{"id":22821,"date":"2020-06-16T08:45:39","date_gmt":"2020-06-16T06:45:39","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=22821"},"modified":"2020-06-16T08:45:39","modified_gmt":"2020-06-16T06:45:39","slug":"temps-pel-sentit-comu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/06\/16\/temps-pel-sentit-comu\/","title":{"rendered":"Temps pel sentit com\u00fa"},"content":{"rendered":"<p>La major part de governs del m\u00f3n s\u2019han atrevit a parar, en un determinat grau, l\u2019economia per protegir la salut. \u00c9s una novetat. La gent, majorit\u00e0riament, hem considerat que aquestes decisions eren raonables (malgrat les incerteses i les p\u00edfies), com mostra el canvi de conductes que hem fet. Alguns governs d\u2019\u201chomes forts\u201d com Trump o com Bolsonaro, en un primer moment Boris Johnson, han preferit protegir els drets dels contractes mercantils per sobre dels drets a la vida i la salut de les persones.<\/p>\n<p>Les decisions que s\u2019estan prenent a Europa s\u00f3n substancialment diferents que les que es van prendre en la crisi de 2008. S\u2019est\u00e0 optant, tamb\u00e9 en un grau, per la protecci\u00f3 social, la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica i l\u2019endeutament en lloc d\u2019\u201dausteritat\u201d i retallades.<\/p>\n<p>Els governs reben pressions molt importants de les grans corporacions i poders econ\u00f2mics. Si els governs han canviat la l\u00f2gica de les seves decisions \u00e9s perqu\u00e8 una altra resposta era massa contr\u00e0ria a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Probablement, el pensament de les persones que governen est\u00e0 inscrit en el mateix \u201csentit com\u00fa\u201d.<\/p>\n<h3>L\u2019atur, principal preocupaci\u00f3<\/h3>\n<p>Les enquestes d\u2019opini\u00f3 ens donen de tant en tant aproximacions molt interessants al qu\u00e8 pot ser el sentit com\u00fa actual. La preocupaci\u00f3 principal de la poblaci\u00f3 sempre \u00e9s l\u2019atur, a Catalunya, a Espanya i a Europa. El 94,4% de les persones manifestaven, ja al 2016, que el govern ha de finan\u00e7ar projectes que cre\u00efn llocs de treball. El 61,0% entenia que les empreses, els bancs i la ind\u00fastria s\u00f3n la primera influ\u00e8ncia sobre el govern, i que la major part dels pol\u00edtics estan implicats en la corrupci\u00f3 (84,9%). M\u00e9s del 90% reconeixien entre els causants de la crisi els bancs i la bombolla immobili\u00e0ria. El 93,1% coincideix en que la passada crisi va suposar m\u00e9s sacrificis per a les persones que tenen menys. La percepci\u00f3 de la desigualtat es manifesta en un 88% de persones que consideren que hi ha massa dist\u00e0ncia entre classes altes i baixes. La desigualtat entre homes i dones era reconeguda pel 82% de les persones a Espanya. La segona preocupaci\u00f3 general \u00e9s la sanitat y la seguretat social, seguida del medi ambient, que puja posicions r\u00e0pidament. A continuaci\u00f3, dissortadament, se situa la preocupaci\u00f3 per l\u2019\u201cemigraci\u00f3\u201d.<\/p>\n<p>En aquests \u00faltims anys hem vist mobilitzacions globals que es mostren com la punta de l\u2019iceberg del pensament com\u00fa d\u2019una part molt important de la humanitat.<\/p>\n<p>L\u2019ecologisme, amb una mobilitzaci\u00f3 protagonitzada per les persones m\u00e9s joves, posa en el centre el dret a la vida i al futur. Cont\u00e9 una visi\u00f3 del m\u00f3n com a xarxa interconnectada. \u00c9s radical en les propostes de canvis d\u2019h\u00e0bits i de rutines, que moltes persones fan seves: menjar, transport, consum\u2026Fa tamb\u00e9 un canvi aspiracional profund. El consumisme, la riquesa o l\u2019\u00e8xit medi\u00e0tic no formen part dels seus valors principals.<\/p>\n<h3>Feminisme necessari<\/h3>\n<p>El feminisme no \u00e9s nom\u00e9s un moviment de defensa i solidaritat, absolutament necessari, de les dones de tot el m\u00f3n. La seva radicalitat rau en el q\u00fcestionament del poder com a eix vertebrador de les relacions humanes. Proposa una \u00e8tica de corresponsabilitat i de cures m\u00fatues. Fa aflorar el cost ocult dels beneficis del m\u00f3n productiu, el valor del treball reproductiu i de cures.<\/p>\n<p>Fa uns quants anys m\u00e9s, 15 M i els moviments similars van ocupar les places de moltes grans ciutats amb un discurs que impugnava la legitimitat de l\u2019acumulaci\u00f3 de la riquesa. Es va posar el focus sobre la corrupci\u00f3. Era el clam del 99%. La democr\u00e0cia participativa i global era al centre de les seves reivindicacions. Va repolititzar la societat, que sent encara les institucions com a una c\u00e0rrega o un enemic.<\/p>\n<p>La primera gran mobilitzaci\u00f3 mundial s\u2019havia produ\u00eft al 2003, amb el \u201cno a la guerra\u201d d\u2019Iraq. La pau esdevenia un valor com\u00fa per a la humanitat. L\u2019honor i la gl\u00f2ria en la batalla que havia estat un valor reconegut des de l\u2019Odissea fins a les pel\u00b7l\u00edcules americanes que han reescrit la segona guerra mundial perdia el seu lloc privilegiat en l\u2019imaginari social. Pesava m\u00e9s l\u2019evid\u00e8ncia del dolor i de la injust\u00edcia de l\u2019espoli rapinyaire.<\/p>\n<h3>Rebuig a la discriminaci\u00f3<\/h3>\n<p>Voldria que la reacci\u00f3 al racisme policial dels Estats Units que s\u2019est\u00e0 produint arreu del m\u00f3n fos tant potent com ho han estat els moviments que he mencionat. Que fes catalitzar el rebuig a tota discriminaci\u00f3, exclusi\u00f3 o segregaci\u00f3 humana. Que reconegu\u00e9s les migracions com a constitutives de la naturalesa humana. Que incorpor\u00e9s el valor de la conviv\u00e8ncia com a generadora de riquesa, art i coneixement. Que produ\u00eds canvis en les conductes personals. Que alluny\u00e9s la preocupaci\u00f3 per l\u2019emigraci\u00f3 dels primers llocs de les enquestes d\u2019opini\u00f3.<\/p>\n<p>La preocupaci\u00f3 pel treball no ha deixat mai de ser principal en totes les enquestes. Seria bo trobar una expressi\u00f3 internacional similar a les anteriors. De fet, la deslocalitzaci\u00f3 del treball est\u00e0 en el cor de la precarietat i l\u2019explotaci\u00f3 humana, en la petjada de CO2, en la propagaci\u00f3 de la Covid-19, en la p\u00e8rdua del control social dels subministraments b\u00e0sics. Alguns governants han fet pol\u00edtiques p\u00fabliques per orientar i sostenir les economies i han posat capital p\u00fablic per controlar determinades empreses. Ho va fer Obama amb la Ford, o el govern franc\u00e8s amb Renault. Europa hauria de fer una tasca similar. L\u2019opini\u00f3 p\u00fablica hi est\u00e0 majorit\u00e0riament a favor.<\/p>\n<p>Els grans espetecs comunicatius de la dreta s\u00f3n la reacci\u00f3 a aquesta evoluci\u00f3 del pensament majoritari. Si volen mantenir els privilegis, les formes de fer i de pensar que han mogut el m\u00f3n en el neoliberalisme, necessiten moure els marcs mentals. Si titllen la centralitat del sentit com\u00fa d\u2019extremista i defineixen un altre extrem desaforat, podrien col\u00b7locar una nova centralitat molt m\u00e9s a la dreta. Retenen el poder medi\u00e0tic i fonts de finan\u00e7ament enorme, i tot i aix\u00ed se\u2019ls escapa el sentit com\u00fa. L\u2019assalt dels poderosos a les xarxes ha arribat tard per\u00f2 fa por. En un moment determinat, les xarxes socials van ser un vehicle i un f\u00f2rum per a les aspiracions, les raons, els coneixements de molta gent que es van interconnectar i es van recon\u00e8ixer. Van ser necess\u00e0ries per a l\u2019eclosi\u00f3 d\u2019aquests grans moviments transfronterers. Tamb\u00e9 poden servir per fer quallar una reacci\u00f3 mundial.<\/p>\n<p>Una gran cat\u00e0strofe com la Covid-19 \u00e9s un escenari propici per a canvis no lineals. S\u2019estan veient novetats. Per\u00f2 encara han de passar moltes coses. En podem sortir endavant o en podem sortir endarrere.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La major part de governs del m\u00f3n s\u2019han atrevit a parar, en un determinat grau, l\u2019economia per protegir la salut. \u00c9s una novetat. La gent, majorit\u00e0riament, hem considerat que aquestes decisions eren raonables (malgrat les incerteses i les p\u00edfies), com mostra el canvi de conductes que hem fet. Alguns governs d\u2019\u201chomes forts\u201d com Trump o [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":425,"featured_media":22822,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-22821","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22821","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/425"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22821"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22821\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22821"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22821"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22821"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}