vingui molta gent a l’Hospital i poder mantenir les dist\u00e0ncies socials de seguretat, per\u00f2, probablement, si algun dia desapareix aquesta amena\u00e7a i no hem d’anar amb mascareta ni mantenir el distanciament social, aix\u00f2 quedar\u00e0. Ara hem apr\u00e8s que en alguns tipus de visites no \u00e9s necessari que el malalt vingui a l’Hospital. A vegades, nom\u00e9s es tracta de comentar el resultat d’una prova, que podrem continuar fent-ho de manera no presencial, i aix\u00ed evitem al malalt haver de venir, perdre hores de treball i, a vegades, necessitar alg\u00fa de la fam\u00edlia perqu\u00e8 l’acompanyi. Aquest tipus de visites no presencials quedaran. No tornarem, crec jo, al tipus de consulta que f\u00e8iem habitualment.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Hav\u00edem de prendre decisions r\u00e0pides, per\u00f2 meditades, i amb la por constant de no tenir suficients recursos<\/p><\/blockquote>\n Com ha viscut vost\u00e8 com a director m\u00e8dic de l’Hospital el fet d’estar al capdavant de la resposta a aquesta emerg\u00e8ncia? Una cosa \u00e9s l’estr\u00e8s dels que estan a primera l\u00ednia amb els malalts i l’altre dels qui estan a primera l\u00ednia a l’hora de coordinar i gestionar tot l’aparell log\u00edstic de l’Hospital.<\/strong><\/p>\n Ha sigut molt complex. La principal complexitat va venir per la incertesa. Hav\u00edem de prendre decisions r\u00e0pides, per\u00f2 meditades, i amb l’angoixa i la por constant de no tenir suficients recursos. Ara sabem com ha acabat, almenys fins ara. Va haver-hi un moment en que cada dia anava augmentant el nombre de pacients que venien a urg\u00e8ncies, eren 50, 60, 100, 120…i l’endem\u00e0 no sab\u00edem si serien 150 o 200 o si arribar\u00edem a un punt en qu\u00e8 ja no tindr\u00edem m\u00e9s capacitat. L’altra cosa va ser el fet de ser capa\u00e7os de transmetre tranquil\u00b7litat al conjunt de l’organitzaci\u00f3. Aix\u00f2 requereix una mica de tranquil\u00b7litat. Un punt clau va ser la comunicaci\u00f3: ser molt transparents a l’hora de transmetre les decisions que pren\u00edem. Durant aquests tres mesos, cada dia hem fet un comunicat dirigit a tota la instituci\u00f3 explicant el que f\u00e8iem de nou respecte el dia anterior.<\/p>\n Un altre aspecte i, possiblement el m\u00e9s important, \u00e9s el sentiment de gratitud, d’agrair constantment tot el que fa el personal. Perqu\u00e8 tot el personal, ja siguin metges, infermeres, inform\u00e0tics, personal de neteja…tothom, va fer el que va poder i m\u00e9s. Tothom es va implicar al 200% i des de la direcci\u00f3 vam intentar agrair molt a tothom la feina feta.<\/p>\n Un altre punt \u00e9s que amb aquesta presa de decisions importants tamb\u00e9 ens equivoc\u00e0vem, i ens hem equivocat. Tamb\u00e9 s’ha d’introduir aquest concepte d’humilitat des de la direcci\u00f3. A vegades es veu la direcci\u00f3 com un ens que no s’equivoca mai, i no \u00e9s cert, ens equivoquem, i m\u00e9s si hem de prendre decisions molt r\u00e0pidament.<\/p>\n Tot el personal, ja siguin metges, infermeres, inform\u00e0tics, personal de neteja…tothom, va fer el que va poder i m\u00e9s. Tothom es va implicar al 200%<\/p><\/blockquote>\n Quins creu que s\u00f3n els possibles errors que s’han com\u00e8s?<\/strong><\/p>\n Quan va comen\u00e7ar la crisi sanit\u00e0ria, el primer malalt el vam atendre a l’Hospital el 25 de febrer. Feia dos mesos comptats que al m\u00f3n sab\u00edem que existia aquesta malaltia, i encara tenim moltes inc\u00f2gnites. B\u00e0sicament vam cometre errors t\u00e8cnics. Per exemple, vam comen\u00e7ar pensant que no podr\u00edem posar dos malalts infectats junts. Aix\u00f2 feia que, al comen\u00e7ament, an\u00e9ssim cremant sales molt r\u00e0pidament. Pel que fa als materials de protecci\u00f3, al comen\u00e7ament vam extremar-ho tant que tothom anava vestit de cap a peus amb nivells de protecci\u00f3 molt alts, despr\u00e9s vam aprendre que probablement no era tan necessari i amb unes proteccions concretes n’hi havia prou.<\/p>\n Hem com\u00e8s errors fruit del desconeixement de la malaltia. Des d’un punt de vista organitzatiu, tamb\u00e9 hem anat canviant. A la primera fase de l’epid\u00e8mia requer\u00edem la confirmaci\u00f3 de tots els sospitosos d’infecci\u00f3; va haver-hi un moment que aix\u00f2 era inabastable. Aleshores vam comen\u00e7ar m\u00e9s el diagn\u00f2stic cl\u00ednic. Hem tractat els malalts amb tot el que ten\u00edem al nostre abast, tota una s\u00e8rie de medicaments que tampoc estava realment provat que fossin efica\u00e7os. Molts d’aquests tractaments que vam utilitzar, amb els diferents estudis que s’han fet ara ha quedat demostrat que no eren efica\u00e7os. Ara no cometr\u00edem el mateix error, utilitzar\u00edem aquells que tenen m\u00e9s evid\u00e8ncia cient\u00edfica, per\u00f2 en aquell moment no ten\u00edem cap m\u00e9s alternativa. Aquest tema tamb\u00e9 va tensar molt l’organitzaci\u00f3, perqu\u00e8 en ser una malaltia que va venir de cop i volta i de manera molt r\u00e0pida, moltes vegades veiem que an\u00e0vem a quedar-nos sense medicaments en determinats moments, i aix\u00f2 preocupava molt. Aquestes coses s\u00f3n les que ara, amb m\u00e9s coneixement de la malaltia i del que funciona o no, probablement si torn\u00e9s a venir un nou brot, les gestionar\u00edem millor.<\/p>\n Ara que ja ha passat aquest primer pic de la pand\u00e8mia, quines s\u00f3n les lli\u00e7ons apreses en termes de gesti\u00f3 sanit\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n Jo crec que n’hem apr\u00e8s bastants. Una, que el que sempre hem dit, i ara s’ha posat en m\u00e9s evid\u00e8ncia que mai, \u00e9s que la sanitat p\u00fablica est\u00e0 infrafinan\u00e7ada. Jo crec que aix\u00f2 \u00e9s evident. No parlo de si tenim prou recursos materials o\u00a0EPIs, perqu\u00e8 probablement cap sistema no pot fer front a tot en els pics d’una epid\u00e8mica. \u00c9s evident que no tenim una sanitat dimensionada per a una emerg\u00e8ncia continuada en el temps. Per\u00f2 s\u00ed que hi ha recursos que fan falta. La falta de recursos \u00e9s comuna en tot el sistema, des de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, fins als hospitals aguts com el nostre, sociosanitaris… tot\u00a0el sistema est\u00e0 infrafinan\u00e7at.<\/p>\n Una segona cosa que hem apr\u00e8s, concretament dels hospitals, \u00e9s que aquests han de ser m\u00e9s flexibles arquitect\u00f2nicament, han de ser m\u00e9s grans. Els hospitals grans com el nostre cada cop estan m\u00e9s reservats a gent a la qual se li han de fer intervencions complexes, processos invasius… s\u00f3n\u00a0un tipus d’hospitals molt tecnificats. A aquests hospitals li fan falta llits de cr\u00edtics, tant d’intensius com d’intermedis, o b\u00e9 tenir unes sales que, en funci\u00f3 de la demanada, les puguis convertir en una cosa o una altra. Aix\u00f2, per exemple, obliga que totes les habitacions siguin individuals. Als hospitals vells encara tenim el 80% de les habitacions que s\u00f3n dobles. Aix\u00f2 dificulta molt el dia a dia. Aquesta \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 que hem apr\u00e8s: els hospitals han de ser m\u00e9s grans, m\u00e9s vers\u00e0tils i han de tenir m\u00e9s llits de cr\u00edtics. La r\u00e0tio entre llit convencional i llit de cr\u00edtics ha de canviar respecte a l’actual, per poder fer front a una epid\u00e8mia com la de la COVID o per afrontar la complexitat que tenen cada cop m\u00e9s els hospitals. Nosaltres tenim un important problema d’espai a l’Hospital Cl\u00ednic, per aix\u00f2 el volem ampliar.<\/p>\n Precisament, en quina situaci\u00f3 es troba la proposta d’ampliar l’Hospital al recinte de l’Escola Industrial?<\/strong><\/p>\n Fa anys que ho portem demanant i, ara, amb la pand\u00e8mia, s’ha fet m\u00e9s necessari que mai. La proposta es troba en fase de discussi\u00f3 entre els diferents actors que han de participar-hi. No \u00e9s un projecte de l’Hospital Cl\u00ednic nom\u00e9s, sin\u00f3 de tothom que t\u00e9 alguna responsabilitat en aquest \u00e0mbit: el Departament de Salut, que \u00e9s qui gestiona l’Hospital, la Diputaci\u00f3 de Barcelona, que \u00e9s el propietari dels terrenys que considerem \u00f2ptims, de l’Escola Industrial, i l’Ajuntament de Barcelona. Aquests tres actors s’han de posar d’acord en reconvertir uns espais per aquest altre \u00fas.<\/p>\n Evidentment, no \u00e9s tan sols aquest consens pol\u00edtic, sin\u00f3 que fer un Hospital nou costa molts diners. El personal ja el tenim, b\u00e0sicament estem pensant a ampliar les infraestructures. Sempre pot haver-hi un increment de personal, per\u00f2 el que necessitem \u00e9s l’espai per fer un Hospital nou d’aquest tipus, amb molts llits d’intensius. L’Hospital necessita m\u00e9s quir\u00f2fans, m\u00e9s \u00e0rees per fer procediments invasius… i tot aix\u00f2 \u00e9s la part m\u00e9s costosa que tenen els hospitals. S’ha de buscar un finan\u00e7ament que vingui de fons p\u00fablics, d’aqu\u00ed i d’Europa i, si han de ser de fons privats, tamb\u00e9. Aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil, i encara ho \u00e9s m\u00e9s en aquests moments, que hem acabat de passar per una pand\u00e8mia. S’han hagut de gastar molts diners per fer front a la pand\u00e8mia, i ara ens ve una crisi social i econ\u00f2mica molt important. En aquest context, \u00e9s dif\u00edcil poder fer l\u2019ampliaci\u00f3 que demanem. Per\u00f2, en certa manera, nosaltres tenim l’obligaci\u00f3 de reivindicar aquesta necessitat.<\/p>\n Ens trobem ara en una situaci\u00f3 de desescalada. Quina \u00e9s la situaci\u00f3 actual a l’Hospital? Quines activitats s’han repr\u00e8s i quins canvis implicar\u00e0 aquesta ‘nova normalitat’?<\/strong><\/p>\n Fa un mes i mig, aproximadament, quan vam veure que ja hav\u00edem tocat sostre i que el nombre de pacients que arribaven a urg\u00e8ncies era cada dia menor, vam comen\u00e7ar a plantejar l’estrat\u00e8gia d’aquesta fase de desescalada i de tornar a recuperar l’activitat normal. En aquests moments, tenim quatre unitats amb pacients COVID, de les trenta que ten\u00edem fa poc m\u00e9s d’un mes. Aix\u00f2 ens ha perm\u00e8s recuperar espais que hav\u00edem convertit en sales d’hospitalitzaci\u00f3 i tornar al seu \u00fas habitual. El que hem prioritzat \u00e9s l’activitat quir\u00fargica. Aquesta no l’hem deixat de fer mai, per\u00f2 v\u00e0rem passar dels trenta quir\u00f2fans que tenim a treballar nom\u00e9s en quatre. Ara, en aquests moments, estem treballant en vint-i-vuit. En plena crisi continu\u00e0vem amb dos quir\u00f2fans per les urg\u00e8ncies que s’havien d’operar i dos per procediments no diferibles, que molts s\u00f3n els oncol\u00f2gics.<\/p>\n I en l’\u00e0mbit de la consulta externa?<\/strong><\/p>\n Estem recuperant el percentatge de vistes presencials. Hem recuperat respecte el mes passat al voltant del 25% de les visites i al llarg del mes de juny arribarem al 50%. A partir d’aqu\u00ed veurem com ho fem, segons com evolucioni la malaltia al conjunt del pa\u00eds. Com deia abans, un percentatge d’aquestes visites no caldr\u00e0 fer-les de manera presencial, sin\u00f3 que el podrem continuar fent de manera telem\u00e0tica en benefici de tothom.<\/p>\n En un mes i mig hem anat molt r\u00e0pidament en recuperar les activitats habituals. L’activitat quir\u00fargica \u00e9s la que m\u00e9s s’ha ressentit, ja que en aquests tres mesos hem deixat de fer unes 2.300 intervencions. Per\u00f2 la llista d’espera no s’ha incrementat, perqu\u00e8 la gent no venia a l’hospital. Tanmateix, aquesta \u00e9s una falta sensaci\u00f3 de seguretat, perqu\u00e8 aquests malalts que han deixat de venir algun dia tornaran a ser aqu\u00ed. La idea \u00e9s recuperar com m\u00e9s aviat millor tota l’activitat quir\u00fargica. Per tant, aquesta \u00e9s la que hem prioritzat durant la fase de desescalada. L’altra cosa que estem fent \u00e9s tamb\u00e9 recuperar l’activitat habitual dels hospitals de dia i gabinets d’exploracions.<\/p>\n Com deia, encara no es veu l’impacte en les llistes d’espera, per\u00f2 d’aqu\u00ed a un temps, tard o d’hora, augmentaran. Com es planteja fer front a aquest augment de les llistes d’espera?<\/strong><\/p>\n Una de les coses que hem fet \u00e9s ampliar horaris de consulta, per\u00f2 no tant per les llistes d’espera, sin\u00f3 pel tema del distanciament. Si abans, per exemple, visit\u00e0vem quatre malalts en una hora, ara, perqu\u00e8 no s’acumulin, n’haurem de visitar dos i el que haurem de fer, doncs, \u00e9s ampliar el temps que tenim per fer aix\u00f2 o b\u00e9 ampliar les visites no presencials. El que est\u00e0 clar \u00e9s que les llistes d’espera augmentaran d’aqu\u00ed a un temps. Com ens plantegem aix\u00f2? Doncs com m\u00e9s feina fem ara, millor. Les llistes d’espera no deixen de ser vasos comunicants. \u00c9s el que tu pots fer i el que t’entra. Tornaran a entrar malalts quan es reactivin del tot els centres de prim\u00e0ria i aquests ens els envi\u00efn cap aqu\u00ed. El que hem d’intentar \u00e9s que quan aix\u00f2 passi estiguem en les millors condicions, per aix\u00f2 tenim molt d’inter\u00e8s per reprendre l’activitat completa com abans millor.<\/p>\n Com es prepara l’Hospital en cas que hi hagi un rebrot?<\/strong><\/p>\n Jo crec que hem apr\u00e8s moltes coses d’aquesta crisi. Tamb\u00e9 sabem com han reaccionat els professionals de la casa, que ho han donat tot. Els professionals ara estan m\u00e9s preparats. Per altra banda, hem de tenir un estoc de material de protecci\u00f3 m\u00e9s alt del que hem tingut a l’inici de la pand\u00e8mia, per tal d’anticipar-nos i no trobar-nos en la dificultat que ens vam trobar, que necessit\u00e0vem material i el mercat estava bloquejat. En l’aspecte m\u00e9s d’infraestructura, el que hem fet \u00e9s refermar-ho. \u00c9s a dir, en aquelles sales que vam posar llits i vam passar un cable com vam poder i vam posar oxigen, el que hem fet \u00e9s aprofitar aquesta treva per anar-ho assegurant m\u00e9s, per aix\u00ed poder habilitar llits m\u00e9s r\u00e0pidament en cas que hi hagi un rebrot. Aquesta capacitat de transformaci\u00f3 de l’Hospital la vam aprendre improvisant, per\u00f2 ara ja no partim de zero i sabem, per exemple, on poden anar m\u00e9s llits d’UCI. El que hem fet \u00e9s tenir aquesta instal\u00b7laci\u00f3 preparada perqu\u00e8 en 24 hores puguem tornar a recuperar tots els llits que vam tenir el punt \u00e0lgid de la pand\u00e8mia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quir\u00f2fans i hospitals de dia convertits en unitats de cures intensives, llits d’hospitalitzaci\u00f3 all\u00e0 on hi havia butaques i un hotel habilitat amb preses d’oxigen per ingressar m\u00e9s pacients. L’Hospital Cl\u00ednic, igual que la resta d’hospitals del territori, es va haver de reconvertir de cap a peus per poder atendre al nombre exponencial de pacients […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":22765,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2152,570,42],"class_list":["post-22763","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus","tag-gestio-sanitaria","tag-hospital-clinic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22763","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22763"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22763\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22763"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22763"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22763"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/06\/20200605150443_IMG_6949.jpg\")
<\/a><\/a>