{"id":22775,"date":"2020-06-12T06:30:03","date_gmt":"2020-06-12T04:30:03","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22775"},"modified":"2020-06-12T06:30:03","modified_gmt":"2020-06-12T04:30:03","slug":"la-salut-mental-hauria-de-constituir-uns-dels-eixos-centrals-de-les-politiques-de-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/06\/12\/la-salut-mental-hauria-de-constituir-uns-dels-eixos-centrals-de-les-politiques-de-salut\/","title":{"rendered":"La salut mental hauria de constituir uns dels eixos centrals de les pol\u00edtiques de salut"},"content":{"rendered":"<p>Aquests dies s&#8217;est\u00e0 parlant molt sobre l&#8217;impacte de la COVID en les persones amb malaltia mental i de quina manera l&#8217;impacte de la pand\u00e8mia i de la crisi econ\u00f2mica els afectar\u00e0.<\/p>\n<p>El passat mes de gener vaig escoltar una reflexi\u00f3 interessant a la London School of Economics (LSE) del Professsor Richard Layard en la presentaci\u00f3 del seu darrer llibre, \u00abCan Be Happier?\u00bb. Layard \u00e9s professor em\u00e8rit de la LSE . En els darrers anys, els seus treballs han estat enfocats a analitzar el benestar de les persones i de la societat. En el 2014 va escriure un potent llibre conjuntament amb David Clark, \u00abThrive\u00bb, sobre el poder de les ter\u00e0pies psicol\u00f2giques amb evid\u00e8ncia cient\u00edfica.<\/p>\n<p>El que m\u00e9s m&#8217;ha interessat d&#8217;aquest economista \u00e9s la import\u00e0ncia que d\u00f3na a la malaltia mental en la seva contribuci\u00f3 al benestar de la societat. I en conseq\u00fc\u00e8ncia, la necessitat de disposar de potents pol\u00edtiques de salut mental amb un finan\u00e7ament adequat<\/p>\n<p>Altres economistes tamb\u00e9 han aprofundit en els costos que comporta la malaltia mental, no solament des del vessant del tractament sin\u00f3 tamb\u00e9 per a la societat en general, fent una especial insist\u00e8ncia en el m\u00f3n del treball, tenint en compte l&#8217;absentisme laboral de les persones amb malaltia mental o l&#8217;impacte en la salut de les persones que treballen en organitzacions amb deficients pol\u00edtiques de gesti\u00f3. A m\u00e9s posen un especial inter\u00e8s a analitzar el patiment que la malaltia mental significa per a les persones afectades i les seves fam\u00edlies. Aix\u00f2 hauria d&#8217;estimular a fer una an\u00e0lisi cost\/benefici i a recomanar una major despesa en salut mental per evitar despeses m\u00e9s grans en altres \u00e0mbits.<\/p>\n<p>Aquestes an\u00e0lisis m&#8217;han portat a reflexionar sobre la situaci\u00f3 de les pol\u00edtiques de salut mental en el nostre pa\u00eds.<\/p>\n<p>Tots i els esfor\u00e7os de l&#8217;administraci\u00f3, de les organitzacions sanit\u00e0ries i associacions de familiars i persones amb malaltia mental, la salut mental encara \u00e9s una realitat amagada o poc compresa per al conjunt de la societat.<\/p>\n<p>La salut mental hauria de constituir uns dels eixos centrals de les pol\u00edtiques de salut tant per l&#8217;impacte que t\u00e9 en el benestar de les persones com per la interrelaci\u00f3 amb altres pol\u00edtiques p\u00fabliques i l&#8217;impacte en el conjunt de la societat I en aquest sentit els lideratges han d&#8217;estar al m\u00e0xim nivell Conseller\/a i Director\/a del Servei Catal\u00e0 de la Salut.<\/p>\n<p>Existeix una transversalitat en l&#8217;abordatge de tots els aspectes de la Salut mental. A m\u00e9s del de Salut, cal tenir molt present les interrelacions amb el mercat laboral (Treball), amb els Serveis Socials i amb el m\u00f3n educatiu principalment (Ensenyament).<\/p>\n<p>Per tant caldria anar m\u00e9s enll\u00e0. La salut mental no hauria de ser nom\u00e9s una l\u00ednia sectorial pr\u00f2pia del Departament de Salut. S&#8217;hauria de configurar com una pol\u00edtica assistencial central, tant del Departament de Salut com del departament de Presid\u00e8ncia si realment \u00e9s capa\u00e7 de liderar el programa interdepartemental de Salut Mental. Per aix\u00f2 caldria articular millor el Pla Integral amb lideratges clars i recursos adients<\/p>\n<p>A m\u00e9s, l&#8217;aproximaci\u00f3 des dels serveis de salut a la malaltia mental ha de ser realment \u00e0mplia, i contemplar totes les patologies i els estadis de gravetat (lleu, mitja o greu). Cal destacar que els enfocaments terap\u00e8utics s\u00f3n diferents en funci\u00f3 de les patologies i dels nivells de gravetat. Actualment, veiem que a nivell de recursos s&#8217;ha orientat molt a l&#8217;atenci\u00f3 d&#8217;aguts i no sempre hi ha un alineament entre aquesta atenci\u00f3 i la que cal fer despr\u00e9s en el seguiment o el suport a la cronicitat. Per aix\u00f2 tamb\u00e9 caldria ampliar l&#8217;atenci\u00f3 amb les ter\u00e0pies psicoterap\u00e8utiques, amb m\u00e9s recursos i amb la contractaci\u00f3 de professionals. El temps actualment destinat, que es dedica avui a l&#8217;atenci\u00f3 psicoterap\u00e8utica \u00e9s realment baix.<\/p>\n<p>En aquest sentit la recuperaci\u00f3 de la persona amb malaltia mental i la seva integraci\u00f3 plena en la vida quotidiana tant laboral com social \u00e9s clau i les entitats orientades a l&#8217;atenci\u00f3 comunit\u00e0ria s\u00f3n les que millor poden fer-ho.<\/p>\n<p>Caldr\u00e0 seguir treballant amb els professionals de l&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria per aproximar i donar suport a l&#8217;atenci\u00f3 de la salut mental en els primers nivells del sistema sanitari i incorporar pol\u00edtiques preventives potents, en especial en la inf\u00e0ncia o l&#8217;adolesc\u00e8ncia en els entorns comunitaris. Una bona actuaci\u00f3 en aquestes edats impedeix el desenvolupament de malalties greus en edats posteriors<\/p>\n<p>L&#8217;atenci\u00f3 en salut mental necessita de tots els actors i cal continuar adequant els serveis a les noves necessitats, als aven\u00e7os del coneixement i de noves formes de pr\u00e0ctica assistencial.<\/p>\n<p>S&#8217;haur\u00e0 de treballar cada vegada m\u00e9s amb evid\u00e8ncia cient\u00edfica i d&#8217;acord amb la valoraci\u00f3 dels resultats assistencials. Hi ha molt camp a rec\u00f3rrer en el nostre pa\u00eds, per\u00f2 projectes com el d&#8217;Arsisam-ROM (Routine Outcome Measures), nascuda d&#8217;una iniciativa de diverses entitats d&#8217;atenci\u00f3 comunit\u00e0ria, enfocat a avaluar de manera continuada els resultats de l&#8217;atenci\u00f3 tenint en compte la percepci\u00f3 de les persones ateses marquen un cam\u00ed a seguir. El ROM pret\u00e9n, mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris validats, con\u00e8ixer de manera sistem\u00e0tica l&#8217;evoluci\u00f3 de la malaltia tant des de la visi\u00f3 de la persona atesa com de la del professional que l&#8217;at\u00e9n. A m\u00e9s l&#8217;autoavaluaci\u00f3 del professional i l&#8217;explotaci\u00f3 agregada dels resultats poden obrir molts camps d&#8217;estudi i recerca.<\/p>\n<p>Resumint, calen lideratges socials i pol\u00edtics clars, pol\u00edtiques globals i orientades a tota la societat, integraci\u00f3 i suma d&#8217;esfor\u00e7os equilibrats entre tots els actors i participaci\u00f3 activa de les persones afectades amb malaltia mental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquests dies s&#8217;est\u00e0 parlant molt sobre l&#8217;impacte de la COVID en les persones amb malaltia mental i de quina manera l&#8217;impacte de la pand\u00e8mia i de la crisi econ\u00f2mica els afectar\u00e0. El passat mes de gener vaig escoltar una reflexi\u00f3 interessant a la London School of Economics (LSE) del Professsor Richard Layard en la presentaci\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":364,"featured_media":22776,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-22775","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22775","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/364"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22775"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22775\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}