\u00abLa solitud pot ser viscuda com a metodologia, com a proc\u00e9s de vida. Tenir moments temporals de solitud a la vida quotidiana, moments d’a\u00efllament en relaci\u00f3 amb altres persones \u00e9s fonamental\u00bb, escrivia Lagarde a Soledad y Desolaci\u00f3n fa dos anys, quan quarantenes i confinaments estaven lluny de ser una realitat. Avui, des de casa seva, a l’altre costat del tel\u00e8fon, fa balan\u00e7 del que la crisi sanit\u00e0ria global ha suposat per milers de dones del m\u00f3n, sobretot per les m\u00e9s vulnerables. Conven\u00e7uda que la humanitat travessa un canvi de civilitzaci\u00f3, apunta els principals eixos del nou paradigma que creu que regir\u00e0 el m\u00f3n.<\/p>\n
Qu\u00e8 ha revelat la crisi de la Covid19 sobre la realitat que viuen les dones?<\/strong><\/p>\n Ha revelat moltes coses que s’havien tornat invisibles pel tractament que la societat els ha donat. La pand\u00e8mia ha tocat m\u00faltiples factors i relacions vinculades a la manera d’ordenar l’espai privat. La crisi s’ha aguditzat perqu\u00e8 dones i homes estaven organitzats per espais, horaris i calendaris que ara s’han modificat. El m\u00f3n privat, la vida quotidiana, de sobte ha estat ocupat pels homes. Estem en una campanya mundial de confinament. \u00c9s la f\u00f3rmula que han trobat perqu\u00e8 no ens contagiem, perqu\u00e8 no hi ha vacuna i no hi ha cura. Cal a\u00efllar, s’ha adoptat aquesta forma, per\u00f2 els governs i institucions internacionals de salut han deixat a les dones i els homes que siguin ells mateixos els qui gestionin la crisi que s’ocasiona amb aquesta pres\u00e8ncia renovada dels homes en l’espai privat.<\/p>\n En qu\u00e8 s’ha tradu\u00eft, aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n En llocs com M\u00e8xic, l’\u00cdndia, el Brasil i en pa\u00efsos on hi ha una dominaci\u00f3 patriarcal de g\u00e8nere intensa, la pres\u00e8ncia dels homes en l’espai privat ha significat un increment de les trucades telef\u00f2niques de les dones que cerquen protecci\u00f3. Hi ha moltes friccions per l’espai, les normes, qui fa que. Aix\u00f2 ha evidenciat la crisi del sistema reproductiu, que deixa les dones a c\u00e0rrec de la llar, la cura de nens, nenes, adolescents, gent gran, malalts o persones amb una discapacitat. Ara que estem passant per l’estretor de la vida quotidiana, s’ha comprovat el que hem dit sempre les dones: que aquest \u00e9s un treball fonamental que ha estat invisibilitzat sempre, per\u00f2 que permet el desenvolupament i la reproducci\u00f3 mateixa de la societat, la cultura i del poder. S’ha assenyalat molt\u00edssim aquesta injust\u00edcia i la falta de suport de les inst\u00e0ncies p\u00fabliques. Moltes dones treballem pel nostre compte, com a emprenedores o assalariades. A m\u00e9s, ens fem c\u00e0rrec de la casa i la fam\u00edlia com podem. A M\u00e8xic, per exemple, una gran quantitat de dones es constitueixen en fam\u00edlies monoparentals. Si elles no treballen, ning\u00fa porta ingressos i aqu\u00ed es produeix una crisi enorme. A la frontera nord veiem com una gran quantitat de migrants mexicanes van als Estats Units a fer el treball de la llar i tornen a M\u00e8xic despr\u00e9s de la seva jornada. Per\u00f2 ara, tots aquests treballs s’han susp\u00e8s i tamb\u00e9 s’han susp\u00e8s les ind\u00fastries en les quals treballen les dones, a les quals no han lliurat salaris substitutius. Tampoc hi ha una renda b\u00e0sica.<\/p>\n Com podrem revertir aquests efectes del confinament en les dones?<\/strong><\/p>\n Haur\u00edem de tenir la claredat d’aprofitar aquesta onada enorme de confinament i alteraci\u00f3 de les normes de conviv\u00e8ncia, sobretot en l’espai privat, per evitar tornar a relacions que ja coneixem perqu\u00e8 les vam tenir en el passat. Refor\u00e7ar aquesta consci\u00e8ncia social nova sobre el paper de les dones en la vida social privada i p\u00fablica, fins i tot en la governan\u00e7a. Els 10 millors governs d’aquesta pand\u00e8mia s\u00f3n liderats per primeres ministres i presidentes dones. Fora de l’essencialisme, l’an\u00e0lisi \u00e9s que elles han estat menys tocades per esquemes patriarcals i han lluitat pels drets, per la participaci\u00f3, amb una sensibilitat diferent i una visi\u00f3 feminista. Governen diferent per aix\u00f2, no perqu\u00e8 siguin naturalment aix\u00ed. No podem rebutjar l’oportunitat que tenim: estem vivint un gran canvi civilitzatori i per sortir d’aquesta crisi cal sintonitzar amb tots els subjectes socials, totes les alternatives progressistes, com la Internacional Progressista que s’ha format despr\u00e9s de la crida feta per diversos intel\u00b7lectuals. Cal construir una opci\u00f3 de desenvolupament hum\u00e0 sostenible, verd i feminista. Hem d’aconseguir que la desescalada tingui un sentit hum\u00e0, que tingui aix\u00f2 que el feminisme sempre ha criticat a l’humanisme androc\u00e8ntric que col\u00b7loca en el centre l’home i els homes, per\u00f2 no la humanitat i les persones.<\/p>\n L’extrema dreta a Espanya ha acusat les organitzacions feministes, periodistes i convocants de les manifestacions del 8M de provocar la propagaci\u00f3 de la pand\u00e8mia. Qu\u00e8 n’opina?<\/strong><\/p>\n Les xarxes que van convocar el 8M no poden ser acusades de res, al contrari. La convocat\u00f2ria va ser per avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 dels drets humans i la democr\u00e0cia des d’una perspectiva de g\u00e8nere. \u00c9s misogin acusar les feministes d’una pand\u00e8mia mundial. Em sembla desproporcionat, amb falta de perspectiva i acient\u00edfic. Aix\u00f2 no \u00e9s possible provar-ho. No sols va haver-hi manifestacions feministes, va haver-hi partits de futbol amb molt de p\u00fablic, cerim\u00f2nies religioses, noces, misses, gent als carrers i en el transport p\u00fablic. Necessitem un esfor\u00e7 de resili\u00e8ncia i no acceptar les acusacions gratu\u00eftes contra les feministes. \u00c9s central discutir com fer que en aquesta crisi la societat sigui coadjuvant i no nom\u00e9s v\u00edctima. En comptes de culpar i acusar les dones d’expandir la pand\u00e8mia, cosa que \u00e9s falsa, haur\u00edem d’aprofitar la saviesa del moviment feminista per integrar el feminisme en la governan\u00e7a democr\u00e0tica, en la participaci\u00f3 de la societat civil, en la construcci\u00f3 d’un planeta verd. Hem d’enfrontar el que ve de manera complexa, sostinguda, professional i vetllant per l’inter\u00e8s de les persones, de les comunitats i del poble en general. Cal tractar que prevalgui l’\u00e8tica. La fi de la pand\u00e8mia est\u00e0 lluny, per\u00f2 tenim l’espai per col\u00b7locar en el centre del desconfinament un debat \u00e8tic sobre el nou paradigma que volem impulsar.<\/p>\n Com fer que els partits d’ultradreta de tot el m\u00f3n no interfereixin en la construcci\u00f3 d’aquest nou paradigma?<\/strong><\/p>\n El primer \u00e9s observar que la dreta en el m\u00f3n t\u00e9 els seus centres, la seva pot\u00e8ncia, els seus milions en joc, com est\u00e0 succeint als Estats Units amb el neofeixista president Trump. La gent progressista, les feministes, els ecologistes hem de ser conscients que ara \u00e9s el moment. Al mar\u00e7 es va produir un auge en l’onada actual del feminisme en la qual participen milions de dones i homes de diferents generacions que ja s’estan apropiant de la cultura feminista. Hem de difondre aquesta cultura. Convocar a la resili\u00e8ncia, a aconseguir capacitats de restauraci\u00f3, de conservaci\u00f3 i d’innovaci\u00f3 per apoderar el proc\u00e9s d’erradicaci\u00f3 de la pand\u00e8mia. Hem d’escoltar als cient\u00edfics que mostren com estem destruint la terra, els territoris i que aix\u00f2 ens portar\u00e0 a trag\u00e8dies impensables. La desigualtat enorme que hi ha en el m\u00f3n es cobra vides amb l’epid\u00e8mia amb les persones de m\u00e9s risc, les comunitats m\u00e9s fr\u00e0gils. Hem d’impulsar un sistema internacional, nacional i local de la cura per tenir una orientaci\u00f3 de cures permanent i no sols per emerg\u00e8ncies, i que porti a cuidar, a reparar i a innovar amb llenguatges nous i acostaments diversos. Les feministes fa temps estem proposant com a alternativa una economia solid\u00e0ria, l’economia feminista, que posa en el centre les persones i que busca la qualitat de vida, la salut, l’educaci\u00f3, i tenir millors condicions de vida, de treball i de conviv\u00e8ncia amb els homes sense viol\u00e8ncia.<\/p>\n Qu\u00e8 ens deixar\u00e0 aquesta crisi?<\/strong><\/p>\n D’aquesta crisi n’hem de sortir una mica millor. Al principi va ser resistir, com la can\u00e7\u00f3 \u2013Resistir\u00e9\u2013, per\u00f2 ara, a m\u00e9s de resistir, ens hem proposat transformar el m\u00f3n per privilegiar l’ecosistema, el patrimoni hist\u00f2ric i cultural i els drets humans. Estem accedint a un canvi cultural civilitzatori perqu\u00e8 per primera vegada podem parlar d’una crisi que afecta tots els territoris del m\u00f3n i totes les persones alhora, parlar d’humanitat. Aix\u00f2 \u00e9s un canvi paradigm\u00e0tic i exigeix que siguem capa\u00e7os de portar aquest nou model a tots els espais i que la pol\u00edtica es posi al servei de construir aquesta nova cultura de la cura pr\u00f2pia i dels altres, del medi ambient, del patrimoni i de tot el que t\u00e9 un valor per nosaltres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abLa solitud pot ser viscuda com a metodologia, com a proc\u00e9s de vida. Tenir moments temporals de solitud a la vida quotidiana, moments d’a\u00efllament en relaci\u00f3 amb altres persones \u00e9s fonamental\u00bb, escrivia Lagarde a Soledad y Desolaci\u00f3n fa dos anys, quan quarantenes i confinaments estaven lluny de ser una realitat. Avui, des de casa seva, […]<\/p>\n","protected":false},"author":424,"featured_media":22791,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[52,1736],"class_list":["post-22790","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-dones","tag-pandemia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22790","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/424"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22790"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22790\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22790"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22790"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22790"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}